De la targeta física a la virtual

Als anys 50 del segle XX es van crear les targetes de crèdit i amb l’arribada dels telèfons intel·ligents es van popularitzar les virtuals. Repassem la història de les targetes i les seves possibilitats.

Fa seixanta anys de la primera targeta de pagament i, des d’aquell dia, la nostra manera de comprar ha canviat per adaptar-se fins a arribar a l’era del comerç digital, donant també un canvi radical en la nostra forma de pagament. La forma de consumir canvia constantment, s’ha pogut comprovar amb l’increment de l’e-commerce, arran de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 d’aquest passat 2020, com es pot veure en l’estudi fet per Kantar, qui assegura que 3 de cada 4 llars espanyoles han fet compres per internet durant aquest passat any 2020, i que aquestes llars continuen comprant en línia aquest 2021. Les llars que ara compren per Internet són un 74,4%, això ha incrementat els consumidors d’e-commerce en un 8,4% des del 2017. Segons detalla Kantar en el seu estudi, el 26,6% dels consumidors restants són persones grans que es desplacen a comprar personalment elles mateixes els productes, ja que prefereixen un tracte personalitzat. I de la mateixa manera que ha canviat el model de consum, també ha canviat el model de pagament. Benvinguts a l’era de les targetes virtuals.

Què són les targetes virtuals? 

Les targetes virtuals són targetes més segures, i a diferència de les targetes de pagament convencionals, són completament virtuals. El seu pagament és exclusivament per compres virtuals, amb la possibilitat, també, de poder pagar en establiments físics si tens la targeta vinculada al wallet del teu smartphone. La targeta virtual disposa d’un número, d’una data de caducitat i també d’un número de control, com detalla Rankia. La web financera també diu que els controls de seguretat de les targetes virtuals són molt variats. Alguns bancs tenen un codi dinàmic que va canviant en cada compra, mentre d’altres permeten realitzar molt poques compres, i en cas de quedar diners a la targeta, aquests diners tornen automàticament al compte del qual va ser recarregada la targeta. Cada client és lliure de fer una nova targeta virtual quan la necessiti, així de senzill.

Com va néixer la targeta virtual?

Des de la primera targeta de pagament del món de Diners Club l’any 1950, el món de les targetes de pagament ha donat moltes voltes, passant per l’arribada de les targetes de crèdit a Espanya als anys seixanta, fins a arribar a les targetes virtuals, segons detalla la web de Finanzas. La pàgina especialitzada en finances recorda que les targetes virtuals van néixer juntament amb l’arribada de la telefonia mòbil, amb els sistemes de pagament anomenats “wallets”.

Com estan regulades?

La regulació europea PSD2, la nova normativa europea de serveis de pagament electrònics, va entrar en vigor el setembre del 2018, amb la finalitat de reforçar la seguretat dels consumidors amb els sistemes de pagament del comerç electrònic. Amb aquesta regulació, que ja fa tres anys que és vigent, es pot dir que alguna cosa ha d’estar canviant en la nova manera de fer pagaments. En definitiva, podem dir que les targetes virtuals han arribat per quedar-se com un mitjà més de pagament.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La llengua catalana està plena de refranys on la saviesa popular aconsellava sobre economia, és a dir, on la comunitat s’ajudava. En fem un recull i n’analitzem l’origen.

La paremiologia és la ciència que estudia l’origen i el significat dels refranys, i és tan antiga com la mateixa llengua. En trobem mostres en les traduccions dels proverbis de la Bíblia, en llibres jueus i àrabs de sentències traduïts al català. Els podem trobar a l’obra del filòsof Ramon Llull o de l’escriptor Francesc Eiximenis, en el llibre Tirant lo Blanc… Des de final del segle XVI, el refrany passa per davant dels proverbis. Aquests són tan sols exemples de com la paremiologia està present des de temps immemorials: Proverbis de Guillem de Cervera (1180), Llibre de Doctrina del Rei Jaume d’Aragó (1290), i així, fins a arribar a llibres com el de Baldiri Reixach o el de Carles Amat, usats per l’ensenyament. Un dels paremiòlegs del nostre país és el Víctor Pàmies i Riudor; a través del seu treball podem conèixer l’origen, la història, l’etimologia…

A tall d’exemple, uns quants refranys, relacionats amb els diners i la inversió. La saviesa popular sempre ens dona bons consells.

• L’aigua va allà on n’hi ha més.
  Es refereix als diners: que qui més n’inverteix, més beneficis obté. (De fet, l’aigua tendeix a acumular-se: formant rius, en el mar…) Ve a dir que: Els diners van on n’hi ha.
• Sabater amic o parent, calça car i dolent.
  Adverteix que, qui dona diners per guanyar una amistat o trobar l’amor, en surt mal parat perquè tothom s’aprofita de l’amabilitat.
• Per casar filles i donzelles no venguis moltons ni ovelles.
  Significa que no s’ha de desfer mai el patrimoni familiar. (Abans, per a casar una filla se l’havia de dotar amb alguns bens: diners, joies, mobles, parament de taula i de llit, animals, terres…)
• Béns de campana, Déu els dona i el diable els escampa.
  Ens diu que aquells guanys que arriben fàcilment, sense esforç, són els més fàcils de perdre. 
• Diners de tot fan veritat i del jutge advocat.
  Ens diu que amb diners aconseguim canviar la realitat segons els nostres interessos. 
• Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar.
  Aquest refrany ens diu que cal ser humil amb els nostres creditors quan no podem pagar-los el que els devem, per tal d’evitar represàlies.
• Germans, els pans; parents, els qüens; i coneguts, els papers de menuts (qüens = diners). Entre germans es comparteix fins i tot l’aliment, entre parents es poden fiar o demanar diners, i entre coneguts, res de tot això.
• Educació i diner fan al fill cavaller.
  L’educació fa persona cabal i els diners ho proclamen.
• Al marit, barca; la muller, arca (arca = cofre = caixa dels diners).
  Els marits feien feina física i les dones administraven els diners de la família. Significa que cada u ha de fer les tasques per a les quals està millor preparat.
• Sastres, música i sabaters, moltes postures i pocs diners
  Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici.
• Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar.
  Amb economia precària no es poden fer grans coses.
• Pagant, sant Pere canta / En pagar, sant Pere canta / Pagant, mossèn Pere canta.
  Els diners aconsegueixen les coses més impensables.
• Si vols enganyar al marxant, posa-li la “ganància” per davant.
  Els diners en efectiu davant dels ulls solen decidir de seguida a qui ven. 
• Qui pren, son cor ven.
  Qui accepta diners, regals o favors d’algú, queda en deute material o moral. 
• A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més.
  Vol dir que posseir diners és el principi per tenir-ne més.

