Fons d'inversió: seguretat vs rendibilitat?
Els fons d’inversió són un instrument financer cada cop més popular, que en general va oferir una elevada rendibilitat l’any passat. Tot i això, l’actual incertesa fa que cada vegada es qüestioni més la tendència dels últims anys a substituir les opcions més conservadores per altres de major risc.
A finals de 2021, el patrimoni estimat dels fons i societats d’inversió en el món superava els 61 bilions d’euros. Per a fer-se una idea del volum, basta dir que equival a tres quartes parts del PIB mundial. A Espanya, la xifra va arribar als 620.000 milions, un 18% més que el 2020, i la seva rendibilitat en el conjunt de l’any va superar el 6%, segons dades d’Inverco, associació que aglutina a entitats d’inversió col·lectiva i fons de pensions.
Percentualment, els fons i societats d’inversió ja representen el 15,7% de l’estalvi financer de les famílies espanyoles, un percentatge que només supera Bèlgica entre els grans països de la UE, amb el 17,4%. A Itàlia suposen el 15,1%, a Alemanya el 12,7% i a França no arriben al 5%.
Això s’explica en part perquè la tinença de fons d’inversió a Espanya s’ha triplicat en l’última dècada. D’altra banda, l’horitzó d’inversió dels estalviadors a llarg termini (més de tres anys) s’ha incrementat a Espanya de manera significativa des del 35% fins al 49% en tan sols dos anys.
Tot i això, no es pot perdre de vista que els dipòsits i l’efectiu segueixen acaparant la major part dels actius financers de les famílies espanyoles (41%), un percentatge que només supera Portugal (48%) entre les economies amb pes a Europa. A França suposen el 29%, a Itàlia el 32% i a Alemanya el 39%.
Diferents productes per a diferents inversors
Al món, el 47% del patrimoni de les societats i fons d’inversió està en renda variable, el 20% en renda fixa i la resta es reparteix a parts iguals entre productes mixtos i monetaris, que inverteixen a curt termini en una moneda determinada.
De totes maneres, aquesta distribució varia considerablement d’un país a un altre. Per exemple, mentre que la renda variable suposa als Estats Units un 59% i al Regne Unit un 51% del total, en el conjunt d’Europa només representa el 34%. I també hi ha diferències considerables en els productes mixtos, que a Espanya són els segons en importància, amb un 31% del total, i als Estats Units només suposen un 6%.
En els últims 15 anys, els inversors a Espanya han tendit a substituir opcions més conservadores per altres de major risc. Així, mentre que el 2007 els fons monetaris, de renda fixa i garantits canalitzaven el 64% de la inversió, el desembre de 2021 ja només suposaven el 18% del total.
Una rendibilitat qüestionada
Aquesta major propensió al risc i la rendibilitat variable no sembla del tot justificada si s’analitza la rendibilitat del conjunt dels fons d’inversió en el llarg termini. Un estudi de l’IESE indica que la rendibilitat mitjana anual de 562 fons que han estat actius a Espanya en els últims 15 anys sol va ser de l’1,91%. De fet, únicament 64 d’aquests fons van ser més rendibles que els bons de l’Estat i 68 d’ells van tenir una rendibilitat negativa.
A més, en un context de creixent inflació i incertesa econòmica, a les quals se suma la probable pujada de tipus d’interès per part del Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels Estats Units, els dubtes sobre quina serà l’evolució de la renda variable s’accentuen. Per això, algunes veus apunten que els fons d’inversió garantits poden ser una bona opció per als inversors que busquin un equilibri adequat entre risc i rendibilitat.
Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.
Com diu el seu nom, els fons garantits garanteixen de manera total o parcial el capital invertit, així com una rendibilitat prefixada per a un període de temps. Aquesta rendibilitat va, generalment, referida a l’evolució d’un índex borsari de referència, però quins fons garantits ofereixen la millor rendibilitat?
