Quan tenim necessitat de trobar finançament, el primer que pensem és en demanar diners al banc. Però hi ha altres formes d’aconseguir un préstec. Molt sovint per desconeixement no fem servir una de les eines més properes que tenim: el préstec entre particulars

Si l’interès que et vol cobrar el banc per un préstec et sembla excessiu, i ja has descartat les financeres perquè, tot i ser més ràpides, encara són més cares, hi ha una altra opció: els préstecs entre particulars. 

Aquesta fórmula de finançament comunitària pot ser una bona manera que ambdues persones, tant la prestadora com la prestatària, guanyin alguna cosa. Per una banda, la prestadora obté una rendibilitat pels seus diners; i, per l’altra, la prestatària aconsegueix un tipus d’interès inferior al del mercat. 

El contracte per escrit, clau per evitar malentesos

La millor forma d’evitar malentesos és deixar constància de l’acord amb un contracte per escrit. En aquest contracte privat entre qui presta els diners i qui els rep és importantíssim que hi constin:

• La data i el lloc de signatura del contracte. 
• Les dades personals de les parts implicades (prestadora i prestatària).
• L’import que es deixa.
• El termini de devolució. 
• Els interessos del crèdit.
• La liquidació de les quotes (mensual, trimestral, anualment, a venciment…).

Una vegada signat el contracte entre prestadora i prestatària, cal que l’acord quedi registrat i, per això, la prestatària haurà de pagar l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP) a l’oficina liquidadora de l’Agència Tributària de Catalunya, mitjançant la presentació del formulari 600 en el termini màxim d’un mes. Si el crèdit és entre un pare i un fill o entre dos amics, no s’hauran de pagar impostos, perquè els préstecs entre particulars són operacions subjectes a l’impost, però exemptes de tributació. 

Tot i que la prestadora no s’ha de fer càrrec de pagar aquest impost, la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques sí que recull que, quan s’ha acordat un préstec entre particulars, es pot obligar la prestadora a declarar els interessos. L’interès legal és del 3%. Ara bé, hi ha la possibilitat que, si ambdues parts es posen d’acord, no s’apliqui aquest tipus d’interès i, per tant, la prestadora no hagi de tributar per aquests interessos. Al final, tot queda dins la comunitat.

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir compte l’1 d’octubre.