Els refranys a Catalunya

Els refranys es poden categoritzar en funció de la temàtica. Segons Joan Fontana, José Enrique Gargallo, Víctor Pàmies i Xus Ugarte en el seu treball Els refranys més usuals de la Llengua Catalana, existeixen 15 grans temes:

1. Refranys meteorològics.
2. Refranys del calendari.
3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis…). 
4. Refranys sobre religió i creences. 
5. Refranys sobre la llar i la família.
6. Refranys sobre homes i dones. El cos humà i les edats de la vida. 
7. Refranys de flora, fauna i natura.
8. Refranys sobre qualitats i sentiments de les persones. 
9. Refranys sobre salut i malaltia. 
10. Refranys sobre el menjar i beure. 
11. Refranys geogràfics. 
12. Refranys sobre festes i lleure.
13. Refranys sobre consells.
14. Refranys sobre moral.
15. Calaix de sastre.

Els refranys tenen dos significats, el significat literal i un de figurat, que fa d’exemple pel significat literal. Més enllà de com fer servir els refranys en el nostre parlar habitual, aquests són trossos de discurs prefabricat. A banda que pel fet de ser coneguts per la majoria d’integrants de la comunitat de parlants, es poden utilitzar per fer referència a les idees que amaguen com una drecera per tal d’evitar d’explicar-los.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La pandèmia ha fet néixer nous lectors. Catalunya ha destacat a l’Estat com la regió on l’increment ha estat més pronunciat. Sense anar més lluny, durant el confinament, el 57% de lectors de llibres va llegir almenys una vegada per setmana. Potser per això han aflorat els ‘booktubers’, crítics literaris digitals que acumulen cada cop més seguidors. A 11Onze recopilem 14 perfils que val la pena seguir.

Els ‘booktubers’ catalans amb més èxit abracen un nínxol al voltant dels 2.000 seguidors per perfil. Però no ens podem oblidar dels que tenen un canal més modest, com Marta Cava, Els bookhunters, Traduint des de Calella, Lluctuber, Meyonbook, Laura Rubio o Llibres de Gont. Tots ells s’han convertit, en poc temps, en els grans prescriptors del món editorial en català, que els darrers anys ha reviscolat gràcies a l’obertura de noves llibreries i al naixement d’editorials especialitzades, sobretot en el llibre fantàstic, els clàssics catalans i estrangers i l’assaig. Tot seguit, trobareu alguns dels perfils més populars:

1. Recomanacions de Llibres, de Marta Botet. A la Marta Botet, filla de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’apassionen els llibres gairebé tant com a la seva mare. Al voltant del món de llibre, fa recopilatoris i explica com funciona la indústria editorial. També fa ressenyes dels clàssics de la literatura catalana.
2. Bookdragon Di, una fantasia juvenil. Amb més de 2.000 seguidors al seu compte de YouTube, el canal fa crítiques de llibres de fantasia i lectures juvenils. Hi trobem desenes de llibres, entre els quals clàssics de gènere, com ‘Dune’, i d’autors reputats com Stephen King i Jo Nesbo.
3. La prestatgeria, la llibreria a casa. Llibres i desamor, interseccionalitat i feminismes, lectures i música, les dones dels escriptors famosos, lectures de batxillerat que sí que valen la pena… En lloc de llegir llibres, la Marta els devora, i ho fa amb passió, humor i mirada crítica. 
4. La Mar de Llibres, navegar l’oceà literari. Quan va entrar a la vintena, aquesta altra Marta va decidir crear el seu canal propi, on aboca totes les seves dèries lectores. El món del llibre li ocupa hores de vídeos: sobre traduccions, reedicions, llibres que li han agradat, llibres que ha detestat, llistes de lectures per regalar… 
5. Paraula de Mixa, l’entusiasme editorial. Amb vídeos molt ben editats, Paraula de Mixa no només ressenya llibres, sinó que al voltant del seu canal ha muntat tot d’activitats sobre el món editorial: des d’entrevistes amb autors, fins a clubs de lectura o tallers per ser una ‘booktuber’.
6. Entrelletres, l’aposta pels lectors catalans. Aquest jove andorrà, Jan Arimany, ja és conegut entre els ‘booktubers’ per la seva editorial i el seu canal Trotalibros, on ressenya llibres en castellà i acumula una bossa de més de 25.000 seguidors. Des de fa un parell d’anys, coincidint amb la pandèmia, s’ha animat també a fer seguiment dels llibres publicats en català, i hi parla tant de clàssics com de novetats.
7. Llig-me, traspassant la pantalla. La Irene Rodrigo va tenir un programa de llibres a la televisió pública valenciana i l’èxit l’ha portat a obrir el seu canal propi. Darrerament, ha engegat un club de lectura virtual per la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya, però també fa ressenyes de clàssics i llibres que són novetat.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Cada vegada més persones viuen soles i renuncien a una parella. Moltes empreses han vist en aquest col·lectiu una oportunitat de negoci, amb tota mena de productes i serveis destinats a cobrir les necessitats dels ‘singles’.

