Empreses de proximitat que inspiren: Cooperativa de Vins CEVIPE

En aquests moments, més que mai, cal apostar pels productes de proximitat, perquè es pugui continuar la tasca que desenvolupen 8000 viticultors i els 800 cellers que hi ha a Catalunya. Cellers que, amb el confinament i el tancament de restaurants i bars i l’aturada de l’exportació, estan tenint dificultats per arribar a les seves vendes estimades i fer front a les despeses d’estructura

La cultura, la tradició i el paisatge del vi formen part de la història de Catalunya. El nostre país compta amb 12 denominacions d’origen que avalen la qualitat dels nostres vins: Alella, Catalunya, Cava, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla del Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta. En cada una d’aquestes zones, la geografia, el clima i les varietats de raïm fan que els vins elaborats a Catalunya siguin diversos entre ells, però amb un denominador comú: productes de qualitat gràcies a la dedicació i l’afany de superació dels productors i elaboradors.

• Catalunya, bressol de la viticultura 

CEVIPE (Centre Vinícola del Penedès) és una empresa cooperativa de segon grau que integra 16 cooperatives vinícoles arrelades al territori de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf, el Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà. La seva missió és oferir recursos tècnics i humans per a millorar la renda econòmica dels viticultors i, per tant, orienten els seus objectius en un procés de millora continua, des de la qualitat del cultiu de la vinya fins a l’elaboració i comercialització dels vins i caves. El compromís amb el territori és un actiu exclusiu, emparant els seus productes sota el distintiu de qualitat de les diferents Denominacions d’Origen de Catalunya i de la Denominació d’Origen Cava.

L’entitat va néixer l’any 1985, quan les cinc cooperatives del Baix Penedès Albinyana, Bellvei, Llorenç, Calafell i Vendrell van fundar la cooperativa de segon grau amb la finalitat de facilitar els processos d’innovació i modernització, al mateix temps que reduïen costos i s’assolia una concentració en el volum d’oferta en el mercat del cava. El bon funcionament i l’augment de la demanda d’aquests vins va propiciar el procés d’integració de més cooperatives al grup. 

Gràcies a la unió d’aquestes cooperatives es va poder invertir en equips de refrigeració per fermentar el most a temperatura controlada, un sistema que es començava a estendre a altres punts d’Europa i que a Catalunya encara era residual. El sistema d’elaboració tradicional quedava enrere i començava una nova era pel que fa a la qualitat del vi. El mercat demanava vins afruitats i de gust agradable, i això només es podia aconseguir fermentant els mostos a baixa temperatura, per evitar la vaporització de les aromes. En aquests vins, la demanda ja era molt superior i seguia creixent.

• De Catalunya a Europa: els vins catalans s’obren camí

L’incentiu econòmic, juntament amb la visió de futur dels dirigents de CEVIPE, va facilitar la posada en marxa d’un sistema productiu modern i de qualitat que va afavorir la conquesta dels mercats i, com a conseqüència, l’increment de clients. Això va motivar el procés d’integració de més cooperatives al grup, i va suposar un important esforç econòmic en el sector cooperatiu d’aquesta regió que va veure imprescindible modernitzar els seus cellers per obtenir el vi base que demanaven les empreses comercialitzadores del sector.

A finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta, CEVIPE va començar a obrir-se a Europa per donar a conèixer els seus vins, principalment a Alemanya, França i Luxemburg. Actualment, el volum d’exportació està al voltant d’un 20%. L’obertura a Europa va professionalitzar i ampliar els punts de mira de la cooperativa, que juga un paper primordial en l’equilibri de l’oferta i la demanda en benefici del manteniment de les explotacions vinícoles de la zona.

CEVIPE té més de 2.200 socis viticultors, aquests cultiven més de 6.200 hectàrees, amb una producció mitjana de 55 milions de quilos cada any i una facturació mitjana de 30 milions d’euros anuals. