Protegir-se de la incertesa, una pràctica antiga

En un context econòmic cada cop més volàtil i inflacionari, les operacions a futur tornen a guanyar protagonisme. Tot i semblar un instrument modern i complex, les compres a futur són un mecanisme comercial amb milers d’anys d’història. Civilitzacions com l’egípcia o la romana ja pactaven preus per a mercaderies abans de la collita, protegint-se així de futures fluctuacions.

Avui dia, aquest sistema continua plenament vigent i sofisticat, especialment als mercats organitzats de futurs, com el Chicago Mercantile Exchange (CME) o l’Euronext. En aquests mercats, s’hi poden intercanviar tota mena d’actius: matèries primeres agrícoles (com blat, cafè, sucre o cotó), metalls preciosos (com l’or, la plata o el coure), fonts d’energia (com el petroli, el gas natural o l’electricitat), divises internacionals (dòlar, euro, ien…), així com índexs borsaris i altres productes financers derivats. 

La varietat d’actius negociables i la seva estandardització fan d’aquests mercats una eina fonamental per a empreses, inversors institucionals i governs que volen protegir-se contra riscos de preu, diversificar carteres o assegurar el subministrament de recursos estratègics.

Però, què és exactament una compra a futur?

Una compra a futur és un contracte entre dues parts que pacten, en el present, el preu d’un producte o actiu que serà lliurat o liquidat en una data futura. A diferència de la compra immediata, el lliurament físic o el pagament no es fa en el moment de la signatura, sinó més endavant, segons el calendari acordat.

Aquest tipus d’operacions es duen a terme en mercats regulats, amb normes estandarditzades que garanteixen la seguretat jurídica i financera de les dues parts. Per protegir l’acord, ambdues han de dipositar una garantia inicial (anomenada ‘marge’ o ‘margin’) que serveix com a compromís d’execució.

Posicions llargues i posicions curtes

Dins l’argot financer, els termes posició llarga i posició curta són fonamentals per entendre com funcionen les operacions a futur. Adoptar una posició llarga vol dir comprometre’s a comprar un actiu en una data futura determinada; en canvi, tenir una posició curta significa comprometre’s a vendre aquest actiu en aquell moment. Aquestes posicions no impliquen necessàriament la tinença física del producte —de fet, moltes vegades el contracte es liquida abans de la data de venciment per mitjà de compensació econòmica.

Aquest mecanisme permet que, tant els productors —que volen assegurar el preu de venda— com els compradors industrials o distribuïdors — que volen garantir un preu d’adquisició estable— puguin protegir-se davant la incertesa de mercat.

El contracte a futur ha d’incloure tota la informació essencial per ser executable:

• L’actiu o producte negociat (per exemple, 1.000 barrils de petroli brut).
• La quantitat concreta.
• El preu pactat (fixat en el moment de la signatura).
• La data de venciment o execució.
• La forma de liquidació (pot ser per lliurament físic o per diferència de preu).
• El lloc i les condicions de lliurament, en cas que hi hagi intercanvi físic de mercaderia.
  

Aquest sistema permet fixar condicions amb molta antelació, cosa especialment valuosa en sectors on els preus poden canviar radicalment en pocs dies.

Els avantatges de les compres a futur

• Estabilitat en temps d’inflació. En èpoques d’inflació o escassetat, les compres a futur són una eina de protecció contra la volatilitat dels preus. Empreses agrícoles, fabricants, distribuïdors o fins i tot inversors poden assegurar avui el preu d’un producte que necessitaran demà. 
• Planificació més fiable. Poder anticipar costos o ingressos facilita la planificació financera i logística, i redueix el risc d’imprevistos que poden afectar tota una cadena de subministrament.
• Accés àgil i cost moderat. El funcionament diari dels mercats de futurs assegura una alta liquiditat i una certa facilitat per operar o desfer posicions. A més, el cost inicial d’entrada (la garantia) sol ser relativament baix en comparació amb el valor total del contracte, cosa que permet moure grans volums amb menys capital.

Però també comporten riscos

Tot i els beneficis evidents, les compres a futur no són una fórmula màgica i comporten riscos significatius que cal tenir molt presents abans de fer qualsevol moviment:

• Risc de mercat: Si el preu real de l’actiu en la data de venciment resulta inferior al preu pactat, el comprador haurà de pagar més del valor actual, assumint una pèrdua. I a l’inrevés, si el preu puja i ets venedor, pots estar obligat a vendre per sota del preu de mercat. Això pot afectar de manera directa la rendibilitat de l’operació i, en casos greus, desestabilitzar el pressupost d’una empresa.
• Compromís contractual ferm: Els contractes de futurs no es poden trencar sense conseqüències. Un cop formalitzats, són vinculants, i incomplir-los pot comportar sancions econòmiques importants o pèrdues de la garantia dipositada. Per això és fonamental avaluar molt bé la capacitat de complir amb les condicions pactades abans de signar res.
• Complexitat tècnica: Els mercats de futurs són entorns molt especialitzats. Entendre com funcionen els mecanismes de liquidació, apalancament, garanties i ajustaments diaris requereix una formació prèvia sòlida. Operar-hi sense coneixement pot derivar fàcilment en decisions errònies o precipitades, especialment si es confonen amb operacions especulatives a curt termini.
• Volatilitat i apalancament: En alguns casos, els futurs es fan servir amb apalancament, és a dir, operant amb diners prestats o amb una garantia petita per un volum gran, fet que pot amplificar tant els guanys com les pèrdues. Una petita variació en el preu pot tenir un impacte molt gran sobre el resultat final de l’operació.

