Les instagramers catalanes que has de seguir

N’hi ha centenars, i a 11Onze n’hem seleccionat prop d’una quinzena. Però hem intentat que representin tot el ventall d’interessos dels més joves. Sobre moda, sobre llengua, sobre esports, sobre feminismes, sobre noves formes de divertir-se o sobre cultura. De tot això i més parlen aquestes ‘influencers’ catalanes. 

Des de la pionera a fer negoci amb Instagram, la famosa Dulceida, fins a Paula Gonu o la Carol Peña “Misshedwig” passant per Lola Vendetta o Patry Jordan. Gran part de les instagramers més nostrades tenen una trajectòria fulgurant en el món de la comunicació, el periodisme o la publicitat. Instagram és la xarxa social que els dona fama i que els serveix de suport per als els seus altres canals propis. Però no totes s’atreveixen a difondre les seves aventures només en català. Com es comprometen les ‘influencers’ amb la llengua sense renunciar a un mercat més ampli? En fem un repàs, de més a menys seguidors!

1. Laura Escanes, una vida on emmirallar-se. La periodista Laura Escanes té una d’aquelles vides perfectes on t’hi quedaries per sempre. La jove ensenya els seus viatges en hotels de luxe. Balls, moda, maternitat i vida sana, a més de fer seguiment de grans marques i esdeveniments. Tanmateix, quan ha publicat en català, les amenaces i els insults no s’han fet esperar! Per això, Escanes ha hagut de reivindicar en diverses ocasions el català, que fa servir quan i com vol.
2. Juliana Canet, influencer d’influencers. Sens dubte cal esmentar-la, perquè ha estat des de l’inici una de les promotores de l’Instagram i el streaming en català. Sense ella, molts joves de la Generació Z se sentirien orfes a les xarxes socials. Amb Clàudia Rius, Arnau Rius i Bru Esteve va impulsar el Canal Malaia, on han promogut altres joves a fer continguts en català. Juliana Canet n’és tota una referent.
3. Zinteta, dibuixos a la diversitat. Aquesta jove de Torrelles de Llobregat, que s’ha criat entre camps, horts i una casa familiar, ensenya les seves virtuts en el món de les Belles Arts i polititza el seu malestar amb il·lustracions que exploren la vulnerabilitat dels cossos. Ha fet un art de la necessitat de reivindicar-se des de la perifèria.
4. Marta Mas, una creadora especial. El cas de @martacorne és una mica especial. Molts la coneixen pel seu perfil @leentrelineas, on difon les seves fotografies amb publicacions en castellà. Tanmateix, al seu compte més personal, on hi té més de 17.000 seguidors, prefereix difondre les seves peripècies en català. Ella considera que, d’aquesta manera, ajuda a difondre i promoure la cultura catalana arreu del món, sobretot a Sudamèrica, on hi té molts seguidors. 
5. Queralt Guinart, una ‘bollera’ a Bunyol TV. Queralt Guinart, com Zinteta, ha fet bandera de la perifèria rural i també ha trobat a l’Instagram l’espai idoni per a la seva lluita per la visibilitat lèsbica. A més, ha engegat el canal ‘Bunyol TV’, una tele que ella defineix com a “radicalment descentralista, improvisada i bollera”. 
6. Laia Argelaguet, l’‘it girl’ catalana. Laia Argelaguet, com Mariona Batalla (@linoleum_), Natàlia Moller, Ofèlia Carbonell o Laura Grau s’han fet un nom gràcies a Canal Malaia i s’han convertit en les nostres ‘it girl’ catalanes. Ens ensenyen a viure sense pors la feminitat i la sexualitat.
7. La Queency, rapera i compromesa. Amb aquesta rapera catalana, Francina Gorina, més coneguda pel seu mal nom, “La Queency”, no només coneixeràs un munt de grups i cantants de música urbana en català, sinó que a més pots estar al dia de les lluites socials que impulsa el jovent català. Aquesta sociòloga de formació, que va fundar el segell discogràfic independent El Pecado, es va donar a conèixer amb la cançó “Urkinaona”, i des d’aleshores no li han deixat de créixer els seguidors.
8. Daily Catalan, la cultura catalana a les xarxes. A la Júlia li agrada la llengua, la cultura i la gastronomia catalanes. Si tens algun dubte lingüístic, te’l resol. Si vols saber d’on venen les dites populars, te n’explica l’origen. Si vols saber com traduir alguna expressió o com enredar els teus amics anglesos, te’n dona moltes pistes! Daily Catalan internacionalitza Catalunya amb molt d’humor.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

S’acosten les festes de Nadal i una de les tradicions més arrelades és la de regalar paneres, cistelles i lots nadalencs a familiars, amics i treballadors. A 11Onze us convidem que innoveu i recollim algunes propostes que se surten una mica de la norma.

