Com es finança una campanya electoral?

La planificació i execució d’una campanya electoral comporta una despesa significativa que suposa una càrrega econòmica extraordinària per a un partit polític. Quin cost té? D’on surten els diners? Ens ho explica Gemma Vallet, directora d’11Onze District, en un nou episodi de La Plaça.

El finançament d’una campanya electoral és un aspecte fonamental per a la democràcia, ja que té un efecte directe en la llibertat i igualtat de competència entre els partits polítics. A Catalunya, com en altres indrets, s’han debatut diverses qüestions sobre quin model de finançament és el més adequat tenint en compte la transparència, l’equitat i la regulació actual. 

Les bases per establir un pressupost d’una campanya electoral no es diferencien gaire de les que faríem servir per elaborar un pressupost per qualsevol projecte empresarial o social. De la mateixa manera que el finançament pot provenir de l’estalvi, subvencions, aportacions o l’endeutament. Per exemple, segons la llei electoral, “els partits tenen dret a espais publicitaris gratuïts, tant a emissores de ràdio i televisió com també per a publicitat exterior”, explica Vallet.

Subvencions electorals

L’Estat estableix, per llei, diverses subvencions a les formacions polítiques per les despeses provinents d’activitats electorals. Aquestes subvencions depenen en gran part dels resultats obtinguts a les eleccions anteriors, uns 270 euros per regidor. Això suposa un repte pels nous partits, com apunta la directora d’11Onze District, “si ets un partit nou, aquests diners no t’arriben, per tant, tens una dificultat afegida”.

Paral·lelament, l’Estat també subvenciona les despeses electorals originades per l’enviament de propaganda electoral, sobres i paperetes als electors. Unes subvencions que, com diu Vallet, “també s’estableixen en base al nombre de vots i regidors obtinguts en les eleccions anteriors”. 

A diferència de models dependents del finançament privat, com passa als Estats Units, en principi, aquesta és la fórmula que permet mantenir més independència respecte als poders econòmics. Segons Vallet, en un model basat en el finançament privat “els partits que guanyen són una extensió de les grans corporacions”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Es diu Pol Gise i té centenars de milers de seguidors. Triomfa a YouTube i a Instagram. És un dels creadors més importants del nostre país i, malgrat tot, alerta que el sector audiovisual en català “no creu en el talent dels joves”.

Aquest ‘youtuber’ català, que ha construït una trajectòria professional, com tota la seva generació, al marge de l’ecosistema convencional de mitjans, diu que triomfa en castellà, però que en català no té manera de rendibilitzar el gran èxit que acumula. Gise ho va denunciar fa pocs dies en un fil viral a Twitter, i ara es deixa anar amb el director de continguts d’11Onze, Toni Mata, en el darrer podcast publicat a La Plaça. “A vegades he sentit fins i tot menyspreu”, etziba. 

“Al principi feia els vídeos en castellà, per pura disglòssia. Que trist que ni tan sols m’ho plantegés. I quan vaig començar a publicar vídeos en català em sentia molt més lliure”, segueix. Com que Pol Gise ja sap com funcionen les xarxes, no ha tardat a fer créixer els seus perfils en català. “Era fantàstic, a molta gent li agradava, i ho feia en la meva llengua materna”, s’exclama. I, tanmateix, a mesura que ha crescut s’ha adonat que no pot monetitzar aquests continguts com sí que ho fa en castellà.

“Un Titanic amb l’iceberg dins”

La frustració se li accentua quan veu com els polítics gestionen els diners públics i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). “TV3 és com un Titanic amb l’iceberg dins. S’enfonsa, sí, però els surt més a compte enfonsar-lo, perquè hi viuen molt bé, allà, que moure una mica el timó o tapar els forats”, critica.

Gise també recorda que en el darrer acte organitzat per Òmnium es va sentir desconcertat. El president de l’entitat, Jordi Cuixart, va denunciar que la nova Llei de l’audiovisual que negocia el govern espanyol pot fer retrocedir, encara més, la visibilitat del català. “Ara ho critiquen, però els problemes de la llengua ja hi eren. El president d’Òmnium deia que no volia que els artistes catalans haguéssim de marxar del país, però és que no et cal marxar-ne. Jo no he sortit de Catalunya i visc del castellà, d’una llengua que no és la meva”, lamenta.

