‘Universal bank account’: així neix una utopia

Amb una comunitat forta, una estructura compartida i una tecnologia capdavantera, operar arreu del món amb un sol compte corrent pot ser una realitat. El cap de productes d’11Onze, Jordi Sànchez, ens explica en què ens hem inspirat per canviar el món de la banca.

T’imagines que amb un sol gest poguéssim fer transaccions, sol·licitar préstecs o moure els estalvis arreu del planeta? Els experts de la nova banca digital fa mesos que es fan la mateixa pregunta, una vegada i una altra, i han trobat resposta al voltant d’un concepte que ha fet fortuna: l’universal bank account (compte bancari universal). Asseguren que, si cadascú tingués un sol compte universal, el sector de la banca seria més eficient, i faria la vida més fàcil als clients. 

“Hi ha moltes coses a 11Onze que ja s’assemblen a aquest ideal de compte bancari universal”, ens revela Sánchez. Actualment, Espanya és un exemple paradigmàtic de com el sector de la banca tendeix a la concentració, facilitant que uns pocs controlin tot el mercat i, per tant, ofereixin productes al preu que volen. En canvi, inspirades en aquest universal bank account, les noves entitats bancàries, mitjançant la tecnologia blockchain, poden compartir informació, serveis i estructura. 

La comunitat d’11Onze s’inspira en aquesta utopia, i n’ha fet tota una filosofia de treball. “D’una banda, des del punt de vista del sector, rebaixa els costos i fa més competitiu el mercat. De l’altra, des del punt de vista del client, permet que tothom pugui tenir un compte corrent bàsic per poder operar de forma més lliure”, resumeix el nostre cap de producte. En definitiva, 11Onze està construint una experiència bancària única al món.

Una sola targeta per fer múltiples transaccions

Així, d’entrada, si en la utopia del compte bancari universal s’assignaria un número virtual a cada client, una mena d’identificació amb la qual podríem operar des de qualsevol punta del planeta, a 11Onze també assignem a cada persona un codi que li permetrà, a través del Fem Cua, descarregar la nostra aplicació de primer nivell, El Canut, i començar a operar. A més, els clients disposaran d’una sola targeta per gestionar tota mena de transaccions diferents, un moneder digital que compleix fil per randa la normativa PSD2 (Payment Services Directive).

A l’hora, a 11Onze tindrem cura de tota la nostra comunitat mitjançant una central KYC (Know Your Costumer [Coneix el teu client]). Aquests processos asseguren que l’entitat financera compleix de forma estricta un seguit de criteris per conèixer, reconèixer i resseguir tots els comptes corrents de què es fa càrrec. A La Plaça ja us hem explicat com l’aplicació d’11Onze protegirà tots els clients gràcies a l’última tecnologia en reconeixement biomètric. 

“Tot i que una operació bancària, com pot ser una transferència o sol·licitar un préstec, sí que ha de tenir una contrasenya per validar l’operació, un KYC uniforme estalvia la duplicitat de processos quan el client es registra o ha de fer tràmits burocràtics, perquè totes les entitats financeres compartiran una base de dades i tindran un procediment comú”, amplia Sánchez.

El hub financer: molta oferta per a una fintech

Per últim, i més important: tot aquest sistema de nova generació que ve a capgirar la banca tradicional ha de permetre, a través del codi d’accés a 11Onze, que el client esculli on vol obrir el seu compte bancari universal. “A 11Onze concentrem molta oferta d’IBAN en una sola fintech. Això vol dir que podràs escollir entre diverses entitats bancàries europees on obrir els teus comptes corrents. Volem ser un hub financer i que el client pugui operar amb diversitat i seguretat”, es referma el nostre cap de producte.

Com a fintech líder, 11Onze ha creat una xarxa compartida amb altres financeres que millora l’eficiència, comparteix estratègies, tecnologia i serveis, i redueix costos estructurals. Alhora, fa possible que el client pugui prescindir de comptes múltiples deslligats entre ells, que entorpeixen actuar amb llibertat en el mercat global. Ja som la primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, prepareu-vos per ser la punta de llança de totes les fintech del món. El món canvia. Els diners, també. Evoluciona amb 11Onze.

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

Quan tenim necessitat de trobar finançament, el primer que pensem és en demanar diners al banc. Però hi ha altres formes d’aconseguir un préstec. Molt sovint per desconeixement no fem servir una de les eines més properes que tenim: el préstec entre particulars

Si l’interès que et vol cobrar el banc per un préstec et sembla excessiu, i ja has descartat les financeres perquè, tot i ser més ràpides, encara són més cares, hi ha una altra opció: els préstecs entre particulars. 

Aquesta fórmula de finançament comunitària pot ser una bona manera que ambdues persones, tant la prestadora com la prestatària, guanyin alguna cosa. Per una banda, la prestadora obté una rendibilitat pels seus diners; i, per l’altra, la prestatària aconsegueix un tipus d’interès inferior al del mercat. 

El contracte per escrit, clau per evitar malentesos

La millor forma d’evitar malentesos és deixar constància de l’acord amb un contracte per escrit. En aquest contracte privat entre qui presta els diners i qui els rep és importantíssim que hi constin:

• La data i el lloc de signatura del contracte. 
• Les dades personals de les parts implicades (prestadora i prestatària).
• L’import que es deixa.
• El termini de devolució. 
• Els interessos del crèdit.
• La liquidació de les quotes (mensual, trimestral, anualment, a venciment…).