Apostar per una producció sostenible i de proximitat ja no és novetat, i tant comerciants com consumidors han col·laborat a crear un mercat de productes de quilòmetre zero a l’abast de tothom. Amb els lots de Nadal ha passat una mica el mateix: avui dia, trobem una oferta molt gran de negocis que ofereixen productes arrelats a la terra i que celebren la cultura gastronòmica del nostre territori. 

El Detallista i Harcogourmet són dos exemples de com combinar productes de la terra amb tots els gustos. A més, les seves propostes s’adapten a totes les butxaques. Alhora, aquestes dues empreses, i tantes altres, satisfan la demanda d’una proposta original de lot nadalenc, una opció cada vegada més popular. Així, per exemple, preparen lots de productes vegetarians o vegans, que combinen proximitat amb sostenibilitat, i que alleugereixen els grans tiberis d’aquestes festes, molt apetitosos, però no sempre saludables.

El Nadal més dolç

A qui no li agrada la xocolata? Les combinacions són infinites. Nadal sempre s’acompanya d’un seguit de llaminadures típiques que ens porten records d’infantesa, i que són el delit de tots, canalla i adults. Per això, proposem una indulgència sense excuses ni vergonya: una panera plena de catànies de tots colors, torrons i neules amb xocolata o sense, ametlles garapinyades, farcides o confitades. I no ens podem deixar les trufes, les llengües de gat o els encenalls de xocolata, i els bombons.

Una bona selecció de xocolates i bombons per satisfer qualsevol paladar la tenim assegurada a la web d’Amatller, on també trobarem les botigues que ens queden més a prop. A Cudié també hi ha combinacions de catànies que ni t’havies imaginat que existeixen.

Fes-t’ho tu mateix

Tot i que existeixen infinitat de botigues físiques i en línia que ofereixen diferents lots de Nadal, sovint ens trobem que no és fàcil trobar combinacions de productes que s’adaptin a les nostres necessitats o als gustos de les persones a les quals va dirigit el regal.

Sí, és veritat que hi ha empreses que es dediquen a fer lots de Nadal i que, fins i tot, ofereixen total llibertat a l’hora de triar quins dels seus articles vols posar a la teva panera o caixa, però l’oferta de productes és, necessàriament, força limitada. Per sort, això té fàcil solució! Sempre tenim la possibilitat fer un lot o panera al nostre gust. Alguns supermercats, com Bonpreu, fins i tot venen caixes buides de lots de Nadal perquè les omplis amb els productes que tu triïs. Així, podem crear un lot a mida, i combinar diferents productes, no només d’un supermercat, sinó de diferents botigues i sense limitacions. A què esperes per innovar?

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Des de la seva primera edició el 1989, aquesta moneda d’or austríaca s’ha convertit en la moneda d’inversió més venuda a Europa i en una de les més apreciades a tot el món. T’expliquem què la fa tan especial.

La moneda d’or més apreciada a Europa procedeix de Viena, concretament, de la Casa de la Moneda d’Àustria (Münze Österreich), fundada el 1194. La moneda d’or de la Filharmònica de Viena va ser llançada per primera vegada l’any 1989, en un principi només en exemplars d’1 unça i 1/25 unces, però gràcies a la seva popularitat, més endavant es van encunyar monedes d’1/10 i d’1/50 unces.

Basant-se en l’èxit d’altres monedes de col·leccionisme que homenatjaven les cultures de les nacions en què les varen encunyar, la Münze Österreich va decidir crear una sèrie de monedes sobre l’orquestra Filharmònica de Viena, una de les orquestres més conegudes, que cada 1 de gener congrega als amants de la música clàssica davant dels seus televisors per a gaudir del concert més esperat de l’any nou. 

D’ençà del seu llançament, es va establir ràpidament com a una de les monedes d’inversió més apreciades pels col·leccionistes, no només d’Europa sinó d’arreu del món. Des d’aleshores, cada any s’ha llençat una nova edició amb el mateix disseny creat en el seu moment per Thomas Pesendorfer, dissenyador en cap de la Casa de la Moneda austríaca, ara ja retirat, que tant agrada als col·leccionistes i inversors. Segons dades del Consell Mundial de l’Or, va ser la moneda d’or més venuda del món els anys 1992, 1995, 1996 i 2000.

Un disseny molt cuidat i detallat

En l’anvers de la moneda hi ha gravats una selecció d’instruments musicals clàssics de l’Orquestra Filharmònica de Viena, com el fagot, l’arpa i quatre violins envoltant a un violoncel, coronats amb la llegenda “Wiener Philharmoniker” en forma d’arc.