Per a Gise, l’única resposta davant d’aquest retrocés no hauria de ser invertir en produccions estrangeres, sinó fomentar la producció a Catalunya. “Evidentment que no som una potència com els Estats Units, però es poden fer moltes més coses. Què agrada a la gent i en què s’estan gastant els diners dels nostres impostos? Alguna cosa falla. No dic que s’hagi d’invertir tot en xarxes socials, però cal asseure’s i discutir-ho, i no es fa”, segueix l’actor. 

La Generació Z, una joventut cancel·lada?

“Ara, estan intentant reflotar el canal Super3, però van sis anys tard”, afirma Gise. De fet, el sorprèn que s’entengui tan poc el que fan ell i altres companys. “Em van convidar a un programa i em volien disfressar de jugador de sumo i que jugués amb unes pilotes gegants… Hi ha ‘youtubers’ que fan això, però no és el meu cas”, confessa. Gise també admet que la pressió de les xarxes socials i les expectatives errònies de la indústria cultural li provoquen angoixa. 

Una angoixa que, de fet, és el pa de cada dia per a la seva generació. El ‘youtuber’ troba l’exemple personal més clar en l’escriptura del seu llibre, ‘2040. Humanitat cancel·lada’ (Columna Edicions, 2020), un procés que el va fer caure en una depressió. “Si no venc prou llibres, soc un inútil? M’he sentit molt sol”, diu. Per a acabar, no es pot estar de recomanar l’assagista de capçalera d’una joventut que molts senten, efectivament, cancel·lada: Mark Fisher i el seu ‘Realismo capitalista’ (Caja Negra Editora, 2016). “Relaciona molt bé els problemes de salut mental amb tot un sistema econòmic”, deixa anar. Comentar aquest binomi, però, donaria per a una altra entrevista.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

El canvi climàtic, la guerra a Ucraïna i l’embut logístic causat per la pandèmia han reobert el debat sobre una possible crisi alimentària mundial i la importància de replantejar el model de producció de cultius essencials per garantir la nostra sobirania alimentària. 

La sobirania alimentària fa referència a la capacitat d’un país o d’una regió per determinar les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries, així com per produir els aliments bàsics per satisfer les necessitats del conjunt de la població local. No ser sobirà alimentàriament significa dependre de les importacions d’aliments i no tenir el control suficient sobre la pròpia producció alimentària.

Aquesta dependència en les importacions d’aliments augmenta la vulnerabilitat d’un país davant de les fluctuacions del mercat internacional, i l’increment dels preus dels aliments causat per conflictes geopolítics o el canvi climàtic. A més, l’enfocament en la producció de cultius a gran escala per a l’exportació ha donat lloc a encara més dependència i a la pèrdua de sobirania alimentària per a molts països, tot i que s’ha abaratit el preu final del producte a costa d’incrementar la petjada de carboni.

Garantir les cadenes de subministraments

Els efectes col·laterals de les sequeres al Nord d’Àfrica, les gelades a l’Àsia Central, les inundacions al Pakistan i la guerra a Ucraïna són només alguns dels causants que expliquen l’alarmant escassetat de subministraments d’aliments bàsics que ja està patint una gran part de la població mundial. 

Segons l’últim informe elaborat per l’Organització de les Nacions Unides, gairebé 3.100 milions de persones no es poden permetre una dieta saludable rica en nutrients bàsics. I no només estem parlant de països en vies de desenvolupament, la inflació a Europa ha afectat greument el poder adquisitiu de la gent, disparant els preus de la cistella de la compra, mentre que els problemes logístics estan obligant molts països a prendre mesures d’urgència per a assegurar la disponibilitat de certs aliments bàsics.

Sense anar més lluny, l’índex de preus de consum (IPC) del mes de febrer confirma que els aliments a Catalunya són un 14,5% més cars que fa un any, amb les verdures i llegums augmentant més d’un 18% des del gener. Aquestes pujades de preus rècord han tingut un efecte directe en l’import de més de 200 productes alimentaris.

