Aposta pel mercat català i compra en línia

Durant les festes nadalenques és probable que recorrem a les compres en línia, però no tan sovint apostem, també a internet, pel mercat català. Fem un repàs a les principals plataformes nostrades on comprar amb l’última tecnologia, però de proximitat. 

Per comprar productes amb ànima des de casa no cal anar-los a buscar a l’altra punta del món. A casa nostra podem trobar un bon grapat de plataformes que fan d’intermediàries entre els petits productors i els clients més compromesos. No saps què regalar per Nadal? Et convidem que busquis en aquestes set botigues digitals.

1. Amazcat, una plataforma global. Amazcat té l’aspiració de ser l’Amazon català. Hi podem trobar tota mena de productes de proximitat, classificats en diverses categories: supermercat, neteja i llar, productes ecològics, informàtica, moda, esports, complements, bellesa, papereria, llibres, nadons, mascotes, oci, cultura, motor, bricolatge… Tot i més: Amazcat es defineix com un “tot en un” i ofereix llocs webs personalitzades a les empreses que volen vendre els seus productes a través de la plataforma.
2. Productes de la terra, fent Països Catalans. Samarretes amb missatge, collarets i polseres, llibres, pòsters i estelades. Al web podràs trobar tot de marxandatge i productes dels Països Catalans i les seves principals associacions, com la Plataforma en Defensa de l’Ebre o la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana.
3. Productes catalans, l’encant del menjar artesanal. Aquesta plataforma nascuda a Sant Joan de les Abadesses aplega tot de productes fets artesanalment per petits productors. Hi ha arrossos, pastes, formatges o embotits, per comprar un per un o en cistelles.
4. El rebost català, per suar ratafia. Si busques un espai gurmet, el rebost català és la teva plataforma. Hi pots trobar sobretot bons vins i licors, però també molta teca de qualitat per acompanyar totes aquestes begudes, com formatges, melmelades, xocolates o bombons.
5. Empremta catalana, marxandatge amb arrels. Hi venen samarretes, dessuadores, tasses, bosses, llibretes, clauers, roba per nadons… Tot això i més amb dissenys divertits i personalitzables en català. Per sorprendre els que més estimes. 
6. Tastets, lots i regals corporatius. Si vols regalar productes gurmet a l’empresa, preparar paquets personalitzats per esdeveniments o detalls per grups o equips de treball, aquesta és la teva plataforma. 
7. Comprem a casa, i de proximitat. Si busques un mercat on apostar pels petits productors de la teva demarcació o comarca, aquesta plataforma et permet fer cerques per territori i estar ben segur que els productes que compres són de quilòmetre 0.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

NFT, de les sigles de ‘Non Fungible Token’, són certificats digitals que autentifiquen, mitjançant la tecnologia ‘blockchain’ que també fan servir les criptomonedes, arxius que es venen en el mercat de l’art.

El funcionament dels NFT, doncs, sembla senzill. Un vídeo, una imatge, un àudio, un text o qualsevol arxiu comprimit obté un identificador. En aquest certificat es registra el nom de l’autor, el valor inicial, l’historial de vendes i altres dades relacionades amb l’obra en qüestió. Així se li dona entitat a aquest bé no fungible, és a dir, que no es pot duplicar, ni s’esgota amb l’ús ni es pot reemplaçar. Aquesta operació senzilla d’identificació i autenticació està a la base de l’anomenat ‘crypto art’.

El ‘crypto art’, com tot art, ha desenvolupat al seu voltant un mercat propi: amb els seus artistes, obres, mecenes, públics i institucions. Els NFT són, en definitiva, els certificats de propietat d’actius virtuals o físics que s’intercanvien en aquest mercat de l’art digital. I hi ha qui compara els NFT amb impressions autografiades digitals. Així és com desenes d’influencers, de magnats tecnològics, famosos i d’empreses s’han sumat a la febre de l’art digital i a la compra d’NFT.

L’ecosistema de l’art digital

Es calcula que el 2021 l’art digital ha generat 3.000 milions d’euros. I, principalment, els seus mecenes són joves col·leccionistes amb ganes d’especular i invertir, però també de comprar amb aquest nou art el seu capital simbòlic i cultural; nous milionaris de les empreses emergents tecnològiques, molts d’ells provinents de països asiàtics.