Al revers hi trobem el reconegut orgue de tubs de la Sala Daurada, a sobre del qual es poden llegir les paraules “Republik Österreich” en un semicercle a la part inferior, mentre que a sota la balustrada de l’orgue s’hi especifica el pes, la puresa i l’any en què es va encunyar la moneda.

Com en qualsevol altra moneda d’or o d’inversió, el seu valor es basa principalment en el seu contingut de metall preciós, encara que també, en part, en el seu valor numismàtic. En el cas de la Filharmònica, es tracta d’una de les monedes de major puresa i més prestigi, donat que s’encunya amb or de 999.9, mitjançant un procés amb uns controls de qualitat molt exigents.

Aquestes particularitats han facilitat que la moneda d’or de la Filharmònica de Viena esdevingui la moneda d’or d’inversió més popular a Europa, i una de les més venudes al món. Sens dubte, una opció ideal per a inversors i col·leccionistes, que ara tens disponible a Preciosos 11Onze.

A 11Onze us hem donat idees per no caure en les compres impulsives, per regalar solidaritat, per innovar amb les paneres d’empresa i per donar un impuls als productors locals, però encara no us havíem donat consells per organitzar les compres sense caure en un consumisme excessiu. Us en donem deu!

El més important durant aquestes festes nadalenques és no deixar-nos endur per l’excés. Si no vols perdre el cap dins d’aquesta voràgine consumista, planificar és la clau. A més, una bona organització evitarà que t’angoixi no estar a l’altura d’aquesta cursa de fons que és Nadal. Llistem alguns consells per gestionar les compres i no gastar més del compte.

1. Fes una llista. El primer i més important és fer una llista per saber exactament a qui hem de fer regals. En aquest punt, és fonamental negociar amb una mica d’antelació i amb molta empatia amb la família i els amics: és necessari fer regals a tothom? Cal limitar-los només als infants? Qui vol participar en l’amic invisible d’enguany?
2. Prepara un pressupost. Un cop tinguem clara la nostra llista, estableix un pressupost mínim i màxim que podem gastar aquestes dates festives. En aquest pressupost, hi hauries de fer constar, no només les despeses per a regals, sinó també les despeses per a dinars i sopars i per a decoració nadalenca.
3. Limita la despesa per cada persona. Amb el pressupost ben detallat, una estratègia intel·ligent és fixar una quantitat de despesa per a cada persona. Que els avis i les àvies es mereixen que ens gastem més calés que l’amic invisible és una obvietat, però marcar una quantitat ens pot ajudar a no incomplir les previsions.
4. Tingues clars els desitjos de tothom. Ara que ja tenim el nostre pressupost mil·limetrat, és l’hora de sondejar els desitjos de qui volem obsequiar. Discretament, preguntem, apuntem gustos i aficions de cadascú i imaginem què li pot fer il·lusió a cada persona. En aquest cas, és important pensar també a innovar i, per això, està bé considerar regals alternatius, solidaris o de proximitat.
5. Compara abans de comprar. L’Organització de Consumidors i Usuaris aconsella que, abans de comprar, comparem sempre entre diverses botigues. De vegades, i més durant aquestes festes nadalenques, alguns productes es venen amb rebaixes, però al final la promoció no era tan avantatjosa com pensàvem. 
6. Compra en línia, però de confiança. Nadal és un bon moment per estalviar temps i esforç a les botigues físiques i apostar per les compres en línia. Amb la Targeta 11Onze virtual t’ho posem ben fàcil! Tanmateix, fes-ho sempre en botigues de confiança, perquè, si no, ets pots quedar amb un pam de nas a les portes de Nadal.
7. No descartis els ‘outlets’. Si vols estalviar una mica més, però no vols renunciar a la qualitat, potser pots tafanejar si la teva botiga preferida té alguna franquícia ‘outlet’ on aconseguir una peça de roba o un complement amb una mica de rebaixa perquè no és estrictament de temporada. Als ‘outlets’ es poden trobar bones gangues!
8. No ho deixis tot per última hora. Ho hem advertit a La Plaça, aquest any, amb la crisi de subministraments per la pandèmia, és més important que mai avançar les compres de Nadal i no deixar-ho tot per última hora. Hi ha, a més, un component psicològic en la tranquil·litat de comprar sense presses.
9. Embolica sostenible. A mesura que compris els regals, embolica’ls. Així, la matinada de Nadal o de Reis, no hauràs d’estar tot sol fent paquets a la vora d’una espelma. També pots fer servir materials sostenibles, com el paper d’estrassa, cordes o branquillons d’avet o de grèvol. I recorda posar el nom de la persona a l’adhesiu. 
10. Gaudeix al teu ritme. I, per últim, encara que en alguns moments et sentis una mica un avar de conte de fades, no t’oblidis de gaudir. Si tens temps, fins i tot pots fer l’exercici de posar en paraules el que sents per aquella persona i entregar el regal amb una carta. Comprar regals per a algú que t’estimes és una bonica manera d’agrair l’amor, la companyia i el suport que ens donen la família i els amics.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Com es manifesta el masclisme en el món socioeconòmic i en el consumisme de la nostra societat? Som prou conscients dels micromasclismes que ens trobem en el nostre dia a dia? Què ha de fer la dona per incorporar-se i desenvolupar-se plenament al mercat laboral? En un nou episodi de La Plaça de Territori 17, Lara de Castro, de l’equip de Recursos Humans d’11Onze, i Gemma Vallet, directora d’11Onze District, ens responen a totes aquestes preguntes.