Un exemple senzill

Imagina’t una empresa de torradors de cafè que necessita grans quantitats de gra cada mes. Si tem una pujada de preus per culpa de fenòmens climàtics o inestabilitat geopolítica, pot optar per comprar cafè a futur. Pacta el preu ara, assegura l’estoc i evita sorpreses desagradables d’aquí a tres mesos.

Aquest mateix sistema s’utilitza arreu del món amb blat, petroli, sucre, gas, or o fins i tot energia elèctrica.

Una estratègia, no una aposta

Les compres a futur són molt més que una eina financera: són una estratègia de gestió del risc amb un gran potencial per protegir l’estabilitat econòmica d’una empresa o sector. En mans ben formades, permeten anticipar escenaris adversos, protegir els marges comercials, assegurar el subministrament i reduir la dependència dels vaivens del mercat.

Quan els preus fluctuen amb força —per causes com la inflació, tensions geopolítiques, desajustos logístics o sequeres—, aquest tipus d’operació pot marcar la diferència entre sobreviure o perdre el control dels costos. És per això que moltes grans empreses utilitzen els futurs com a element habitual dins del seu pla de previsió financera.

Tanmateix, cal recordar que no són una aposta ni un joc especulatiu per a qui no domini el terreny. Són una estratègia complexa que exigeix coneixement, rigor i disciplina. I com tota bona estratègia, no s’ha d’aplicar a cegues. Cal entendre-la, dimensionar-la i adaptar-la a les necessitats reals de cada negoci o operació.

Al capdavall, els mercats de futurs no ofereixen garanties absolutes, però sí una cosa molt valuosa: la capacitat d’anticipar, gestionar i mitigar el risc en un món cada vegada més impredictible.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Quan parlem d’or, parlem de valor. Però no tot l’or és igual: el que realment en determina el preu i l’ús és el grau de puresa. I aquí és on entren en joc dues maneres de mesurar-lo: els quirats (k) i les mil·lèsimes (‰).

Tot i que a les botigues de joieria sentim parlar d’or de 18 o 24 quirats, en el món de la inversió i la compravenda internacional, el sistema més habitual és el de les mil·lèsimes, una mesura molt més precisa.

Què vol dir la puresa de l’or?

La puresa de l’or indica la proporció d’or pur present en una peça respecte al total del seu pes. L’or pur —és a dir, sense barreja amb altres metalls— és químicament conegut com a Au i pertany a la família dels metalls nobles. Això vol dir que no s’oxida ni es degrada amb el temps, no reacciona fàcilment amb altres elements i té una resistència excepcional als àcids.

Aquestes propietats fan de l’or un metall especialment valuós, escàs i durador, però també massa tou per a alguns usos pràctics, com ara la fabricació de joies o monedes de circulació. Per això sovint es combina amb altres metalls com el coure, la plata o el pal·ladi, per augmentar-ne la resistència o alterar-ne el color.

Quirats: la mesura tradicional en joieria

El sistema dels quirats divideix la puresa en 24 parts. Així:

• 24 quirats (24 k): or pur (100%)
• 22 quirats (22 k): 91,6% d’or + 8,4% d’altres metalls
• 18 quirats (18 k): 75% d’or + 25% d’altres metalls
• 14 quirats (14 k): 58,5% d’or
• 9 quirats (9 k): 37,5% d’or

L’or de 18 quirats és el més habitual en joieria a Europa, ja que ofereix un bon equilibri entre qualitat, durabilitat i cost. En canvi, en països com l’Índia o els Emirats Àrabs Units, l’or de 22 quirats és més comú, especialment per peces tradicionals.

Mil·lèsimes: la mesura estàndard en la inversió en or

En l’àmbit de la inversió i la indústria, s’utilitza un sistema decimal molt més precís: les mil·lèsimes, que expressen la quantitat d’or pur per cada 1.000 parts.

• 999,9‰ (o “quatre noves”): or d’altíssima puresa, usat en lingots i monedes d’inversió. És el més proper a l’or pur real.
• 995‰: estàndard mínim per considerar un lingot com a “d’inversió” segons les directrius internacionals.
• 916‰: equival aproximadament a l’or de 22 quirats.
• 750‰: equival a 18 quirats.
• 585‰: equival a 14 quirats.

El 999,9‰ ja es considera or pur en els mercats internacionals. És el que trobem en lingots, monedes bullion i altres productes d’inversió reconeguts.

Com es presenta l’or d’inversió?

L’or d’inversió es comercialitza principalment en lingots i monedes. Els lingots poden pesar des d’1 gram fins a 1 kg o més, tot i que els formats més habituals en l’àmbit minorista són de 2,5 g, 5 g, 10 g, 20 g, 50 g i 100 g.