Tots ells troben obres d’art digital en galeries específiques, com la MITO, una plataforma creada per a la comunitat hispana. Al món, la més coneguda d’aquestes galeries és Opensea, fundada el 2017 i amb més de 14.000 milions de dòlars en volum de vendes. Però n’hi ha d’altres mundialment conegudes, com Rarible, Superare, Solanart o Valuable. 

Un mercat de milions

L’última fita d’aquest nou art digital es va marcar l’11 de març del 2021, quan un arxiu JPG de l’artista Beeple va ser venut per 69,3 milions de dòlars (Prop de 57,8 milions d’euros) per la casa de subhastes Christie’s de Nova York. L’obra portava per nom ‘Everydays – The First 5,000 Days’. 

D’aleshores ençà, el ‘crypto art’ ha esclatat. Un columnista del ‘New York Times’ ha arribat a vendre un article per 560.000 dòlars. El cofundador de Twitter, Jack Dorsey, que ha apostat de ple pel mercat digital i de les criptomonedes, va vendre’s una piulada per 2,9 milions de dòlars. S’han venut memes, com el famós Disaster Girl, per quantitats desorbitades; i col·leccions digitals, com els Larva Labs, que van costar 16,9 milions de dòlars, i que són nou retrats d’un conjunt de criatures il·lustrades el 2017, els Cryptopunks, una obra pionera en el món de l’art digital.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Barcelona encapçala el llistat de les poblacions catalanes amb els preus més alts de lloguer i de compra d’habitatge. Aquest fet, sumat al canvi d’hàbits arran de la pandèmia de la COVID-19, ha comportat un lleuger moviment migratori de Barcelona cap als altres 35 municipis que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

La crisi arran de l’emergència sanitària ha portat moltes persones que vivien a Barcelona a buscar un habitatge, sovint a la mateixa àrea metropolitana, on poder viure amb més espai vital. La demanda d’habitatge després de la pandèmia ha canviat, tal com detalla l’Ajuntament de Barcelona, i ha augmentat la de llars amb espais més grans, oberts i sense les pressions dels nuclis urbans. Les preferències s’han orientat cap als municipis mitjans; més tranquils i relativament propers als llocs de treball, però amb bons serveis.

Són moltes les persones que opten per fugir de la capital, on els preus de lloguer tenen avui un cost mitjà de 1.203 €/mes, segons dades de l’Observatori Metropolità de l’habitatge de  Barcelona. Tot i això, per motius laborals i personals, no volen allunyar-se de Barcelona i opten per instal·lar-se a l’Àrea Metropolitana.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB, es compon de 36 municipis, i és considerada una de les regions metropolitanes més grans d’Europa. 

Malgrat l’entrada en vigor de la nova llei de lloguer 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en contractes d’arrendament d’habitatge, que rebaixa i fa congelar el preu del lloguer dels nous contractes en les zones amb més demanada d’habitatge, moltes persones, tot i treballar a Barcelona, no troben habitatges de lloguer a un preu coherent amb el seu sou. És per això que un percentatge notable opten per viure en un dels 35 altres municipis que conformen l’AMB. 

Amb una superfície de 636 km² i una població de 3.239.339 habitants, l’AMB és una de les regions metropolitanes més grans d’Europa. Tan sols està urbanitzat el 48 % del seu territori, mentre que el 52 % restant són boscos, platges i terreny no ocupat. Aquest entorn natural, el bon nivell d’equipaments com ara centres sanitaris valorats internacionalment com ara la Vall Hebron i l’Hospital Clínic, un bon sistema públic educatiu, una extensa xarxa de transports i una gran oferta cultural i d’oci, ofereixen, en conjunt, un alt nivell de qualitat de vida en aquesta zona.