Afortunadament, les idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de la superioritat de l’home cada cop són menys presents en la nostra societat. Això no obstant, encara queda camí per arribar a eliminar les actituds masclistes i micromasclismes del dia a dia. Mirar a l’home si compres un cotxe, o a la dona si compres un aspirador, són pràctiques de comportament que tenim assumides, però que cada vegada grinyolen més davant d’una societat que segueix evolucionant cap a la igualtat de gènere en tots els àmbits socioculturals.

Com apunta de Castro, “tot això és tan quotidià, ens entra tan normal, inclús a les dones, que fins que tot això no es talli d’arrel, no podrem avançar”. Tanmateix, també hi ha d’haver un canvi d’actitud per part de les dones, “anirem acceptant més el nostre cos, la nostra edat, les nostres arrugues i el fet de ser dones. Que nosaltres també som capaces de gestionar segons quines coses que fins ara només havien gestionat els homes”.

Bretxa salarial de gènere, una assignatura pendent

Segons un informe emès per CCOO, la bretxa salarial de gènere s’ha reduït, però el salari mitjà de les dones hauria de créixer un 24% per equiparar-se al dels homes. Com explica Lara de Castro, “La bretxa salarial és immensa. Però tot passa per la confiança, no només la confiança que em confereix el món a l’hora de guanyar diners, sinó que és la confiança que tinc jo mateixa a l’hora de fer aquests diners” i segueix, “quan jo guanyo els diners, això m’empodera i em fa canviar la mentalitat”.

El màrqueting publicitari no ha facilitat aquest empoderament de la dona, al contrari, ha ajudat a reforçar l’actitud masclista de la societat, tanmateix, i com apunta Gemma Vallet, “la publicitat, al final, és un mirall de la societat. I és un mirall que amplifica. Però a mesura que anem adoptant nous comportaments, la publicitat haurà de reflectir aquests nous comportaments”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Vols descobrir continguts interessants a Twitch? Et recomanem 11 canals en català a la xarxa de moda. S’han guanyat la popularitat parlant-nos en el nostre idioma de tota mena de temes, no només videojocs. En tens per triar i remenar.

Twitch és una xarxa social que cada cop està agafant més embranzida al món, i Catalunya no és una excepció. L’espontaneïtat del directe atrau més i més seguidors. Tot i que els canals de videojocs són en general els que acumulen més públic, hi ha espai per a continguts molt diversos. Des d’11Onze, et presentem 11 propostes per gaudir d’aquesta xarxa social en el teu idioma.

LopezNorman44

Norman López és un dels ‘streamers’ en català més populars, amb prop de 10.000 seguidors. Produeix continguts de videojocs en general, tot i que se centra sobretot en simuladors de carreres. Li agrada l’humor i no defuig la polèmica, ja que es declara fan de la truita de patates sense ceba i diu que prefereix l’hivern a l’estiu. 

LauzetaFolk

Després d’un període d’inactivitat a Twitch, LauzetaFolk han tornat amb el seu violí i la seva guitarra per oferir música folk i bon rotllo des de Lleida als seus 7.500 seguidors. En Joan i la Núria, una parella de músics que toca plegada des de 2010, es van unir a aquesta xarxa social el març de 2020.

Magori_cat

Gairebé 2.000 persones segueixen aquest canal de pagament centrat sobretot en manga, anime i ‘Bola de drac’. En els seus directes, MagoriArt acostuma a dibuixar mentre xerra amb els seus convidats. A ‘La nit friki’ hi intervenen actors de doblatge en català. Per exemple, recentment hi va participar Victòria Pagès, que havia interpretat el personatge de la Nets al Club Super 3.