Ser ‘single’ està de moda. Els solters cada vegada suposen un percentatge més elevat de la població. A Catalunya, una de cada tres persones majors de quinze anys ho és, amb un augment considerable en l’últim mig segle, segons dades d’Idescat. Per això no sorprèn que l’any 2019 s’arribés a crear l’Associació Catalana de Singles i Oci Familiar.

No es tracta d’una tendència local. En un terç de les llars de la Unió Europea viuen solters sense fills. De fet, el 50% de les llars de capitals europees com París, Berlín i Oslo ja estan ocupades per residents solters, segons Eurostat, que també assenyala que més de la meitat de les llars sueques són unipersonals. Als Estats Units, els individus sense parella entre 25 i 54 anys ja suposen el 38% de la població i en el 28% de les llars només viu una persona.

Tot i que en els últims anys s’ha popularitzat l’11 de novembre com el Dia del Solter per la influència xinesa, la tradició d’alguns països anglosaxons el situa en el 13 de febrer, com a contraposició a Sant Valentí. Es tracta d’un dia de reivindicació per als ‘singles’, un anglicisme que ha adoptat un significat que va més enllà de la solteria: es tracta de persones que viuen soles i no tenen parella, sigui com sigui el seu estat civil. El que abans es veia socialment com un fracàs avui s’associa al concepte de llibertat.

Una oportunitat de negoci

En un món consumista i oportunista, moltes empreses han vist en aquest col·lectiu una oportunitat de negoci, amb tota mena de productes i serveis destinats a ells. En l’actualitat podem trobar en el mercat un nombre creixent d’habitatges unipersonals, electrodomèstics de menor capacitat, envasos més petits i activitats i viatges concebuts per a ‘singles’.

Les empreses han situat als ‘singles’ al punt de mira no sols per tractar-se d’un col·lectiu creixent, sinó perquè la seva capacitat adquisitiva també és superior a la mitjana. De fet, aquesta bonança econòmica és gairebé una condició per a ser ‘single’, ja que la vida els resulta més cara. Per començar, el sistema tributari els penalitza respecte a les famílies. I si pensem en un dispendi tan important com l’habitatge, és clar que no tothom es pot permetre ser ‘single’. De fet, aquest grup tendeix a posseir menys habitatge en propietat i recorre més al lloguer que les parelles.

Respecte als seus hàbits de consum, els ‘singles’ solen comprar menys quantitat i amb més freqüència per evitar que els productes se’ls facin malbé, la qual cosa ha portat als fabricants a oferir envasos de menor grandària, fins i tot monodosi. L’objectiu és adaptar-se a les seves necessitats i treure profit de la seva major capacitat adquisitiva. A més, els estudis de consum indiquen que aquest col·lectiu va menys als hipermercats i recorre més als supermercats de barri i les botigues d’especialitzades.

Un filó per a la indústria de l’oci

El fet de no tenir càrregues familiars fa que els ‘singles’ puguin destinar a oci una major part del pressupost que altres col·lectius i permetre’s més “capricis”.

Per això en els últims anys han proliferat pàgines web que organitzen tota mena d’esdeveniments per a ‘singles’, com a Singles Barcelona o Friendsteam. Es tracta de clubs especialitzats en aquest segment de la població que ofereixen activitats per socialitzar, des de sopars o festes a excursions o viatges.

A vegades són els mateixos locals d’oci els que planifiquen esdeveniments dirigits a aquest col·lectiu. Fins i tot una cadena de gimnasos com el DIR ha vist l’oportunitat de negoci que suposen els solters i ofereix el servei DIR Singles & Friends, amb activitats socials i esportives per a que els seus membres es coneguin millor.

Un esment especial mereixen els creuers dedicats a les persones sense parella, que han tingut un creixement espectacular. Durant aquests viatges, els ‘singles’ poden aprofitar per conèixer a gent nova mentre naveguen pel Mediterrani, la mar Bàltica o els fiords noruecs. Els destins cada vegada són més variats.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Només un de cada tres ciutadans adults europeus té coneixements financers mínims, segons un nou informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Això vol dir que la majoria de les persones no tenen els coneixements necessaris per a gestionar eficaçment els seus diners.

L’educació financera és una competència necessària essencial en el dia a dia de la ciutadania. És complicat prendre les decisions encertades en la gestió de la llar, la planificació de l’estalvi, la sol·licitud d’un crèdit o la contractació d’una hipoteca si no tenim uns coneixements financers mínims.

En aquest context, i en ple debat sobre els mals resultats acadèmics dels alumnes catalans de quart d’ESO a les proves PISA, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) presentava un informe devastador sobre l’educació financera a Europa. Segons el qual, només el 34% dels adults europeus tenen coneixements mínims en educació financera. Per tant, una gran part de la ciutadania no té la capacitat necessària per gestionar les seves finances d’una manera eficaç.

De fet, tan sols els ciutadans irlandesos i alemanys assoleixen el llindar mínim de coneixements financers de 70 punts sobre 100. Uns resultats preocupants donades les pressions que pateixen els pressupostos de les llars en el context econòmic actual, cosa que augmenta el risc d’endeutament i altres situacions econòmiques desfavorables.

Cultura financera sota mínims

Mentre que un 84% dels adults dels 39 països participants en l’estudi entenen la definició d’inflació, només el 63% saben aplicar el concepte de valor temporal dels diners als seus propis estalvis. Concretament, com la inflació impacta el valor temporal dels diners en reduir el poder adquisitiu dels diners al llarg del temps.

