2022: l’any de la gran crisi

L’escenari amb què ens trobarem el 2022 pot fer por. Però a la comunitat d’11Onze ens preparem per afrontar-ho. Parlem amb el president d’11Onze, James Sène, de l’endeutament dels països, de la possible fallida del sistema financer internacional i de la superinflació. Com ens en sortirem? El 2022 serà la nostra pedra de toc.

L’escenari a Europa és desolador. El Banc Central Europeu (BCE) fa mesos que avisa de l’excés de deute que acumula la banca tradicional en empreses energètiques en declivi. En un nou episodi del podcast Ens Interessa, el president d’11Onze, James Sène, analitza el context econòmic internacional, en conversa amb el director de continguts Toni Mata. I Sène és taxatiu: “Si el BCE és tan clar, és que les coses són molt pitjors del que volen fer creure. Hi ha un seguit de circumstàncies geopolítiques i una crisi del sistema monetari i financer internacional que provoquen la tempesta perfecta”.

No obstant això, les conseqüències econòmiques de tot plegat, avisa Sène, no arribaran d’un dia per l’altre, sinó que s’acumularan, si no hi posem remei, fins a arribar a una situació de col·lapse. Així s’explica que, a la pràctica, la banca tradicional es trobi ja en una situació de fallida, però encara se sostingui per la inèrcia que arrossega el BCE, que no ha deixat d’imprimir diners i d’oferir ajudes pandèmiques. 

“S’ha volgut tapar tant el forat, que hem imprès massa bitllets, i estem entrant en una fase de superinflació, amb valors del 7% al 10%. Això vol dir que els diners estalviats valen un 10% menys”, argumenta el president d’11Onze. A tot plegat cal sumar-hi unes estructures financeres anquilosades. “I tots en paguem les conseqüències: interessos desbocats, comissions per tot, reduccions de personal d’atenció al client, un servei cada vegada pitjor. És una mort anunciada”, afirma Sène.

Els Estats Units, a la corda fluixa

A l’altra banda de l’Atlàntic les coses no van millor. Els Estats Units estan, tal com admet el president d’11Onze, en una situació molt complicada. “Amb un deute absolutament fora de límit, una inflació declarada del 7,8% el trimestre passat, això vol dir que és probablement pitjor. L’economia americana representa, ara, el 24% de l’economia mundial, el percentatge més baix de la seva història”, resumeix. Això motiva que el dòlar perdi cada dia més valor i, de retruc, el poder adquisitiu de la ciutadania.

“Les conseqüències seran radicals i molt importants per a nosaltres, sense cap dubte. Els Estats Units hauran de defensar la seva economia, i les mesures que prendran és probable que deixin a molta gent a l’estacada”, argumenta Sène. El deute americà és, també, el deute d’Europa, del Japó i d’altres economies de l’Occident capitalista.

“Sovint es culpa de la crisi a les empreses, però la realitat és que qui està en fallida són els Estats. No tenen diners, i augmenten la pressió fiscal sobre la ciutadania. Aquest deute l’ha provocat la seva incapacitat de gestionar els recursos de tots”, diu Sène. I ho exemplifica amb el sistema de pensions que actualment és vigent a l’Estat espanyol, i que és a prop de la bancarrota. “Cada any, el Mercer CFA Institute Global Pension Index qualifica les pensions de 43 països i, a Europa, aquest 2021, Espanya està el tercer per la cua. Calculen que la possibilitat que les pensions puguin perdurar és d’un 28 sobre 100. Estem pagant més del que podem assumir”, explica Sène.

Opcions per capejar la crisi

Busquem solucions. La crisi sembla inevitable perquè hi ha massa deute acumulat. Què podem fer com a ciutadans per evitar al màxim possible l’impacte d’aquesta crisi? Cal formar-se financerament i ser capaços de gestionar responsablement els nostres recursos. “Hem de començar a obrir els ulls i aprendre a gestionar els nostres diners. No podem corregir aquest error global, perquè està en mans dels governs, però, individualment, hem d’intentar generar valor amb els diners que tenim, que sigui superior al decreixement produït per la inflació o l’IPC…”, defensa el president d’11Onze.

I, això, és clar, no es pot fer amb els estalvis en comptes corrents, sense fer-hi res. “A l’Estat, el 40% de la gent té els diners estalviats en comptes corrents. No estem entenent res del que està passant!”, alerta Sène. Per això, i primer de tot, els diners s’han de guardar en entitats financeres que protegeixin els seus clients: a 11Onze els diners dels comptes estan fora del balanç de l’empresa. Encara que l’entitat financera dipositària fes fallida, els diners dels clients no se’n ressentirien. No es poden tocar, estan garantits al 100% sense límit de quantitat. “És com una caixa forta, no es poden perdre de cap manera”, rebla Sène.