JacintCasademont

El canal de Jacint Casademont ofereix pòdcasts, tertúlies i entrevistes, amb seccions com ‘Terrors nocturns’ per comentar temes de por i ‘Enigmes pendents’ per parlar de crims. Ja compta amb 1.400 seguidors.

EdCaballer

Canal de cuina on la idea és passar una bona estona mentre Ed Caballer prepara el dinar i va parlant una mica de tot: sèries, jocs, actualitat, política… La cuina és el camí per a que els seus prop de 1.000 seguidors passin una bona estona i aprenguin a defensar-se davant dels fogons. Què aprofiti!

El_raco_del_manga

Un canal en català sobre manga, anime i cultura japonesa amb un ‘stream’ gairebé per setmana. Trobaràs xerrades, entrevistes, anàlisis, especials, sortejos… Ja el segueixen més de 900 persones.

xEikNaga

El canal d’en xEikNaga i els seus amics, que ja aplega més de 700 seguidors, apel·la als esperits més creatius. Maquetes, artesania i creacions diverses per a aquells a qui els agrada fer-s’ho tot ells mateixos. No falla el directe de maquetes el cap de setmana al matí.

JaumeFibla

Gairebé cada dia, en Jaume Fibla, més conegut com a Jau a Twitch, ofereix “números musicals amb un toc ‘friqui’”, com ell mateix reconeix, i entrevistes. Al seu canal hi tenen cabuda des de la interpretació molt lliure de cançons traduïdes al català fins a comentaris sobre cultura, cinema o videojocs. Ja aplega gairebé 700 seguidors.

EnricBautista

Enric Bautista, que viu a Anglaterra, s’evadeix del Brexit tocant la seva guitarra acústica i cantant en català. I, de tant en tant, entrevistant algun convidat. Pots gaudir de la seva música i els seus comentaris tots els dilluns, dimecres i dissabtes al vespre. Ja compta amb més de 600 seguidors.

GranCarles

De dilluns a divendres, aquest actor, periodista i guionista desperta els seus prop de 500 seguidors cada matí a les 8 amb el programa ‘Quiquiriquic’. En Carles interactua amb l’audiència sense embuts.

Motor_Esport

Tota l’actualitat del món dels rallies analitzada en català pel Nacho Mateo, l’Eduard Bota, l’Aitor Domingo, en David Rovira i els seus col·laboradors. El canal no derrapa i ja compta amb més de 400 seguidors.

¿Coneixes algun canal de Twitch en català que no ens hem de perdre? Afegeix-lo als comentaris.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El 23 de juny celebrem la revetlla de Sant Joan. Una festa que sempre ha tingut un gran significat dins el folklore català. Amb aquest article us volem apropar una mica més per descobrir part dels secrets d’aquesta nit tan màgica i tan plena de foc de casa nostra.

Ha arribat la temporada d’avarques i espardenyes, i amb això, donem per inaugurat l’estiu i el temps de la calor a Catalunya. Hi ha, però, una festa que determina encara més el tret de sortida de la temporada, parlem de la nit més màgica, d’aquella que arriba amb dos dies de retard respecte al solstici d’estiu: la Revetlla o Nit de Sant Joan, també coneguda com la Nit de les Bruixes o Nit del Foc, i que és celebrada arreu dels Països Catalans. 

Els primers, els grecs

Per poder-nos endinsar en la història de la nit del 23 de juny, vigília de Sant Joan, res millor que donar una ullada al Costumari català, el llibre de referència quant a les nostres tradicions i costums, escrit l’any 1952 pel folklorista i etnòleg barceloní Joan Amades.

Segons Amades, la tradició de celebrar aquesta festa, en honor a l’entrada de l’estiu, data de l’època romana, quan els romans sortien a recollir la berbena (Verbena officinalis), herba amb moltíssimes propietats i algun secret de més, que encara dona nom a la festa en castellà, tot i que amb una v inicial. Els romans feien servir aquesta planta herbàcia per a usos medicinals i màgics, i creien que si la recollien durant la nit de Sant Joan, els portaria felicitat i riquesa. Però ells no van ser els primers a fer xerinola en aquesta data. Ho foren els grecs, els quals feien fogueres per festejar el naixement del déu Apol·lo, considerat com el déu del Sol. És conegut que a Barcelona se celebrava la revetlla al carrer des del segle XV, on ja hi havia la tradició, antiga i perduda, de sortir a buscar herbes medicinals la nit de Sant Joan. 