Els fons d’inversió garantits de renda fixa poden ser una bona opció pels inversors que es conformen amb una rendibilitat moderada, a canvi de no tenir esglais i no perdre els diners invertits. Per altra banda, els de renda variable o parcial, ofereixen un bon balanç entre seguretat i rendibilitat.
En els fons d’inversió garantits de renda variable ens hem de fixar en la rendibilitat a llarg termini, ja que és difícil que un fons repeteixi consistentment en els primers llocs any rere any. Tanmateix, hem de tenir en compte que un fons d’inversió pot aplicar diferents comissions a les diferents classes de participacions que emeti. Les comissions de subscripció, reemborsament i gestió poden tenir un impacte significatiu i reduir de manera dràstica la seva rendibilitat global.
La majoria de fons garantits tenen una comissió de subscripció elevada, arribant al 5%. Això vol dir que només pel fet de comprar el fons ja perds el 5% dels diners invertits. A més, la majoria tenen una comissió de reemborsament que s’ha d’abonar quan es ven el fons per recuperar el capital. Les comissions de gestió no acostumen a ser elevades, especialment en els fons de renda fixa, o en gestors automatitzats i plataformes digitals que, mitjançant l’ajuda d’algoritmes matemàtics, inverteixen els diners del client d’una manera que no requereixi un gestor humà.
En la taula comparativa de sota fem un recull d’alguns dels fons garantits de renda variable més destacats del mercat espanyol. Són fons que no garanteixen rendibilitats a futur. Per tant, la taula comparativa que us oferim recull les rendibilitats dels darrers anys, en cap cas les futures. És possible aconseguir bones rendibilitats garantides a 1, 3, 5, 10 o 30 anys? Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. A 11Onze Recomana et proposem les millors opcions existents.
Comparativa: Fons Garantits de Renda Variable
Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.
Quan penses en maneres de gestionar el teu patrimoni, segur que t’ha passat pel cap invertir en empreses estrangeres, però ho has descartat de seguida, perquè no veies clar com fer-ho. Invertir a l’estranger pot ser una tasca complicada. L’agent 11Onze Amadeu Vilaginés ens en fa cinc cèntims.
En un món globalitzat com el que vivim, és normal que cada vegada hi hagi més persones que vulguin invertir a l’estranger. I la tendència va a l’alça. Pot ser que veiem potencial en un sector poc implantat en el nostre país, però que, per contra, a Alemanya o als Estats Units té molt de pes, motiu pel qual se’ns desperta l’interès. Per desgràcia, no tot és tan fàcil: un procés que podria ser senzill, com és comprar les accions d’una empresa, en un mercat diferent del nostre pot ser un repte ple d’entrebancs.
I per què ho és tant, de complicat, sobretot per als inversors particulars? Doncs per moltes raons. El primer motiu que ho dificulta són les comissions. “El més normal és que el nostre ‘broker’ ens cobri unes comissions força més altes per invertir a l’estranger que a Catalunya”, argumenta l’agent. A més, i depenent del país en el qual vulguem invertir, haurem de tenir en compte molts altres factors com el canvi de moneda, la volatilitat del mercat, la legislació i seguretat jurídica de cada país, entre altres.
ADR i GDR, certificats d’inversió
Per solucionar totes aquestes dificultats, s’empren els anomenats ADR, les sigles d’‘American Depositary Receipt’ (o, en català, rebuts de dipòsit americà); o la seva versió global, els coneguts GDR (‘Global Depositary Receipt’). Però, què són? “Ambdós són certificats emesos per bancs i que representen les accions d’una companyia estrangera, però que al mateix temps està cotitzant en la nostra borsa local”, explica Vilaginés. En el cas dels ADR, a la borsa dels Estats Units. I, en el cas dels GDR, a les borses de la resta del món.
Aquests certificats faciliten molt la vida dels inversors. “Si uns inversors americans volen invertir en una empresa xinesa, en lloc de complicar-se la vida fent-ho directament a la borsa de Xangai, pagant moltes comissions i veient-se exposats al canvi de divisa, poden simplement comprar un ADR xinès a la borsa de Nova York”, detalla l’agent. D’aquesta manera, a més, es cotitzaria en dòlars americans.
