Si el teu vehicle circula aquí, assegura’l aquí

A través d’11Onze Segurs pots assegurar el teu vehicle amb la mútua catalana Mussap amb un descompte del 5%. Fundada l’any 1932 a Barcelona com a mútua de treball agrícola, va comptar amb el suport de Francesc Macià i recentment ha estat reconeguda amb el Segell EthSI de qualitat ètica.

Un dels objectius d’11Onze és oferir a la seva comunitat productes de la màxima qualitat, que encaixin amb els seus valors i que tinguin un preu competitiu. Per aquest motiu, fa uns mesos es va posar en marxa 11Onze Segurs, per donar alternatives a la gent de La Plaça, també pel que fa a les assegurances. Una de les apostes ha estat iniciar una col·laboració amb la mútua catalana Mussap, fundada l’any 1932 amb la presència del president Francesc Macià.

En conversa amb el director comercial de Mussap, Marc Castell, analitzem els punts forts de les assegurances ofertes a través d’11Onze Segurs: les màximes cobertures a preus competitius. “És cert que el preu depèn del tipus de conductor i vehicle”, apunta Castell “però en alguns segments estem per sota de la mitjana del mercat”.

Els valors de Mussap

La companyia destaca per la seva qualitat, la transparència i el seu arrelament al país. “Tenim oficina pròpia a totes les capitals catalanes i tenim presència a tot el país. Tenim molt clara la nostra identitat i ens sentim molt partícips d’una societat que, no només ens ha vist néixer, sinó que ens ha fet créixer amb la seva confiança”, assegura Castell. En aquest sentit, la visió és molt propera a la d’11Onze, que té com a un dels seus objectius estimular l’economia catalana. Aquest fet passa, evidentment, per consumir béns i serveis del país.

A més, però, la qualitat de Mussap ha estat avalada recentment amb la concessió del Segell EthSI. Es tracta d’un distintiu de qualitat ètica i solidària que valora el grau de transparència i bones pràctiques que duen a terme les companyies asseguradores, els gestors asseguradors i els productes que comercialitzen.

Digital i amb descompte

Si voleu saber quin preu tindria assegurar el vostre vehicle amb 11Onze Segurs i Mussap, podeu entrar a la pàgina d’11Onze Segurs on trobareu un simulador. Només pel fet de ser d’11Onze, aconseguireu un descompte addicional del 5% sobre el preu de la prima anual. Amb 11Onze Segurs i Mussap tots els tràmits es poden fer en català i de manera àgil. Per exemple, es poden declarar sinistres digitalment o trucar al telèfon d’assistència.

Per conèixer en profunditat el producte i la visió de Mussap, podeu escoltar la conversa a 11Onze Pòdcast. En Marc Castell, director comercial de la mútua, ha volgut deixar una idea ben clara sobre l’experiència i la identitat de Mussap: “No trobareu una entitat de més de 90 anys que continuï sent ella mateixa, mantenint la seva essència, sense haver estat absorbida, ni fusionada. Som una marca amb molta personalitat, identitat, i independència”.

Si vols descobrir la millor proposta per assegurar el teu vehicle entra a 11Onze Segurs, assegurances amb els valors d’11Onze.

La generació Z ha sofert especialment les conseqüències econòmiques de la pandèmia, amb un nivell de desocupació que va arribar a fregar el 40 %. Tot i que la situació ha millorat respecte a l’any 2020, trobar una feina digna i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per a una generació que aspira a fer el salt digital.

El mercat laboral està plagat d’espines per a la generació Z, a la qual pertanyen aquells joves nascuts a cavall dels segles XX i XXI. Tot i que no hi ha consens sobre els anys exactes d’inici i finalització, se sol acceptar que inclou als qui van néixer entre mitjans dels 90 i finals de la primera dècada d’aquest segle. Són més de 2.000 milions de persones a tot el món i en pocs anys suposaran més d’un quart de la força laboral total.

Precedida dels ‘millenials’ i seguida pels alfa, es tracta d’una generació que ja ha començat a incorporar-se al mercat laboral. I en molts casos ho ha fet en el pitjor moment, quan el món patia les conseqüències econòmiques de la COVID-19.