I és així que la celebració i les fogueres han perdurat tant en el temps, essent durant anys, el foc el tret més diferencial d’aquesta festa. I si avui en dia les fogueres s’encenen per barris o carrers de les diferents ciutats o viles, antigament era costum encendre-les davant de les masies o les cases més aïllades. Concretament eren enceses quatre fogueres, una per cadascun dels quatre vents, per a protegir la llar de malalties, lladres, mals esperits i embruixaments. Amades especifica que fins i tot la gent que vivia allunyada i sola dins els boscos, aquella nit encenia un fogueró per petit que fos. Però sembla ser, segons podem llegir al Costumari, que, de la mateixa manera que actualment estan prohibides en ambients rurals i llocs rodejats de bosc, també van estar prohibides antigament a moltes ciutats per por de provocar incendis. Es té constància de lleis antigues promulgades arreu per intentar evitar que la gent n’encengués, així com de prohibicions per motius religiosos. Aquesta festa d’origen pagà, va superar els entrebancs en la clandestinitat i el foc mai va deixar de ser-hi present. I així, a poc a poc, es va reprendre i normalitzar el costum d’encendre focs als carrers i places de totes les viles de les ciutats dels Països Catalans. 

L’escriptor també ens detalla al seu llibre, que a les fogueres s’hi cremava llenya i mobles vells, que recaptava la quitxalla de cada barri, al crit de: “Hi ha res pel foc de Sant Joan?”. La llenya i els estris per cremar que recaptava la canalla la transportaven en una vella estora que feia de carretó, i després l’amagaven en alguna quadra o safareig, perquè no fos saquejada per alguna colla d’algun altre carrer, i la guardaven fins a l’esperada nit de revetlla. També era molt típic de la nit de Sant Joan, que mentre la mainada anava tirant els trastos vells i la llenya a la foguera anessin cantant: “Tireu-hi al foc de Sant Joan, tireu-hi, tireu-hi”.

Finalment, i atesa la calor que es pateix sempre en aquesta època, i per si us penseu que tot és foc per Sant Joan, bo és de recordar que la revetlla també va associada a l’aigua, als banys de mitjanit i a moltes formes festives de remullar-se, llençant-se galledes plenes d’aigua pels carrers, o, fins i tot, des dels balcons.Són aquestes, doncs, algunes de les tradicions que guarda la nostra terra. I aquest any, amb més motiu que mai, després de passar confinats i amb restriccions l’any 2020, celebrem la revetlla de Sant Joan. Fem, doncs, cas de les paraules que ens va deixar Joan Maragall: “Ja les podeu fer ben altes – les fogueres aquest any”.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La planificació i execució d’una campanya electoral comporta una despesa significativa que suposa una càrrega econòmica extraordinària per a un partit polític. Quin cost té? D’on surten els diners? Ens ho explica Gemma Vallet, directora d’11Onze District, en un nou episodi de La Plaça.

El finançament d’una campanya electoral és un aspecte fonamental per a la democràcia, ja que té un efecte directe en la llibertat i igualtat de competència entre els partits polítics. A Catalunya, com en altres indrets, s’han debatut diverses qüestions sobre quin model de finançament és el més adequat tenint en compte la transparència, l’equitat i la regulació actual. 

Les bases per establir un pressupost d’una campanya electoral no es diferencien gaire de les que faríem servir per elaborar un pressupost per qualsevol projecte empresarial o social. De la mateixa manera que el finançament pot provenir de l’estalvi, subvencions, aportacions o l’endeutament. Per exemple, segons la llei electoral, “els partits tenen dret a espais publicitaris gratuïts, tant a emissores de ràdio i televisió com també per a publicitat exterior”, explica Vallet.

Subvencions electorals

L’Estat estableix, per llei, diverses subvencions a les formacions polítiques per les despeses provinents d’activitats electorals. Aquestes subvencions depenen en gran part dels resultats obtinguts a les eleccions anteriors, uns 270 euros per regidor. Això suposa un repte pels nous partits, com apunta la directora d’11Onze District, “si ets un partit nou, aquests diners no t’arriben, per tant, tens una dificultat afegida”.

Paral·lelament, l’Estat també subvenciona les despeses electorals originades per l’enviament de propaganda electoral, sobres i paperetes als electors. Unes subvencions que, com diu Vallet, “també s’estableixen en base al nombre de vots i regidors obtinguts en les eleccions anteriors”. 

A diferència de models dependents del finançament privat, com passa als Estats Units, en principi, aquesta és la fórmula que permet mantenir més independència respecte als poders econòmics. Segons Vallet, en un model basat en el finançament privat “els partits que guanyen són una extensió de les grans corporacions”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Es diu Pol Gise i té centenars de milers de seguidors. Triomfa a YouTube i a Instagram. És un dels creadors més importants del nostre país i, malgrat tot, alerta que el sector audiovisual en català “no creu en el talent dels joves”.