Una vegada signat el contracte entre prestadora i prestatària, cal que l’acord quedi registrat i, per això, la prestatària haurà de pagar l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP) a l’oficina liquidadora de l’Agència Tributària de Catalunya, mitjançant la presentació del formulari 600 en el termini màxim d’un mes. Si el crèdit és entre un pare i un fill o entre dos amics, no s’hauran de pagar impostos, perquè els préstecs entre particulars són operacions subjectes a l’impost, però exemptes de tributació. 

Tot i que la prestadora no s’ha de fer càrrec de pagar aquest impost, la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques sí que recull que, quan s’ha acordat un préstec entre particulars, es pot obligar la prestadora a declarar els interessos. L’interès legal és del 3%. Ara bé, hi ha la possibilitat que, si ambdues parts es posen d’acord, no s’apliqui aquest tipus d’interès i, per tant, la prestadora no hagi de tributar per aquests interessos. Al final, tot queda dins la comunitat.

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir compte l’1 d’octubre.

Catalunya ha suprimit aquest darrer agost 556 quilòmetres de peatges després de cinquanta-dos anys de funcionament, i la pregunta, ara, és obligada: com pagar-ne el manteniment? Us expliquem quants diners han recaptat les carreteres catalanes i com altres països europeus conserven la seva xarxa viària.

A partir d’ara, l’Estat espanyol haurà de conservar tot sol la major part de la xarxa viària catalana, que té un cost de 60.000 euros per quilòmetre, uns 33 milions anuals. Com fer-ho no té una resposta fàcil. Tot i que els peatges a Catalunya han estat un negoci extraordinari, que ha generat 537 milions l’any, i que ha beneficiat concessionàries i accionistes molt per sobre del que hi han invertit. D’altra banda, han servit per finançar 132 municipis a través de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). Amb tot, Espanya està a la cua dels països europeus, tant en inversió com en recaptació. 

De fet, l’Estat espanyol no té un model clar per conservar les seves carreteres, la majoria de les quals són gratuïtes per als usuaris, fet que ha provocat un forat de 8.000 milions d’euros a les arques públiques. Per revertir aquest dèficit, el govern espanyol ha proposat peatges a les autovies i un sistema de pagament per ús per a les vies d’alta capacitat, dins del pla de recuperació postcovid amb els fons europeus.

Portugal, el mirall on reflectir-se

Amb aquesta proposta, l’Estat espanyol s’emmiralla en el model de Portugal, que té un sistema de cobrament addicional que inclou autovies. Al país lusità, com també passa a Polònia, els vehicles han d’estar registrats i se’ls carreguen imports mitjançant uns arcs amb càmeres que han instal·lat a les carreteres.

Un altre model de pagament és el que tenen un gran nombre de països centreeuropeus, com Àustria, Suïssa, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia o Hongria, l’anomenat sistema de vinyeta, on el conductor paga un preu tancat per circular per les carreteres. En el cas austríac, per exemple, són 80 euros anuals. Catalunya volia implantar aquest model, però finalment s’ha avingut a compartir sistema amb tota la xarxa viària espanyola.

Al seu torn, França conserva un model mixt semblant al que té l’Estat espanyol actualment i, de forma completament oposada, Itàlia té gairebé totes les carreteres gestionades per empreses privades de peatge. Per contra, a Alemanya, Bèlgica, Països Baixos o Dinamarca tota la xarxa viària és lliure i finançada pels pressupostos estatals, amb petites excepcions, com ara els vehicles pesants, que sí que han de pagar per circular.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El Govern ha aprovat amb data 24 d’agost de 2021 una primera reforma de les pensions que portarà alguns canvis en la jubilació per a tots els treballadors.

La sostenibilitat de les pensions de jubilació és un tema recurrent, del qual se’n parla molt, i el Govern de l’Estat i els agents socials feia molt de temps que treballaven en una reforma, que a partir d’ara ha vist aprovades un primer paquet de mesures.

En aquest primer bloc els objectius són garantir la revalorització de les pensions i el poder adquisitiu dels pensionistes, així com allargar l’edat de jubilació, incentivant al treballador que allargui la seva vida laboral i penalitzant les jubilacions anticipades. Revisem les principals mesures que s’han aprovat.

Quines són les mesures principals aplicades?

• Per garantir la seva revalorització i el poder adquisitiu dels pensionistes, les pensions queden lligades a l’IPC (índex de preus al consum) registrat en l’any anterior. Així, s’incrementaran automàticament a partir del dia 1 de gener d’acord amb la inflació.
• Es penalitzen les jubilacions anticipades, augmentant els coeficients reductors que les calculen. Aquest coeficient de reducció s’incrementa, per exemple, del 16% al 21% per a treballadors amb menys de 38 anys i 6 mesos cotitzats que volguessin anticipar la seva jubilació dos anys.
• S’eliminen les clàusules de jubilació forçada, que obliguen els treballadors a jubilar-se quan arriben a l’edat legal prevista i que només podrà mantenir-se en els convenis ja signats i en activitats on les dones representin menys del 20% dels treballadors.
• Incentius als treballadors que allarguin la jubilació més enllà de l’edat legal prevista, consistent en una pujada de la pensió del 4% per cada any que es continuï treballant, un pagament únic equivalent o bé una combinació de les dues opcions.
• Millora del sistema de finançament per tal de garantir-ne la sostenibilitat, establint una transferència anual dels Pressupostos Generals de l’Estat a la Seguretat Social.