Víctimes de la pandèmia

La pandèmia mundial va castigar especialment la generació Z, la taxa de desocupació de la qual va arribar a fregar a Espanya el 40 % l’any 2020, enfront d’un 14 % de la resta de generacions. Aquell any en gairebé tots els països de l’OCDE la taxa de desocupació d’aquest grup demogràfic era el doble o el triple que la d’altres grups de major edat.

La generació Z està sobrerepresentada en sectors com l’hostaleria, el turisme i l’oci, molt afectats per les mesures que es van prendre per frenar pandèmia, així que la destrucció d’ocupació va ser particularment dura per a ells.

El pitjor és que els seus llargs períodes de desocupació en abandonar l’institut o la universitat suposen la pèrdua d’anys d’experiència i capacitació, la qual cosa reduirà les seves opcions de progressar més endavant en l’escala professional. Un estudi assenyala que aquests períodes d’atur poden traduir-se en una reducció del 2 % dels ingressos al llarg de la vida laboral.

Major precarietat

Tot i que la situació econòmica ha millorat des de les èpoques més dures de la pandèmia, trobar un treball digne i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per als integrants de la generació Z. De fet, a Catalunya la taxa d’atur entre els joves de 16 i 24 anys en el segon trimestre d’enguany seguia per sobre del 25%, més del triple que el de la resta de franges d’edat.

Múltiples factors condicionen aquest elevat atur entre els més joves. Un dels elements que influeixen en la seva precarietat és la temporalitat. L’informe “Joves i mercat de treball”, publicat al març, assenyala que els joves presenten “uns nivells de temporalitat sensiblement més elevats, de manera que el seu accés a l’ocupació es produeix majoritàriament mitjançant modalitats de contractació temporal”.

La primera generació digital

La generació Z destaca per la seva flexibilitat i autonomia, així com pel seu domini de les eines digitals. D’aquí el seu atractiu per a moltes empreses que encara han de fer el salt de la digitalització. També tenen més aversió al risc i més consciència financera que altres generacions, ja que van viure de nens la crisi de 2007-2008.

No obstant això, es tracta d’una generació que no està disposada a acceptar una feina a qualsevol preu, ja que en molts casos valoren altres aspectes per sobre de l’apartat econòmic. A diferència dels seus pares, que aspiraven a una ocupació per a tota la vida, ells busquen més la realització personal. Per això en bastants casos recorren a l’autoocupació per fer realitat els seus propis projectes.

És significatiu que, segons l’informe “Randstad Workmonitor 2022”, més de la meitat dels treballadors (56%) d’entre 18 i 24 anys abandonarien una feina que els impedís gaudir de les seves vides. I és que molts dels membres de la generació Z preferirien estar aturats que ser infeliços en un treball que no els agrada, segons aquest informe.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

11Onze Recomana, a petició de la comunitat, ha aconseguit que el proveïdor segueixi millorant Finança Litigis: ara pots accedir al producte amb família o amics per aconseguir guanys més alts pels teus estalvis. Els beneficis quadrupliquen la mitjana de rendiments de la banca espanyola.

Finança Litigis és un dels productes més sol·licitats d’11Onze Recomana, fet que ens dona força per demanar millores al nostre proveïdor. En aquest sentit, alguns usuaris van fer notar que els millors rendiments s’aconsegueixen per quantitats més altes, fet que és una barrera d’entrada per a molta gent. 

Tal com explica el cap financer d’11Onze, Farhaan Mir: “Per accedir al 9% anual cal aportar 25.000 euros i molta gent no disposa d’aquestes quantitats, però també mereixen poder estalviar. Així és que vam pensar, què podem fer? No podem demanar que es redueixi la quantitat, però sí que pugui ser aportada entre diverses persones”. D’aquesta manera poden estalviar, per exemple, diverses persones de la mateixa família. O un grup d’amics. Cadascun amb la seva pròpia documentació, fent la transferència de la seva quantitat i rebent els guanys que li corresponen al seu compte. L’únic requisit és que l’import agregat correspongui a les quantitats establertes pel proveïdor.