A més, tot i que els resultats mostren que al voltant del 77% dels adults entenen la relació entre risc i recompensa, únicament el 42% dels enquestats entre tots els països poden respondre correctament a una pregunta sobre l’interès compost (interès que es va sumant al capital inicial i sobre el qual es van generant nous interessos). Fins i tot entre els adults que tenen contractats productes d’estalvi en aquests països, només el 46% entenen el concepte de l’interès compost.

L’OCDE també avisa que la propagació dels serveis financers digitals, que es va accelerar durant la pandèmia, fa més necessari que mai de dotar a les persones dels coneixements i habilitats adequats per a utilitzar aquests productes i serveis de manera segura. Per altra banda, la introducció de les monedes digitals i altres criptoactius l’ecosistema econòmic, comporta una major incidència i complexitat dels fraus i les estafes financeres, que també posen en relleu la necessitat de reforçar els coneixements financers dels adults per evitar el cibercrim.

Pla d’educació financera d’11Onze

Empoderar a la ciutadania a través de l’educació financera ha estat al cor d’11Onze des dels seus inicis. Ampliar els coneixements sobre economia i finances de la nostra comunitat, posant al seu abast totes les eines necessàries, és un dels pilars fundacionals de la primera fintech comunitària de Catalunya.

Des del llançament d’11Onze Escola, un projecte que ofereix sessions formatives sobre el món de les fintech perquè centres educatius, empreses i col·legis professionals de tot el país puguin formar els seus alumnes en matèria econòmica i financera, disposem d’una plataforma única que permet complementar el currículum escolar educant als joves en qüestions monetàries i que posa al seu abast eines per a la creació de riquesa. 

Amb el mateix propòsit de formar a la nostra comunitat, s’impulsen les lliçons de la secció Aprendre, que ofereix continguts com la sèrie El Diner, les Formacions 11Onze fetes pels mateixos treballadors o els nostres Cursos curts. A més, a l’apartat Descobreix d’11Onze TV també trobareu peces dels nostres agents sobre temes d’interès per al nostre dia a dia. Perquè des d’un bon principi teníem clar que sense una bona formació financera difícilment serem una societat lliure que pugui decidir el seu futur.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El català és un idioma tan bo com qualsevol altre per fer divulgació a les xarxes socials. Hi podem trobar continguts de tota mena, des de ciència i cultura fins a gastronomia. Ho demostren aquests 11 perfils de TikTok que s’han guanyat la confiança de milers de seguidors.

TikTok, l’aplicació nascuda a la Xina fa sis anys, s’ha fet gran de mica en mica. Ja no és només una plataforma per a adolescents interessats a mostrar les seves coreografies i excentricitats. A poc a poc, hi van tenint cabuda continguts de tota mena. Des d’11Onze, volem donar a conèixer 11 perfils que fan divulgació de temes molt diversos en català. Aquí els tens per ordre alfabètic:

• ametller_origen: receptes i molts consells sobre cuina, nutrició i conservació dels aliments que en un any ja s’han guanyat més de 2.000 seguidors i 10.000 m’agrada.
• culinaryjep: un compte sobre gastronomia i cuina catalana que en un any acumula prop de 1.500 seguidors i 18.000 m’agrada. Gràcies a ell descobriràs, per exemple, que la tradició dels canelons de Sant Esteve s’ha popularitzat en l’últim segle i que abans el plat típic d’aquesta festivitat era l’arròs del cardenal.
• desfake: aquest grup de joves fa dos anys que ens ensenya com detectar dades manipulades i denuncia mentides i notícies falses que circulen per les xarxes. Els seus vídeos ja han aplegat més de 3.300 seguidors i han rebut 31.000 m’agrada.
• el_radical_lliure: un perfil que s’apropa a la química de forma entenedora i divertida. Els seus responsables són el Dr. Oriol Marimon en la presentació, la Dra. Helena González en els guions i l’Adrián García en la producció. En poc més de quatre mesos han acumulat més de 1.300 seguidors.
• expli.cat: aquest grup de joves científics divulguen temes de ciència en vídeos de menys d’un minut. Trobaràs des de què determina el factor de protecció de les cremes solars fins a les bases de la fusió nuclear. En poc més de mig any ja tenen 1.700 seguidors i 10.000 m’agrada.
• filologa_de_guardia: els vídeos de l’Aida, una estudiant de filologia catalana, són modernes classes de català a la xarxa. El seu perfil de TikTok ja té 15.000 seguidors i més de 160.000 m’agrada.
• informatik.cat: consells i tutorials des de Girona per resoldre problemes i dubtes d’informàtica. Ja els segueixen més de 1.000 persones.
• juju_mamaplant: la Júlia, també coneguda com a Mama Plant, ens parla de les propietats de les plantes i ens ofereix remeis naturals des de fa poc més d’un any. Ja compta amb més de 5.400 seguidors i 100.000 m’agrada.
• paisatges_de_catalunya: un compte per descobrir racons de Catalunya que ja té més de 5.000 seguidors i 94.000 m’agrada.
• parlemdescriure_catala: un canal que examina errors típics quan parlem i escrivim en català. Ja té 7.500 seguidors i 15.000 m’agrada.
• 11onzecat: l’onzè perfil recomanat no podia ser un altre. Educació financera a l’abast de tothom des del nostre compte de TikTok. Tot i que som una comunitat petita, ja acumulem més de 2.000 m’agrada.