Les monedes bullion són emeses per bancs centrals o cases de la moneda oficials, i combinen valor de mercat amb una certa col·leccionabilitat. Exemples coneguts:

• Krugerrand (Sud-àfrica): 1 unça (31,1 g) d’or de 22 què
• Maple Leaf (Canadà): or pur 999,9‰
• Philharmoniker (Àustria): 999,9‰
• American Eagle (EUA): 22 què amb pes total d’una unça
• Britannia (Regne Unit): 999,9‰ des de 2013

Totes aquestes monedes han de dur gravades el pes i la puresa exactes, fet que garanteix la seva acceptació al mercat global.

I com s’aconsegueix l’or pur?

L’or no es troba a la natura en estat pur, sinó en forma de granets, vetes o barreges amb altres materials. Per convertir-lo en or d’inversió o d’alta qualitat, cal passar-lo per processos de refinament que poden incloure fosa a altes temperatures, processos químics amb àcids i posterior purificació.

Aquest or pur és el que es fa servir per fabricar lingots i monedes d’alt valor. Però en joieria, com ja hem dit, la puresa sovint es redueix expressament per motius tècnics o estètics.

Per què és important conèixer la puresa de l’or?

Saber si estem davant d’un or de 18 k, 22 k o 999,9‰ no és només una qüestió tècnica, sinó una garantia de valor, transparència i seguretat. Tant si el comprem com a inversió, com si es tracta d’una joia o herència familiar, identificar correctament la puresa ens ajuda a prendre decisions informades.

A més, en un món on l’or torna a guanyar protagonisme com a refugi davant la incertesa econòmica, conèixer el seu valor real és més rellevant que mai.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

És segur comprar or? Per què els inversors decideixen comprar-ne? En èpoques d’inestabilitat econòmica, en què el sistema financer i l’economia mundial trontollen, la compra d’or té més sentit que cap altre actiu. Ens explica per què Sara Casals, de l’equip de producte d’11Onze.

“L’or continua sent l’aposta més segura per protegir els nostres estalvis i, fins i tot, per obtenir-ne algun guany”, afirma Sara Casals. Això explica, segons l’experta de l’equip de producte, per què l’or representa una part importantíssima de les reserves estratègiques dels bancs centrals des de fa molts anys. “Cal deixar clar que quan parlem de seguretat en la compra d’or, parlem de l’or físic, i no com a inversió en fons digitals o mitjançant fons o accions en el sector de la mineria”, aclareix Casals.

L’or físic, diu, sempre tindrà valor i sobreviurà al pas del temps. “L’or és un valor refugi, degut a la seva capacitat de preservar la riquesa”, assevera la membre de l’equip de producte. Per tant, quan es preveu una pujada de la inflació, un dels actius preferits és l’or, que, a més, té una gran liquiditat. En vols saber més? Acaba de veure el vídeo de sota!

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El paper de l’or com a actiu indispensable per diversificar i reduir el risc d’una cartera d’inversions enfront de la incertesa econòmica està més que demostrat. Tanmateix, segons una anàlisi feta pel Consell Mundial de l’Or, la seva capacitat de proporcionar rendibilitat a llarg termini és més elevada del que generalment se sol assumir.

Encara que generalment es percep com una opció conservadora per reduir el risc de les nostres inversions i que la seva funció principal és la de dipòsit de valor, un informe elaborat pel Consell Mundial de l’Or (WGC) conclou que les anàlisis tradicionals dels rendiments de l’or deixen de banda alguns factors importants que revelen una rendibilitat a llarg termini millor del que se sol pensar.

Segons el WGC, existeixen marcs per a estimar la rendibilitat de l’or a llarg termini, però manquen d’un enfocament sòlid que s’ajusti a les hipòtesis del mercat de capitals per a altres classes d’actius. Aquestes estimacions estan estretament correlacionades amb el nivell general de preus mesurat per l’índex de preus de consum (IPC). D’acord amb aquesta premissa, la rendibilitat esperada de l’or a llarg termini sol oscil·lar entre el 0% i l’1%.

No obstant això, l’anàlisi feta per l’organisme conclou que, si bé els estudis existents són rics en informació, amb freqüència es basen en dues pautes que, en la seva opinió, “caracteritzen erròniament a l’or i han portat a conclusions esbiaixades”. 

El Patró Or i la inversió financera

Per començar, gairebé tots els models utilitzen dades de períodes amb patró or. Tot i que el Consell Mundial de l’Or accepta que per norma general és millor tenir tantes dades històriques com sigui possible, en analitzar els preus de l’or, la cronologia més llarga esbiaixa les dades perquè durant la major part del segle XX el preu de l’or el fixaven els bancs centrals.

“Encara que el seu rendiment històric durant els períodes del Patró Or és una referència interessant, el més important és la seva estructura de mercat i el seu comportament després de 1971”. Per tant, a fi d’evitar aquest biaix, l’organisme utilitza dades a partir del 1971 per fer la seva anàlisi. 