A més, el nostre territori està patint la sequera més greu des del 2008, quan les reserves d’aigua dels embasaments i conques internes va caure fins al 20%. Una sequera que ha afectat la collita de cereals a tot l’Estat espanyol i França. El Port de Tarragona presenta una ocupació gairebé total dels seus molls, la meitat d’ells carregats amb productes agroalimentaris importats d’altres països per suplir aquesta escassetat de cereals.

La baixa autosuficiència alimentària

A Catalunya s’ha perdut molt de territori agrari des dels anys cinquanta, actualment, poc més del 25% del territori català es dedica al cultiu agrari, la meitat de la mitjana europea, i el 70% de la superfície agrícola és de secà. Això es tradueix en el fet que Catalunya només assoleix un grau de sobirania alimentària d’entre un 40% i un 45%. 

L’agricultura només aporta 1.622 milions d’euros al PIB de Catalunya (2022), sent el sector econòmic amb menys impacte al PIB, i molt lluny dels 187.185 milions que genera el sector dels serveis. Tot i això, no deixa de ser un sector estratègic pel conjunt de la societat, i només pel fet d’oferir la matèria primera dels principals aliments, es converteix en un dels principals que cal mantenir i desenvolupar. 

La qüestió, però, és quin preu estem disposats a pagar per a mantenir aquest sector estratègic per la nostra societat. L’activitat agrària a Catalunya ha disminuït de forma progressiva durant els últims anys, i la Unió de Pagesos sovint avisa que si no poden competir amb els preus de les distribuïdores, molts d’ells no es podran guanyar a vida i hauran de tancar la seva activitat. 

Un canvi de mentalitat

Impulsar el canvi cap a un nou sistema alimentari que practiqui una gestió racional dels recursos no és només necessari, sinó que és imprescindible per avançar cap a la sostenibilitat de la nostra societat mentre fem front als reptes climàtics i geopolítics en els quals ens veiem immersos. Tanmateix, això té un cost i comporta uns compromisos socials, culturals i ambientals que la societat haurà de considerar. 

Els conreus han d’adaptar-se a l’aigua disponible, el contrari del que s’ha fet fins ara, especialment quan tenim en compte que està previst que la temperatura mitjana a Catalunya augmenti de 2 a 3 graus en els pròxims vint anys, disminuint en un 20% la disponibilitat d’aigua. Això passa, en part, per decidir si volem alimentar a persones o animals, per exemple, en comptes de produir blat de moro per l’exportació o per alimentar als porcs, podríem conrear vegetals que ara importem d’altres regions, la qual cosa sí que contribuiria a la sobirania alimentària.

D’altra banda, és necessari democratitzar els mitjans de producció i la terra. Recuperar terres agrícoles per explotacions familiars, el 50% de les quals han hagut de ser abandonades en els últims 15 anys, fins al punt que el 55% de les terres agrícoles estan en mans de només cinc famílies. Controlar els preus dels aliments o subvencionar puntualment els costos de producció pot ajudar a garantir que es pugui viure del que es produeix.

Actualment, les limitacions del territori i del model agroalimentari segurament no permeten una sobirania alimentària a Catalunya, però treballar cap a una millor autosuficiència és possible si hi ha una visió política a llarg termini i si la societat està disposada a assumir el cost d’aquest canvi de paradigma.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Durant les festes nadalenques és probable que recorrem a les compres en línia, però no tan sovint apostem, també a internet, pel mercat català. Fem un repàs a les principals plataformes nostrades on comprar amb l’última tecnologia, però de proximitat. 

Per comprar productes amb ànima des de casa no cal anar-los a buscar a l’altra punta del món. A casa nostra podem trobar un bon grapat de plataformes que fan d’intermediàries entre els petits productors i els clients més compromesos. No saps què regalar per Nadal? Et convidem que busquis en aquestes set botigues digitals.