No obstant això, no tot són avantatges. Els ADR no deixen de ser uns certificats emesos per entitats financeres i, per tant, no són exactament accions de l’empresa a invertir. “Això implica que alguns no permeten votar a les juntes d’accionistes i també pot haver-hi problemes de liquiditat en comparació amb la inversió a empreses locals”, alerta Vilaginés. Per això, és important invertir amb molta cura, i sempre amb l’assessorament d’un expert. Vols saber més sobre invertir a l’estranger? Acaba de veure el vídeo de sota!
Invertir a l’estranger: el paper dels ADRs/GDRs
Les criptomonedes, també anomenades criptodivises o monedes digitals, es defineixen com una representació digital d’un valor. Un mitjà de pagament intangible i descentralitzat que està creixent de manera vertiginosa. Però, són una bona inversió? Ho ha respost la CEO Natàlia Cugueró en un nou capítol de Territori 17 de ‘La Xarxa’.
La facilitat d’invertir en criptomonedes i els titulars dels milionaris del Bitcoin les fa cada vegada més populars. És una oportunitat d’inversió global a l’abast de qualsevol persona. Això no obstant, com tota inversió comporta un component de risc.
En el mercat hi trobem multitud de criptomonedes que ens permeten invertir en actius volàtils i altament rendibles sempre que estiguem disposats a assumir un alt risc, tanmateix també hi ha un vessant menys conegut de les criptomonedes vinculades a l’euro o el dòlar, anomenades criptomonedes estables, que no tenen aquesta volatilitat i representen un valor d’inversió de menys risc.
Com en qualsevol altre actiu d’inversió, el més important és definir quin nivell de risc estem disposats a assumir, i invertir capital del qual en puguem prescindir. Natàlia Cugueró, CEO d’11Onze, explica tot això i més al podcast de sota!
La Plaça – Territori 17: Les criptomonedes
Us apropem un nou concepte financer: els ETF o fons cotitzats. Un producte complex que esdevé una eina d’inversió molt utilitzada tant per a particulars com per a professionals. Us n’expliquem els conceptes clau.
Les sigles ETF, de l’anglès exchange-traded fund, signifiquen fons cotitzat de borsa. És, per tant, un producte que funciona com un fons d’inversió, amb el qual pots invertir en diferents empreses, sectors, i fins i tot en diversos països, amb la qual cosa aporta al titular més diversificació i flexibilitat per accedir a mercats.
Per altra banda, el fet de cotitzar a borsa comporta que les participacions en ETF es compren i venen a través de la borsa, amb el mateix mecanisme en què es compren les accions. Això pot aportar més liquiditat al titular, ja que a diferència dels fons d’inversió tradicionals, les operacions de compra i venda es poden realitzar a qualsevol moment del dia, durant l’horari de mercat.
La següent formació amplia l’explicació per descobrir-nos, més a fons, com funciona aquest producte:
Descobreix quins tipus d'ETF existeixen en aquest vídeo.
Tendències d’inversió 2021: ETF i ETF ESG
Tal com descriu l’informe de Fundspeople, els ETF s’han posicionat en els últims anys com un dels vehicles d’inversió més apreciats pels inversors, que en destaquen especialment la liquiditat, la capacitat de diversificació i els costos, que solen ser més baixos que en altres fons d’inversió convencionals. De fet, la consultora TrackInsight confirmava en els seus estudis que el 57% de titulars de fons d’inversió han canviat a productes ETF per fer les seves inversions de renda variable.
Dins d’aquesta tendència creixent, entra en joc la inversió sostenible. Són els anomenats ETF ESG, que es regeixen per criteris mediambientals, socials i de govern corporatiu. L’any 2020 van captar 45.500 milions d’euros, suposant un 51% de les entrades totals de fons i, per tant, superant els ETF tradicionals, en unes xifres que doblaven les del 2019.