L’altre factor que pot provocar que l’anàlisi del comportament a llarg termini de l’or sigui poc fiable és que els models solen assumir que la inversió financera impulsa gairebé exclusivament la demanda, ignorant altres factors importants d’aquesta. Segons l’estudi, la inversió financera representa un percentatge relativament petit de la demanda en relació amb les reserves d’or existents, mentre que altres fonts són més importants a llarg termini.

En conclusió, fent servir aquest model revisat que proposa el Consell Mundial de l’Or, la rendibilitat de l’or ha estat molt millor en els últims cinquanta anys del que suggereixen les anàlisis convencionals, amb una mitjana anual del 8%. El mateix model preveu una rendibilitat mitjana anual del 5,2% durant els pròxims quinze anys.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Preciosos 11Onze compta amb or físic en estoc i, per donar la benvinguda a l’estiu, engega Dies Preciosos. Compra or en condicions especials, fins a exhaurir existències.

Durant 15 dies Preciosos 11Onze ofereix l’or que té en estoc amb condicions exclusives. Durant aquest període serà possible comprar or sense haver de pagar cap mena de cost de gestió. 

També hi ha avantatges afegits per a les dues modalitats de compra d’or físic, deixant-lo en custòdia o rebent-lo a domicili. Pels que vulguin deixar l’or en custòdia podran fer-ho sense haver de pagar la custòdia del primer any, mentre que pels que vulguin l’or a domicili el rebran sense haver-ne de pagar els costos d’enviament amb personal de seguretat.

Totes aquestes condicions s’afegeixen al fet que Preciosos 11Onze ofereix l’or a un preu molt competitiu respecte al que es pot trobar al mercat, ja que compta amb un mercat secundari de compravenda d’or dins la seva comunitat. Aquesta campanya tindrà una durada de 15 dies o fins a exhaurir existències. Per posar-se en contacte amb l’equip de Preciosos 11Onze es pot fer a través d’aquest enllaç.

Or Físic: El refugi daurat en temps de tempesta geopolítica 

El preu de l’or físic, l’actiu tangible que ha fascinat la humanitat durant mil·lennis, no para de batre rècords. En un any ha passat de costar 69 € el gram a rondar els 95 €, un increment del 40% del seu valor, i no hi ha indicis que la pujada s’hagi de moderar. El metall daurat viu una època daurada gràcies a un còctel explosiu d’inestabilitat geopolítica, por a la inflació i la recerca frenètica d’actius segurs per part d’inversors i bancs centrals.

El món és un polvorí. El conflicte a Ucraïna entra al seu quart any, amb tensions que continuen ben roents. La d’Israel a Gaza, sumada als atacs contra Iran, han elevat el risc d’una conflagració regional més àmplia a l’Orient Mitjà. Això, afegit a les tensions creixents entre Estats Units i Xina desencadenades per la guerra aranzelària de Donald Trump, i a la incertesa política en nombroses regions, ha provocat una fugida cap a la seguretat.

Històricament, l’or ha estat una de les millors garanties contra la inflació a llarg termini. Tot i que la inflació s’ha moderat en els darrers mesos, el Banc Mundial ha alertat dels riscos de volatilitat en els preus de les matèries primeres i de pressions inflacionàries persistents en un entorn geopolític fragmentat. És en aquest moment quan el poder adquisitiu de les monedes fiduciàries disminueix i el valor de l’or tendeix a pujar, assenyala un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) que analitza l’efectivitat de les cobertures inflacionàries. Així doncs, donades les tensions geopolítiques esmentades (que afecten l’oferta energètica i de matèries primeres), la persistència de pressions en les cadenes de subministrament i els elevats nivells de deute públic, molts economistes temen un nou episodi inflacionari.

Un metall brillant en un món fosc

L’ascens imparable del preu de l’or físic és un símptoma clar dels temps que vivim: un món ple de tensions, incertesa i por a la pèrdua de valor dels diners. La combinació letal de conflictes armats, rivalitats entre grans potències i la persistència de l’amenaça inflacionària converteixen el metall daurat en el refugi preferit tant pels grans bancs centrals com pels inversors particulars que busquen protegir els seus estalvis. Mentre la tempesta geopolítica i econòmica no s’apaivagui, l’or físic encara brilla com l’àncora més sòlida en un mar agitadíssim. En aquest context, cal considerar la seva adquisició com a part d’una estratègia de protecció del patrimoni. Per tant, això deixa de ser una opció exòtica per convertir-se en una mesura de prudència financera cada vegada més estesa.

Si vols aprofitar els Dies Precisos per protegir els teus estalvis, posa’t en contacte amb Preciosos 11Onze.

L’or és considerat tradicionalment com el millor actiu per protegir-se de la inflació, una mesura fiable de cobertura contra el risc de perdre poder adquisitiu. Tanmateix, alguns inversors consideren els bons governamentals com una alternativa més segura on invertir els nostres diners davant la incertesa dels mercats. Analitzem els avantatges i desavantatges d’aquestes dues opcions.