Tots aquests comptes de TikTok s’han guanyat la popularitat mostrant-se al món en català.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La festivitat dels Reis de l’Orient és la celebració més coneguda del cicle nadalenc. I, en canvi, només l’evangeli de Sant Mateu en dona notícies específiques d’aquests prohoms, però de manera força enigmàtica. Ni tan sols n’explicita els noms, el nombre o la procedència exacta. Aleshores, quina és la història veritable dels Reis de l’Orient? 

Comencem fixant-nos bé en com Sant Mateu introdueix els Reis de l’Orient en el seu evangeli. Primer, assegura que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes i, després, relata l’aparició dels mags de la següent manera: “Poc després van arribar a Jerusalem uns mags que venien de l’Orient i que preguntaren ‘On és el rei dels jueus, que acaba de néixer? Hem vist allà a l’Orient la seva estrella i venim a inclinar-nos davant d’ell’”.

De fet, la notícia, ens diu Sant Mateu a l’evangeli, “va torbar molt el rei Herodes, i amb ell tot Jerusalem”. És així que Herodes deixa marxar els mags, però els demana que, abans de tornar als seus pobles, l’informin del lloc exacte on ha nascut l’infant, de manera que també ell pugui anar a adorar-lo. Però els mags sembla que no van complir amb la paraula donada a Herodes…

L’evangeli diu que els prohoms continuen el seu camí, sempre seguint l’estel, fins que just s’atura al lloc on és Jesús. Aleshores, Sant Mateu narra: “I van entrar a la casa, van veure el nen amb Maria, […] es postraren davant d’ell i van obrir els cofres que portaven per oferir-li presents d’or, encens i mirra. I com que un somni els va advertir que no havien de reveure Herodes, se’n van tornar al seu país per un altre camí”. Després d’això, no se’n torna a parlar mai més d’ells.

El garbuix que embolica la història

Si analitzem acuradament la narració evangèlica de Sant Mateu, ràpidament ens adonem que en cap moment se’ns diu que fossin tres personatges, però, en canvi, sí que ens diu que “uns mags” deixaren tres regals (l’or, l’encens i la mirra). Tampoc se’ns defineix el lloc de la trobada. I el més sorprenent de tot plegat: en cap moment se’ns especifica l’estatus de rei d’aquests personatges.

Si cerquem més informació canònica —l’oficial— sobre aquests personatges, enlloc trobem  més informació. Tanmateix, si anem a l’altre evangeli que narra el naixement i la infància de Jesús, el de Sant Lluc, enlloc se citen els mags, ni la matança d’innocents, ni la fugida a Egipte. En canvi, Sant Lluc sí que aporta detalls sobre l’anunciació, el trasllat de Josep i Maria embarassada a Betlem, per inscriure’s al cens ordenat per l’emperador romà August, l’adoració dels pastors i el naixement de Jesús en un estable.  

Per tant, el Nou Testament ofereix versions de Nadal ben diferents que, amb la maduració del pas dels segles, amb aportacions intencionades i interpretacions esbiaixades, han acabat configurant el fantàstic i trenat relat que coneixem. No hem de perdre de vista que pel camí també se li van anar afegint nous personatges, com el bou i la mula, que el papa Benedicte XVI ha rebutjat públicament, o el quart rei mag i altres invencions.

Mags vol dir màgics?

La pregunta, doncs, que ens suggereix el relat inicial és: per què Mateu fa aparèixer aquests curiosos personatges? El fet important i a tenir molt present és que l’evangeli original de Sant Mateu va ser escrit en grec, manuscrit del qual no ens ha arribat fins als nostres dies. Només disposem de la versió traduïda al llatí per Sant Jeroni, però ja al segle IV.

Si seguim analitzant el text, la clau de tot plegat rau en la paraula “mag”. És aquest el mot emprat en el text original escrit en grec? I aleshores ens assalta una altra pregunta força inquietant: què significava ser un mag en el context en el qual s’escriu l’evangeli?

L’etimologia històrica ens ofereix dues possibilitats. Si la paraula original escrita fos en grec “μάγο”, seria usada amb una connotació pejorativa. Una expressió adreçada a definir fetillers, interpretadors de somnis, encantadors, practicants de ritus obscurs i, fins i tot, xarlatans. Sembla que no és el cas! En canvi, si la paraula original en grec fou traduïda d’una paraula del persa antic, “maguusha”, aleshores el significat seria: sacerdot. Segurament, la més probable!

Per tant, si seguim per aquest camí etimològic, trobem en el passat babilònic una casta religiosa de sacerdots perses coneguts com a “mags” amb un reconegut prestigi en coneixements astrològics i seguidors de la religió zoroàstrica. Per entendre encara millor l’etimologia històrica, cal tenir present que la presència jueva a Pèrsia fou molt notable des de l’època de Nabucodonosor (segle VI aC), quan aquest governant babilònic va conquerir Judà i va esclavitzar els jueus. 

Aquestes comunitats hebrees, que esperaven el Messies, segurament haurien influït en la tradició astrològica persa. Al segle VI dC, aquests mags —ara sí, amb nom i nombre— van ser representats a l’estil persa —principalment per la seva indumentària— al conegut mosaic de Sant Apol·linar el Nou de la basílica de Ravenna (Itàlia).

La llegenda es consolida amb el cànon bíblic

Tant si la visita dels Reis de l’Orient va succeir com si no, arribem al Concili de Nicea del 325, quan el discurs oficial de l’Església queda institucionalitzat i s’acorda que seran només quatre els evangelis oficials —Mateu, Lluc, Joan i Marc—, que marcaran el discurs del dogma. La resta de textos, més de 70, seran considerats apòcrifs, és a dir, poc fiables, atès que es basen en suposicions que no es poden contrastar.