Sabadell, Terrassa o Badalona, les ciutats més demandades per a viure dins l’AMB

Les ciutats més demandades, segons dades de la pàgina immobiliària Idealista d’aquest mes de juny del 2021, són: Barcelona, Terrassa, L’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Badalona. La següent taula detalla els preus de compra i de lloguer d’aquestes ciutats, segons la mateixa font:

A raó del quadre, cal tenir en compte que Barcelona perd població, tot i seguir sent la ciutat més demandada. Això explica el creixement de Terrassa i la resta de ciutats, atesa la important diferència en el preu de l’habitatge. Això, sumat als factors prèviament descrits, esdevé el factor determinant per a anar a viure al voltant de la Rosa de Foc i seguir aprofitant els avantatges de les grans ciutats però apostant en qualitat de vida.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’any 1946 l’enginyer francès Louis Réard va dissenyar el banyador femení de dues peces. Li va posar de nom bikini inspirant-se en l’illot on s’estaven fent les proves atòmiques després de la Segona Guerra Mundial.

I a qui va escollir Réard per lluir el primer biquini? A l’stripper Micheline Bernardini. L’èxit va ser tan brutal que, des d’aleshores, la publicitat ha popularitzat la idea de l’Operació Biquini, és a dir, que quan comença a fer bon temps i s’acosten les vacances d’estiu les dones han d’esforçar-se a correcuita perquè els quedi bé un biquini.

Però l’Operació Biquini és una font de frustració, i, fins i tot, de riscos per a la salut per a moltes dones que volen encaixar en els cànons de bellesa, a part d’invertir els seus estalvis en productes i tractaments impossibles. En els darrers anys, el feminisme està rebutjant l’Operació Biquini i impulsant el concepte de bellesa natural femenina. És a dir, que si et vols comprar un biquini, te’l compris, més enllà de si encaixes o no en el tòpic del 90-60-90.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La nostra hiperconnexió va molt més enllà del terreny digital. Avui tenim al nostre abast gairebé qualsevol menjar o beguda d’arreu del món. I el mateix passa a la inversa amb els productes catalans, que s’exporten a més de 190 països. Quins són els més destacats?

Temps enrere, un plat “à la catalane” fora de les nostres fronteres volia dir que aquell menjar portava una guarnició d’albergínia i arròs. Tot i que molts diccionaris com el d’Oxford mantenen la definició, actualment al món hi ha “una altra percepció del que vol dir menjar o beure ‘a la catalana’”, com indica l’agent d’11Onze Lels Granados.

Els nostres aliments i begudes es poden gaudir a prop de 200 països, amb una implantació especial en el mercat europeu, tot i que Granados adverteix que “destins com la Xina, Arabia Saudita, el mercat africà o el Sud-est asiàtic són cada vegada més atractius” per a les nostres empreses. A més, els cuiners catalans fan bandera del pa amb tomàquet arreu del món.

Beure bé per viure millor

Els vins i caves catalans s’han fet un forat a molts mercats internacionals, tant als linials de les tendes com a les cartes dels millors restaurants. De fet, Catalunya és l’àrea de l’Estat espanyol amb més volum d’exportació. En total, prop de 300 empreses catalanes comercialitzen aquestes begudes alcohòliques arreu del món.

El cas del cava, que és un producte autòcton català, resulta especialment cridaner pel seu nivell d’implantació internacional. Tot i la pandèmia, l’any 2020 es van vendre 151 milions d’ampolles de cava fora de les nostres fronteres, més de dos terços de la producció.

L’or líquid

Un altre producte bàsic de la nostra gastronomia molt apreciat a l’estranger és l’oli d’oliva verge, que és un element fonamental de la dieta mediterrània i de les salses del receptari català, com l’allioli, el romesco o la picada.

“Cada cop són més els consumidors forans conscients dels seus beneficis nutricionals i de la seva capacitat per millorar qualsevol recepta”, indica Lels Granados. De fet, al 2021 les vendes van augmentar més d’un 15 %.

Gran varietat de formatges, postres i dolços

A Catalunya també hi ha prop de 250 varietats de formatge. L’agent d’11Onze explica que les zones muntanyenques del Cadí i l’Alt Pirineu i les comarques del Bages i del Vallès són “el bressol dels millors formatges”. I posa l’exemple del que s’elabora a l’Alt Urgell amb llet de vaca frisona, que és l’únic amb denominació d’origen a les nostres terres.