Quadruplicant els rendiments oferts per la banca

Aquest moviment d’11Onze Recomana permet a la seva comunitat accedir a un producte d’estalvi inaudit al país. L’octubre de 2023, la banca espanyola va augmentar els interessos que pagava als seus clients, però segueix sent la banca que ofereix menys rendiments d’Europa, oferint un rendiment mitjà del 2,3%. Finança Litigis, per tant, gairebé quadruplica el que ofereixen els bancs espanyols i, a més, ho fa amb un extra de seguretat, ja que els fons compten amb una assegurança que cobreix el capital principal.

Estalvi en comunitat

D’aquesta manera, 11Onze reforça la seva visió comunitària oferint ara l’estalvi en comunitat. “Ja no cal que estalviïs sol i et perdis les millors propostes perquè no tens prou diners. Això és injust. Tothom ha de poder estalviar”, rebla Farhaan Mir. El producte ofert pel nostre proveïdor britànic s’ha convertit en un dels productes estrella d’estalvi. Per poder conèixer en profunditat el producte cal ser usuari d’11Onze i entrar a la pàgina de Finança Litigis.

Si ja ets membre de La Plaça pots demanar més informació al nostre proveïdor.

Segur que has sentit a parlar de l’economia col·laborativa, és a dir, totes aquelles activitats que suposen un intercanvi de béns i serveis entre persones. Però què caracteritza exactament aquest model? Com posar-lo en pràctica en l’era digital?

Abans que l’economia col·laborativa fos tendència, el seu consum es limitava al cercle més pròxim. Tot quedava a casa, tenia una escala gairebé familiar. Tanmateix, gràcies a Internet, és possible connectar amb persones de tot el món amb interessos comuns. La digitalització de la societat i la crisi econòmica han afavorit el desenvolupament de nous models de negoci i noves formes de consum.

L’economia col·laborativa té diversos avantatges. El primer, i més important, és que permet optimitzar els recursos, perquè podem donar més utilitat als nostres productes. A més, també ofereix al consumidor final més varietat. Alhora, és un bon model per estalviar, perquè els clients poden comprar béns i serveis de segona mà a un preu inferior al de mercat. Tot plegat genera un ecosistema basat en el compromís, la solidaritat i la generació d’idees, sovint de la mà d’emprenedors amb nous negocis, que generen ocupació, riquesa i innovació.

D’altra banda, però, també cal tenir present que l’economia col·laborativa, en tractar-se d’un model entre particulars, no té un mercat regulat legalment i la competència és força deslleial. Per això, és un sector que dona lloc a queixes i protestes dels sectors afectats, fet que pot desprotegir al consumidor. 

Economia compartida, un ventall de possibilitats

Dins d’aquest model d’economia col·laborativa, que sovint també s’anomena “economia compartida”, n’hi ha de moltes menes diferents, amb diferents funcions, que varien en funció de les necessitats i els productes. Hi ha, per exemple, els negocis de consum col·laboratiu, que fan servir plataformes digitals a través de les quals els usuaris es posen en contacte per intercanviar béns o articles, com el transport col·laboratiu, l’allotjament col·laboratiu i el comerç col·laboratiu de segona mà, entre d’altres.

També hi ha les empreses de coneixement obert, és a dir, tots aquells negocis que promouen la difusió del coneixement sense barreres legals o administratives. Poden presentar-se en el dia a dia o a través de plataformes informàtiques a les quals acudeixen usuaris amb necessitats. Així mateix, trobem el model de producció col·laborativa, és a dir, xarxes d’interacció digital que promouen la difusió de projectes o serveis de tota mena. La diferència amb els dos models anteriors és que el que s’ofereix també es produeix en el si d’aquestes plataformes.

Per últim, trobem les iniciatives de finances col·laboratives. Microcrèdits, préstecs, estalvis, donacions i vies de finançament s’inclouen en aquest subgrup, on els usuaris es posen en contacte per satisfer necessitats en qualsevol d’aquests aspectes. El millor exemple el veiem en les plataformes de ‘crowdfunding’, un model de finançament per aquells que desitgen fer donacions per iniciatives concretes.