És curiós perquè tots aquests textos van ser escrits a la mateixa època que els quatre evangelis canònics. El que resulta evident és que, amb el pas dels segles, es va anar forjant la teologia, la litúrgia i la tradició cristiana, complementades amb altres escrits que omplen els buits que havien deixat els textos oficials. Va ser en aquest procés que va anar prenent forma el relat dels mags perses.

Si defugim el fantàstic i som absolutament racionals, l’anàlisi textual ens situa davant d’un relat purament propagandístic. L’incipient i modern discurs cristià sorgit de Nicea va tenir la necessitat de demostrar que el seu radi d’acció era ampli, integrador de cultures i dotat d’una dimensió universal. El relat dels Reis de l’Orient complia amb aquest missatge i —no menys important— permetia enllaçar les profecies de l’Antic Testament amb el Nou Testament, atès que demostrava que les sagrades escriptures no s’equivocaven en què “tots els reis vinguts d’arreu es postraran davant d’ell”.

Tampoc és casual que es fixés en tres el nombre dels mags: perquè és el nombre de la divinitat per excel·lència, de la Santíssima Trinitat; perquè és el reflex de les tres edats de l’ésser humà, la joventut, la maduresa i la vellesa; perquè són els tres continents coneguts en el seu present, Europa, Àsia i Àfrica; i perquè són les tres dimensions del temps, passat, present i futur.

Els pedaços que fan la història

Va ser a partir de llavors que es va començar a crear una iconografia especial, amb significats diversos. Aviat va deixar de ser important l’autèntica realitat dels personatges d’Orient i prengué importància el simbolisme ritual de l’edat mitjana. El món Carolingi els va convertir en reis. La història diu que Frederic I Barba-roja, durant la Tercera Croada, va trobar els cossos dels tres reis mags a Constantinoble i els va portar fins a Alemanya. Actualment, la catedral de Colònia conserva les relíquies dels Reis de l’Orient. Els ordes mendicants del segle XIII aportaren a la tradició de fer el pessebre i, l’epifania hi té un lloc destacat. El Renaixement va aportar la negror del rei Baltasar. 

La llarga nit del temps va anar fixant i generant nous detalls sobre els Reis de l’Orient, els quals impregnarien la tradició cultural europea per sempre més. La història dels Reis de l’Orient és, doncs, una història construïda a pedaços, que ha canviat generació rere generació i que ha arribat fins als nostres dies convertida en espectacle comercial. I, com tota bona història, està feta a foc lent.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La teoria evolutiva és molt més complexa que una reducció a simples competències individuals. El cas és que, a partir de la teoria de l’evolució de les espècies de Charles Darwin, hom va arribar a la conclusió que les jerarquies socials existents dins les societats contemporànies eren el resultat d’una “selecció natural” o de la “supervivència del més apte”. Tanmateix, la tria selectiva i aplicació de conceptes biològics en un marc social i antropològic poden ser molt lesives per la humanitat.

A finals del segle XIX, el naturalista i filòsof anglès Herbert Spencer va impulsar l’aplicació dels conceptes biològics de la “selecció natural” i de la “supervivència del més fort” al camp de les Ciències Socials. D’aquesta manera, Spencer va inventar el concepte de “darwinisme social”, el qual suposava una aplicació tergiversada i intencionada de la teoria evolutiva de Darwin.

 El concepte va fer molt de furor dins dels cercles acadèmics, com per exemple a l’escola econòmica neoclàssica o marginalista, representada pels economistes Jevons, Menger, Walras, Pareto o Marshall. Aquest corrent de pensament econòmic es va centrar principalment a explicar els comportaments individuals i l’intercanvi de béns i serveis, abandonant els grans temes clàssics referents a la generació de riquesa i la seva distribució, les quals havien ocupat les anàlisis econòmiques des de mitjans del XVII. 

Tanmateix, no és cap casualitat que aquest concepte tingués gran acceptació —sobretot entre l’alta societat europea— donat que va aparèixer just en el moment en què les antigues monarquies europees es transformaven en els moderns Estats actuals, adoptaven el capitalisme com l’únic sistema socioeconòmic i abandonaven el mercantilisme per sempre més. 

 D’aquesta manera, els Estats occidentals —incloent-hi els emergents Estats Units— van començar a donar gran importància a la competència entre individus —entengui’s aquí també entre empreses, territoris o països— dins del sempre defensat lliure mercat i a justificar el perquè existeixen actors forts que veuen augmentar la seva riquesa i el seu poder, en contraposició dels agents considerats dèbils que veuen disminuir la seva riquesa i el seu poder, si és que alguna vegada en van tenir! 

 Per tant, el “darwinisme social” només significaria l’expressió ideal de les relacions materials dominants. Des d’aleshores, el concepte ha esdevingut molt popular entre les societats occidentals, el qual ha estat àmpliament divulgat en els cercles acadèmics i socials, atès que ha proporcionat a les societats occidentals una justificació pseudocientífica de les seves posicions privilegiades arreu del món. A més, ha permès continuar justificant racionalment el seu passat colonitzador d’Amèrica, Àfrica i Àsia. I fins i tot, els ha permès justificar la misogínia.

Naturalment, existeixen altres opcions!

Als antípodes de Spencer trobem al geògraf i zoòleg rus Piotr Kropotkin qui, a finals del XIX, aportarà una mirada totalment oposada al “darwinisme social”. Per a Kropotkin, la cooperació és el factor clau en l’evolució humana, mentre que la competència esdevé una qüestió paral·lela. 

A través del seu llibre “El suport mutu: un factor en l’evolució”, Kropotkin desgrana com la cooperació i l’ajuda recíproca són pràctiques comunes i essencials dins la natura. Si els humans renunciem a la solidaritat i la substituïm per la cobdícia, serà quan apareixerà l’estratificació social, es justificarà l’absolutisme i s’acabarà endolcint el feixisme. Aquest darrer estadi no el va poder observar en Piotr Kropotkin, però, en canvi, sí que ho va poder descriure magníficament en George Orwell en la seva coneguda faula de “La revolta dels animals”. 