Les compres d’or durant els últims tres anys han tingut un rendiment estel·lar amb màxims històrics pels inversors i han vist una pujada del 40% del seu valor. La condició d’actiu refugi, generalment atribuïda a l’or, s’ha confirmat gràcies a la incertesa causada per la pandèmia i a la subseqüent inflació, que ha penalitzat la rendibilitat d’altres actius. Un cop més, l’or ha proporcionat una valuosa cobertura enfront d’un futur incert.

Alguns economistes argumenten que l’or només augmenta en valor quan una moneda es devalua o en un context d’inflació elevada, i que no ofereix retorns adequats en altres escenaris de mercat. Mentre que és cert que l’or tendeix a augmentar de valor en èpoques d’inestabilitat financera o de devaluació de la moneda, no són els únics factors que incrementen la seva valoració per sobre de la mitjana. Per exemple, en el període des del 2013 fins al 2020, la inflació va ser molt baixa, i els efectes més nocius de la crisi i la inestabilitat econòmica ja s’havien superat a gran part del món, això no obstant, el valor de l’or va augmentar de manera constant.

Tanmateix, hem de tenir en compte que, si ens decantem per invertir en or a través d’un fons d’inversió o ETF, no tindrem possessió del metall preciós, fet pel qual perd gran part del seu valor intrínsec, i és un model que dona més versatilitat, però exigeix uns coneixements borsaris bàsics que requereixen intermediaris professionals del sector. Quan compres or físic, ets propietari del metall, mentre que invertint en or digital el que tens és un dret o una opció. A més, com que no es tracta d’un apunt comptable, no pot suspendre pagaments. A diferència d’altres actius financers, l’or sempre el podem tenir a mà.

Bons governamentals

L’atractiu més gran de comprar bons governamentals és que tenim assegurada certa rendibilitat, positiva o negativa, de la inversió. Això pot semblar contradictori, perquè de tota la vida, quan algú li presta diners a una altra persona, li cobra un interès i, per tant, a priori pot costar d’entendre que alguns bons cotitzin amb rendibilitat negativa.

Aquesta aparent incoherència és deguda al fet que alguns grans inversors busquen seguretat en valors refugi, com els bons governamentals, durant èpoques de turbulència dels mercats financers. La crisi del 2008, amb la fallida de Lehman Brothers i altres bancs, va posar de manifest que el Fons de Garantia de Dipòsits, que a Espanya cobreix 100.000 euros per client i entitat, no és res més que un premi de consolació, si parlem de dipòsits de milions d’euros.

Per tant, quan parlem de grups d’inversió amb grans quantitats de diners pot ser preferible comprar bons de països amb la màxima qualificació creditícia (AAA), fins i tot quan ofereixen una rendibilitat negativa, ja que, a diferència dels bancs, això ens garanteix la gran totalitat del nostre actiu. Tanmateix, pot haver-hi un motiu especulatiu: comprar deute amb rendibilitat negativa tot esperant que aquesta rendibilitat baixi encara més, de manera que el preu dels bons pugi.

Aquest és un escenari poc aplicable a l’inversor mitjà o petit, que tendeix a comprar títols emesos amb un valor nominal i que paga un interès determinat explícit sobre la inversió, trimestralment, semestralment o al venciment. I que, així i tot, també poden cotitzar al mercat borsari per oferir als inversors la possibilitat de vendre o comprar abans del seu termini.

Seguretat i rendibilitat

Abans d’invertir hi ha molts factors que hem de tenir en compte a l’hora de decidir quin actiu financer és el més adequat per a nosaltres. I és vital avaluar el risc que estem disposats a assumir i definir clarament els objectius d’inversió. Per norma general, com més rendibilitat té una inversió, més risc comportarà. I a la inversa: si volem una inversió molt segura, tindrem una baixa rendibilitat.

Els metalls preciosos, especialment l’or, trenquen una mica aquesta norma, amb rendibilitats molt elevades en temps de crisi econòmica, atesa la seva condició de valors refugi, i amb preus relativament estables quan hi ha menys demanda en èpoques de creixement econòmic. Però sempre mantenint una tendència a l’alça a llarg termini, que també bé acompanyada d’una gran liquiditat gràcies al seu valor intrínsec.

Per altra banda, el binomi rendibilitat-risc és evident si parlem de bons governamentals. Uns valors de renda fixa emesos per governs, i que són considerats lliures de risc sempre que estiguem parlant de països desenvolupats amb economies segures i solvents, i amb una probabilitat pràcticament inexistent que deixin de pagar els seus creditors. Tanmateix, sempre acompanyats de rendibilitats relativament baixes o inclús negatives en el cas d’Alemanya.

Aquesta baixa rendibilitat es pot veure afectada per la inflació, si tenim en compte que els cupons que paguen la renda fixa són nominals en el temps. Per tant, davant d’un augment de la inflació, baixa el seu valor real i la rendibilitat d’aquesta renda fixa també és menor. Aquest és un escenari on la compra d’or ens ofereix una millor protecció inflacionària, gràcies a una més elevada rendibilitat, tot mantenint una alta seguretat i liquiditat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Preciosos 11Onze es converteix en la primera entitat de l’Estat espanyol en facilitar accés directe a diferents mines d’Àfrica per a institucions i grans empreses que vulguin comprar grans quantitats d’or. El febrer de 2022, 11Onze ja va ser pionera oferint als membres de la seva comunitat l’oportunitat de comprar or col·lectivament per protegir-se de la inflació. 