En segon lloc, els estalvis caldria tenir-los en dipòsits que donin un mínim rendiment. I tercer, s’hauria d’invertir una petita part d’aquests estalvis, sense posar en risc el nostre patrimoni, ja sigui en immobles, en metalls preciosos, en criptomonedes o en paquets ETF. “Que almenys puguem generar el que estem perdent. Aquest any, per exemple, l’or ha donat un 25% de retorn, i la plata, un 70%”, exemplifica. La idea és, com a mínim, corregir la devaluació dels sous que provoca la inflació.

“No es tracta de ser un ‘broker’, i llegir alhora vint panells d’inversió. Això és un maldecap. Cal buscar productes que entenguem!”, anima Sène. De fet, 11Onze s’ha proposat fer pedagogia, a La Plaça i amb la seva super app, El Canut, perquè qualsevol persona, tingui l’edat que tingui, pugui moure els seus estalvis sense córrer cap risc. 

Per tant: sí, tots els indicadors apunten que el 2022 serà l’any que veurem una de les més grans crisis econòmiques de la història. Però tenim l’oportunitat de preparar-nos com a comunitat per trobar la manera d’esquivar els danys. A 11Onze treballem perquè així sigui.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

La forta recuperació econòmica postcovid segueix avançant, però la presència de la nova variant òmicron del coronavirus i la seva ràpida expansió podria tenir un impacte significatiu en la desacceleració del creixement econòmic global. Fem un repàs a les previsions dels experts.

Si bé és cert que les mesures imposades pels Estats eren necessàries per contenir la pandèmia, les restriccions van paralitzar l’economia global amb una caiguda històrica del PIB mundial. L’avanç en les vacunacions, especialment en els països més desenvolupats, i les polítiques fiscals expansives aplicades per governs i bancs centrals han assentat les bases d’una recuperació econòmica que va començar a finals del 2020 i que semblava imparable fins a l’entrada en joc d’aquesta nova variant del coronavirus.

Encara és massa aviat per saber amb certesa l’impacte final del rebrot d’una pandèmia que semblava controlada, però el Banc d’Espanya ha confirmat que la recuperació es desinfla i es preveu, que aquest any, l’economia espanyola creixerà un 4,5% (un punt i mig menys del 6% que es preveia al setembre). La incertesa també rebaixa mig punt, fins al 5,4%, la previsió de creixement per a l’any vinent i posa en dubte l’optimisme per al 2023.

Els pronòstics dels informes del Fons Monetari Internacional (FMI) coincideixen a l’hora de preveure una desacceleració econòmica global causada per l’òmicron. També ha revisat, a la baixa, les seves previsions de creixement, atesos els problemes continuats de logística en la cadena de subministraments i la vacunació desigual entre països.

Optimisme moderat

Tot i això, l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) afirma en el seu informe mensual: “S’espera que l’impacte de la nova variant òmicron sigui lleu i de curta durada, a mesura que el món s’equipa millor per gestionar la Covid-19 i els seus desafiaments relacionats”. Tanmateix, preveu un creixement continuat en la demanda de petroli per al 2022 amb una producció de 4,2 milions de barrils per dia.

Les declaracions encoratjadores de l’OPEP coincideixen amb els estudis que s’han publicat quant a l’eficàcia de les vacunes existents per combatre aquesta nova variant del coronavirus i que s’han vist reflectides en els índexs borsaris d’arreu del món. Grups de banca d’inversió com Goldman Sachs no han alterat significativament les projeccions de creixement, però no descarten escenaris més negatius depenent de si la velocitat de transmissió i hospitalitzacions de l’òmicron empitjora les xifres registrades amb la variant delta.

Encara que la majoria de la població mundial ja està vacunada contra la Covid-19, l’onada de l’òmicron està tornant a esquerdar les economies de molts països que tot just es començaven a recuperar. Els governs es veuen pressionats, una vegada més, per trobar un equilibri que permeti protegir l’economia, els llocs de treball i les empreses, sense al mateix temps posar en risc a les persones.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

11Onze estrena un podcast on els joves alcen la veu per parlar d’economia. El presenta el còmic Guillem Estadella i el primer convidat és l’‘influencer’ Joan Grivé. Amb aquesta estrena, a 11Onze aprofitem per obrir un nou canal a Spotify.

Sobre els joves n’han de parlar els joves. Amb el seu to i la seva manera de fer. Per això 11Onze llança Pasta Z, per conèixer la mirada dels joves sobre un món que sembla exclusivament adult, però que els afecta en el seu dia a dia i en el seu futur: el món dels diners. Què en pensen? Com s’organitzen? Quines expectatives tenen?

Pasta Z és, per tant, el podcast que donarà veu a una generació fins ara exclosa del debat econòmic. I ho farà de la mà del còmic Guillem Estadella. Amb tan sols 24 anys, Estadella ha construït una sòlida trajectòria al món audiovisual a Catalunya. Ha presentat i guionitzat els espectacles Estoy madurando i Quin pollastre! i ha col·laborat en programes radiofònics i televisius com Molta canya!, Fricandó matiner, Tabús, El Foraster o Ahora Caigo. Ara, presenta Pasta Z, on conversarà amb joves “amb més privilegis que els seus pares, però que viuen en la precarietat”. El podcast es podrà escoltar a 11Onze Podcast i també al canal d’11Onze a Spotify.