Altres varietats destacades per Lels Granados són la que s’elabora a la Garrotxa amb llet de cabra, que es va recuperar l’any 1982; el serrat, un formatge elaborat als Pirineus amb llet crua d’ovella; o el conegut mató, una icona de la cuina catalana del que ja hi ha constància al segle XIV. 

El sabor d’algunes de les nostres postres ens trasllada “a altres èpoques on les nostres àvies passaven hores a la cuina per convertir receptes en sabors prodigiosos”, com explica l’agent d’11Onze, que detalla exemples com el torró d’Agramunt, els xuixos de Girona, les catànies de Vilafranca del Penedés, els panellets o la famosa crema catalana.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les últimes dades proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) apunten que al juliol els preus van pujar un 10,8% interanual. Una taxa d’inflació que no es veia des de l’any 1984. Però, què passaria si els preus seguissin augmentant ràpidament i sense control? Joan Benedicto, agent 11Onze, ens explica què és la hiperinflació i en detalla alguns exemples històrics.

Abans d’entendre què és la hiperinflació hem de tenir clar què és la inflació, com explica Benedicto, “la inflació es defineix com l’augment generalitzat i sostingut dels preus dels béns i serveis d’un país en un període determinat de temps”. Tanmateix, quan es produeix “una pujada de preus descontrolada, excessivament elevada, i de com a mínim un 1.000%”, podem parlar d’hiperinflació.

La ràpida pujada de preus, juntament amb la pèrdua del valor real de la moneda, provoca una gran reducció del patrimoni monetari de la població. Com detalla l’agent d’11Onze, “si compro una barra de pa, i en el meu país hi ha una inflació del 1.000%, aquesta barra de pa, al cap d’un any, costarà 11 € en comptes d’1 €”.

A més, cal tenir en compte que en casos reals d’hiperinflació al llarg de la història, les pujades de preus han estat molt més desmesurades que en l’exemple anterior. Així mateix, les conseqüències socials i econòmiques d’aquestes hiperinflacions encara segueixen afectant de manera important a l’economia mundial.

Hiperinflacions al llarg de la història

El cas recent d’hiperinflació més paradigmàtic és, possiblement, el de Veneçuela, que l’any 2018 “va passar a tenir una inflació aproximada del 130.000%”, apunta Benedicto. Tot i que la seva economia ha mostrat una significativa recuperació, amb “una inflació per sota del 700% l’any 2021”, i la fi de l’espiral inflacionària el 2022, l’efecte d’aquesta llarga crisi es reflecteix en la realitat quotidiana dels veneçolans, que veuen com una part significativa de la població continua patint el risc de pobresa extrema i inseguretat alimentària.

Un altre cas és el del 1923 en la República de Weimar, l’actual Alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, el país estava greument tocat en l’àmbit econòmic i sense reserves d’or per poder fer front als pagaments del Tractat de Versalles. El marc es va devaluar i, com explica l’agent d’11Onze “cinc anys després de la guerra, van arribar a una inflació de 665 milions per cent”.

No podem concloure aquest breu recull d’hiperinflacions al llarg de la història sense parlar de la hiperinflació d’Hongria del 1946. Després de la devastació de la Segona Guerra Mundial, l’economia va quedar tan malmesa que els preus es duplicaven cada dia i, com puntualitza Joan Benedicto, “la hiperinflació va arribar a uns màxims de 41.900 bilions per cent, sens dubte, el pitjor cas d’hiperinflació que s’hagi conegut mai”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Es preveu una Diada de Sant Jordi de rècord. Hi haurà més de 4.000 parades de flors i 1.000 de llibres només a Barcelona. Les activitats literàries s’escampen per tot el país.

Catalunya viu aquest diumenge una de les seves festivitats més especials. La Diada de Sant Jordi és, al mateix temps, el dia dels enamorats, el dia del llibre i el dia del patró de Catalunya. 

Tot plegat, si el temps respecta la Diada, fa albirar una gran jornada tot i la coincidència d’un Barça – Atlètic de Madrid. De fet, la Cambra del Llibre de Catalunya espera igualar la xifra de 2022, en què es van vendre 1,7 milions de llibres, amb una facturació total de 22,5 milions d’euros.