1. Amazcat, una plataforma global. Amazcat té l’aspiració de ser l’Amazon català. Hi podem trobar tota mena de productes de proximitat, classificats en diverses categories: supermercat, neteja i llar, productes ecològics, informàtica, moda, esports, complements, bellesa, papereria, llibres, nadons, mascotes, oci, cultura, motor, bricolatge… Tot i més: Amazcat es defineix com un “tot en un” i ofereix llocs webs personalitzades a les empreses que volen vendre els seus productes a través de la plataforma.
2. Productes de la terra, fent Països Catalans. Samarretes amb missatge, collarets i polseres, llibres, pòsters i estelades. Al web podràs trobar tot de marxandatge i productes dels Països Catalans i les seves principals associacions, com la Plataforma en Defensa de l’Ebre o la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana.
3. Productes catalans, l’encant del menjar artesanal. Aquesta plataforma nascuda a Sant Joan de les Abadesses aplega tot de productes fets artesanalment per petits productors. Hi ha arrossos, pastes, formatges o embotits, per comprar un per un o en cistelles.
4. El rebost català, per suar ratafia. Si busques un espai gurmet, el rebost català és la teva plataforma. Hi pots trobar sobretot bons vins i licors, però també molta teca de qualitat per acompanyar totes aquestes begudes, com formatges, melmelades, xocolates o bombons.
5. Empremta catalana, marxandatge amb arrels. Hi venen samarretes, dessuadores, tasses, bosses, llibretes, clauers, roba per nadons… Tot això i més amb dissenys divertits i personalitzables en català. Per sorprendre els que més estimes. 
6. Tastets, lots i regals corporatius. Si vols regalar productes gurmet a l’empresa, preparar paquets personalitzats per esdeveniments o detalls per grups o equips de treball, aquesta és la teva plataforma. 
7. Comprem a casa, i de proximitat. Si busques un mercat on apostar pels petits productors de la teva demarcació o comarca, aquesta plataforma et permet fer cerques per territori i estar ben segur que els productes que compres són de quilòmetre 0.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

NFT, de les sigles de ‘Non Fungible Token’, són certificats digitals que autentifiquen, mitjançant la tecnologia ‘blockchain’ que també fan servir les criptomonedes, arxius que es venen en el mercat de l’art.

El funcionament dels NFT, doncs, sembla senzill. Un vídeo, una imatge, un àudio, un text o qualsevol arxiu comprimit obté un identificador. En aquest certificat es registra el nom de l’autor, el valor inicial, l’historial de vendes i altres dades relacionades amb l’obra en qüestió. Així se li dona entitat a aquest bé no fungible, és a dir, que no es pot duplicar, ni s’esgota amb l’ús ni es pot reemplaçar. Aquesta operació senzilla d’identificació i autenticació està a la base de l’anomenat ‘crypto art’.

El ‘crypto art’, com tot art, ha desenvolupat al seu voltant un mercat propi: amb els seus artistes, obres, mecenes, públics i institucions. Els NFT són, en definitiva, els certificats de propietat d’actius virtuals o físics que s’intercanvien en aquest mercat de l’art digital. I hi ha qui compara els NFT amb impressions autografiades digitals. Així és com desenes d’influencers, de magnats tecnològics, famosos i d’empreses s’han sumat a la febre de l’art digital i a la compra d’NFT.

L’ecosistema de l’art digital

Es calcula que el 2021 l’art digital ha generat 3.000 milions d’euros. I, principalment, els seus mecenes són joves col·leccionistes amb ganes d’especular i invertir, però també de comprar amb aquest nou art el seu capital simbòlic i cultural; nous milionaris de les empreses emergents tecnològiques, molts d’ells provinents de països asiàtics.

Tots ells troben obres d’art digital en galeries específiques, com la MITO, una plataforma creada per a la comunitat hispana. Al món, la més coneguda d’aquestes galeries és Opensea, fundada el 2017 i amb més de 14.000 milions de dòlars en volum de vendes. Però n’hi ha d’altres mundialment conegudes, com Rarible, Superare, Solanart o Valuable. 

Un mercat de milions

L’última fita d’aquest nou art digital es va marcar l’11 de març del 2021, quan un arxiu JPG de l’artista Beeple va ser venut per 69,3 milions de dòlars (Prop de 57,8 milions d’euros) per la casa de subhastes Christie’s de Nova York. L’obra portava per nom ‘Everydays – The First 5,000 Days’. 