“Als joves se’ns posen moltes traves per emprendre, quan se suposa que hauríem de tenir més oportunitats de fer-ho. I sí, tenim molt poca cultura financera. A molts els hi preguntes quant paguen d’IRPF i no et saben respondre… I, alhora, tinc un munt de col·legues que estan enganxats al mercat de criptomonedes i es pensen que són Bill Gates. Passem d’un extrem a l’altre”, explica Estadella. Amb l’objectiu de posar ordre al desconcert, reconeix el còmic, ha nascut Pasta Z. 

Els ‘influencers’ també treballen molt

Precisament, en el primer capítol, Estadella conversa amb Joan Grivé, més conegut pel seu avatar digital, Sir Joan. “És un xaval de vint-i-pocs, que treballa en el món digital, que és ‘influencer’, que fa uns horaris estranys, crea contingut i tots els seus ingressos li entren gràcies a internet”, explica el còmic, que se sent fascinat per la capacitat de Grivé per buscar-se la vida. “M’interessa saber com s’organitza com a autònom, i com veu ell la relació humans-diners… I la veu cardada, com jo!”, argumenta entre rialles. 

Sir Joan guanya molts diners, però s’ha adonat que té tantes despeses que no es farà mai ric. “Tenim molt estigmatitzats els ‘influencers’, com que no treballen en una oficina… Però en Joan Grivé fa més hores que ningú”, segueix Estadella. Com Sir Joan, per Pasta Z desfilaran altres joves, alguns coneguts i altres anònims, i hi haurà estones per canviar el món i altres per criticar el sistema financer globalitzat i les herències de les generacions precedents, com els ‘boomers’.

Localisme contra “el pantà ple d’incerteses”

“A mi em fa gràcia que els ‘boomers’ ens critiquin per l’‘ecoansietat’, quan ells van ser els primers a comprar paper higiènic perquè la pandèmia exterminaria el món. Tot i que tampoc estic molt a favor del terme ‘ecoansietat’. Sí que em plantejo el futur, però prefereixo fer en el present!”, diu Estadella. Preparant el podcast, l’humorista s’ha adonat que els joves tenen moltes pors perquè se’ls ha pintat un escenari amenaçador i perquè les xarxes socials obliguen a voler-ho resoldre tot de forma immediata. La combinació d’ambdues coses, diu, ha estat letal per la salut mental de la generació Z. “Estem sempre navegant un pantà ple d’incerteses”, assegura. 

Però ell està convençut que tot canvi arribarà si es deixa de banda l’egoisme. “Que sí, que els joves de seguida pugem al carro del dramatisme, però en un món globalitzat el que ens salvarà és el localisme. Per això 11Onze, que té una mirada de país, ens pot ajudar a entendre com gestionem els diners”, afirma Estadella, que veu en 11Onze la caixa d’estalvis del futur. “Les caixes d’estalvi sí que eren una estructura de país, n’hi havia una a cada poble i els diners es quedaven allà on s’havien generat. Però tot ha anat creixent tant que ens ha anat capant”, segueix. El jovent té ganes de girar-ho tot com un mitjó, de fer una veritable revolució, i Pasta Z hi contribuirà.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Continua la negociació pels pressupostos generals de l’Estat. És cert que beneficiaran Catalunya? Com ha anat els darrers anys? Ho explica Marta Sibina d’Octuvre.

La promesa de més milions per a Catalunya és recurrent, però cal mirar les dades per saber què acaba passant realment. El que es pressuposta s’executa? Són aquests uns pressupostos progressistes? Ho analitza Marta Sibina, d’Octuvre.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Sigui per la pandèmia arran de la covid-19, o pel fet de reinventar-se quant a serveis amb la relació amb els clients, els bancs revolucionen aquest 2021, donant la volta a la banca que coneixem avui dia. A banda de les 10 tendències que poden canviar en la indústria bancària aquest any, a raó de l’expert Alan McIntyre, fem un petit volteig pels inicis de la banca a Catalunya, perquè per entendre la revolució, és interessant entendre els inicis de la banca a casa nostra.

Amb el ritme frenètic de vida que portem actualment, moltes vegades ens oblidem del moment del canvi dels fets més importants, on donem per fet que la vida sempre ha sigut com la coneixem o la sabem fer anar. En el cas dels bancs, podem dir que des del primer banc que va tenir Catalunya a l’edat mitjana, anomenat “Taula de canvi de Barcelona”, que consistia en uns taulons al carrer, on es comptaven diners, es feien operacions bancàries i on també es feien pagaments i cobraments. Des d’aquesta taula de canvi, creada el 1401 gràcies al Consell de Cent de Barcelona i batejada també com el primer banc públic d’Europa, el món bancari ha donat moltes voltes. Però per quin motiu, a 11Onze, parlem d’història? Doncs, senzillament, per què per entendre el món actual, hem d’entendre l’inici de les coses, i si Catalunya va fer un canvi en la relació bancària després de la pesta de 1348, per què no fer una revolució bancària amb la relació amb els nous clients que a més s’ha transformat, arran de la pandèmia patida el 2020?