Més enllà de Barcelona

A banda de la capital catalana, que al centre concentrarà les parades entre els carrers Gran de Gràcia i la Rambla, les activitats i parades literàries s’escampen per tot el país. A Tarragona les parades es col·locaran a la Rambla Nova, a Girona a l’Esplanada de la Copa i a Lleida les trobareu a l’avinguda Francesc Macià i a la rambla de Ferran.

Des d’11Onze us volem desitjar una molt bona Diada. Això sí, gaudiu de la literatura, però a l’hora de parlar de diners… no deixeu que us expliquin contes!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

La Carbonera és una llibreria situada al barri d’El Poble-sec de Barcelona. Va néixer com a projecte cooperatiu ara fa quatre anys i, des d’aleshores, la resposta del barri ha superat qualsevol expectativa. En aquest nou capítol de ‘Persones’, ens expliquen que el seu objectiu era crear un projecte que anés més enllà d’una llibreria: crear una comunitat a través de la cultura. 

Cada generació veu i viu el món d’una manera diferent, i avui posem el focus en la generació Z, que engloba a tots aquells nascuts entre 1995 i l’any 2000. Parlem amb les impulsores de La Carbonera, Carlota Freixenet i Laia Salvador, per descobrir què i com llegeix aquesta generació, sovint estigmatitzada per la tecnologia, i fins i tot, infantilitzada, tal com denuncia Freixenet. La realitat és que part d’aquests joves ja tenen estudis universitaris finalitzats, formen part del mercat laboral i la concepció de lectura juvenil que se’ls atribueix queda molt curta, en relació amb les seves aspiracions reals.

Llegir menys, però llegir millor

Joseph Addison deia que la lectura és a la ment el que l’exercici és al cos. Així doncs, si som conscients de la importància d’entrenar el cos per guanyar salut, per què no fer-ho també amb la ment? Sigui com a refugi, com a anhel de llibertat o simplement com a passatemps, la literatura té un paper clarament actiu en les vides de la generació Z. Si una cosa els defineix, és la part pràctica amb què es prenen la vida i, segurament, el fet de créixer amb les facilitats que aporta la tecnologia hi té alguna cosa a veure. 

Amb la lectura passa una cosa semblant, i tal com expliquen a La Carbonera, la seva experiència els demostra que els joves llegeixen i molt, tot i que ha canviat el format respecte a altres generacions. Per davant de tot busquen la part pràctica, i això es tradueix en llibres breus, de no més de 200 pàgines. Tal com ens relaten, “d’aquests en poden arribar a llegir tres o quatre al mes, per tant, no estan llegint menys, estan llegint coses més breus però molt bones”.

Aprendre i créixer en comunitat

Ens expliquen que un dels projectes que han impulsat a La Carbonera és un club de lectura, que ha tingut una magnífica rebuda entre el públic Z, especialment entre les dones d’aquesta generació. Si bé la lectura és una activitat íntima, d’introspecció i fins i tot de creixement, el fet de compartir-ho obre nous horitzons de coneixement. Aconsegueixen, així, compartir opinions, sensacions i reflexions que esdevenen llavors per fer créixer en comunitat.

Al llarg del podcast, Freixenet i Salvador ens parlen d’alguns dels autors joves més destacats del panorama actual, com ara Andrea Abreu, Núria Bendicho, Laia Viñas o Pol Guasch. El tret comú per la majoria dels escriptors ‘zoomers’ és que “parlen de conflicte, i des del conflicte. Qüestionen en algun moment, posen en dubte coses i problematitzen”, explica Freixenet. I afegeix que hi ha una consciència diferent, són una generació que ha normalitzat situacions o contextos que en generacions anteriors s’estigmatitzaven.

Si voleu regalar cultura aquest Nadal, apunteu-vos els top vendes que ens recomanen a La Carbonera!

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Les dues grans potències mundials, la Xina i els Estats Units, saben que hauran d’afrontar una imminent crisi global de deute, però cadascuna ha decidit prendre camins oposats. Mentre que Pequín necessita continuar estimulant l’economia dels països emergents, Washington considera que cal apujar els tipus d’interès per controlar la inflació. Al darrere d’aquestes dues estratègies divergents, hi ha motius geopolítics de pes. A 11Onze en fem una radiografia.