D’aquesta manera, només una moral basada en la llibertat, la solidaritat i la justícia podrà superar els nostres instints destructius, els quals també formen part de la naturalesa humana. Per tant, serà de vital importància que la ciència esdevingui el fonament de l’ètica, obligant-la a defugir de qualsevol principi sacralitzador del poder. I també serà important l’estudi constant de les estructures socials, les quals ens permetran produir el coneixement necessari per cobrir les necessitats humanes, base per al desenvolupament d’una societat lliure.

Aquells que pensin que “la llibertat és fer tot allò que un vol”, són ximples! Hegel afirmava que “la llibertat és consciència de la necessitat” i Montesquieu, molt bellament deia que “la llibertat és poder fer allò que hem de fer”. Després hi ha els farsants que diuen que “la llibertat és no tenir límits”. I on troba això? Potser en la geometria on només hi ha el punt i la recta o les corbes regulars. No, la vida és pura exigència amb límits. Una llibertat que no sigui amb responsabilitat és un frau —afirma el filòsof espanyol Antonio Escohotado a la seva obra “Los enemigos del comercio. Una historia moral de la propiedad”.

Per tant, el suport mutu és el terme que descriu la cooperació, la reciprocitat i el treball en equip, el qual comporta o implica un benefici mutu per a les persones que cooperen o que hi estan involucrades. Existeixen infinitat d’exemples de mutualisme dins del regne animal i vegetal, com per exemple el treball col·laboratiu que fan les formigues a l’hora de recollir els aliments per l’hivern; o l’estratègia tan eficaç de les plantes, que aprofiten la interacció amb els insectes i ocells per pol·linitzar. Més de cent setanta mil espècies acaben contribuint al 35 % de la producció global de cultius alimentaris. 

Certament, la natura està plena d’exemples i en Kropotkin aporta infinitat d’arguments per a demostrar que els humans som interdependents. De fet, aquesta és la clau del nostre èxit com a espècie dins l’evolució humana, fins al punt que les primeres societats humanes van practicar aquesta estratègia quan va esdevenir una qüestió de supervivència. 

La idea de l’individu socialment independent és un mite que ha estat àmpliament promogut pels Estats occidentals —sobretot al món anglosaxó— i per les grans corporacions multinacionals, les quals han projectat infinitat de models triomfants d’homes i de dones fets a si mateixos. La clara visualització dels seus triomfs ha permès al sistema modelar-nos a partir del concepte de Spencer. D’alguna manera, s’ha aconseguit convertir-nos en consumidors atomitzats i fàcilment controlables, atès que d’ençà que som petits se’ns educa per esdevenir persones individuals, autosuficients, independents, possessores de propietats o portadores de smartphones que, malgrat que ens faciliten la connexió entre nosaltres, paradoxalment ens aboquen a l’aïllament. Sense saber-ho, duem incrustat el darwinisme social dins dels nostres cervells.

Noves maneres per velles estratègies

Cèlebre és la frase de Voltaire quan diu que “la civilització no suprimeix la barbàrie, sinó que la perfecciona.” Encara que sembli estranya, la frase continua essent actual. L’esclavitud ha existit sempre i sempre existirà, només que el món contemporani ha suavitzat els mètodes. Quins són els dos aspectes que un ésser humà defensaria amb la seva vida? Els seus fills i un lloc on romandre. 

I actualment, quins són els dos mecanismes que ens subjuguen al sistema? Doncs, formar una família i adquirir un habitatge. L’habilitat del sistema rau en el fet que ha estat capaç de crear negocis rendibles al voltant d’aquests dos principis. És per això que s’ha fomentat el desig de la propietat privada i la formació de la família ideal com a entitat de consum, al mateix temps que s’han anat congelant els salaris, s’han apujat els preus dels habitatges i han anat augmentant els costos de la vida per criar els nostres fills. D’aquesta manera, s’ha aconseguit una població de dependents i convençuts per gran part de les seves vides. Aquests són algú que s’endeutarà i se sotmetrà davant d’un treball precari o d’una llei injusta a fi de mantenir aquests estàndards que imposa el sistema. És per això que està a les nostres mans dir prou!

El mutualisme a Catalunya

A Catalunya, existeixen infinitat d’exemples de mutualisme, els quals tenen el seu origen en els gremis i les confraries de l’edat mitjana. Des de finals del segle XIX, les mútues, les cooperatives o les associacions han esdevingut un dels trets distintius de la societat catalana. Només cal veure la recaptació de La Marató de TV3 any rere any! La riquesa del seu teixit associatiu mostra una gran diversitat d’entitats que vertebren el nostre país, que van des d’associacions de lleure i esport, de mútues o asseguradores de salut, de previsió social, a cooperatives agràries, passant per associacions culturals o veïnals fins a arribar a les organitzacions polítiques, les caixes d’estalvi o la banca comunitària.

La banca comunitària se sustenta sobre el principi del mutualisme, el qual es basa en les tendències associatives dels éssers humans per a aconseguir satisfer les seves necessitats a través de la cooperació voluntària i pacífica, l’ajuda mútua i la solidaritat en un model on els productors intercanvien lliurement productes i serveis.

Des del primer moment vam explicar que 11Onze és una fincom. Una plataforma fintech on la comunitat pot educar-se financerament, consumir continguts i accedir a un ventall de productes financers en continu creixement: des del compte d’El Canut pots fer la teva gestió bancària, comprar d’or, criptos i aviat tenir accés a préstecs.

Vols saber quin és el gran secret dels catalans?