Tot i que a escala global l’impacte dels ETF sostenibles segueix sent baix, la tendència d’inversió segueix creixent, i no es descarta que, igual com ha passat amb els bons governamentals “verds”, l’augment de la demanda comporti un augment de l’oferta d’ETF ESG en els pròxims anys.
Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram
11Onze posa a disposició dels seus usuaris les formacions que estan impartint els agents als seus companys. Des de criptomonedes i derivats a macroeconomia: aprenem en comunitat i ens formem els uns als altres.
Els agents 11Onze segueixen la seva formació contínua i els treballadors especialitzats en alguna temàtica comparteixen els seus coneixements en cursos a la resta de companys. Aquesta iniciativa de formació en comunitat va començar al juny i ara 11Onze l’obre als usuaris de La Plaça perquè tothom pugui accedir a aquesta formació en temes econòmics i financers.
Si l’estiu és una bona època per formar-se i aprendre coses noves, a l’apartat d’Aprendre d’11Onze hi trobareu formacions de 30 minuts sobre temes molt concrets. Comencem amb un primer capítol introductori sobre criptomonedes amb l’agent Aitor Canudas. Però també s’abordaran els ETF, el facturatge de factures, la macroeconomia dels tipus d’interès, les classes d’actius o els préstecs garantits amb actius, entres d’altres. Els cursos estan impartits pels agents: Marc Jara, Joan Benedicto, Núria Rambla, Pilar Oltra, Albert Chic, David López, Sergi Colell, Jordi Sánchez, Jordi Oller, Amadeu Vilaginés i el ja esmentat Aitor Canudas. Ara, donats els seus coneixements, assumeixen el rol de formadors dels seus companys i de la comunitat 11Onze.
Com sempre, les persones que vegin els cursos, al final podran respondre un qüestionari per valorar els coneixements adquirits. I, en funció del resultat, es guanyaran Peles. Una moneda virtual, però que aviat serà molt real per als usuaris de La Plaça.
Formació 11Onze: Les Criptomonedes Introducció
Darrere d’11Onze hi ha 148 impulsors i impulsores que han apostat per crear una primera comunitat fintech digital que revolucioni la manera com ens relacionem amb els diners. En Carles Juanico és assessor immobiliari d’IAD i és una de les persones que ha ajudat a posar en marxa 11Onze.
Entrevista a l'impulsor Carles Juanico
Per què creus que és necessari un projecte comunitari com aquest?
Jo crec que falta molt coneixement financer en aquest país. Tenim un nivell financer molt baix pel que fa a coneixements, i estic segur que aquesta comunitat ens ajudarà a conèixer molt millor aquest món. I si a sobre és d’una forma ètica, en col·laboració i amb gent del nostre país, millor que millor. Al darrere hi ha gent amb ganes de fer les coses de forma col·laborativa, ètica i de país.
Què esperes de La Plaça, la comunitat d’11Onze?
Jo espero que se satisfacin les expectatives. Que això sigui una comunitat on puguem aprendre els uns dels altres i que se’ns escolti. Que és el que la gent vol. No només fer el que és rendible, que és el que passa actualment, sinó que tots arribem a tenir beneficis. I tinc molta esperança, perquè la competència és molt baixa, en aquest sentit. A Catalunya hi ha prou talent i ho estem demostrant dia a dia amb empreses punteres en tots els sectors. Moltes empreses estan venint al nostre país per emprendre en temes digitals, per tant estic segur que ho farem bé.
Com creus que se senten els clients de les entitats financeres?
Molt desatesos, cada dia ens tracten pitjor. Només ens intenten col·locar alarmes, telèfons i coses. Per aconseguir cita has de trucar, canvien el personal contínuament, no coneixes al teu gestor… l’únic bo és que tecnològicament alguns d’ells sí que han evolucionat molt. Però el que és el servei personal, un desastre. Jo espero tenir un banc que em recolzi. Que quan demani una hipoteca estigui allà per ajudar-me, que no em mati a comissions i que em faciliti el dia a dia. Que jo pugui fer les meves transferències, pugui mirar els meus saldos i pugui fer el meu dia a dia d’una forma ràpida, àgil i que quan necessiti parlar amb algú que tingui algú al darrere, que em pugui respondre i que m’atengui com una persona, no com un número. I que no m’intenti col·locar allò que al banc li interessa.