Un segon paquet de reformes pendent

Així doncs, es té com a objectiu a curt termini l’adequació de l’edat de jubilació a l’edat real, allargant la vida laboral dels treballadors i, per tant, els seus anys de cotització i contribució al sistema. Paral·lelament, el Govern de l’Estat està treballant en una reforma laboral que doni major estabilitat, on proposaria una reducció dels contractes temporals, perseguiria la subcontractació o recuperaria els convenis sectorials, entre altres punts per aplicar.

En aquest mateix sentit, de moment han quedat fora algunes altres mesures previstes en l’Avantprojecte de Llei, com ara l’endarreriment de l’edat de jubilació fins als 67 anys, l’augment dels anys de càlcul que formen la base reguladora de la pensió o la reforma de les pensions màximes. Mesures, però, que es preveu que el Govern mirarà d’aprovar en un futur i que suposaran nous canvis en la jubilació dels treballadors.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Denuncien les males pràctiques de les grans distribuïdores del sector alimentari, que ajusten els preus de la matèria primera fins al punt que, als mateixos productors, ja no els surt a compte produir.

El clam d’Unió de Pagesos és clar: preus justos per als productors. Una problemàtica que en els últims mesos ha afectat especialment al negoci boví de llet, però que s’estén a molts altres sectors de l’agricultura i la ramaderia. A l’arrel del problema situen les males pràctiques de les grans distribuïdores, i a partir d’aquí sorgeixen noves problemàtiques que descriuen la crítica situació d’aquest sector al nostre país.

L’agricultura aporta 2.307 milions d’euros al PIB de Catalunya (2020), sent el sector econòmic amb menys impacte al PIB, i molt lluny dels 153.039 milions que genera el sector dels serveis. Tot i això, no deixa de ser un sector estratègic pel conjunt de la societat, i només pel fet d’oferir la matèria primera dels principals aliments, es converteix en un dels principals que cal mantenir i desenvolupar. La qüestió, però, és quin preu estem disposats a pagar per a mantenir-ho, o més ben dit, quin seria el preu just que caldria pagar.

El sector primari decau en els últims anys

El sector de l’alimentació ha vist, en els últims anys, un canvi irreversible en el model de negoci: les cadenes multinacionals omplen de grans superfícies els pobles i ciutats de Catalunya, amb uns preus tan baixos que deixen fora del mercat centenars de petits i mitjans negocis. Una situació que ha empitjorat de forma directa i significativa l’estat de salut del sector agricultor, que tal com denuncien sindicats, patronals i ajuntaments, viu una situació crítica històrica. L’any 2020, Catalunya registrava un total de 454 explotacions de boví de llet. Per fer-nos una idea, l’any 2010 aquestes xifres se situaven en 813 explotacions i, encara més enrere, el 1991 se’n trobaven 4.329.

Actualment, la mitjana que es paga és de 33,28 cèntims d’euro el litre. Aquesta és la quantitat que arriba al productor, una xifra allunyada del llindar de rendibilitat que se situa a uns 37,31 cèntims d’euro el litre, i en alguns casos fins i tot més. No es cobreixen, per tant, les despeses mínimes de producció, i això situa als productors en una situació econòmica crítica que explicaria la disminució d’explotacions.

En risc la sobirania alimentària de Catalunya

S’entén com a sobirania alimentària el dret dels pobles i països a crear polítiques que els permetin produir aliments segons les seves característiques i necessitats. Inclou, per tant, no només el dret a l’alimentació, sinó el dret a produir aliments i que aquesta producció serveixi per a mantenir el conjunt de la comunitat. Així ho recull la Declaració política del Fòrum d’ONG/OSC per a la Sobirania Alimentària.

Catalunya podria veure afectada la seva sobirania alimentària en cas que no millori la situació econòmica de la pagesia. Si no poden competir amb els preus de les distribuïdores, i tal com alerta la Unió de pagesos, no poden guanyar-se la vida, molts d’ells finalitzaran la seva activitat, que en els últims anys ha disminuït de forma progressiva però substancial. L’afectació a la societat s’acabaria palpant en gairebé tots els àmbits.

Una problemàtica on cada acció conta 

Una pèrdua d’activitat en el sector primari conduiria a una demanda d’importacions molt més elevada, cosa que podria afectar tant a la qualitat com al preu dels productes bàsics. Per altra banda, una falta de producció conduiria els consumidors a renunciar als productes de kilòmetre zero i de proximitat, que en disminuir l’oferta podrien, també, veure encarits els seus preus. 

Per tal que la situació es pugui arribar a controlar, i abans d’arribar a un punt de difícil retorn, la principal problemàtica que cal abordar passa per pagar un preu just als productors. Així doncs, el suport de l’administració serà clau en aquest procés, i la gestió de les distribuïdores serà clau per determinar el futur del sector primari. Més enllà, el consumidor final també té a les seves mans el poder de contribuir al canvi, en el seu cas escollint. El repte serà que, conscients de la situació, aquesta tria es faci d’acord amb criteris sostenibles i que avalin un preu just per a tota la cadena de producció.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Amb l’arribada de setembre, són moltes les famílies que han de fer grans esforços per poder afrontar econòmicament les altes despeses de la tornada a l’escola. Analitzem el cost que suposa aquesta tornada, tot fent una comparació entre si es tracta d’una escola pública, concertada o privada. 

