De què serveix l’Agència Espacial catalana

Catalunya tindrà a l’espai una constel·lació de fins a sis satèl·lits, amb una inversió pública de 18 milions d’euros durant quatre anys. El projecte implica 30 empreses emergents i diversos centres de recerca.

 

Fins fa ben poc, només les agències espacials estatals i els països rics podien posar satèl·lits en òrbita. Com que enviar satèl·lits a l’espai va a pes (literalment) i els satèl·lits poden arribar a pesar tones, això posava un llindar molt alt a l’hora d’accedir-hi. Catalunya aposta per l’estratègia NewSpace.

El NewSpace, o SpaceIndustry 4.0, transforma les idees i maneres de fer conegudes fins fa ben poc en la conquesta de l’espai, les tecnologies que ho permeten i els negocis que se’n poden derivar.

S’aparta dels models promoguts des de les agències espacials de caràcter governamental, almenys, en cinc aspectes fonamentals. Primer, el NewSpace apareix per l’impuls de la iniciativa privada i de les potencialitats emergents de negoci. Segon, proposa una flexibilització dels procediments de disseny i construcció dels ginys espacials. Tercer, cerca una reducció del temps de desenvolupament. Quart, aprofita l’avantatge competitiu de les noves tecnologies. Cinquè, a conseqüència dels anteriors, aconsegueix una dràstica disminució dels costos del cicle de desenvolupament. 

Tot això fa que el NewSpace esdevingui, en alguns aspectes, un seriós competidor de l’estratègia espacial tradicional: l’OldSpace. Aquest nou canvi de paradigma tecnològic tindrà implicacions comercials i industrials que aniran molt més enllà del mateix sector aeroespacial.

El gener de 2021, el Govern va donar llum verd a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de creació de l’Agència Espacial de Catalunya. L’Agència, com a element clau de l’estratègia NewSpace, implementarà la política de desenvolupament econòmic nacional d’aquest àmbit i serà l’entitat de referència per als agents públics i privats en tot el que relaciona amb el sector espacial al país.

Els nanosatèl·lits

Els nanosatèl·lits pesen poc (fins a 10 kg), orbiten en l’espai a baixa altura —cosa que permet més protecció contra la radiació còsmica i solar, i que necessitin molta menys energia per a transmetre dades en comparació amb els satèl·lits convencionals— i tenen una vida útil de quatre anys, fins que la gravetat els atrau i cauen a la Terra. Es construeixen mitjançant l’assemblatge de CubeSats, elements unitaris amb un volum de 10 cm cúbics (una mica més que un cub de Rubik) i un pes aproximat d’1 kg.

A diferència dels grans satèl·lits tradicionals, no són geoestacionaris, de manera que, per a ser eficients, necessiten funcionar en «constel·lació» o xarxa per tal que sempre n’hi hagi algun que per la seva posició pugui oferir cobertura.

La funció d’aquests nanosatèl·lits de l’AEC serà la d’augmentar la cobertura 5G per a la Internet de les coses (IoT), l’observació terrestre, serveis propis de la Generalitat, o, per exemple, el control antiincendis i rescat en espais naturals i zones aïllades. 

L’Enxaneta

El primer satèl·lit, l’Enxaneta —un nanosatèl·lit de la mida d’una capsa de sabates i 10 quilos de pes—, va ser llançat a l’espai a bord d’un coet Soiuz el 22 de març de 2021, des del Cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan. 

L’Enxaneta fa una volta a la Terra cada hora i mitja, en una òrbita polar, és a dir, en el sentit dels meridians terrestres, a una alçada de només 500 quilòmetres, i sobrevola Catalunya dues vegades al dia.

L’Enxaneta en concret, que es compon de 3 CubeSats, desplegarà serveis de connectivitat global de la Internet de les coses, tot permetent: la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats per tot Catalunya, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura; fer un seguiment del cabal de rius i reserves d’aigua, de la fauna salvatge per a protegir-la; rebre dades meteorològiques d’estacions en llocs remots; monitorar ramats i conreus per tal de detectar malalties, i de definir estratègies més eficients.

Qui hi participa

Avui, l’ecosistema NewSpace a Catalunya està format per 30 empreses emergents, algunes de les quals, com ara Sateliot, OpenCosmos, Pangea o Zero2Infinity, líders a escala mundial en el sector dels nanosatèl·lits, han anat creixent impulsades per molts anys de cooperació en projectes, estudis i missions espacials amb l’Agència Espacial Europea (ESA). 