Com creus que canviarà el sector immobiliari després de la Covid?
Veient altres països com França, el tema digital s’imposarà. El factor humà sempre hi serà, però el contacte, la forma d’arribar serà totalment digital. Això farà que les agències tradicionals perdin pes. La gent ja no va a la botiga igual que ja no va al colmado. I amb el sector immobiliari passarà el mateix. Jo pertanyo a una organització, IAD immobiliària, que és una proptech. Hi crec molt en el món digital, en la col·laboració. Avui en dia totes les compres les fem per internet, ens comuniquem per internet. El món s’ha fet global i les comunicacions ens permeten estar més a prop que mai.
Quin és el teu punt fort com a empresari?
Sempre m’ha agradat emprendre, tenir iniciativa, buscar amb la creativitat… jo soc publicista de formació i la creativitat sempre ha estat el meu objectiu. Soc d’una generació que no som digitals. Vam aprendre amb el llapis i el paper i ens hem hagut de posar les piles. I jo ho he fet amb molt de gust, perquè hi crec molt, veig que és la tendència, que les noves generacions, són digitals, treballen a gran velocitat i aprenen molt ràpidament. Jo des del primer dia he intentat seguir el ritme, que no sempre és fàcil!
Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram
Xavier Tornos, part dels 148 inversors fundadors d’11Onze, i un dels propietaris d’Instaltop, una empresa de parquets i fusteria situada a Montcada i Reixac. Després de conèixer la creació d’11Onze va decidir formar part. Per ell, el més important del projecte és l’ètica i la reinversió dels diners en l’economia de país com una eina per tirar endavant projectes personals i empresarials.
Per què has decidit ser impulsor d’11Onze?
Va ser molt fàcil per mi. Em va trucar fa sis mesos la Natàlia Cugueró, l’actual directora del banc, perquè ens coneixem des de fa vint anys. Em va explicar el projecte d’11Onze i de seguida vaig veure que era una entitat molt innovadora, revolucionària i necessària. Em va il·lusionar de tal manera que va ser molt fàcil per mi dir que sí i participar-hi directament.
Què és el que més et va cridar l’atenció d’aquest projecte?
Bàsicament, la innovació que suposa en el sector bancari l’arribada d’un banc ètic i innovador pel que fa a la seva estructura i organització. Em va il·lusionar especialment el grup de persones que hi ha darrere d’11Onze, per mi és un factor molt rellevant a tenir en compte.
També penso que és necessari que les estructures d’un país estiguin molt a prop de l’usuari final. Per això penso que 11Onze és un quelcom necessari per situar les estructures, en aquest cas financeres, a prop dels seus usuaris: pimes o clients particulars que necessitin finançament per tirar endavant els seus projectes.
Com creus que reaccionaran els usuaris i els clients a l’aparició d’una banca com aquesta?
Jo penso que han de reaccionar bé per totes les característiques que té 11Onze. Serà una banca ètica i això és molt important perquè ja sabem el tipus d’inversions que fa la banca tradicional i el que representem per ells, que bàsicament, és res. 11Onze, per tenir aquest component d’eticitat, dona molta importància a la inversió dels seus beneficis al creixement de l’economia catalana i la de la seva comunitat. A la llarga, però, no descarto que pugui créixer i obrir-se a altres mercats en l’àmbit espanyol i europeu. Penso que ho podem fer molt bé i que la resta de persones valorin aquest aspecte.
Un dels pilars més importants del banc és el concepte “banca comunitària”, com explicaries aquest esperit d’11Onze?