Segons un estudi de l’Organització de Consumidors (OCU), realitzat el setembre del 2020 a 1.495 consumidors amb fills d’edat escolar, el cost aproximat de la tornada a l’escola per cada alumne és de 1.937 euros per any, és a dir, és la despesa mitjana al llarg de l’any que té cada alumne al nostre país. Però quin cost té la tornada a l’escola segons el tipus de centre escolar? 

L’enquesta de l’OCU compara el cost d’un centre públic, amb un cost anual de 1.071 euros de mitjana per alumne, amb un cost de 2.633 euros anuals si parlem d’una escola concertada i d’un cost de 6.123 euros anuals si es tracta d’un centre privat. Si ho comparem segons etapes d’estudi, la despesa mitjana anual a Educació Infantil  se situa en 1.837 euros, seguit dels 2.079 euros en Educació Primària, 1.920 euros si es tracta d’educació secundària i 2.061 euros de mitjana en els estudis de Batxillerat.

Quines despeses cal tenir en compte?

Quan es tracta de comprar bates, xandall i uniforme, l’enquesta afirma que la despesa mitjana per alumne és d’uns 170 euros, en aquest cas, sense haver-hi diferència de si es tracta d’un centre públic, concertat o privat. En material escolar la despesa puja a 115 euros de mitjana. I respecte als llibres de text, sí que es reflecteix una gran diferència de preus segons l’etapa escolar, i segons sigui un centre públic, concertat o privat. 

La despesa en llibres va des dels 125 euros en etapa infantil, a una despesa mitjana de 230 euros en el Batxillerat, tot i que pot arribar a ser molt més elevats segons el tipus de centre educatiu. No hem d’oblidar que dins les despeses fixes també s’hi ha de sumar les excursions, assegurances, quotes anuals com la d’associacions de pares, o la compra d’equipament informàtic que alguns centres educatius demanen als alumnes. 

Catalunya, la comunitat autonòmica més cara

Com a despeses mensuals s’ha de tenir present la quota mensual de cada centre, en cas que l’alumne vagi a un centre concertat o privat, on l’import pot anar des dels 167 euros als centres concertats, fins als més de 600 euros si es tracta de centres privats. A aquesta despesa cal sumar-hi les activitats extraescolars, siguin activitats esportives, d’idiomes o classes de música, on la despesa mitjana per alumne és d’uns 68 euros segons l’activitat que realitzi. I no oblidar les despeses en transport en cas de ser necessari, tot afegint el cost dels esmorzars i el preu de menjador per a tots aquells alumnes que dinen al centre educatiu. L’estudi de l’OCU encara revela una dada econòmica més significativa per nosaltres: Catalunya és de les zones de l’estat espanyol on la tornada a l’escola és més costosa, amb una mitjana de 2.385 euros per alumne a l’any. 

Cada llar prepara la tornada a l’escola sempre dins les seves possibilitats econòmiques, i la despesa serà superior en cas de tenir més d’un fill. Però cal tenir present que, en cas de necessitar suport econòmic, es poden sol·licitar ajudes dins el mateix centre educatiu, a l’ajuntament, al Consell Comarcal, a l’apartat d’ajudes i subvencions del portal del Ministeri d’Educació i Formació Professional o a la web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Amb els números fets per la tornada a l’escola, només ens falta desitjar-vos a tots un bon inici de curs per aquest 2021.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El mar ha patit molt durant les últimes dècades, i l’ésser humà ha accelerat aquest deteriorament. Segons l’ONU, la indústria de la moda és la segona més contaminant del món, amb més emissions de carboni que tots els vols i transports marítims internacionals junts. Alongside aterra a la indústria de la moda per a canviar-ne les regles.

Alongside neix a Barcelona l’any 2020, de la mà d’en Guillem Alcalá, un emprenedor, amant del mar, i amb l’objectiu de protegir i conservar els oceans.

En Guillem sempre ha tingut un gran vincle amb el mar, que amb els anys s’ha fet encara més fort. Les vacances sempre eren al mar, on pogués bussejar, fer snorkel, surf, navegar… qualsevol activitat dins de l’aigua salada. Destins que estaven plens de colors i vida marina, però que amb el pas del temps s’estaven tornant racons grisos, sense ànima, sense vida. Parlem amb ell sobre l’empresa que ha creat i la seva gran aposta pel medi ambient.

Brasil, el viatge que ho va canviar tot

El febrer del 2019, un viatge al Brasil va causar un gran impacte al Guillem i el va deixar en estat de xoc. Mai havia vist tanta quantitat de plàstics inundant les platges, en una ruta lluny de les grans ciutats. Cada dia dormia en un poblet de pescadors diferent, i a primera hora s’embarcava amb un pescador perquè li ensenyés els millors racons de la costa, per a veure on estava la vida marina. Gràcies a això, va comprovar que en tots els punts de la costa en els més de 300 km que va recórrer, la vida marina havia anat desapareixent i la població de coralls s’havia vist reduïda a la meitat en els últims cinc o deu anys.

En Guillem no entenia com els esculls marins, la pesca dels quals era la font principal d’ingressos de la població, podien estar morts. Es preguntava el perquè d’aquella situació, si aquella gent només vivia dels quatre cocos que tenien, un parell de cultius de iuca i la pesca del dia; com cuidaven tan poc els seus recursos. L’últim dia, en el taxi de camí a l’aeroport, contemplava el Río Pinheiros al centre de Sao Paulo: el riu baixava tan ple d’envasos de plàstic que amb prou feines deixaven veure l’aigua. I tot allò desembocava directament a mar.