11Onze irromp amb força al mercat internacional de l’or amb ORigen: la possibilitat de comprar or físic en grans quantitats (des de quilos a tones) gràcies a haver aconseguit accés directe a diverses mines d’Àfrica. Així, Preciosos 11Onze fa un gran pas endavant amb la intenció de poder assortir directament el mercat nacional i internacional amb or físic de la millor qualitat. El públic a qui va adreçat aquest producte són les refineries d’or europees, associacions de joiers, grans empreses i inversors institucionals, per tant, no està pensat per a petits inversors.

L’evolució de la cotització de l’or en els últims anys ha constatat perquè aquest metall preciós és el valor refugi per excel·lència no només a l’hora d’assegurar els nostres estalvis, sinó per grans inversors que volen diversificar les seves carteres en moments d’incertesa econòmica i geopolítica com l’actual.

Preciosos 11Onze

Ja fa tres anys que 11Onze es va convertir en l’entitat financera pionera a oferir or físic a la seva comunitat, impulsant compres col·lectives d’or amb l’objectiu d’aconseguir una plusvàlua amb la compra i venda d’aquest metall preciós. 

Ara ha arribat el moment per 11Onze de créixer venent or físic en grans quantitats a escala internacional. Tenim els acords exclusius necessaris per garantir l’aprovisionament d’or des dels seus orígens, principalment amb mines establertes en diversos països africans com Mali, Uganda, Tanzània i Sud-àfrica. I estem treballant per estendre la nostra xarxa a Amèrica de sud.

Accés directe a mines d’Àfrica

Si vols el millor producte al millor preu, has d’anar a l’origen. Després de tres anys al sector, Preciosos 11Onze ha pogut posar en marxa ORigen. 

D’aquesta manera, Preciosos 11Onze es converteix en la primera entitat de l’Estat espanyol en poder facilitar accés directe a or d’origen. I podem oferir quantitats d’or des de 10 kg fins a diverses tones per compres puntuals o recurrents. Or de la millor qualitat i a un preu sense competència, amb descomptes que poden arribar fins al 27% del preu LBMA.

Una compra amb totes les garanties

11Onze Preciosos entén els reptes als quals s’enfronten els compradors en aquest mercat, especialment quan tracten amb comunitats mineres remotes i locals. Com a facilitadors o mandataris del comprador, aportem recursos indispensables per facilitar, amb tots els avals, aquest tipus de transaccions comercials.

El nostre paper és fonamental, ja que tenim contacte directe amb les mineries i les autoritats  locals pertinents per avalar un procés transparent i amb totes les garanties. A més, ens encarreguem de tots els contractes, documentació i verificació necessària. Aquest és un pas clau del procés, especialment quan es tracta de comprar, transportar i refinar grans quantitats d’or entre fronteres.

11Onze ha creat un procediment que garanteix que el comprador rebrà or refinat de la millor qualitat i al millor preu, complint tots els requisits legals i eliminant qualsevol possible estrès del procés de compra. Per a les institucions, associacions de joiers, refineries o grans empreses que vulguin accedir a més informació sobre ORigen, es poden posar en contacte amb un dels nostres agents aquí.

Si vols el millor or al millor preu, has d’anar a l’origen. Tingues accés directe a mines d’Àfrica amb Preciosos 11Onze.

Tothom es trobarà o s’ha trobat en algun moment de la seva vida amb la necessitat d’adquirir un immoble, però què ens convé més, comprar o llogar? Quina opció ens beneficia més? 

Comprar o llogar és l’etern dilema del sector immobiliari. Hi ha els perpetus defensors, tant d’una opció com de l’altra, amb interminables discussions sobre quina ens resulta més avantatjosa. Al final, però, la resposta és ben simple: depèn. Depèn de la nostra situació i de les nostres necessitats. El que sembla ideal per algú de quaranta anys, amb un treball estable, pot acabar sent absolutament el contrari per a un jove de vint i escaig amb ganes de veure món. Una decisió personal, però que requereix una planificació important. Analitzem la situació actual i les tendències predominants.

Ser propietari, una qüestió cultural?

Aquesta disjuntiva es pot considerar també un tema cultural: el 74% dels catalans viuen en habitatges de la seva propietat, i la resta en habitatges de lloguer. Passa el mateix en molts països del sud, mentre que al nord d’Europa aquests números canvien radicalment: països com Alemanya o Suïssa amb prou feines superen el 40% de propietaris. La tendència d’adquirir una propietat segueix a la baixa, especialment entre el públic jove, que viuen unes perspectives econòmiques que dificulten aquesta decisió.