Però, què vol dir una revolució? El diccionari de l’Institut d’estudis catalans, defineix “revolució” com: “Un canvi total, radical.” Per fer real aquest canvi, la mirada revolucionària se centra en la necessitat de les persones. Cal adaptar-nos a la nova manera de viure en societat, on anem deixant de fer servir els diners en metàl·lic, i per tant el client ja no busca un caixer a cada cantonada ni tampoc busca haver de desplaçar-se a la seva oficina bancària. El client cerca una bona atenció que alhora sigui ràpida i es vehiculi a través d’una bona operativa web i mòbil.

L’expert Alan McIntyre, de la consultora de serveis tecnològics Accenture, ha fet a la mateixa pàgina web d’Accenture, la seva llista anual amb les 10 tendències més probables d’afectar a la indústria bancària aquest 2021:

1. La primera d’aquesta llista de la revolució bancària de McIntyre, ens diu que anem amb tots els recursos possibles, o no facis cap intent per iniciar el projecte; aquesta tendència podem relacionar-la molt amb el context de canvi que necessita ara mateix la societat després de la pandèmia d’aquest passat 2020, on molts sectors s’han vist obligats a regenerar-se o morir. 
2. La segona tendència McIntyre és aquesta nova normalitat, tan escoltada als mitjans aquest últim any, la lliguem amb el món bancari com una nova estandardització de la banca tradicional a la banca del futur. 
3. La tercera inclinació de McIntyre es defineix com la nova era de les aplicacions bancàries, on els bancs finalitzaran la manera en interaccionar amb els clients com ho han fet fins ara, i seran més que serveis bancaris dintre de les seves apps, oferint nous ventalls d’oportunitat als clients. 
4. En quart lloc, d’aquesta famosa llista bancària, tenim la tendència de la transparència radical d’un banc, on es comparteix tota la informació que el client necessita, aquí trobem un valor afegit: El client té el poder de pensar per si mateix amb la informació que rep del seu banc, això li dona l’oportunitat de decidir ell mateix com i què fer amb el seu capital.
5. La cinquena tendència de McIntyre, ens recorda que s’ha d’estar reconegut no com a ser el millor en alguna cosa, sinó en ser els únics de fer possible el canvi dins el món bancari; ser els innovadors. 
6. En sisè lloc, McIntyre ens avança que l’efectiu deixarà de ser el punt principal de les operacions, donant més importància a un món que ja tenim interioritzat, el dels pagaments digitals. 
7. Com a setena tendència, diu que la banca s’embarca en la sostenibilitat per un món que reconeix les conseqüències macroeconòmiques del canvi climàtic. 
8. La vuitena tendència de McIntyre es defineix com la incertesa en les regulacions nord-americanes després del període d’eleccions del 2021, la qual pot tenir impacte directe en les gestions econòmiques internacionals. 
9. En novè lloc, trobem la importància del regulador digital.
10. I com a última tendència de McIntyre, trobem que els entorns digitals bancaris esdevindran molt més oberts i segurs, deixant enrere els entorns arcaics i tancats típics del món bancari desgastat.

Cal esperar i veure com aquestes tendències de McIntyre van agafant realitat. Mentrestant, cal veure el camí que agafa cada banca en aquesta revolució bancària, i veure fins a quin punt es realitza aquest canvi en la relació amb els nous clients.

1Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els diners digitals han arribat per quedar-se encara que per a molts siguin un gran desconegut. Podria significar això la fi dels diners físics tal com els coneixem?

Cada cop estem més acostumats a pagar per mitjans electrònics, perquè és fàcil, còmode i no necessites portar efectiu a sobre. Ja hem sentit a parlar de les criptomonedes, bitcoins i de les criptodivises. Per aquest motiu, Europa no es vol quedar enrere i crearà la seva pròpia moneda digital, com ja han fet països com la Xina, Suècia o l’Uruguai.

Segons el Banc Central Europeu (BCE), aquesta moneda digital podria arribar d’aquí a uns 4 o 5 anys.
L’euro digital és el que coneixem com una moneda electrònica gestionada i supervisada pel BCE que tant la podran utilitzar els ciutadans com les empreses per pagar, i que no substituirà en cap manera els diners en efectiu, sinó que els complementarà. És el que es coneix com una moneda digital emesa per un banc central, és a dir, una CBDC (Central Bank Digital Currency).
El que sí que és clar és que l’euro digital no serà una criptomoneda, ni un criptoactiu, ha dit el BCE, ja que compta amb el suport de l’Eurozona i seguirà sent la moneda de tots els estats membres.

Quan el podrem utilitzar?