Les quatre característiques del model

Malgrat l’heterogeneïtat dels negocis i indústries que s’engloben dins d’aquest model, les empreses de l’economia col·laborativa es poden descriure a través de quatre característiques:

1. Fan servir tecnologies de la informació (TIC), disponibles a través de plataformes basades en la web, com les “aplicacions” mòbils en dispositius amb accés a Internet, per a facilitar les transaccions entre dues parts.
2. Confien en els sistemes de qualificació basats ​​en l’usuari, per al control de qualitat, la qual cosa garanteix un nivell de confiança entre els consumidors i els proveïdors de serveis que no s’han trobat prèviament.
3. Ofereixen als treballadors flexibilitat, perquè aquest equip sovint brinda els seus serveis a través de plataformes de correspondència digital.
4. L’equip disposa de les seves eines pròpies. En la mesura en què les eines i els actius són necessaris per a proporcionar un servei, les empreses de correspondència digital confien que els treballadors usin els seus.

En definitiva, el model d’economia col·laborativa pot ajudar a fer créixer els nostres negocis, perquè permet als consumidors estalviar, perquè aposta pel desenvolupament sostenible, perquè impulsa una nova gestió dels recursos, perquè hi ha més oferta i perquè, al final, tot plegat suposa un benefici mediambiental.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’Organització de Consumidors i Usuaris, OCU, calcula que les famílies han d’invertir 530 € per cada fill en l’arrencada de curs. Tot el curs costarà 2.728 € a Catalunya. Però tornar a l’escola pot costar només 57 € gràcies a Better Shelter i 11Onze s’Arremanga.

1,3 milions d’alumnes ja han tornat a les aules a Catalunya i, tot i que la xifra d’alumnes ha baixat, hi haurà 1.200 mestres més. Tothom torna a la rutina laboral i educativa, en un curs on moltes famílies s’han pogut beneficiar del val escolar per a material.

Tot i això, l’inici de curs sempre és un repte econòmic per a les famílies, en un moment de menor estalvi per l’augment de la despesa durant les vacances. Enguany els preus segueixen pujant a causa de la inflació i l’OCU ha calculat que cada família necessitarà 530 € per afrontar l’inici de curs. Parlem de despeses de matriculació, material i menjador, extraescolars a banda. En total, a Catalunya el curs tindrà un cost mitjà de 2.728 € per fill. Si detallem aquesta mitjana, resulta que a l’escola pública el cost serà de 1.060 €, a la concertada de 3.045 €  i a la privada de 7.030 €.

Es tracta de xifres que deixen en anècdota el cost de fer tornar a classe als alumnes de les Escoles Refugi que 11Onze s’Arremanga promou amb Better Shelter. Es tracta d’aules per construir en un campament de refugiats del nord de Síria per als alumnes que van perdre la seva escola en els terratrèmols de febrer de 2023. L’objectiu és aconseguir 100.000 € per crear 50 escoles per atendre 1.750 criatures. Per tant, el cost per alumne és de 57 €, incloent-hi la construcció de l’aula. 

Les famílies catalanes afronten una gran despesa aquest inici de curs. Des d’11Onze s’Arremanga, demanem aquest esforç extra perquè aquests alumnes també puguin tenir un curs escolar, com qualsevol altre alumne.

Entra i fes la teva donació a 11Onze s’Arremanga.

Durant la Diada els catalans ens deixem endur pel romanticisme i els ídols de la resistència que van intentar preservar les llibertats. Casanova, Villarroel, Moragues, Carrasclet… però les guerres són una qüestió de diners i cal mirar-les amb fredor i autocrítica. Hi ha una colla de catalans que van optar per fer negoci amb l’invasor, essent així decisius per a la seva victòria.

Toni Mata. Director de continguts i mitjans d’11Onze.

Que les guerres les guanyen els diners és una cosa que se sap des de fa més de 2.400 anys. Ja ho va deixar escrit Tucídides parlant de les guerres del Peloponès. Però quan s’acosta l’11 de setembre els catalans tendim a treure la llista de greuges en lloc de posar-nos a pensar on la vam cagar. El cap del general Moragues exposat durant dotze anys en una gàbia, la brutalitat de la repressió, la resistència de Villarroel, la persistència de Carrasclet, el poble enterrant els traïdors fora muralles perquè “al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor”… Tot això està molt bé. Però qualsevol país que pretengui ser-ho s’ha de prendre una mica més seriosament a si mateix i deixar-se de romanços. Si l’any 1714 Catalunya va caure va ser perquè es va perdre una guerra i, si es va perdre va ser per molts factors. Un dels que va ser clau és el col·laboracionisme.