D’aleshores ençà, el ‘crypto art’ ha esclatat. Un columnista del ‘New York Times’ ha arribat a vendre un article per 560.000 dòlars. El cofundador de Twitter, Jack Dorsey, que ha apostat de ple pel mercat digital i de les criptomonedes, va vendre’s una piulada per 2,9 milions de dòlars. S’han venut memes, com el famós Disaster Girl, per quantitats desorbitades; i col·leccions digitals, com els Larva Labs, que van costar 16,9 milions de dòlars, i que són nou retrats d’un conjunt de criatures il·lustrades el 2017, els Cryptopunks, una obra pionera en el món de l’art digital.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Barcelona encapçala el llistat de les poblacions catalanes amb els preus més alts de lloguer i de compra d’habitatge. Aquest fet, sumat al canvi d’hàbits arran de la pandèmia de la COVID-19, ha comportat un lleuger moviment migratori de Barcelona cap als altres 35 municipis que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

La crisi arran de l’emergència sanitària ha portat moltes persones que vivien a Barcelona a buscar un habitatge, sovint a la mateixa àrea metropolitana, on poder viure amb més espai vital. La demanda d’habitatge després de la pandèmia ha canviat, tal com detalla l’Ajuntament de Barcelona, i ha augmentat la de llars amb espais més grans, oberts i sense les pressions dels nuclis urbans. Les preferències s’han orientat cap als municipis mitjans; més tranquils i relativament propers als llocs de treball, però amb bons serveis.

Són moltes les persones que opten per fugir de la capital, on els preus de lloguer tenen avui un cost mitjà de 1.203 €/mes, segons dades de l’Observatori Metropolità de l’habitatge de  Barcelona. Tot i això, per motius laborals i personals, no volen allunyar-se de Barcelona i opten per instal·lar-se a l’Àrea Metropolitana.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB, es compon de 36 municipis, i és considerada una de les regions metropolitanes més grans d’Europa. 

Malgrat l’entrada en vigor de la nova llei de lloguer 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en contractes d’arrendament d’habitatge, que rebaixa i fa congelar el preu del lloguer dels nous contractes en les zones amb més demanada d’habitatge, moltes persones, tot i treballar a Barcelona, no troben habitatges de lloguer a un preu coherent amb el seu sou. És per això que un percentatge notable opten per viure en un dels 35 altres municipis que conformen l’AMB. 

Amb una superfície de 636 km² i una població de 3.239.339 habitants, l’AMB és una de les regions metropolitanes més grans d’Europa. Tan sols està urbanitzat el 48 % del seu territori, mentre que el 52 % restant són boscos, platges i terreny no ocupat. Aquest entorn natural, el bon nivell d’equipaments com ara centres sanitaris valorats internacionalment com ara la Vall Hebron i l’Hospital Clínic, un bon sistema públic educatiu, una extensa xarxa de transports i una gran oferta cultural i d’oci, ofereixen, en conjunt, un alt nivell de qualitat de vida en aquesta zona.

Sabadell, Terrassa o Badalona, les ciutats més demandades per a viure dins l’AMB

Les ciutats més demandades, segons dades de la pàgina immobiliària Idealista d’aquest mes de juny del 2021, són: Barcelona, Terrassa, L’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Badalona. La següent taula detalla els preus de compra i de lloguer d’aquestes ciutats, segons la mateixa font:

A raó del quadre, cal tenir en compte que Barcelona perd població, tot i seguir sent la ciutat més demandada. Això explica el creixement de Terrassa i la resta de ciutats, atesa la important diferència en el preu de l’habitatge. Això, sumat als factors prèviament descrits, esdevé el factor determinant per a anar a viure al voltant de la Rosa de Foc i seguir aprofitant els avantatges de les grans ciutats però apostant en qualitat de vida.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’any 1946 l’enginyer francès Louis Réard va dissenyar el banyador femení de dues peces. Li va posar de nom bikini inspirant-se en l’illot on s’estaven fent les proves atòmiques després de la Segona Guerra Mundial.