Aquest ‘youtuber’ català, que ha construït una trajectòria professional, com tota la seva generació, al marge de l’ecosistema convencional de mitjans, diu que triomfa en castellà, però que en català no té manera de rendibilitzar el gran èxit que acumula. Gise ho va denunciar fa pocs dies en un fil viral a Twitter, i ara es deixa anar amb el director de continguts d’11Onze, Toni Mata, en el darrer podcast publicat a La Plaça. “A vegades he sentit fins i tot menyspreu”, etziba. 

“Al principi feia els vídeos en castellà, per pura disglòssia. Que trist que ni tan sols m’ho plantegés. I quan vaig començar a publicar vídeos en català em sentia molt més lliure”, segueix. Com que Pol Gise ja sap com funcionen les xarxes, no ha tardat a fer créixer els seus perfils en català. “Era fantàstic, a molta gent li agradava, i ho feia en la meva llengua materna”, s’exclama. I, tanmateix, a mesura que ha crescut s’ha adonat que no pot monetitzar aquests continguts com sí que ho fa en castellà.

“Un Titanic amb l’iceberg dins”

La frustració se li accentua quan veu com els polítics gestionen els diners públics i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). “TV3 és com un Titanic amb l’iceberg dins. S’enfonsa, sí, però els surt més a compte enfonsar-lo, perquè hi viuen molt bé, allà, que moure una mica el timó o tapar els forats”, critica.

Gise també recorda que en el darrer acte organitzat per Òmnium es va sentir desconcertat. El president de l’entitat, Jordi Cuixart, va denunciar que la nova Llei de l’audiovisual que negocia el govern espanyol pot fer retrocedir, encara més, la visibilitat del català. “Ara ho critiquen, però els problemes de la llengua ja hi eren. El president d’Òmnium deia que no volia que els artistes catalans haguéssim de marxar del país, però és que no et cal marxar-ne. Jo no he sortit de Catalunya i visc del castellà, d’una llengua que no és la meva”, lamenta.

Per a Gise, l’única resposta davant d’aquest retrocés no hauria de ser invertir en produccions estrangeres, sinó fomentar la producció a Catalunya. “Evidentment que no som una potència com els Estats Units, però es poden fer moltes més coses. Què agrada a la gent i en què s’estan gastant els diners dels nostres impostos? Alguna cosa falla. No dic que s’hagi d’invertir tot en xarxes socials, però cal asseure’s i discutir-ho, i no es fa”, segueix l’actor. 

La Generació Z, una joventut cancel·lada?

“Ara, estan intentant reflotar el canal Super3, però van sis anys tard”, afirma Gise. De fet, el sorprèn que s’entengui tan poc el que fan ell i altres companys. “Em van convidar a un programa i em volien disfressar de jugador de sumo i que jugués amb unes pilotes gegants… Hi ha ‘youtubers’ que fan això, però no és el meu cas”, confessa. Gise també admet que la pressió de les xarxes socials i les expectatives errònies de la indústria cultural li provoquen angoixa. 

Una angoixa que, de fet, és el pa de cada dia per a la seva generació. El ‘youtuber’ troba l’exemple personal més clar en l’escriptura del seu llibre, ‘2040. Humanitat cancel·lada’ (Columna Edicions, 2020), un procés que el va fer caure en una depressió. “Si no venc prou llibres, soc un inútil? M’he sentit molt sol”, diu. Per a acabar, no es pot estar de recomanar l’assagista de capçalera d’una joventut que molts senten, efectivament, cancel·lada: Mark Fisher i el seu ‘Realismo capitalista’ (Caja Negra Editora, 2016). “Relaciona molt bé els problemes de salut mental amb tot un sistema econòmic”, deixa anar. Comentar aquest binomi, però, donaria per a una altra entrevista.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

El canvi climàtic, la guerra a Ucraïna i l’embut logístic causat per la pandèmia han reobert el debat sobre una possible crisi alimentària mundial i la importància de replantejar el model de producció de cultius essencials per garantir la nostra sobirania alimentària. 

La sobirania alimentària fa referència a la capacitat d’un país o d’una regió per determinar les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries, així com per produir els aliments bàsics per satisfer les necessitats del conjunt de la població local. No ser sobirà alimentàriament significa dependre de les importacions d’aliments i no tenir el control suficient sobre la pròpia producció alimentària.

Aquesta dependència en les importacions d’aliments augmenta la vulnerabilitat d’un país davant de les fluctuacions del mercat internacional, i l’increment dels preus dels aliments causat per conflictes geopolítics o el canvi climàtic. A més, l’enfocament en la producció de cultius a gran escala per a l’exportació ha donat lloc a encara més dependència i a la pèrdua de sobirania alimentària per a molts països, tot i que s’ha abaratit el preu final del producte a costa d’incrementar la petjada de carboni.