Qui es va fer ric amb la victòria de Felip V?

L’avenç de Felip V per Catalunya no hauria estat possible sense que una sèrie de catalans hi contribuïssin prioritzant el benefici econòmic individual per davant del país. Potser aquells ciutadans no tenien consciència de país, però qui sí que la tenia era l’exèrcit borbònic que, tal com explica l’historiador d’11Onze Oriol Garcia en aquest article, va mantenir el 65% de les seves tropes als Països Catalans durant anys per consolidar la invasió.

Efectivament, hi ha catalans que van decidir fer negoci amb els Borbons mentre aquests destruïen el país i les llibertats de tots. I es van fer rics! Es van fer rics subministrant aliments o tota mena de necessitats que tenia l’exèrcit invasor a mesura que avançava. Què hauria passat si aquests subministraments bàsics haguessin quedat tallats a la rereguarda? Felip V hauria pogut mantenir la contesa bèl·lica? Fa de mal dir, però és ben sabut que la flota naval austriacista (que comptava amb el suport català) era capaç de mantenir el subministrament de les seves tropes, però la borbònica no. Depenien del que poguessin comprar a terra ferma.

Per això, a 11Onze hem volgut demanar al nostre historiador que se submergís en els estudis sobre aquesta idea: quins catalans hi van guanyar amb la victòria de Felip V? És a dir, qui el va ajudar i se’n va beneficiar? I el resultat és espaordidor. Prop d’una trentena de famílies catalanes es van fer riques traint el seu propi país. Famílies que van obrir les portes a l’invasor i van ser convenientment recompensades amb contractes públics a partir de 1714. La nova elit catalana es va configurar durant la guerra de Successió. El poble intentava resistir, però alguns apostaven per intentar fer fortuna a costa d’entregar el país a l’enemic. Hem llistat els casos més rellevants, amb noms i cognoms, perquè més de 300 anys després siguem més conscients que mai que alguns catalans van tenir un paper clau en la derrota de Catalunya. 

Trencar la dependència

És el que en podríem anomenar, les paguetes de 1714, fent un símil amb la terminologia actual. La història és reiterativa i és imprescindible conèixer-la per detectar els errors que duen a les desgràcies. És possible defensar Catalunya i que el teu negoci o el de la teva família depengui directament dels ajuts espanyols de l’ICO? O el teu sou? La història diu que no. De la història sabem que és impossible parlar cara a cara o defensar-se d’algú de qui tens una dependència econòmica. I sabem que hi ha catalans capaços de vendre a Déu i a sa mare per un plat de llenties. La consciència nacional estava al segle XVIII (i potser ara?) en un segon terme, per a alguns.

En qualsevol cas, per començar a canviar les coses és ben clar que el primer que hem de fer és dir-nos la veritat. És un compromís que tenim a 11Onze. Per això hem volgut fer aquesta revisió històrica per poder-nos dir clarament: Catalunya no va ser derrotada el 1714 perquè fos abandonada pels anglesos. No tot és culpa d’algú altre. Catalunya va ser venuda per alguns catalans. 

Descobreix les famílies que es van enriquir amb la derrota de 1714 a 11Onze TV.

A 11Onze Podcast parlem amb Miguel Acebrón García de Eulate, de Better Shelter, per conèixer com les Escoles Refugi canvien les dinàmiques als campaments de refugiats. L’objectiu és crear 50 aules perquè 1.750 nens i nenes afectats pels terratrèmols puguin reprendre les seves classes.

11Onze s’Arremanga per les criatures del nord de Síria col·laborant amb Better Shelter. Els refugis de l’entitat sueca han estat reconeguts internacionalment perquè canvien la concepció dels campaments de refugiats. En aquest cas no s’instal·len les típiques tendes de campanya que associem a campaments temporals, sinó que s’aporta una solució més resistent i duradora.  