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

D’on ve la tradició de celebrar Sant Esteve i per què és una festa tan arrelada a casa nostra? Sílvia Garriga, agent 11Onze, ens explica l’origen d’aquesta festivitat, tant en l’àmbit vacacional com en el gastronòmic.

Per Nadal cada ovella al seu corral i per Sant Esteve cadascú a casa seva. Aquesta dita popular situa la celebració de la festa de Sant Esteve immediatament després de la festivitat cristiana que celebra el naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre. Una tradició singular del calendari català que ens lliga amb el nostre passat carolingi dels segles VIII i IX.

A diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, que es regia pels gots i tenia per referència el bisbat de Toledo, durant el segle IX Catalunya estava sota la protecció de l’imperi carolingi, fundat per Carlemany, i depenia del bisbat de Narbona.

Com explica Sílvia Garriga, “La concepció familiar dels carolingis era molt extensa, entenien la família com un clan, i això feia que, per Nadal i altres festivitats importants, tota la família s’havia de trobar a la casa pairal d’origen”. És a dir, sempre que hi havia alguna festivitat important, calia desplaçar-se a la casa pairal, per lluny que estigués.

A l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs

Originàriament, el dia de Sant Esteve no era ben bé una festivitat, sinó un dia en què no es treballava perquè es feia servir per desplaçar-se. La precarietat logística i de mitjans, característica de l’edat mitjana, allargava els desplaçaments i, per tant, el temps que la gent necessitava per tornar a casa.

“Sovint era necessari tot un dia per tornar a casa. I aquesta tradició ha perdurat fins al dia d’avui, tot i que, evidentment, ha agafat un altre caire”, apunta Garriga. Una tradició també arrelada a altres països europeus que comparteixen un passat carolingi.

Per altra banda, la tradició de farcir els canelons del dia de Sant Esteve amb les restes de l’escudella i carn d’olla del dia de Nadal va arribar a Barcelona dels cuiners italians de la burgesia catalana o d’altres cuiners forans que treballaven a les fondes de la ciutat durant del segle IX. Tot i que sembla ser, que això d’aprofitar el menjar sobrant del dia anterior, és un costum eminentment català.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El compromís amb la llengua ha d’expandir-se per tots els canals possibles. I a YouTube en tenim una bona mostra. De ‘youtubers’ catalans en trobem que parlen d’humor, de llengua, de joves, de filosofia, de cinema, de noves tecnologies o d’empresa. A 11Onze recollim set perfils que has de conèixer. 

Precisament, una de les maneres per combatre la desinformació és seguir perfils a les xarxes socials que siguin de confiança. Més de 80 organitzacions de verificació han denunciat aquesta setmana que YouTube permet la difusió sense control de ‘fake news’ i teories de la conspiració i que el canal és un gran difusor de continguts tòxics. Us assegurem que aquests de sota són tot el contrari.

1. Pol Gise, humor en català. En Pol Gise té més de 26.000 seguidors al seu canal de YouTube en català, on penja vídeos d’humor, on reinterpreta els contes clàssics catalans, on ha anat publicant una sèrie sobre en Rafel i en Jaume i on encara té temps per trencar alguns tabús sobre la llengua, la cultura o els joves. Amb en Pol Gise vam conversar a 11Onze fa tan sols uns mesos per un fil de tuits que es va fer viral, en què reivindicava poder guanyar-se la vida com a ‘youtuber’ en català tan bé com ho fa en castellà.  
2. Miss Tagless, fent la Gen Z. Si vols seguir els maldecaps d’una noia de la Gen Z, la Miss Tagles t’agradarà. Retransmet les seves aventures en videojocs, desestigmatiza els trastorns de salut mental, parla de precarietat i joventut, repassa els seus viatges i, fins i tot, de vegades s’aventura a fer receptes. T’hi entretindràs estona, en aquest canal!
3. Filosofia d’estar per casa, una bombolla de pensament. Aquesta colla de Filosofia d’estar per casa tant t’explica les teories polítiques de Maquiavel o les de Hannah Arendt, com repassa les autores del ciberfeminisme com Judit Butler, com enfronta filòsofs com Vattimo i Ronti. Si vols aprendre filosofia i passar-t’ho bé, aquest canal t’encantarà! I si tens algun fill que no sap com fer-s’ho amb els clàssics grecs, els vídeos que tenen penjats poden ser un bon recurs pedagògic.
4. Albert Lloreta, una finestra al metavers. El periodista Albert Lloreta és un expert en noves tecnologies i com les travessen les polítiques capitalistes. Al seu canal parla dels blogs per on campa l’extrema dreta i els negacionistes, de censura a internet, dels discursos de l’odi a les xarxes socials… Els temes no se li acaben.
5. La filòloga de guàrdia, per difondre el català. Si tens dubtes lingüístics, si alguna vegada t’han grinyolat les traduccions en català d’alguns llibres o d’algunes pel·lícules, si sents un compromís amb la llengua i vols saber-ne més, aquest és el teu canal. De forma didàctica i divertida, la filòloga de guàrdia ensenya, i molt bé! 
6. Criticutres i el cinema fantàstic. Si ets un apassionat de les pel·lícules de ciència-ficció i fantasia, en aquest canal podràs trobar crítiques a mansalva. Hi ha novetats en cartellera, però també clàssics per descobrir a les plataformes de continguts. Bons consells per entretenir-se sense límits.
7. Pau Font Sancho, el futur del treball. Si busques recursos sobre empresa, sobre treball en equip, sobre com preparar-te per a una entrevista laboral, sobre economia bàsica o sobre formació professional, aquest és el teu canal. Hi ha consells per donar i per vendre i, a més, els vídeos estan molt ben treballats!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!