Encara no està fixada una data de llançament, l’únic que sabem és que possiblement serà operatiu d’aquí a 4 o 5 anys aproximadament. En qualsevol cas, crear un tipus de moneda com aquesta, digital, segura, accessible i eficient comporta temps. Recentment el BCE va fer una enquesta pública a la població per veure quin era l’interès sobre la necessitat de crear aquesta moneda digital, la qual va indicar que hi ha una necessitat i una demanda real.

I quins avantatges tindrà?

Seria una alternativa als diners en efectiu en situacions extremes, com ara catàstrofes, en les quals no es pugui utilitzar l’efectiu i en les quals els mitjans de pagament tradicionals, com ara els TPV, no funcionin. Permetria efectuar pagaments més segurs i més ràpids sense intermediaris. També promouria la innovació financera, així com la inclusió en el món de les finances dels països en vies de desenvolupament, cosa que ara els és difícil.

Quina diferència hi ha entre l’euro digital i les criptomonedes?

Les criptomonedes no són diners del Banc Central, per tant, la principal diferència és que els preus de les criptomonedes són volàtils i estan recolzades per empreses o inversors privats.
Amb la posada en marxa de l’euro digital, el BCE estaria blindant l’euro, i permetria als ciutadans utilitzar aquesta forma de pagament de manera segura. Però no tot són bones notícies. Quan utilitzem l’euro digital s’elimina la privacitat que ara tenim amb els diners físics.

La competència de l’euro digital

Una bona part dels Bancs Centrals estan treballant en el desenvolupament de monedes digitals, però hi ha alguns països que ja tenen el procés molt més avançat. En podem destacar tres: d’una banda la Xina, de la qual es desconeix la data de posada en marxa de la moneda digital, anomenada eYuan, però s’estan fent proves del funcionament d’aquesta moneda en transaccions al detall. D’altra banda, l’e-Krona, que és la criptomoneda de Suècia i que el Banc Central ja ha començat a provar. I també l’e-Peso, del qual es va fer una prova pilot l’any 2017 per poder analitzar-ne la idoneïtat.

Segons Christine Lagarde, directora del Banc Central Europeu, l’euro digital és un mitjà de pagament en estudi i del qual es podria fer una prova pilot aquest any 2021, tot i que la seva entrada en funcionament encara es farà esperar. Sigui com sigui, l’entrada de la moneda digital suposaria una autèntica revolució de l’economia tal com la coneixem.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Més de 20.000 sucursals bancàries han tancat a Espanya des de 2008, segons dades del Banc d’Espanya. Si bé fa uns anys la popularitat d’una entitat financera es podia mesurar comptant el nombre de sucursals existents, avui en dia aquesta xifra ja no mesura l’èxit i passa a un segon pla. De fet, actualment qui domina el mercat és justament qui es desmarca de l’oficina com a eix central i aposta per la via digital, centrada en el client i les seves necessitats, com a principal canal per interactuar amb el públic.

No existeix una única causa, però la conseqüència és clara, les oficines tradicionals tal com les coneixem se’n van per no tornar. Els processos de digitalització han accelerat aquest canvi de paradigma, fent possible que el client pugui gestionar les seves finances de manera més autònoma. Ens trobem davant una nova era bancària en què es redefineix la relació entre el client i el seu banc. Un canvi que es pot transformar en una oportunitat que ajudi a millorar aquesta relació, fent que les dues parts en surtin beneficiades.

La nova era bancària, els clients en línia

Actualment, existeix una voluntat creixent per part dels clients de comprar en línia, un fet que també s’ha traslladat a la banca. Ara bé, tal com ja ha passat en altres sectors, la voluntat està per sobre de les vendes reals. Davant d’aquest context, les entitats han apostat per prioritzar l’assessorament com a estratègia per mantenir l’afluència de clients a les oficines, i assegurar-se, així, que el discurs de venda dels seus productes no es perd a través d’una pantalla, on el client rep múltiples estímuls. El risc d’aquesta pràctica és que difumina la línia entre operacions bancàries que podem fer digitalment i l’assessorament que s’obliga a fer presencialment, aconseguint que el pes digital perdi força i no s’aprofiti tot el potencial que les tecnologies ofereixen de manera molt avantatjosa, també en la part d’assessorament.

Els bancs tenen el repte de complir les expectatives dels clients i dotar-los de totes les eines necessàries per oferir una experiència digital plena, àgil i segura. Està demostrat que aquelles entitats que mostren empatia i cuiden l’experiència del client tenen moltes més possibilitats de mantenir la seva fidelització. Per tant, prioritzar al client ja no és només una qüestió de principis que sovint queda desdibuixada, sinó una qüestió de supervivència per part de les entitats. Només aquelles que aconsegueixin veure això i apostar-hi tindran el seu lloc en el mercat assegurat. Per tant, es tracta de potenciar un assessorament personal que no necessàriament passi per la presencialitat en les oficines, però que no allunyi al client d’un tracte personalitzat que li permeti estar connectat digitalment amb el seu banc.