En una conversa a 11Onze Podcast Miguel Acebrón García de Eulate, Technical Customer Success Manager de Better Shelter, explicava què pretenien dissenyant aquesta mena de refugis: “Buscàvem una solució diferent. Per nosaltres hi ha dos pilars, la seguretat i la dignitat”. Per això és un refugi rígid, no fet de tela. Estan pensats per durar i per garantir la seguretat i la intimitat dels seus usuaris.

El canvi de l’educació

11Onze ha sol·licitat específicament que els refugis que la comunitat enviï a Síria siguin per construir aules perquè els nens i nenes puguin tornar a classe. Des de Better Shelter es valora molt positivament aquesta acció perquè l’educació, asseguren, canvia les dinàmiques als campaments. Segons en Miguel Acebron García de Eulate: “Hi ha un canvi substancial quan hi ha un sistema d’educació. Quan els nens tenen accés a l’educació comencen a tenir rutines, a jugar amb altres nens, a aprendre i a continuar la seva educació. Però també és bo pels pares, perquè disposen de temps saben que els seus fills estan en un lloc segur. Les escoles canvien la dinàmica”.

La transparència de les donacions

Un fet diferencial del projecte d’11Onze s’Arremanga i Better Shelter és l’absoluta transparència dels costos. A la pàgina d’11Onze s’Arremanga hi consten els preus de cadascun dels elements que calen per fer un refugi. Tal com explicava Miguel Acebron García de Eulate: “Així la gent té una orientació d’en què es traduirà l’import que ens entreguen”.

En la conversa que podeu trobar a 11Onze Podcast, en Miguel també explicava que els campaments de refugiats cada cop han de ser més resistents perquè aquesta situació aparentment transitòria tendeix a allargar-se. De fet, al centre d’Àfrica, ja hi ha a casos de persones que han nascut i han passat tota la seva vida en un campament. Segons indicava, el més dur per als refugiats és la incertesa: “Els refugiats viuen en una gran incertesa. No saben quant de temps estaran en aquella situació, si hauran de migrar de nou o no, on són els seus familiars, quins són els seus mitjans de vida… Tenen molts dubtes sobre el futur”. 

Quan a un campament hi arriba un refugi de Better Shelter, cal imaginar que hi arriba una caixa de l’estil de les que reps quan compres mobles d’Ikea. No és pas perquè sí que la famosa empresa sueca sigui un dels principals impulsors de Better Shelter. Aleshores, comença la construcció del refugi: unes instruccions sense text i un muntatge senzill fan possible que siguin els mateixos refugiats els que participin de la construcció dels seus refugis. És una manera de sentir-se útil i de ser remunerat per una jornada de feina.

Els refugis que impulsen 11Onze s’Arremanga i Better Shelter busquen donar una vida digna i segura als infants del nord de Síria que van veure com la seva vida canviava bruscament per culpa dels terratrèmols. Es poden fer donacions de qualsevol import, l’objectiu és arribar als 100.000 euros per poder instal·lar 50 escoles refugis per atendre 1.750 criatures.

Petits comerços obren botigues virtuals de productes de proximitat per restablir ponts entre productors i consumidors

La crisi de la Covid-19 ha canviat alguns paradigmes establerts i ens ha fet plantejar moltes coses que no fèiem del tot bé. El consens social envers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals ja era una tendència creixent en molts àmbits socials i empresarials abans de la pandèmia, però potser ara hem vist més clarament i amb exemples pràctics per què és important que fem les coses d’una manera més sostenible.

 Del camp a casa

La compra de proximitat i també el comerç de barri han guanyat rellevància, especialment pel llarg període de confinament que ens ha restringit la mobilitat i ens ha conscienciat en la importància de donar suport al productor local i als petits comerços que ens estalvien llargs desplaçaments mentre ofereixen una atenció personalitzada que és difícil trobar en grans superfícies comercials.

La indústria alimentària ha seguit en ple funcionament, però l’absència de turisme, juntament amb el tancament del gremi de la restauració, ha trencat els canals de distribució habituals. Per sort, viure en l’època digital ha facilitat que molts productors locals catalans hagin trobat una alternativa gràcies a les noves tecnologies, molts d’ells associant-se en iniciatives per construir un pont virtual entre productors i consumidors.