Entre les bambolines de l’economia s’hi amaguen sempre motius polítics que sovint desconeixem. Si Xi Jinping i Joe Biden volen que les condicions econòmiques s’estabilitzin és, no només per salvaguardar l’economia dels seus països respectius, sinó perquè tots dos hauran d’encarar a la tardor del 2022 revàlides al seu lideratge polític. Per aconseguir-ho, saben que s’han de prendre decisions importants pel que fa als tipus d’interès. Tanmateix, cadascun afronta aquest repte des de perspectives i estratègies ben diferents.

Mentre que els Estats Units (EUA) —com també li passa a Anglaterra i la Unió Europea— està preocupat per una economia pressionada per l’alta inflació i les limitacions en els subministraments, que ha disparat els preus i ha fet caure en picat el poder adquisitiu de la ciutadania; a la Xina l’inquieta que una pujada dels tipus d’interès perjudiqui el deute sobirà de les economies emergents amb qui té tractes comercials —i no són poques, com veurem—, fet que podria desencadenar una crisi mundial sense precedents. Quina de les dues economies hegemòniques sortirà vencedora d’aquest pols? 

Els Estats Units: controlar la inflació per aguantar l’embat

Així és com, en una banda del planeta, el president dels Estats Units, Joe Biden, haurà d’afrontar al novembre les eleccions per renovar el Congrés. Si aquesta contesa no afavoreix als demòcrates, perdrà capacitat per gestionar la crisi inflacionista, en un context en què la seva popularitat no deixa de caure. Per això, Biden està convençut que cal acontentar l’opinió pública atacant l’increment desmesurat dels preus dels productes bàsics de consum per culpa de la inflació.

En aquest sentit, i fent cas als moviments clàssics de l’economia, considera una estratègia imprescindible pujar els tipus d’interès. I aquesta tasca, és clar, recau en la Reserva Federal dels Estats Units. De fet, els principals analistes econòmics donen per segur que la Reserva Federal vol començar a pujar els tipus d’interès al març.

A més, EUA no està sol a l’hora d’abordar aquest increment desmesurat de la inflació. La decisió està en sintonia amb el que vol fer el Banc d’Anglaterra. I, així mateix, està per veure quina decisió prendrà finalment el Banc Central Europeu, que ha decidit, de moment, deixar els tipus d’interès al 0%. Malgrat això, cada vegada està més pressionat perquè els augmenti almenys al 0,5% per demostrar que l’eurozona també té prou determinació.

Però els equilibris de l’economia són precaris: si s’actua per baixar la inflació en un moment en què la majoria de països, sobretot dels mercats emergents, tenen un deute sobirà fora de límit, això pot provocar una crisi de deute de dimensions bíbliques. Tal com hem explicat a 11Onze, analistes com Bill Dudley a ‘Bloomberg’ alerten que, a mesura que la Reserva Federal comenci a endurir la seva política monetària, “els costos de finançament augmentaran i hi haurà menys crèdit disponible”. Això és així perquè els tipus d’interès redueixen l’incentiu dels inversors a l’hora de buscar la mena de rendibilitat que ofereixen aquests països emergents.

I tot plegat ha de succeir al mateix temps que s’acaba la moratòria del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial pactada amb els països del G-20 durant la pandèmia. Dudley proposa que l’FMI deixi l’aixeta oberta de les ajudes, perquè els països emergents puguin assumir el seu deute sobirà i no continuïn subjugats als prestadors privats i als grans prestadors com la Xina.

La Xina: els riscos de colonitzar el mercat emergent

A l’altra banda del món, Xi Jinping necessita que la Reserva Federal dels Estats Units i el Banc Central Europeu continuïn la seva política monetària tova, que ha estimulat l’economia mundial durant tota la pandèmia. I ho necessita, primer, perquè vol arribar a l’Assemblea Popular Nacional de la tardor per la porta gran, ja que és l’esdeveniment polític que ha de refrendar el seu lideratge per a un tercer mandat de cinc anys. I, segon, perquè l’economia colonitzadora del gegant asiàtica trontolla.

“Si les principals economies frenen la seva trajectòria o donen un gir de 180 graus a les seves polítiques monetàries, es produiran greus repercussions negatives i suposaran un repte per a l’estabilitat econòmica i financera mundial. Els països emergents s’enduran la pitjor part”, assegurava el líder xinès a la passada conferència de Davos.