Canviar de vida per salvar l’oceà

Aquest impacte va fer que, en tornar del viatge, comencés a informar-se de la desaparició dels esculls marins i la contaminació dels plàstics. Treballava com a consultor, però, com a amant del mar, se sentia amb l’obligació de fer alguna cosa per a protegir, conservar i canviar aquesta degradant situació. No podia quedar-se de braços plegats i deixar que els mars morissin. 

Així que el maig de 2019 decideix deixar la feina sense saber molt bé quin era el pla, però sí l’objectiu: treballar per a canviar aquesta situació. Per això, decideix crear una marca de roba sostenible on poder reunir una comunitat d’amants del mar i així, entre tots, aconseguir generar un impacte positiu i al mateix temps crear consciència a la resta de ciutadans. La problemàtica marina cada vegada té més visibilitat als mitjans de comunicació i es troben moltes organitzacions enfocades a erradicar aquesta problemàtica, però, a principis del 2019, a Espanya poc se sentia a parlar de tot això, i hi havia cert desconeixement. 

Així és com neix Alongside, i ho fa per a formar part del canvi de la indústria tèxtil mitjançant la producció de roba ètica, sostenible i duradora; per a reduir l’impacte de la petjada de carboni en el medi ambient. Amb una línia casual de samarretes i dessuadores ecològiques i veganes, pretén ser un referent per a tots aquells amants del mar que volen aportar el seu gra de sorra i vestir els valors de la marca.

Sostenibilitat, ètica i medi ambient

• Cotó ecològic: la roba d’Alongside està feta al 100 % amb cotó ecològic, una fibra natural que requereix menys aigua que el cotó convencional, sense productes químics i que afavoreix la rotació dels cultius per a mantenir terrenys més sans, fèrtils i humits. Els residus generats en l’obtenció del cotó orgànic es destinen a la indústria d’alimentació animal, reduint així la petjada al planeta. 

• Procés sostenible: aquest cotó té el certificat GOTS (Global Organics Textil Standards), la més estricta en matèria de tèxtils de fibres biològiques i que assegura la traçabilitat del conjunt de la cadena de producció des dels camps de cotó: la recol·lecció, la fabricació de les fibres, l’acoblament de les peces, el producte final abans de la impressió, i fins i tot l’exportació de les peces elaborades.

• Materials reciclats: per a les dessuadores utilitzen polièster 100 % (15 % polièster, 85 % cotó orgànic). El polièster s’obté a partir d’ampolles i altres plàstics reciclats, sense generar residus i donant una segona vida als existents. Per això, disposen de l’etiqueta Global Recycled Standard que certifica que els materials utilitzats són reciclats. 

• 100 % vegà: també compten amb la certificació PETA, ja que no realitzen ni encarreguen cap assaig animal sobre ingredients, formulacions o productes acabats, i és també un compromís a no fer-ho mai. De fet, la roba està feta de materials 100 % vegans, res procedeix d’animals. 

• Garantir qualitat laboral: també disposen del certificat de la Fair Wear Foundation, una organització sense ànim de lucre que treballa amb marques, fàbriques, sindicats, ONG i governs per garantir i millorar les condicions laborals dels treballadors.

Més que una marca de roba sostenible

El compromís d’Alongside amb el medi ambient queda palès en entrar a la seva web, on ens ofereixen la possibilitat d’adoptar un coral sense ni tan sols comprar cap producte, ja que comprar allò que no es necessita no és sostenible. Ens explica que van apostar pels cultius de coral perquè són el cor del mar, un dels ecosistemes més complexos i rics del planeta, i el 25 % de les espècies marines viuen gràcies a aquests. 

Que passaria si desapareguessin el 25 % de totes les espècies marines? Generaria tal desequilibri que acabaria amb el 75 % restant. L’aposta és forta, ja que la missió d’Alongside és ben clara: recuperar els mars i oceans. Per això han estat la primera marca de l’estat espanyol en què, per la compra d’un producte, es planta un coral.

Indonèsia, epicentre de la biodiversitat marina

Ens explica en Guillem que «per tal que això tingues l’impacte més gran possible, vam escollir Indonèsia, al Pacífic, ja que es troba en el conegut Triangle del coral, i reuneix la biodiversitat marina més gran del món. Després de setmanes de recerca, vam aconseguir contactar amb un biòleg amb més de vint anys d’experiència amb corals i tècniques per a reproduir-los, i la confiança que ens va transmetre ensenyant els seus cultius i les zones on havia estat treballant durant els últims mesos, va fer que aquella mateixa setmana, el 7 de març del 2020, iniciéssim la seva plantació de corals».

Amb l’adopció del coral, es rep un certificat d’adopció amb les coordenades on s’ha plantat el coral i el nostre nom o el de la persona a la qual volem sorprendre amb un regal original i solidari. 

Preservació marítima des de Catalunya al món

A més a més de lluitar contra la desaparició dels esculls de coral a causa del canvi climàtic i la contaminació de les aigües marines amb les plantacions de corals, periòdicament s’organitzen neteges de platja obertes a tothom. L’objectiu és eliminar plàstics i residus acumulats a les costes catalanes, i crear consciència per a prevenir que nous residus acabin al mar, ja que aquesta és la causa de mort de milions d’espècies marines. 