Han sorgit infinitat de plataformes i projectes a la xarxa, molts sense ànim de lucre i amb un únic objectiu de facilitar un espai comú, com si es tractés d’un mercat de carrer de tota la vida, perquè petits comerciants sense els recursos econòmics de les grans superfícies poguessin tenir la seva paradeta virtual i oferir els seus productes a un públic que no podia sortir al carrer, però que tenia més temps que mai per passar hores davant una pantalla.

 Cuinem més i més saludable

Sí, també demanem més menjar per emportar-nos, però sembla que molts han descobert que la seva vocació a la vida és ser xef, o potser forner si ens fixem en la total desaparició de la farina a les lleixes dels supermercats els primers dies del confinament. Sigui com sigui, tenim més temps per cuinar i així també matar l’avorriment després de veure totes les pel·lícules, series i d’haver après cinc idiomes i obtingut màsters en tota mena d’estudis totalment prescindibles, o de passar hores fent teletreball, també producte d’aquesta nova normalitat.

Els vídeos de receptes de cuina de YouTube són més populars que mai, així com la cuina amb productes frescos, i aquí la compra de proximitat juga un paper clau que esperem que mantingui d’aquí en endavant. 

Treballar des de casa i les restriccions a la restauració també han canviat les hores dels nostres àpats, de manera que mengem a horaris més racionals amb el subseqüent benefici per la nostra salut.

La compra de proximitat de productes agroalimentaris procedents de la terra i de la ramaderia, elaborats a favor del consumidor tot respectant la sostenibilitat del nostre entorn ens condueix a menjar més bé, a donar suport als nostres petits productors i a la reconnexió amb l’entorn natural, que ara és més apreciat que mai; són només algunes de les tendències que han sorgit de la pandèmia i per les quals podem estar agraïts.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

S’acaba el curs escolar i comencen les vacances, en les quals aquest any els catalans es gastaran, de mitjana, 1.203 euros. Aquests diners es destinaran a pagar colònies d’estiu, vols, hotels, restaurants i altres activitats. Tanmateix, hi ha nens que no tenen ni escola ni vacances. Podem afegir un toc de solidaritat a la nostra despesa vacacional?

Durant aquestes vacances d’estiu, moltes famílies es gastaran grans quantitats de diners en escapades, casals de vacances i activitats recreatives. Segons dades d’un estudi fet per l’Observatori Cetelem, els catalans destinaran, de mitjana, 1.203 euros per les vacances d’estiu. La majoria de les persones enquestades tenen pensat gastar els seus diners sortint a menjar a restaurants (68.3%). Per darrere se situen les que els destinaran a anar de compres (39.6%) o per viatjar (36%). 

Amb la fi del curs escolar, però, hi ha les despeses afegides de fer-se càrrec dels fills fins que arriben les vacances dels adults. Un gran nombre de famílies opten per apuntar-los a fer activitats d’estiu, com poden ser les colònies o els casals. D’aquesta manera, una família amb dos fills pot superar fàcilment els 1.000 euros de despesa addicional. Segons l’associació Educació 360, portar els fills a un casal comporta una despesa setmanal mitjana de 77 euros, mentre que si s’opta per colònies, la xifra puja fins als 354 per setmana.

En aquest context, potser caldria que tots féssim una reflexió: mentre ens gastem aquests diners per passar-ho bé o en millorar l’educació dels nostres fills, per què no destinar una petita part del nostre pressupost per ajudar als nens i nenes que no tenen la sort de gaudir d’aquestes mateixes oportunitats i privilegis? Ens ho podem permetre? Ens podem permetre no fer-ho?

Com fer-ho? Toca arremangar-se

El solstici d’estiu marca el pas de la primavera a l’estiu, però també representa un moment de reequilibri, de nous començaments. Des d’11Onze s’Arremanga, en col·laboració amb Better Shelter, ens hem fet nostre aquest sentiment posant en marxa una iniciativa per facilitar un nou començament les criatures afectades pels terratrèmols de Síria.

Volem aportar el nostre granet de sorra per construir 50 escoles refugi que puguin ajudar a proporcionar espais segurs i educació a 1.750 infants afectats per la crisi de refugiats. Aquesta és una oportunitat per compartir la nostra riquesa i generar un impacte positiu en les vides d’aquells que necessiten suport i esperança.