Crec que quan crees un banc que està molt a prop de la gent i que dona servei a pimes o particulars, acaba coneixent la idiosincràsia de la societat del nostre país. Per exemple, saber què volem, com ho volem i quan. Al final, la funció del banc és transferir els diners dels inversors o estalviadors als prestataris, si coneix el mercat tant d’uns com d’altres, és més fàcil que aquesta comunitat creixi i afavoreixi a l’economia de les persones que hi participen.
Per què creus que cal, en aquests moments, un banc català a casa nostra?
Perquè el necessitem. Tot país necessita unes estructures d’estat i una d’aquestes estructures és la financera, és aquí on entren els bancs. Necessitem un banc a Catalunya perquè hem de poder decidir què fem amb els nostres diners i com els invertim en la nostra pròpia economia de país. De fet, crec que els directius d’11Onze hauran de posar les condicions per tal que la gent es beneficiï dels serveis que dona el banc, així l’economia pot fluir i tirar endavant els nostres projectes personals i professionals.
I pel que fa a l’àmbit d’inversors, tu què esperes d’11Onze?
Que es compleixin les expectatives de tot el que he vist, m’han dit i he comprovat. L’altre dia vaig tenir la sort d’anar al campus i parlar amb la primera fornada d’agents d’11Onze; em vaig quedar al·lucinat per la il·lusió que tenen, per la convivència de diferents generacions… Una il·lusió tremenda per començar a donar servei i fer les coses bé.
Pel que fa al tema de l’ètica, i estic convençut d’això, espero que reinverteixi els diners en projectes socials que en general, ens beneficiïn a tots. Penso que ja tenim prou d’aquest capitalisme salvatge que fa que cada vegada els rics siguin més rics i els pobres cada cop més pobres. Hem d’aturar això ja i crec que ho podem aconseguir a través del banc.
Quines fortaleses destaques del Xavi Tornos empresari?
És difícil parlar de les coses bones d’un mateix. Em considero un empresari molt planificador i això crec que és molt important a l’hora de fer créixer una empresa. També crec que compto amb una gran orientació cap al client en tot el que faig. M’agrada molt saber que estan contents i també els meus empleats. Al final són ells els que donen la cara i és important que estiguin contents amb la seva feina perquè així ho transmetran als clients.
Laura Carlús és pedagoga i treballa com a consultora i gestora administrativa. Reconeix que mai ha estat interessada en els bancs per la seva implicació en conflictes bèl·lics i la manca d’empatia cap als seus clients. En 11Onze, Carlús ha trobat un projecte que encaixa amb les seves expectatives sobre els valors que ha de representar una banca en l’actualitat. “Mai hauria pensat que un banc pogués arribar a encaixar tan bé amb els meus valors”
Quina és la raó que t’ha portat a formar part dels impulsors d’11Onze?
Amb 11Onze he tingut una trobada fortuïta realment, una mena d’atracció inesperada. D’alguna forma m’he sentit molt identificada pels valors ètics que contempla aquest nou banc. La veritat és que mai m’han interessat els bancs, principalment perquè defensen uns interessos amb els quals no estic d’acord. D’alguna manera, 11Onze ha aconseguit arribar a una part molt emocional de mi mateixa i m’ha recordat el tracte tan dolent que he rebut d’altres entitats bancàries. Em sobta la possibilitat de trobar un banc que encaixi amb els meus interessos i que a més a més, aposti per un país potent; és molt il·lusionant, de veritat. Mai hauria pensat que un banc pogués arribar a encaixar tan bé amb els meus valors.
Quins són els valors que més t’han atret del projecte d’11Onze?
Molts, però potser en destacaria treballar de manera ètica per conviccions socials i no per extreure més diners de la gent. Considero que és important que els bancs actuals es comprometin socialment amb l’entorn i portar a terme una gestió diferent que pugui arribar a les persones. A més a més, és fonamental que aquests projectes ajudin a crear una societat més equitativa, que ajudi a aquell que vol aixecar nous negocis o projectes, però també a aquells que només volen viure tranquils. També és important que tinguin cabuda iniciatives implicades en la sostenibilitat del planeta. No és cap idea utòpica crear una empresa amb valors i ànima.