Si hi comprem una dessuadora, hi contribuirem amb una planta de coral. Si hi comprem una samarreta, una gorra o una bossa, estem donant suport a la iniciativa de neteja de platges i del fons marí. I, finalment, si ens decidim per comprar una joia, col·laborarem amb el programa RESCAP, un programa pioner en la recuperació i conservació de les Gorgònies al Cap de Creus, per a reforçar el nostre compromís i estima pels racons marins de casa nostra.

Iniciatives innovadores com aquesta exemplifiquen que el futur només té un camí, i és el de la sostenibilitat i consciència a l’hora de consumir.

Si alguna cosa ha provocat la pandèmia de la Covid-19, és fer-nos replantejar la societat en què vivim, el nostre sistema sanitari i sobretot, la nostra economia. Un fenomen que ha deixat a moltes de les nostres empreses en una situació precària en què sobreviure es considera tot un èxit.

El Consell Europeu ha dissenyat un pla de recuperació per Europa. Segons ACCIÓ (L’agència de la competitivitat per l’empresa de la Generalitat de Catalunya), aquesta ajuda, aprovada el 21 de juliol del 2020, és per impulsar i poder cobrir les necessitats d’Europa arran del desgavell econòmic provocat per la pandèmia. D’aquests diners en sorgeix el paquet econòmic anomenat Next Generation EU, amb un total de 750.000 milions d’euros. Aquests fons són repartits als estats membres de la Unió Europea per ajudar a la recuperació econòmica, i seran destinats a finançar tota mena de projectes. 

D’aquests, 140.000 milions d’euros van a parar cap a Espanya, una part en ajudes directes i la resta indirectes, en forma de crèdit. 

Com es repartiran aquestes ajudes a empreses:

Segons el Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la Covid-19, el primer paquet d’ajudes es repartiran de la següent manera:

• Línia d’ajudes directes a autònoms i empreses. Gestionades per les comunitats autònomes i amb una dotació de 7.000 milions d’euros, serveixen per cobrir despeses de pagaments a proveïdors i altres creditors, i també de serveis i subministraments energètics.
• Reestructuració del deute financer. Atorga al Govern més poder per flexibilitzar els préstecs dotats amb aval públic, permetent així la incorporació de les línies ICO. Addicionalment, es preveu una dotació de 3.000 milions d’euros com ajudes directes i extraordinàries per tal de reduir la càrrega de préstecs amb aval públic. 
• Un fons de recapitalització d’empreses. Pensat per a mitjanes empreses que eren viables abans de la pandèmia, però que tenen dificultats de solvència i que no poden accedir al fons gestionat per la Societat Estatal de Participacions industrials (SEPI).
• Extensió de les moratòries per al desencadenament automàtic de processos concursals. Amb la finalitat de facilitar un major marge per restablir el seu equilibri patrimonial abans d’entrar en concurs. Tanmateix, s’amplia a quatre mesos el període per poder pagar deutes tributaris sense interessos de demora.
  Un conjunt de mesures d’ajuda econòmica que, tot i estar supeditades a certs requisits, no deixen de ser una gran alenada d’aire fresc més que necessària en els difícils moments en què ens trobem. Per altra banda, i com hem vist en anteriors crisis, aquestes ajudes rarament són de franc, i tard o d’hora s’han de pagar tant si es vol com si no es vol, generalment amb polítiques d’austeritat financera.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El sector d’esdeveniments ha estat un dels més afectats per la pandèmia, s’han cancel·lat multitud d’esdeveniments que feia mesos que s’organitzaven, i el mateix ha ocorregut amb els casaments.

Moltes parelles han hagut de deixar en standby el tan esperat Sí que vull! Per a més endavant, això ha comportat a la cancel·lació de proveïdors (masies, serveis d’àpats, fotògrafs, videomakers, vestits, i un gran llarg etcètera.)

Les parelles que no han pogut esperar a 2022, que és quan s’espera que comenci una nova normalitat, han hagut de reinventar-se i fer via casaments via Zoom o micro-casaments amb 15 persones.

Entrevistem a la Cristina González, Responsable de Comunicació d’Espanya a Bodas.net web líder del sector nupcial, amb l’oficina internacional a Sant Cugat del Vallès.

Com heu viscut el moment de la pandèmia en bodas.net?

El 2020 es van realitzar aproximadament un 80% menys de celebracions que en el 2019, segons una enquesta realitzada per Bodas.net a més de 1390 empreses del sector a la fi de 2020 i 2500 parelles. No obstant això, de tots els casaments, tan sols entre el 5% i el 9% es van cancel·lar, tots els altres es van posposar a una nova data. A més, 8 de cada 10 parelles que van decidir posposar van marcar data per a 2021.

Quin ha estat el feedback que us anaven donant els vostres proveïdors respecte a la cancel·lació dels casaments?

Més que de casaments cancel·lats, parlem de casaments posposats, ja que només entre el 5% i el 9% es van cancel·lar, tots els altres es van posposar.

Com tots els sectors, el sector nupcial ha viscut uns moments difícils al llarg de tot el 2020 i principis del 2021. Durant tot aquest temps, no han existit uns períodes concrets i estables ni uns protocols clars que permetessin celebrar els casaments. Per això, des de Bodas.net ens unim amb associacions de tot el territori espanyol, empreses i parelles afectades per a realitzar una petició conjunta i pública al Govern espanyol el mes de març passat.

A Espanya cada any es casen aproximadament 165.000 parelles i es genera un negoci directe de 3.500 milions d’euros.