I a qui va escollir Réard per lluir el primer biquini? A l’stripper Micheline Bernardini. L’èxit va ser tan brutal que, des d’aleshores, la publicitat ha popularitzat la idea de l’Operació Biquini, és a dir, que quan comença a fer bon temps i s’acosten les vacances d’estiu les dones han d’esforçar-se a correcuita perquè els quedi bé un biquini.

Però l’Operació Biquini és una font de frustració, i, fins i tot, de riscos per a la salut per a moltes dones que volen encaixar en els cànons de bellesa, a part d’invertir els seus estalvis en productes i tractaments impossibles. En els darrers anys, el feminisme està rebutjant l’Operació Biquini i impulsant el concepte de bellesa natural femenina. És a dir, que si et vols comprar un biquini, te’l compris, més enllà de si encaixes o no en el tòpic del 90-60-90.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La nostra hiperconnexió va molt més enllà del terreny digital. Avui tenim al nostre abast gairebé qualsevol menjar o beguda d’arreu del món. I el mateix passa a la inversa amb els productes catalans, que s’exporten a més de 190 països. Quins són els més destacats?

Temps enrere, un plat «à la catalane» fora de les nostres fronteres volia dir que aquell menjar portava una guarnició d’albergínia i arròs. Tot i que molts diccionaris com el d’Oxford mantenen la definició, actualment al món hi ha “una altra percepció del que vol dir menjar o beure ‘a la catalana’”, com indica l’agent d’11Onze Lels Granados.

Els nostres aliments i begudes es poden gaudir a prop de 200 països, amb una implantació especial en el mercat europeu, tot i que Granados adverteix que “destins com la Xina, Arabia Saudita, el mercat africà o el Sud-est asiàtic són cada vegada més atractius” per a les nostres empreses. A més, els cuiners catalans fan bandera del pa amb tomàquet arreu del món.

Beure bé per viure millor

Els vins i caves catalans s’han fet un forat a molts mercats internacionals, tant als linials de les tendes com a les cartes dels millors restaurants. De fet, Catalunya és l’àrea de l’Estat espanyol amb més volum d’exportació. En total, prop de 300 empreses catalanes comercialitzen aquestes begudes alcohòliques arreu del món.

El cas del cava, que és un producte autòcton català, resulta especialment cridaner pel seu nivell d’implantació internacional. Tot i la pandèmia, l’any 2020 es van vendre 151 milions d’ampolles de cava fora de les nostres fronteres, més de dos terços de la producció.

L’or líquid

Un altre producte bàsic de la nostra gastronomia molt apreciat a l’estranger és l’oli d’oliva verge, que és un element fonamental de la dieta mediterrània i de les salses del receptari català, com l’allioli, el romesco o la picada.

“Cada cop són més els consumidors forans conscients dels seus beneficis nutricionals i de la seva capacitat per millorar qualsevol recepta”, indica Lels Granados. De fet, al 2021 les vendes van augmentar més d’un 15 %.

Gran varietat de formatges, postres i dolços

A Catalunya també hi ha prop de 250 varietats de formatge. L’agent d’11Onze explica que les zones muntanyenques del Cadí i l’Alt Pirineu i les comarques del Bages i del Vallès són “el bressol dels millors formatges”. I posa l’exemple del que s’elabora a l’Alt Urgell amb llet de vaca frisona, que és l’únic amb denominació d’origen a les nostres terres.

Altres varietats destacades per Lels Granados són la que s’elabora a la Garrotxa amb llet de cabra, que es va recuperar l’any 1982; el serrat, un formatge elaborat als Pirineus amb llet crua d’ovella; o el conegut mató, una icona de la cuina catalana del que ja hi ha constància al segle XIV. 

El sabor d’algunes de les nostres postres ens trasllada “a altres èpoques on les nostres àvies passaven hores a la cuina per convertir receptes en sabors prodigiosos”, com explica l’agent d’11Onze, que detalla exemples com el torró d’Agramunt, els xuixos de Girona, les catànies de Vilafranca del Penedés, els panellets o la famosa crema catalana.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les últimes dades proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) apunten que al juliol els preus van pujar un 10,8% interanual. Una taxa d’inflació que no es veia des de l’any 1984. Però, què passaria si els preus seguissin augmentant ràpidament i sense control? Joan Benedicto, agent 11Onze, ens explica què és la hiperinflació i en detalla alguns exemples històrics.