Cada donació, per petita que sigui, pot marcar una diferència significativa en les vides d’aquests infants, contribuint a proporcionar espais segurs per a activitats recreatives i educatives. No volem que deixis de portar la canalla als casals, ni d’anar de vacances, ni de restaurants, ni de compres, però pel preu d’una crema solar i una tovallola de platja pots regalar esperança. T’arremangues amb nosaltres?

11Onze s’Arremanga és el servei d’11Onze per ajudar altres persones arreu del món.

Els conflictes armats i les catàstrofes naturals tenen un impacte devastador en les comunitats, especialment pels infants que s’han vist forçadament desplaçats i que sovint són víctimes del tràfic de persones. A més d’un lloc d’aprenentatge, les escoles refugi s’han convertit en un espai segur per als nens en situació de vulnerabilitat.

Tot just fa una setmana que Europol anunciava que en una operació global conjunta amb Frontex i Interpol contra el tràfic de persones havia detingut a 212 persones després d’identificar 1.426 víctimes a 44 països. Les accions coordinades de les tres agències internacionals pretenien no sols identificar, sinó també protegir i remetre les víctimes als serveis socials de suport.

L’agència alertava que els infants i les dones són les principals víctimes d’aquestes organitzacions criminals que operen en diversos països connectades a través de grans xarxes: “Els traficants d’éssers humans tenen com a objectiu als grups més vulnerables, inclosos els nens. Els menors són víctimes del tràfic amb finalitats d’explotació sexual i laboral”.

Aquesta xacra global requereix una resposta contundent i coordinada per part de la comunitat internacional. Tanmateix, l’accés limitat als territoris afectats per un conflicte armat o els interessos geopolítics provoquen que les organitzacions no governamentals o fundacions humanitàries sense ànim de lucre sovint siguin les més proactives en emprendre iniciatives per ajudar a les persones afectades.

Tràfic de persones al nord-oest de Síria

La combinació de la prolongada crisi humanitària inicialment causada pel conflicte armat, juntament amb els efectes de la pandèmia i els recents terratrèmols emergeixen com un conjunt de condicions que han exacerbat el risc de violència de gènere i el tràfic de persones entre la població siriana del nord-oest del país, un territori encara controlat per diverses faccions de l’Estat Islàmic (ISIS).

Ens trobem davant d’una situació alarmant i desesperada, especialment per als infants que estan en camps de refugiats intentant recuperar la normalitat. UNICEF va xifrar en 850.000 el nombre d’infants desplaçats pels terratrèmols, mentre que, segons un estudi realitzat per Save the Children, els menors representen una de cada cinc morts i intents de suïcidi registrats en els camps de refugiats del nord de Síria.

Les organitzacions humanitàries internacionals alerten que els nens refugiats sirians estan especialment exposats al tràfic sexual i al treball forçat als països veïns. A més, l’elevat nombre de matrimonis infantils de nenes sirianes entre la població dins dels territoris controlats pels islamistes empitjora la seva vulnerabilitat al tràfic de persones. 

Escoles refugi que empoderen a la comunitat

L’accés a l’educació juga un paper fonamental en reduir el risc que els infants afectats per conflictes armats pateixin violència de gènere i en evitar el tràfic de persones. Les escoles refugi com les de la fundació Better Shelter, amb la que 11Onze s’Arremanga ha establert una col·laboració, han esdevingut una eina cabdal en proveir espais segurs on nens i dones poden accedir a una educació de qualitat, lliure de prejudicis i discriminació.

La complexitat i varietat del fenomen del tràfic de menors implica que no hi pugui haver una fórmula única per solucionar el problema, però actuar directament sobre el terreny brindant les eines necessàries i un lloc segur perquè els nens i les seves famílies puguin recuperar un símil de la normalitat perduda és un primer pas que algú havia de fer.

L’objectiu final d’aquesta iniciativa d’11Onze s’Arremanga és crear 50 escoles refugi amb un finançament de 100.000 €, per atendre a 1.750 nens desplaçats. Arremanguem-nos i unim-nos per a donar suport a aquest projecte. Algú ho ha de fer. T’arremangues?

11Onze s’Arremanga és el servei d’11Onze per ajudar altres persones arreu del món.