La compra: inversió a futur

En comprar un pis, sigui en un sol pagament o a través d’una hipoteca, estem invertint en el nostre futur, destinant-hi una part important dels nostres estalvis. Tenir un habitatge de propietat és una inversió a futur, que et permet vendre i recuperar part dels diners en qualsevol moment. De fet, la situació econòmica actual anima a considerar l’opció d’hipotecar-se, ja que el baix nivell en què es troba l’euríbor pot reduir significativament els interessos que pagaríem en cas de contractar una hipoteca. A més, els preus dels pisos, tot i no ser baixos, es pot considerar que han moderat relativament el seu preu després de l’any de pandèmia. 

Adquirir un habitatge equival a ser propietari d’una cosa fixa, material i que sempre estarà allà, i que per tant ens resultarà beneficiós si el nostre pla de futur implica tenir estabilitat: mantenir-nos al mateix lloc durant anys, tenir una feina estable que no ens exigeixi canviar de localitat o que l’espai sigui l’adequat pels plans familiar que tinguem.

El lloguer: llibertat… a quin preu?

El lloguer és l’opció oposada a la compra, i el podem resumir amb les paraules llibertat i flexibilitat: ens permet no estar lligats a cap dels habitatges que escollim, i si en un any volem marxar perquè anem a treballar a l’estranger, venen uns veïns que no ens agraden, o simplement per canviar d’aires, no hi ha cap problema, tret de les condicions particulars que hàgim signat al contracte. Una gestió que també esdevé significativament més econòmica que en el cas de la hipoteca, ja que no necessitarem notari ni gestions legals rellevants. Aquest és un punt clau per als joves o les famílies amb menys recursos que no disposen d’estalvis suficients per realitzar els tràmits d’una hipoteca.

Aquesta flexibilitat amaga, però, un hàndicap important: la duració limitada dels contractes. El lloguer que hem agafat durarà una quantitat determinada d’anys. A partir d’aleshores, és possible que el preu canviï i augmenti. Independentment del barri o població en què vivim, podem trobar-nos en la situació de no poder pagar el nou lloguer, tot i haver estat molts anys pagant regularment uns diners que al final “hem perdut”: no s’han traduït en fer-nos propietaris.

També cal recordar que la llibertat que pot proporcionar un lloguer pot ser un concepte relatiu, ja que hi ha coses sobre les quals no podem escollir, per exemple les modificacions del pis que vulguem fer, per les quals necessitarem el permís del propietari. 

La nostra situació i el nostre perfil són únics

Comprar o llogar poden semblar, i certament són, dos conceptes oposats, però al cap i a la fi, no deixen de ser dues cares de la mateixa moneda: la necessitat de tenir un lloc on viure.

Al final, cada persona és un món, i el que uns poden considerar bàsic, per altres no és més que un luxe innecessari, o fins i tot, un desavantatge. Hem de fer-nos una idea de quins són els nostres plans de futur i, d’acord amb la nostra situació personal i les nostres finances, escollir una opció o altra.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La inesperada aparició en escena del model d’IA xinès de codi obert de DeepSeek està sacsejant Silicon Valley i els mercats mundials. Llançat el 20 de gener, ofereix un rendiment comparable al pal de paller d’OpenAI per una fracció del seu cost i utilitzant uns microxips menys avançats.

El llançament del nou model de DeepSeek just quan Donald Trump jurava el seu càrrec com a president dels EUA el 20 de gener no va ser casualitat. La Xina enviava el missatge que, tot i les restriccions de Washington en l’exportació de microxips d’última generació per frenar el desenvolupament tecnològic i la competitivitat de les empreses xineses, Pequín pot ser el líder mundial en IA.

Un dia després, Masayoshi Son, conseller delegat de SoftBank, Sam Altman, conseller delegat d’OpenAI, i Larry Ellison, president d’Oracle acompanyaven a la nova administració Trump mentre anunciava una inversió del sector privat de fins a 500.000 milions de dòlars per a finançar infraestructures per a la intel·ligència artificial, amb l’objectiu de deixar enrere a les nacions rivals en aquesta tecnologia crítica per a les empreses.

Impacte en les borses mundials

L’anunci de la Casa Blanca no va evitar el desplom en els mercats borsaris d’empreses com Nvidia, un dels pilars de la revolució tecnològica generada per la IA i principal fabricant de microxips en el subministrament de maquinari per a la IA, que va veure com les seves accions queien més d’un 15%, perdent 589.000 milions de dòlars en un sol dia. 

Es tracta de la pèrdua més gran de valor per part d’una acció en la història de la Borsa i relegava a Nvidia al tercer lloc del rànquing, per darrere d’Apple i Microsoft. 

La caiguda de Nvidia va arrossegar altres gegants tecnològics i diverses empreses lligades als xips i semiconductors: Advanced Micro Devices (AMD -10.38%), Marvell (-19,11%), Broadcom (-17,40%) i Grail (-9,16%), Microsoft (-2,17). Aquest desgavell també va afectar les borses europees, amb baixades significatives en empreses com ASML (-8%), Schneider Electric (-10%) i Siemens (-5%).

Als inversors els preocupava que l’enfocament innovador de DeepSeek provoqués un col·lapse de la demanda de processadors gràfics i altres components dels centres de dades, que són essencials per al desenvolupament de la IA.