De fet, si el PIB de la Xina ha mostrat símptomes de recuperació després de la pandèmia, ha estat només gràcies a les exportacions, que han augmentat un 30% durant tot el 2021. En canvi, les vendes majoristes i minoristes dins el mateix país no superen l’1,7% i el 3,9% respectivament, en relació amb el 2020, any en què es va aturar de cop el creixement del líder asiàtic pels efectes de la Covid-19.

Així les coses, a la Xina li interessa molt més continuar exportant sense problemes que controlar la inflació. I té raons de pes per voler-ho. Segons un informe elaborat per la Universitat William & Mary, la Xina ha colonitzat literalment el mercat emergent els darrers anys. Tal com mostra la gràfica de dalt, prop de 70 països en vies de desenvolupament han contret deutes amb la Xina que superen el 5% del seu PIB.

Si una acció combinada de la Reserva Federal dels Estats Units, el Banc Central Europeu i el Banc d’Anglaterra incrementa els tipus d’interès, això amenaça la solidesa d’aquestes economies emergents, que es veuran amb seriosos problemes per retornar el deute sobirà, tal com explica Dudley. En aquest context, qui en sortirà perdent és principalment la Xina, que ha concedit molts d’aquests deutes.

Una crisi en cadena de dimensions desconegudes

Els experts avisen que els primers efectes d’aquesta crisi de deute en cadena arrossegaran tot el sector immobiliari xinès, que ja ha donat bones mostres de tensió els darrers mesos amb la fallida del segon gran grup immobiliari del país, Evergrande, per unes polítiques financeres dubtoses que han donat ales al deute sobirà —i, ara, el posen en risc.

Segons vaticina el Banc Mundial, “els riscos i costos potencials d’un contagi pel fort descalabrament de les grans empreses, especialment en el sector immobiliari —amb passius dins i fora de les fronteres que ascendeixen a gairebé el 30% del PIB i amb forts vincles amb diverses parts de l’economia mundial—, superen amb escreix qualsevol dany potencial derivat de la fallida d’una gran empresa industrial típica”.

Sigui com sigui, i sempre que es confirmin les decisions de política monetària de l’Occident capitalista, venen mesos complicats, tant per a les economies emergents com per al gegant asiàtic —i, en conseqüència, per a tot el planeta—. Si les prediccions més pessimistes es compleixen, haurem de començar a prendre mesures per afrontar aquesta crisi de deute que ja sembla inevitable.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’art digital és capaç de qualsevol cosa: ha batut el rècord en vendre’s una obra d’art per 69 milions de dòlars. Gràcies a la unió d’art i tecnologia, s’han obert nous sentiments humans que han fet que es pugui viure l’art d’una manera molt més intensa, incloent-hi eines noves molt més interactives.

El món de l’art evoluciona amb nous recursos per a arribar a tots els públics, i amb la tecnologia aconsegueix fer-nos sentir el que l’art vol expressar; les llums, la perspectiva i el so ens poden desplaçar a una altra dimensió.

En 1826, Joseph Nicéphore Niépce va començar a vincular fotografia i art en fer les primeres còpies fotogràfiques d’obres pictòriques i en intentar plasmar la realitat amb un sentit artístic, més enllà de la mera captació d’imatges.

Entenem l’art com l’activitat en la qual l’home recrea, amb una finalitat estètica, un aspecte de la realitat o un sentiment en formes belles, valent-se de la matèria, la imatge o el so.  Si parlem de tecnologia, el podem definir com la recerca de satisfer les necessitats i els desitjos humans. La tecnologia busca resoldre problemes pràctics utilitzant en part la ciència.

Noves tecnologies, noves perspectives

L’art i la tecnologia sempre han existit com a unió, però avui dia és molt més evident la vinculació entre tots dos. I, si això s’ha aconseguit, és gràcies a l’ús de desenvolupaments tecnològics cada vegada més sofisticats.