Per què creus que cal un banc català amb aquestes característiques?
Simplement perquè pot fer-ho. No és que ho necessitem ara mateix, és que sempre ho hem necessitat, per tant, benvingut sigui! Amb la pandèmia i la crisi econòmica estem molt desil·lusionats; sento que la població està molt desanimada i desmotivada. Els joves no veuen clar el seu futur i això pot ser una finestra. Hagués sigut genial tenir-ho abans, però ara també és un moment ideal.
I en aquest sentit, creus que Catalunya pot tenir un banc potent i capaç de ser competitiu amb altres banques ja existents?
Evidentment. Som un país petit en un món gran. Tenim el potencial principal que és la nostra gent. L’autoestima dels catalans està molt alta malgrat que ens hagin menystingut moltes vegades.
Tenint en compte el panorama actual de bancs i com està iniciant el seu projecte, 11Onze, què creus que serà el més sorprendrà?
Suposo que la rapidesa en què tot s’ha posat en marxa. Quan es tenen les coses clares, tot és més àgil i és justament el que ha passat amb 11Onze. L’avantatge d’aquest nou projecte íntegrament català és que, a diferència d’altres entitats bancàries amb estructures molt pesades, 11Onze presenta un model més lleuger des de zero i amb uns criteris de gestió molt clars per poder tenir la facilitat d’arribar allà on vulguem. I per descomptat, el que sorprendrà molt també serà la no implicació en guerres i altres contextos que demanen certa ètica. De res serveix preocupar-me pels conflictes armats que tenen lloc al Iemen si la meva entitat bancària finança la seva continuïtat.
Convidaries altres persones a sumar-se a la comunitat?
Ja ho estic fent des de fa temps. Quan creus que un projecte és bo per tu i pel teu país et surt natural parlar del tema amb coneguts o amics. Quan ho explico, em trobo moltes vegades amb por o desconfiança, però potser si obríssim la ment i de veritat paréssim a pensar un moment quina és la finalitat de tot allò que fem o ens motiva a seguir, trobaríem que és realment fàcil sumar-se a 11Onze. De fet, no m’està costant gens.
Quina fortalesa destacaries de la Laura Carlús pedagoga?
La meva honestedat i transparència malgrat trobar-me en situacions que t’obliguen a ser una mica més políticament correcta. Estic orgullosa de ser políticament incorrecta quan toca i de ser una apassionada del que faig. Assumeixo els canvis amb tota l’alegria que comporten.
Laura Carlús exposa els motius del perquè la necessitat de crear un banc català.
Metgessa de professió i delegada de la Cambra de Terrassa a Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal, Sun Rius se suma al projecte d’11Onze com a una de les inversores i sòcies del nou banc català. Com a copropietària de la botiga de salut i alimentació Gerd Rius Dietètica ubicada a Sant Cugat, critica el tracte que la banca tradicional ha donat als petits empresaris catalans. És per això que creu fermament en la possibilitat de deslligar-se de les antigues estructures bancàries dominades per l’estat espanyol i així aconseguir l’emancipació del país.
En què creus que la banca ha fallat als ciutadans i empresaris catalans?
Ha fallat en tot. Tots els bancs actuals han estat supeditats a l’Ibex -35, s’han deixat dominar per les entitats que el componen i que, al seu torn, exerceixen el seu poder sobre les nostres entitats catalanes. Això, des del meu punt de vista, és fallar a les persones que han confiat en els seus respectius bancs.
Consideres que ara mateix, en plena pandèmia, és un bon moment per llençar al mercat un nou banc català?
Considero que ara és més important que mai aixecar la nostra xarxa de comerços i empreses, sobretot ara que el país està molt afectat per la crisi derivada de la pandèmia. És la nostra eina de futur i per tant, necessitem reforçar-la. Però per fer-ho necessitem inversió i tornar a aplicar allò que millor sabem fer a Catalunya: treballar molt i projectar un futur.
Què t’ha motivat a invertir en 11Onze? Què esperes del banc?