El negoci dels casaments recull múltiples activitats i no pertany a un únic sector, s’engloba dins d’uns altres com l’oci o la restauració. Així i tot, tan sols registrades en la web de Bodas.net ja hi ha més de 48.000 empreses que treballen per a casaments, per la qual cosa són moltes empreses, professionals i famílies directament afectades, a més de les prop de 200 mil parelles que esperen casar-se en els pròxims mesos.

Per això considerem que era de summa importància i urgència que el govern establís uns períodes i mesures concretes perquè el sector pogués continuar treballant, igual que havia succeït amb altres sectors.

Els vostres proveïdors s’estan adaptant a la situació actual? Sabeu si han modificat les seves tarifes?

Les tarifes, com en qualsevol sector, són una de les coses que poden variar any rere any, independentment de la situació actual.

Moltes parelles estan fixant la seva nova data de casament per al 2022, en part perquè la situació estigui més controlada. Creieu que podran ser més econòmiques que abans?

Gran part de les parelles que estan fixant els seus casaments per al 2022 són les parelles que es van comprometre el 2020 o inicis del 2021. En l’última enquesta que vam realitzar a la fi d’abril, només el 14% de les parelles van assenyalar que tenien data de casament per al 2022.

Pel que respecta al pressupost, en una enquesta realitzada per Bodas.net el febrer a les parelles espanyoles que es van casar el 2020 o amb data inicial el 2020 i que van posposar per al 2021, més de la meitat (55%) va dir que la situació econòmica actual generada per la Covid no havia afectat el pressupost inicial. Recordem que el cost mitjà d’un casament a Espanya és de 20.500 €, segons el Libro Imprescindible de las Bodas, escrit per Bodas.net en col·laboració amb Carles Torrecilla (professor de ESADE) i Google.

Els casaments íntims, més petits seguiran en plena expansió?

El nombre de convidats s’ha hagut d’ajustar a les limitacions d’aforament de cada lloc i moment. Així i tot, pel que respecta al banquet i tenint en compte que normalment són amplis i amb instal·lacions a l’aire lliure, a més de comptar amb personal qualificat que vetlla per la salut i seguretat de tots, l’ajust de convidats no ha estat tan estès. De 1700 parelles que tenen previst casar-se entre el maig del 2021 i l’abril del 2022, el 74% preveu comptar amb més de 76 convidats en els seus casaments, fins i tot el 50% creu que superaran els 100. La mitjana de convidats en un casament a Espanya és de 130, segons el Libro Imprescindible de las Bodas.

Malgrat les restriccions d’aforament, les parelles continuen preferint casaments de molts convidats. Només el 15% seran micro-casaments.

Es parla que hi ha un canvi a triar altres dies de la setmana perquè els costos siguin més econòmics, esteu notant aquesta nova tendència?

El dia favorit per a casar-se continua sent el dissabte, encara que la tendència és que cada vegada se celebrin més casaments entre setmana (de dilluns a dijous), segons un estudi realitzat per The Knot Worldwidet. Això és una cosa que ja es començava a veure en els últims anys, però, que la situació actual ha precipitat pel reajustament dels enllaços posposats. Sens dubte es tracta d’una tendència que permetrà tenir més opcions en el calendari.

Aquest reajustament de dates també ha provocat que les parelles que s’han compromès durant aquests últims mesos, hagin de marcar la data de casament per al 2022, ja que l’agenda estarà molt atapeïda. Com a conseqüència, si en anys anteriors les parelles espanyoles necessitaven de mitjana dotze mesos per a organitzar el seu casament, ara aquest temps de preparació es dilata fins als 18-24 mesos. Aquesta ampliació en el temps d’organització permetrà a les parelles cuidar i acaronar molt més els detalls que volen per al seu dia.

Expliqueu-nos una mica més, com a experts en casaments, com veieu que seran en el 2022?

Afortunadament, amb el final de l’estat d’alarma, l’avanç de la vacunació i la predisposició dels professionals i de les parelles a adaptar els enllaços a les circumstàncies, les perspectives són bones per a aquests pròxims mesos. Segons l’última enquesta realitzada per Bodas.net a la fi de l’abril a les parelles que tenen data de casament per al 2021, 8 de cada 10 afirma que es casaran en la data marcada. A més, d’aquests, el 70% diu estar segur o molt segur que el casament podrà realitzar-se aquest dia.

Tot fa pensar que els casaments, encara que adaptats a les circumstàncies, han tornat per a quedar-se.

Res impedirà les ganes de casar-se, tot i que hi haurà canvis, tant d’aforament, convidats i la manera de relacionar-se, tot apunta que el 2022 serà un any molt atapeït en dates i per fi podrem recuperar aquest temps perdut. Què visquin els nuvis!

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Les tendències de consum prenen un nou rumb marcat pel retorn als orígens i la compra responsable, amb la voluntat de fer prevaldre la qualitat per sobre de la quantitat i apostar per un producte natural i sostenible. 

La consciència social creix i, com a consumidors, cada vegada som més conscients que els recursos naturals són finits i que, per tant, també hauria de ser finita la seva utilització. Ens trobem en un punt de no retorn, amb alts índex de contaminació que acaben afectant, de forma directa o indirecta, la producció i el consum d’aliments. Davant d’aquest context, una part creixent del teixit empresarial es desvia del camí de la industrialització per tornar als orígens i apostar per l’única via amb un futur assegurat: la sostenibilitat.