Democratització de la informació i com generar confiança

El procés de digitalització dels productes bancaris i financers aporta una nova problemàtica per la banca actual, però oportunitat per als clients i la banca digital: l’accés a la informació. Comprar un producte bancari passa innegociablement per conèixer-lo i entendre’l, i això implica un control exhaustiu de la informació que arriba al client abans de prendre qualsevol decisió. Una banca digital àgil no és compatible amb contractes excessivament llargs on ni tan sols s’entén la seva nomenclatura. La transparència i la claredat en la informació serà un factor decisiu per guanyar-se la confiança dels clients. 

Situar el client al centre del model de negoci implicarà adaptar l’experiència per fer-la més atractiva. En l’àmbit digital, això exigirà analitzar cadascuna de les accions que ha de fer l’usuari en el seu dispositiu i buscar la manera de fer-ho més simple i intuïtiva. Apostar per crear serveis i plataformes intel·ligents que suposin una proposta de valor suficientment convincent perquè l’usuari hi pugui operar íntegrament. Aquesta proposta atractiva també va més enllà de l’operativa digital i es transforma en política de preus o en la dinàmica d’atraure clients. En el mercat digital són igual d’importants els clients actuals com els potencials clients, i l’estratègia de màrqueting i vendes serà clau per materialitzar aquesta idea a través de totes les eines que ofereixen els processos digitals per arribar als clients. 

Un altre punt clau en la banca del futur serà la personalització de l’experiència bancària. La digitalització permet l’accés a dades i l’anàlisi d’aquestes a través d’intel·ligència artificial, una realitat que des de les entitats es pot utilitzar per identificar necessitats i oferir solucions a mida. Conèixer el client és clau, i la revolució implica fer-ho des del seu punt de vista, des de fora del mercat, per determinar el seu posicionament envers l’entitat i fer la lectura real de necessitats que apropi l’entitat al client i no a la inversa.

Tecnologia per ser econòmicament sostenibles

La conjuntura econòmica, en un entorn amb tipus d’interès baixos, o negatius, i un període d’incertesa econòmica, posa la pressió als bancs per alliberar costos d’estructura i operacions. Accelerar la transformació digital podria ser una de les formes d’aconseguir dos objectius. El primer, disminuir costos de processos, que gràcies a la digitalització seran més eficients. I el segon, assegurar-se un posicionament de mercat competitiu respecte la resta d’entitats. Qui pugui guanyar aquesta “cursa digital” marcarà, sens dubte, el mercat dels pròxims anys.

A més, crear una arquitectura empresarial connectada ajudarà a abandonar processos manuals i en paper per passar a l’era del núvol. Bases de dades, informació, automatització de processos, major seguretat, tot un seguit d’avantatges que, sempre que s’utilitzin de la forma adequada, tindran dos principals beneficiats. Els clients, que veuran com es resolen més ràpidament les seves consultes, gràcies als xats automatitzats. I per altra banda, els treballadors que aconseguiran un estalvi de temps significatiu en eliminar processos feixucs, temps alliberat que podran invertir en accions de qualitat envers els seus clients.

Com ja hem dit, el client és el centre, i aquest procés de connectivitat també va lligat amb l’experiència de client, ja que permet oferir de forma personalitzada el producte adequat, en el moment adequat i pel canal adequat.

La digitalització, un procés d’aprenentatge continu

Com a principal conclusió, el futur de la banca passa per un procés de digitalització que pot portar molts beneficis per tots els implicats, clients, treballadors, i la mateixa entitat. Les entitats poden enfocar-se a situar el client al centre, proporcionant totes les eines necessàries per dotar-los de capacitat decisiva, sempre de manera individual i al màxim de personalitzada. La transformació digital no deixa de ser un aprenentatge diari on constantment cal el feedback del consumidor per trobar un camí correcte. Gràcies a aquest retorn, els petits canvis poden sumar per esdevenir una transformació significativa que pot crear impacte. El gran repte és mantenir el tracte de persona a persona, en plena era digital, i no permetre que la intel·ligència artificial ens allunyi de les relacions humanes de qualitat. Es fa necessari mantenir l’experiència real, tant pels clients com pels treballadors.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

La PSD2 és la directiva europea que regula els serveis de pagament electrònic fets a la zona euro. La nova normativa, que actualitza la del 2007, introdueix fortes mesures en el camp de la ciberseguretat. A 11Onze ens regirem per aquesta directiva. Te n’expliquem els avantatges de la mà de l’agent Jordi Oller.

La nova directiva PSD2 va entrar en vigor a l’Estat espanyol el desembre de 2020, després de l’aprovació del Real Decret Llei 19/2018 de serveis de pagament. Aquesta norma recull els drets i les obligacions, tant de les entitats com dels clients, pel que fa als serveis de pagament. “Busca atendre les necessitats de protecció en un context de forts avenços tecnològics en el camp del comerç electrònic”, detalla Oller.