El projecte que proposa 11Onze em sembla molt interessant. 11Onze, és una manera de poder col·laborar amb el nostre país per tal d’aconseguir certa independència respecte a Espanya. Considero que una banca catalana aïllada del domini espanyol ens podrà donar l’oportunitat de treballar per Catalunya i crear més estructures d’Estat per tenir més independència. Per tant, espero una banca que ajudi a les persones i empenyi els esforços dels petits empresaris cap a un autèntic país on tots visquem d’una manera més lliure.
Pel que fa a la resta d’empresaris, com creus que veuran des de fora el projecte d’11Onze?
Crec que valoraran molt positivament la facilitat d’obtenir inversions per la seva empresa. També valoraran el fet que 11Onze no depèn d’Espanya perquè això suposa que només mirarà pel futur de Catalunya. A més a més, serà una banca digitalitzada adaptada a les necessitats actuals que són, bàsicament, tenir un accés fàcil, agilitzar els processos i fer ús d’una aplicació intuïtiva que tothom pugui utilitzar. Tot plegat fa del banc una molt bona proposta.
Tenint en compte la teva experiència com a empresària, quins valors d’11Onze són claus per tu?
Des del meu punt de vista és fonamental que sigui una banca ètica. Això significa que no inverteixi en armament bèl·lic ni afavoreixi l’explotació infantil o de dones vulnerables com trobem en altres entitats. És essencial aconseguir una banca que el seu valor principal siguin les persones i les empreses, i amb això, aixecar el país.
Precisament, una de les peculiaritats d’11Onze és que es tracta d’una banca comunitària. Creus que els catalans tenen ganes de formar part d’una estructura bancària com aquesta?
Jo crec que sí. Fins ara els catalans han estat lligats de mans per poder projectar tota la seva energia en Catalunya i la seva emprenedoria. Crec que això ha fet que, d’una banda, no sorgís nou teixit empresarial i, d’altra banda, que no permetés treure prou rendiment com a país. És una bona oportunitat per començar de zero.
Tenint en compte tot això, convidaries a altres persones a sumar-se a la comunitat d’11Onze?
Sí, per descomptat. Crec que es tracta d’un projecte innovador que mira cap al futur. A més, les persones que hi ha darrere d’aquest nou banc són professionals que tenen clares les seves preferències i que donaran prou confiança als catalans per començar a desprendre aquesta ambició i ganes de treballar en el futur del país.
Quina fortalesa destacaries de la Sun Rius empresària?
Partint de la base que sóc metgessa, Gerd Rius Dietètica havia d’aportar salut però també serietat. Quan vaig obrir la botiga juntament amb la meva germana, teníem clar que la meva aportació seria assessorar els clients correctament. Malgrat això, si he de destacar alguna fortalesa en concret seria la il·lusió. Il·lusió per treballar, per donar servei a totes les persones que entraven per la porta i generar confiança gràcies a la feina ben feta. La perseverança també ha estat clau per nosaltres; no rendir-nos mai i buscar constantment nous reptes que prioritzessin la satisfacció dels meus clients. Crec que aquesta ha estat la clau de la botiga.
Ets una persona molt coneguda a Sant Cugat del Vallès i tens una relació molt estreta amb els santcugatencs. Quin és l’ànim que predomina en el veïnat respecte a la pandèmia?
La paraula que més els defineix és «angoixa». Estan preocupats perquè no saben quan ni com acabarà tot. Veuen que el mercat laboral està caient, que hi ha molta gent que s’està quedant sense feina i aquells que en tenen, no saben en quines condicions es quedaran. En general no tenim massa clar quin és el futur que ens espera per això, un projecte com 11Onze pot donar molta esperança ara mateix per les facilitats que posa. Poder parlar de tu a tu, que no et trobis amb tantes barreres a l’hora d’aixecar el teu projecte personal i que apostin pel talent dels catalans confiant en les seves oportunitats d’èxit.
Sun Rius exposa els motius del perquè la necessitat de crear un banc català.