Una de les tècniques més innovadores ha estat el video mapping, on s’utilitzen projectors de vídeo per desplegar una animació o imatges sobre superfícies reals aconseguint un efecte artístic i fora del comú. Aquesta tècnica es basa en els moviments que crea l’animació (2D i 3D) sobre aquesta superfície.

El mapping més conegut és el que veiem sobre els edificis monumentals acompanyats de sons per a efectuar un major espectacle.

Amb aquesta tècnica s’ha permès interaccionar amb el públic i es crea una relació amb l’art, la tecnologia i la societat.

Moltes marques han aconseguit arribar al seu públic objectiu mitjançant aquesta tècnica. Han recreat, per exemple, una peça d’alta joieria perquè no només el públic vegi la joia exposada, sinó com endinsar-s’hi, per tenir-ne una percepció diferent.

Enrere van quedar les projeccions planes. El mapping pot projectar-se sobre objectes del món real, com un edifici, i plasmar imatges en les parets sense cap mena de distorsió.

Mapping a Barcelona amb motiu del Llum BCN Festival de 2016.

L’últim i més revolucionari

L’auge de l’art digital és imparable, i fa poc s’ha batut el rècord. L’artista digital multimilionari Mike Winkelmann, conegut com a Beeple, ha fet possible que la seva obra d’art s’hagi venut per 69 milions de dòlars. La tecnologia que ho ha fet possible té nom propi: NFT (Non-Fungible Tokens).

Winkelmann fa més de quinze anys que ho fa, però ha estat ara que ha aconseguit que el seu collage de 5.000 imatges el posicioni com l’artista digital més cotitzat.

Una cosa mai vista! El passat 25 de febrer, la seva obra va sortir a subhasta per un preu inicial de 100 dòlars; en una setmana, la seva cotització va arribar a assolir els 14 milions, però el que no s’esperava Mike és que arribés a la xifra de 69 milions de dòlars. L’obra que ha aconseguit assolir aquesta xifra és «Everydays – The First 5000 Days». Dit per l’autor, és una obra on «les peces individuals estan organitzades en un ordre cronològic imprecís: en acostar les imatges, es revelen imatges abstractes, fantàstiques, grotesques o absurdes, profundament personals o representatives de l’actualitat».

Comparant el passat amb el present, «Els lliris» a l’oli sobre llenç de Van Gogh, que va subhastar també Christie’s, es va vendre per 20 milions de dòlars menys que l’obra de Beeple.

Altres maneres de poder crear art

Parlem amb Alfredo Acosta, arquitecte, que ens comenta que l’arquitectura i la llum estan molt de moda. Ell té un nou projecte personal que està enfocat a l’espai que es genera amb la llum. L’objectiu és descobrir nous espais diferents dels que estem acostumats. Ens posa l’exemple de la tipografia: si engrandim una lletra, si n’augmentem 14 vegades l’escala, s’està generant un espai, ens podem introduir en la lletra i, si la il·luminem d’una manera sincronitzada amb la persona que estigués habilitant l’espai de la lletra, a través de sensors, podríem aconseguir aquestes sensacions, perquè puguin interactuar persona, espai i llum.

Ben aviat tindrem més detalls sobre la seva exposició. T’imagines poder descobrir què hi ha a dins de la inicial del teu nom?

On veure art digital

Si ets a Barcelona, no et perdis l’espai IDEAL, un laboratori creatiu que té com a objectiu la investigació, creació i desenvolupament de la tecnologia aplicada a entorns i experiències immersives com la realitat virtual o la realitat augmentada, entre altres. Avui dia podràs veure KLIMT: una producció immersiva de gran format centrada en l’obra del pintor modernista.

Klimt, l’experiència Immersiva a IDEAL.

I en el mateix espai es porta a terme el Kabaret Fledermaus (cabaret de la Ratapinyada), que els autors creen com «una reivindicació del mític cabaret vienès de principis de segle XX a través de l’art, la música, la tecnologia i la ciència». En aquest espai, la tecnologia aconsegueix crear una experiència per endinsar-se en l’art amb els cinc sentits.

Segur que, després d’haver llegit aquest article, ja no penses que l’art és avorrit i difícil d’entendre. Gaudeix de l’art digital i endinsa’t en obres l’autor de les quals probablement mai va pensar que es poguessin visualitzar d’aquesta manera.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!