Abans d’entendre què és la hiperinflació hem de tenir clar què és la inflació, com explica Benedicto, “la inflació es defineix com l’augment generalitzat i sostingut dels preus dels béns i serveis d’un país en un període determinat de temps”. Tanmateix, quan es produeix “una pujada de preus descontrolada, excessivament elevada, i de com a mínim un 1.000%”, podem parlar d’hiperinflació.

La ràpida pujada de preus, juntament amb la pèrdua del valor real de la moneda, provoca una gran reducció del patrimoni monetari de la població. Com detalla l’agent d’11Onze, “si compro una barra de pa, i en el meu país hi ha una inflació del 1.000%, aquesta barra de pa, al cap d’un any, costarà 11 € en comptes d’1 €”.

A més, cal tenir en compte que en casos reals d’hiperinflació al llarg de la història, les pujades de preus han estat molt més desmesurades que en l’exemple anterior. Així mateix, les conseqüències socials i econòmiques d’aquestes hiperinflacions encara segueixen afectant de manera important a l’economia mundial.

Hiperinflacions al llarg de la història

El cas recent d’hiperinflació més paradigmàtic és, possiblement, el de Veneçuela, que l’any 2018 “va passar a tenir una inflació aproximada del 130.000%”, apunta Benedicto. Tot i que la seva economia ha mostrat una significativa recuperació, amb “una inflació per sota del 700% l’any 2021”, i la fi de l’espiral inflacionària el 2022, l’efecte d’aquesta llarga crisi es reflecteix en la realitat quotidiana dels veneçolans, que veuen com una part significativa de la població continua patint el risc de pobresa extrema i inseguretat alimentària.

Un altre cas és el del 1923 en la República de Weimar, l’actual Alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, el país estava greument tocat en l’àmbit econòmic i sense reserves d’or per poder fer front als pagaments del Tractat de Versalles. El marc es va devaluar i, com explica l’agent d’11Onze “cinc anys després de la guerra, van arribar a una inflació de 665 milions per cent”.

No podem concloure aquest breu recull d’hiperinflacions al llarg de la història sense parlar de la hiperinflació d’Hongria del 1946. Després de la devastació de la Segona Guerra Mundial, l’economia va quedar tan malmesa que els preus es duplicaven cada dia i, com puntualitza Joan Benedicto, “la hiperinflació va arribar a uns màxims de 41.900 bilions per cent, sens dubte, el pitjor cas d’hiperinflació que s’hagi conegut mai”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Es preveu una Diada de Sant Jordi de rècord. Hi haurà més de 4.000 parades de flors i 1.000 de llibres només a Barcelona. Les activitats literàries s’escampen per tot el país.

Catalunya viu aquest diumenge una de les seves festivitats més especials. La Diada de Sant Jordi és, al mateix temps, el dia dels enamorats, el dia del llibre i el dia del patró de Catalunya. 

Tot plegat, si el temps respecta la Diada, fa albirar una gran jornada tot i la coincidència d’un Barça – Atlètic de Madrid. De fet, la Cambra del Llibre de Catalunya espera igualar la xifra de 2022, en què es van vendre 1,7 milions de llibres, amb una facturació total de 22,5 milions d’euros.

Més enllà de Barcelona

A banda de la capital catalana, que al centre concentrarà les parades entre els carrers Gran de Gràcia i la Rambla, les activitats i parades literàries s’escampen per tot el país. A Tarragona les parades es col·locaran a la Rambla Nova, a Girona a l’Esplanada de la Copa i a Lleida les trobareu a l’avinguda Francesc Macià i a la rambla de Ferran.

Des d’11Onze us volem desitjar una molt bona Diada. Això sí, gaudiu de la literatura, però a l’hora de parlar de diners… no deixeu que us expliquin contes!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!