• Venda de proximitat: del camp a la taula

Venda ecològica, de proximitat, quilòmetre zero… són conceptes que cada vegada tenim més interioritzats i que es refereixen a la venda de productes, principalment agroalimentaris, des d’una perspectiva el màxim respectuosa amb el medi ambient. Es busca que la venda sigui directa al consumidor final o a través d’un únic intermediari, que el procés de producció limiti al màxim l’ús de productes químics i que en el sistema de distribució no es perdi ni la qualitat, ni els valors. De fet, la venda de proximitat és un concepte tan antic com la humanitat, però actualment són poques, tot i que cada vegada en són més, les empreses que aposten per aquest tipus de comerç i es desmarquen de la línia de les grans productores, marcades per un ritme de competitivitat cada vegada més accelerat i deshumanitzat. 

Actualment, a Catalunya el portal de la transparència comptabilitza més de 3.000 productors adherits a la venda de proximitat, una xifra que il·lustra la gran quantitat d’oferta existent arreu del territori i, per tant, la demanda creixent per part de la població, que cada vegada prioritza més fer una compra amb valors per davant d’una compra merament industrialitzada.

•  La Tavella, un model d’ecologia, proximitat i compromís social

La Tavella és un exemple d’aquest canvi de tendència. Sostenible i compromesa socialment, l’empresa va néixer l’any 2006 amb una missió clara que s’ha mantingut amb el temps: crear llocs de treball per a persones amb discapacitat i trastorns mentals a través de la comercialització de productes agroalimentaris ecològics. La Fundació Viver del Bell-lloc va ser la promotora del projecte, al qual es va sumar uns anys més tard l’Associació Sant Tomàs – PARMO. Les dues entitats comparteixen la visió del projecte i sumen esforços per fer-lo créixer any rere any. 

Actualment, quinze anys després de la seva creació, el que pretenia ser un canal de venda de verdures ecològiques ha acabat sent molt més que això, fins al punt que s’hi pot trobar gairebé qualsevol mena de productes bàsics com carn, ous, pa o llet, i tots amb la certificació de producte ecològic. La fruita i la verdura segueixen sent el producte ecològic més venut que, en el seu cas, suposa un 80% de les vendes totals. En aquest sentit també influeix positivament sobre els clients la transparència en la informació, ja que el client sap en tot moment l’origen dels seus productes. Sense anar més lluny, el 40% de la producció prové de les finques que la Tavella té distribuïdes arreu de Catalunya, mentre que la resta es gestiona a través de productors de confiança, també de proximitat. Una dada que mostra, una vegada més, que els valors que la marca vol transmetre no són a través d’una etiqueta sinó amb fets reals, treballant i cuidant tots els processos dia a dia per fer-ho possible.

• Valors que marquen, responsabilitat i comunitat

Ser una empresa compromesa implica crear un teixit empresarial suficientment sòlid perquè qualsevol dels agents que hi intervingui pugui plasmar aquesta idea en cadascuna de les seves accions. Des dels treballadors a la producció, passant pel sistema de vendes, la distribució o la comunicació. Una empresa sostenible ho ha de ser en tots i cadascun dels passos i només analitzant l’empresa de forma global és on es demostra què és i, sobretot, per què, i són els actes diaris els que validaran aquesta idea o la contraposaran amb els seus ideals. 

Però apostar per la sostenibilitat en el mercat actual, compensa? El seu cas demostra que sí, i molt. L’empresa finalitzava l’any passat amb una facturació que sobrepassava el milió d’euros, un 4,17% més que el període anterior, segons explicava el seu responsable, Alfredo Resines. L’aposta per una compra responsable i ecològica, sumada a la pandèmia i l’augment de les vendes en línia, va suposar un creixement per l’empresa, que en un any va triplicar el nombre de clients. 

Aconseguir això implica conèixer molt bé les necessitats dels clients i, en la mesura del possible, personalitzar l’experiència. Un sistema cada vegada més recurrent per aconseguir un tracte personalitzat, però rendible per l’empresa és el sistema de subscripcions, un mètode que La Tavella també ha incorporat i que permet als clients escollir el tipus de cistella que vol rebre cada mes. Comoditat i flexibilitat sense sortir de casa, dues qualitats que caracteritzen al consumidor actual, altament influenciat per les noves tecnologies i amb facilitat per comprar de forma digital.

•  Xarxes socials, l’altaveu dels projectes socials

Per La Tavella, com tants altres projectes, comptar amb un canal de venda en línia ha suposat un canvi estratègic considerable que els ha obert les portes a un mercat molt més atractiu, però també competitiu. La difusió és clau en aquests casos, ja que la xarxa ha esdevingut l’aparador més gran del món. El que no apareix a les xarxes, no existeix. I en el cas de La Tavella el repte era doble, per una banda vendre els productes en si, i per l’altra, i més important, vendre els valors que hi ha darrere del projecte, la seva raó de ser. 

No hi ha dubte que en aquest cas això s’ha aconseguit i la feina ben feta, des de l’honestedat i la sostenibilitat, ha donat els seus fruits que el públic ha sabut apreciar. Una vegada més, es demostra que en el món digital calen paraules, però també fets. És així com un petit projecte marca tendència en l’àmbit social, demostrant que una altra manera de treballar i relacionar-se amb l’entorn és possible i que l’aposta per la sostenibilitat és, sens dubte, l’estratègia més atractiva de cara al futur.