La PSD2, doncs, regula tots els pagaments de transferències, domiciliacions, amb targetes i altres moviments bancaris que es fan a Europa, i té com a finalitat que tots els serveis de pagament del sector financer siguin més transparents, més competitius i més innovadors.

Protegir-nos dels ciberatacs

D’entrada, la PSD2 introdueix fortes mesures en el camp de la ciberseguretat. Entre d’altres, una doble autenticació o autenticació reforçada a l’hora de permetre operacions bancàries, fet que redueix substancialment el risc de suplantació d’identitat. És amb aquest objectiu que les entitats de serveis financers han d’oferir als seus clients una API, és a dir, una interfície de programació d’aplicacions. “Les noves API donen flexibilitat, simplifiquen el disseny i l’ús i permeten innovar en nous serveis”, assegura el nostre agent d’11Onze. Alhora, aquestes entitats financeres han de compartir amb altres empreses informació, sempre que es tingui el consentiment del client.

A més, ara, amb la PSD2, les empreses no poden accedir a les dades financeres sensibles dels clients. I les entitats bancàries han d’establir un accés al compte, l’anomenat XS2A, que es coneix popularment com a banca oberta, ja que tenen el deure de proporcionar les interfícies necessàries perquè la persona pugui accedir a les seves dades del compte, sempre que hagi donat el seu consentiment. “Així, per exemple, els usuaris poden veure tots els seus comptes en un sol lloc o fer pagaments en línia per transferència bancària”, ens explica Oller. Segur que ho heu llegit a La Plaça, però a partir de l’1 d’octubre la interfície d’11Onze serà El Canut, una aplicació d’última generació, un moneder digital on fer tot d’operacions diferents i que permet gestionar alhora diversos comptes. 

La nova PSD2 també ofereix solucions per garantir que la transferència de dades sensibles, mitjançant les API, es dugui a terme sense cap risc per al client i que la protecció de les dades estigui garantida gràcies a dos mitjans diferents: el certificat QWAC i el certificat QSealC. En les transaccions en línia, per tant, ja no n’hi ha prou amb demanar la targeta de dèbit o crèdit al client, sinó que cal també una doble autenticació (Strong Customer Authentication, o SCA). En definitiva, calen, almenys, dos dels tres factors següents per poder fer una transacció:

• El que el client té, com ara la targeta de dèbit/crèdit o el telèfon mòbil.
• El que el client sap, com ara una clau del banc o un PIN que li arriba al telèfon mòbil.
• El que el client és, és a dir, una identificació, sigui una empremta dactilar o el reconeixement facial, algun paràmetre d’identificació biomètrica.

Menys frau, millors compres per internet

En definitiva, la PSD2 permet que el comerç electrònic sigui molt més segur, perquè evita el frau amb targetes robades o duplicades i evita les retrocessions. A més, també fa possible que les compres per internet siguin més amigables. “Facilita els processos d’autenticació, gràcies a paràmetres d’identificació biomètrica o els pagaments a través del mòbil, en lloc de fer-ho amb la targeta”, explica el nostre agent 11Onze.

Per últim, i no menys important, la PSD2 incentiva que es redueixin els costos de les transaccions en línia. “Allibera l’accés a les interfícies bancàries, i permet que més empreses competeixin en aquest ecosistema de pagaments”, conclou Oller. Cal tenir en compte, però, que només estaran subjectes a la PSD2 les transaccions en què l’emissor de la targeta sigui europeu, és a dir, pertanyi als 27 països de la UE; o en què l’adquirent, o la institució financera que processa la transacció en nom del comerç, també sigui europeu. El que és clar és que amb 11Onze podreu estar segurs.

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

Amb una comunitat forta, una estructura compartida i una tecnologia capdavantera, operar arreu del món amb un sol compte corrent pot ser una realitat. El cap de productes d’11Onze, Jordi Sànchez, ens explica en què ens hem inspirat per canviar el món de la banca.

T’imagines que amb un sol gest poguéssim fer transaccions, sol·licitar préstecs o moure els estalvis arreu del planeta? Els experts de la nova banca digital fa mesos que es fan la mateixa pregunta, una vegada i una altra, i han trobat resposta al voltant d’un concepte que ha fet fortuna: l’universal bank account (compte bancari universal). Asseguren que, si cadascú tingués un sol compte universal, el sector de la banca seria més eficient, i faria la vida més fàcil als clients. 

“Hi ha moltes coses a 11Onze que ja s’assemblen a aquest ideal de compte bancari universal”, ens revela Sánchez. Actualment, Espanya és un exemple paradigmàtic de com el sector de la banca tendeix a la concentració, facilitant que uns pocs controlin tot el mercat i, per tant, ofereixin productes al preu que volen. En canvi, inspirades en aquest universal bank account, les noves entitats bancàries, mitjançant la tecnologia blockchain, poden compartir informació, serveis i estructura. 