Un model de negoci disruptor

Una de les claus de l’èxit del model d’IA xinès és la demostració que la indústria és capaç de desenvolupar intel·ligència artificial eficient i pràctica sense la necessitat de dependre dels avançats i costosos microxips de Nvidia. Gràcies a les restriccions de Washington, l’empresa es va veure forçada a utilitzar microxips del model H800, una versió menys potent dels disponibles per a les empreses estatunidenques.

A més, DeepSeek afirma que amb les seves noves tecnologies és capaç de reduir els costos d’entrenament d’algorismes en un 75%, apuntant que només ha invertit 7 milions de dòlars en desenvolupar el seu model, enfront dels 50 milions que s’ha gastat OpenAI amb el ChatGPT. D’aquesta manera, pot oferir accés a la seva interfície per només 0,14 dòlars per milió de tokens d’entrada, una xifra molt inferior als 15 dòlars que cobra OpenAI pel mateix servei.

L’altre pilar de l’èxit de DeepSeek és el seu enfocament de codi obert, que permet a qualsevol desenvolupador modificar i adaptar el programari segons les seves necessitats. Un model de negoci que contrasta amb els usos més restrictius que imposen les empreses occidentals en les seves aplicacions d’IA. Per això no és d’estranyar que, el dimecres al matí, DeepSeek es convertís en l’aplicació més popular, no només d’IA, sinó en el còmput general, a les botigues d’aplicacions d’Apple i Google. 

La irrupció de DeepSeek està demostrant que l’hegemonia tecnològica dels Estats Units en IA ja no està garantida. Hi ha pocs dubtes que tard o d’hora Washington també imposarà prohibicions i restriccions a aquest nou competidor xinès sota el pretext de la seguretat nacional, tal com ha fet anteriorment amb ZTE, Huawei i TikTok, però, irònicament, la creixent agressivitat de l’administració nord-americana en el marc geopolític a fi d’evitar el col·lapse de l’imperi no fa més que accelerar el desenvolupament d’alternatives tecnològiques, comercials i financeres per part d’altres actors globals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els ETF són uns productes financers que aquí es coneixen com a fons d’inversió cotitzats. Es tracta d’uns actius financers híbrids, entre els fons d’inversió tradicionals i les accions, que segueixen l’evolució d’un determinat índex de referència. 

ETF (de l’anglès exchange traded funds) o fons d’inversió cotitzats, són uns fons d’inversió que cotitzen en els mercats de valors. La característica principal d’aquests productes financers és que combinen la diversificació que ofereix una cartera d’un fons d’inversió amb la flexibilitat de la compravenda d’accions.

La seva política d’inversió consisteix a replicar un índex borsari: de renda fixa, de primeres matèries, d’un sector, etc., cosa que els fa molt atractius. D’aquesta manera són un producte molt utilitzat per invertir per tendències o temàtiques perquè, un cop agrupats els actius d’una tendència en un índex, els ETF en repliquen el comportament.

Operativa dels fons cotitzats

Quant a la seva operativa, és igual que la de les accions, ja que cotitzen durant tota la sessió borsària i tenen un valor liquidatiu que es publica al tancament de la sessió. És a dir, el seu valor real no es coneix fins al final de la jornada borsària.

Poden invertir en fons cotitzats tota mena d’inversors, tant institucionals com particulars, els quals poden comprar un ETF a temps real, al preu que fixi el mercat en cada moment. La cotització podrà variar al llarg d’una sessió borsària en funció de l’oferta i la demanda, com passa amb qualsevol altre valor cotitzat, cosa que facilita una gran transparència per als inversors. 

Tipus d’ETF

Encara que tots els ETF repliquen el comportament d’un índex de referència, això es pot portar a terme de diferents maneres: 

• ETF de renda fixa: es comporten de la mateixa manera que els títols o bons de deute, tant públics com privats.
• ETF d’actius monetaris: representen a actius de deute a curt termini i actius monetaris negociats en el mercat interbancari.
• ETF segons capitalització: pot ser petit, mitjà o gran segons la capitalització de les empreses que el conformen.
• ETF sectorial: repliquen índexs d’inversió d’un determinat sector.
• ETF segons l’estil de gestió: fons que inverteixen en empreses amb un cert valor o amb expectatives d’un bon creixement a mitjà o llarg termini. 
• ETF sobre divises: existeixen productes que repliquen l’evolució de les cotitzacions del mercat de Forex.

Els riscos que comporten els ETF

Tot i que hi ha ETF específics amb cobertura per minimitzar el risc de divisa, és important tenir en compte que els ETF no gaudeixen de cap garantia: com en el cas de qualsevol inversió en renda variable o fixa, hi ha un risc de pèrdua del capital invertit inicialment.

Invertir en ETF implica assumir un nivell de risc determinat que dependrà de la composició de l’ETF, de les fluctuacions del mercat i d’altres factors associats a la inversió en valors. Aquests actius d’inversió acostumen a ser fons de renda variable, excepte els que repliquen índexs de renda fixa, per la qual cosa, en general, presenten una volatilitat elevada. 

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners, entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.