Però és que, a més, a Catalunya tenim també 13 centres d’R+D, dels quals destaquen la UPC Nanosat Lab i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i un dels centres d’incubació de negocis de l’Agència Espacial Europea, l’ESA BIC Barcelona, amb seu a Castelldefels. 

Finalment, i en col·laboració amb l’IEEC, la UPC Nanosat Lab ha desenvolupat l’estació terrestre de seguiment i control de satèl·lits instal·lada a l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) de l’IEEC.

Usos dels nanosatèl·lits de l’estratègia NewSpace de Catalunya

  • Anàlisi geogràfica, geològica i meteorològica
  • Monitoratge
  • Agricultura i aqüicultura
  • Seguretat i emergències
  • Telecomunicacions i sector audiovisual
  • Transport i logística
  • Recerca
  • Medi ambient, energia i aigua
  • Boscos
  • Ciutats intel·ligents

Allò que ha de venir

Segons el Govern, es generaran 1.200 nous llocs de feina d’alt valor afegit i una facturació d’uns 280 milions d’euros fins al 2025. S’enlairaran sis nanosatèl·lits fins al 2023, amb un pressupost total de 18 milions d’euros.

L’Aeroport de Lleida-Alguaire acollirà un port espacial dedicat a missions de vol suborbital (SpacePort), a més d’un centre de proves de propulsió per a coets-llançadora (el segon d’Europa) i un parc empresarial i un centre de formació per a empreses tecnològiques vinculades amb l’espai. 

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Catalunya

5min lectura

Líder en empreses innovadores

Tecnologia

BCN

4min lectura

Un dels principals hubs tecnològics d’Europa

Sostenibilitat

L’hora de redissenyar les ciutats

4min lectura

Millorem els nuclis urbans i treballem en la recuperació dels barris



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Es un gran avenç per Catalunya, demostrem un cop més que som un país emprenedor i modern en les tecnologies
    Ho heu escrit de tal manera que enganxa i fa entra ganes de coneixer tot aquest mon

    • Jordi OllerJordi Oller says:
      Jordi

      Sí, és un molt bon article, ens dona informació sobre com també en el món de l’astronàutica es va obrint camí.

      Fa 2 mesos
  3. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Molt interessant i important divulgar aquestes informacions que ens reafirmen com a país modern i avançat.
    Fantàstic que s’ hagi pensat en l’ aeroport d’Alguaire i el Centre Astronòmic del Montsec pel desenvolupament del projecte. S’aprofiten instal.laciones i augmenta el valor afegit de les comarques on estan ubicades.
    Sorprenent la mida de l Enxaneta !

    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Sí, és fascinant veure’l durant 5 minuts, com avança de ràpid sobre la superfície terrestre… Sembla que a Catalunya no perdrem el tren del NewSpace.

      Fa 2 mesos
    • Jordi CollJordi Coll Planas says:
      Jordi

      Sí, molt cert, Mercè, està molt bé que pensin a aprofitar instal·lacions que no estan del tot aprofitades…, és la millor manera d’amortitzar les despeses que s’han anat fent en infraestructures, no com altres…

      Fa 2 mesos
  4. Marta SoroMarta Soro says:
    Marta

    Un article interesantíssim! Em sembla un projecte fascinant que pot obrir moltes possibilitats en un futur no gaire llunyà.

    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Gràcies, Marta, per la teva bona valoració☺

      Fa 2 mesos
    • Pere Saus MarinPere Saus Marin says:
      Pere

      Moltes gràcies , Marta . De fet les previsions del Govern estipulen que amb aquest modest cost ( 18 milions d´€) de desplegament es necessitaran 1200 llocs de treball i reportaran 300 milions d´€ en 4 anys .

      Fa 2 mesos
  5. Ramon PuigRamon Puig says:
    Ramon

    Això ja hem sobrepassa un xic, però estic convençut que en un futur no gaire llunya ens serà de moltíssima utilitat per millorar la nostra existència, endavant i força.

    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Quan es va anunciar el projecte, el “Gobierno” va intentar desprestigiar la “NASA catalana” i va haver-hi veus al país veí que ja amenaçaven de portar als tribunals una suposada invasió de competències d’espai aeri espanyol. Van fer el ridícul, perquè és internacionalment acceptada la línia de von Kármán (uns 100 km), que separa les activitats aeronàutiques de les astronàutiques, i els 85 km com a límit d’alçada de l’espai aeri d’un determinat estat.

      Fa 2 mesos
    • Jordi CollJordi Coll Planas says:
      Jordi

      Esperem que sigui així mateix, Ramon. Gràcies pel teu comentari i endavant i força!

      Fa 2 mesos

Deixa una resposta