Garantir les cadenes de subministraments

Els efectes col·laterals de les sequeres al Nord d’Àfrica, les gelades a l’Àsia Central, les inundacions al Pakistan i la guerra a Ucraïna són només alguns dels causants que expliquen l’alarmant escassetat de subministraments d’aliments bàsics que ja està patint una gran part de la població mundial. 

Segons l’últim informe elaborat per l’Organització de les Nacions Unides, gairebé 3.100 milions de persones no es poden permetre una dieta saludable rica en nutrients bàsics. I no només estem parlant de països en vies de desenvolupament, la inflació a Europa ha afectat greument el poder adquisitiu de la gent, disparant els preus de la cistella de la compra, mentre que els problemes logístics estan obligant molts països a prendre mesures d’urgència per a assegurar la disponibilitat de certs aliments bàsics.

Sense anar més lluny, l’índex de preus de consum (IPC) del mes de febrer confirma que els aliments a Catalunya són un 14,5% més cars que fa un any, amb les verdures i llegums augmentant més d’un 18% des del gener. Aquestes pujades de preus rècord han tingut un efecte directe en l’import de més de 200 productes alimentaris.

A més, el nostre territori està patint la sequera més greu des del 2008, quan les reserves d’aigua dels embasaments i conques internes va caure fins al 20%. Una sequera que ha afectat la collita de cereals a tot l’Estat espanyol i França. El Port de Tarragona presenta una ocupació gairebé total dels seus molls, la meitat d’ells carregats amb productes agroalimentaris importats d’altres països per suplir aquesta escassetat de cereals.

La baixa autosuficiència alimentària

A Catalunya s’ha perdut molt de territori agrari des dels anys cinquanta, actualment, poc més del 25% del territori català es dedica al cultiu agrari, la meitat de la mitjana europea, i el 70% de la superfície agrícola és de secà. Això es tradueix en el fet que Catalunya només assoleix un grau de sobirania alimentària d’entre un 40% i un 45%. 

L’agricultura només aporta 1.622 milions d’euros al PIB de Catalunya (2022), sent el sector econòmic amb menys impacte al PIB, i molt lluny dels 187.185 milions que genera el sector dels serveis. Tot i això, no deixa de ser un sector estratègic pel conjunt de la societat, i només pel fet d’oferir la matèria primera dels principals aliments, es converteix en un dels principals que cal mantenir i desenvolupar. 

La qüestió, però, és quin preu estem disposats a pagar per a mantenir aquest sector estratègic per la nostra societat. L’activitat agrària a Catalunya ha disminuït de forma progressiva durant els últims anys, i la Unió de Pagesos sovint avisa que si no poden competir amb els preus de les distribuïdores, molts d’ells no es podran guanyar a vida i hauran de tancar la seva activitat. 

Un canvi de mentalitat

Impulsar el canvi cap a un nou sistema alimentari que practiqui una gestió racional dels recursos no és només necessari, sinó que és imprescindible per avançar cap a la sostenibilitat de la nostra societat mentre fem front als reptes climàtics i geopolítics en els quals ens veiem immersos. Tanmateix, això té un cost i comporta uns compromisos socials, culturals i ambientals que la societat haurà de considerar. 

Els conreus han d’adaptar-se a l’aigua disponible, el contrari del que s’ha fet fins ara, especialment quan tenim en compte que està previst que la temperatura mitjana a Catalunya augmenti de 2 a 3 graus en els pròxims vint anys, disminuint en un 20% la disponibilitat d’aigua. Això passa, en part, per decidir si volem alimentar a persones o animals, per exemple, en comptes de produir blat de moro per l’exportació o per alimentar als porcs, podríem conrear vegetals que ara importem d’altres regions, la qual cosa sí que contribuiria a la sobirania alimentària.

D’altra banda, és necessari democratitzar els mitjans de producció i la terra. Recuperar terres agrícoles per explotacions familiars, el 50% de les quals han hagut de ser abandonades en els últims 15 anys, fins al punt que el 55% de les terres agrícoles estan en mans de només cinc famílies. Controlar els preus dels aliments o subvencionar puntualment els costos de producció pot ajudar a garantir que es pugui viure del que es produeix.

Actualment, les limitacions del territori i del model agroalimentari segurament no permeten una sobirania alimentària a Catalunya, però treballar cap a una millor autosuficiència és possible si hi ha una visió política a llarg termini i si la societat està disposada a assumir el cost d’aquest canvi de paradigma.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!