La comunitat d’11Onze s’inspira en aquesta utopia, i n’ha fet tota una filosofia de treball. “D’una banda, des del punt de vista del sector, rebaixa els costos i fa més competitiu el mercat. De l’altra, des del punt de vista del client, permet que tothom pugui tenir un compte corrent bàsic per poder operar de forma més lliure”, resumeix el nostre cap de producte. En definitiva, 11Onze està construint una experiència bancària única al món.

Una sola targeta per fer múltiples transaccions

Així, d’entrada, si en la utopia del compte bancari universal s’assignaria un número virtual a cada client, una mena d’identificació amb la qual podríem operar des de qualsevol punta del planeta, a 11Onze també assignem a cada persona un codi que li permetrà, a través del Fem Cua, descarregar la nostra aplicació de primer nivell, El Canut, i començar a operar. A més, els clients disposaran d’una sola targeta per gestionar tota mena de transaccions diferents, un moneder digital que compleix fil per randa la normativa PSD2 (Payment Services Directive).

A l’hora, a 11Onze tindrem cura de tota la nostra comunitat mitjançant una central KYC (Know Your Costumer [Coneix el teu client]). Aquests processos asseguren que l’entitat financera compleix de forma estricta un seguit de criteris per conèixer, reconèixer i resseguir tots els comptes corrents de què es fa càrrec. A La Plaça ja us hem explicat com l’aplicació d’11Onze protegirà tots els clients gràcies a l’última tecnologia en reconeixement biomètric. 

“Tot i que una operació bancària, com pot ser una transferència o sol·licitar un préstec, sí que ha de tenir una contrasenya per validar l’operació, un KYC uniforme estalvia la duplicitat de processos quan el client es registra o ha de fer tràmits burocràtics, perquè totes les entitats financeres compartiran una base de dades i tindran un procediment comú”, amplia Sánchez.

El hub financer: molta oferta per a una fintech

Per últim, i més important: tot aquest sistema de nova generació que ve a capgirar la banca tradicional ha de permetre, a través del codi d’accés a 11Onze, que el client esculli on vol obrir el seu compte bancari universal. “A 11Onze concentrem molta oferta d’IBAN en una sola fintech. Això vol dir que podràs escollir entre diverses entitats bancàries europees on obrir els teus comptes corrents. Volem ser un hub financer i que el client pugui operar amb diversitat i seguretat”, es referma el nostre cap de producte.

Com a fintech líder, 11Onze ha creat una xarxa compartida amb altres financeres que millora l’eficiència, comparteix estratègies, tecnologia i serveis, i redueix costos estructurals. Alhora, fa possible que el client pugui prescindir de comptes múltiples deslligats entre ells, que entorpeixen actuar amb llibertat en el mercat global. Ja som la primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, prepareu-vos per ser la punta de llança de totes les fintech del món. El món canvia. Els diners, també. Evoluciona amb 11Onze.

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

Quan tenim necessitat de trobar finançament, el primer que pensem és en demanar diners al banc. Però hi ha altres formes d’aconseguir un préstec. Molt sovint per desconeixement no fem servir una de les eines més properes que tenim: el préstec entre particulars

Si l’interès que et vol cobrar el banc per un préstec et sembla excessiu, i ja has descartat les financeres perquè, tot i ser més ràpides, encara són més cares, hi ha una altra opció: els préstecs entre particulars. 

Aquesta fórmula de finançament comunitària pot ser una bona manera que ambdues persones, tant la prestadora com la prestatària, guanyin alguna cosa. Per una banda, la prestadora obté una rendibilitat pels seus diners; i, per l’altra, la prestatària aconsegueix un tipus d’interès inferior al del mercat. 

El contracte per escrit, clau per evitar malentesos

La millor forma d’evitar malentesos és deixar constància de l’acord amb un contracte per escrit. En aquest contracte privat entre qui presta els diners i qui els rep és importantíssim que hi constin:

• La data i el lloc de signatura del contracte. 
• Les dades personals de les parts implicades (prestadora i prestatària).
• L’import que es deixa.
• El termini de devolució. 
• Els interessos del crèdit.
• La liquidació de les quotes (mensual, trimestral, anualment, a venciment…).

Una vegada signat el contracte entre prestadora i prestatària, cal que l’acord quedi registrat i, per això, la prestatària haurà de pagar l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP) a l’oficina liquidadora de l’Agència Tributària de Catalunya, mitjançant la presentació del formulari 600 en el termini màxim d’un mes. Si el crèdit és entre un pare i un fill o entre dos amics, no s’hauran de pagar impostos, perquè els préstecs entre particulars són operacions subjectes a l’impost, però exemptes de tributació. 

Tot i que la prestadora no s’ha de fer càrrec de pagar aquest impost, la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques sí que recull que, quan s’ha acordat un préstec entre particulars, es pot obligar la prestadora a declarar els interessos. L’interès legal és del 3%. Ara bé, hi ha la possibilitat que, si ambdues parts es posen d’acord, no s’apliqui aquest tipus d’interès i, per tant, la prestadora no hagi de tributar per aquests interessos. Al final, tot queda dins la comunitat.

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir compte l’1 d’octubre.