La revolució dels clavells: Celeste Caeiro

Aquesta setmana ha mort a Portugal Saraiva de Carvalho, el militar que va liderar el cop que va fer caure la dictadura de Salazar. Però la seva història hauria estat molt diferent si no hagués estat per una treballadora d’una cafeteria que amb el seu gest va canviar la història del seu país. Ella és Celeste Caeiro.

 

El 25 d’abril de 1974 semblava un dia com qualsevol altre a Portugal, un país que no celebrava eleccions des de 1925. Però el règim dictatorial de Salazar, succeït per Marcello Caetano, estava a punt d’esfondrar-se gràcies als clavells de Celeste Caeiro, humil treballadora d’una cafeteria de Lisboa.

En arribar al seu lloc de treball, va descobrir que aquell dia era de tot menys normal: durant la nit anterior, s’havia produït un aixecament militar contra el règim dictatorial portuguès; els soldats havien ocupat els punts estratègics del país, com ports i aeroports, i havien demanat a la població que es quedés a casa. L’operació la liderava el capità Otelo Saraiva de Carvalho.

Veient que la situació podia esdevenir crítica, el gerent del local va enviar cap a casa tots els seus treballadors amb una petició: ja que la situació feia impossible celebrar l’aniversari del local que tenien planejat, demanava als seus empleats que s’enduguessin els clavells que havien adquirit per a la celebració als seus domicilis. 

Caeiro, però, no va fer cas de l’advertència del seu cap i de les seves amigues, i, en lloc de dirigir-se cap a casa seva, va decidir en canvi agafar el metro en direcció al centre de Lisboa, a la coneguda Plaça de Rossío, per a poder observar com anaven evolucionant els esdeveniments. 

 

El dia que les flors van substituir les armes

Plena de curiositat, va aproximar-se a un soldat a preguntar-li pel que estava passant, i aquest li va demanar un cigarret. Malauradament, ella no en tenia cap, així que va pensar a comprar-li alguna cosa per a menjar, però, a causa del cop d’estat, totes les botigues i restaurants pròxims estaven tancats. Així doncs, va donar-li l’única cosa de la qual disposava en aquell moment: un clavell.

El militar no va dubtar en col·locar el clavell al forat del fusell que portava, simbolitzant la nul·la voluntat de disparar la seva arma. Tot seguit, la resta de soldats de l’escamot van seguir l’exemple del primer soldat, i, a mesura que Caeiro els repartia els clavells de què disposava, ells se’ls anaven col·locant de la mateixa manera.

Irònicament, aquest gest va córrer com la pólvora per la plaça i per tota la ciutat, fent visible la intenció dels revolucionaris de no disparar les seves armes. Un cop el govern del règim es va rendir, els clavells van acabar convertint-se en el símbol de la revolució i el perquè del seu nom.

 

L’absència de reconeixement per a Celeste Caeiro

Molts cops tendim a fixar-nos en les parts més boniques i positives de les històries, però val la pena també reconèixer les negatives. En aquest cas, l’absència de reconeixements que ha patit Caeiro al llarg de la seva vida.

Tot i haver donat nom a la revolució que va canviar el rumb del seu país, Caeiro és encara desconeguda per molts dels seus compatriotes, i, en lloc de rebre homenatges, sobreviu encara ara amb la pensió mínima de 370 euros, la qual destina en gran part a pagar el lloguer del seu apartament, una situació que ens hauria de fer reflexionar sobre el tracte que de vegades donem a qui ho dona tot sense demanar res a canvi.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Management

Lideratge femení

5min lectura

Espanya estableix, per llei, que en els càrrecs directius privats les persones del mateix sexe

Cultura

Dones economistes

4min lectura

Al llarg de la nostra educació hem après grans referents que han marcat la història per les

Comunitat

Extraordinaria

4min lectura

La xarxa d’emprenedoria femenina Extraordinaria ha esdevingut un espai de



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. Carme Marin benedictoCarme Marin benedicto says:
    Carme

    M ha agradat molt. No coneixia el. Nom d aquesta heroina

    • Oriol Garcia FarréOriol Garcia Farré says:
      Oriol

      Perfecte, Carme. La cosa important és aportar valor a La Plaça. Ens veiem allí!

      Fa 2 mesos
  3. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    “Molts cops oblidem rette el tracte adient a qui ho dona tot sense rebre res” això ho resumeix tot

  4. Josep RuaixJosep Ruaix says:
    Josep

    Pensions……….
    Molt be l’explicacio 👍

Deixa una resposta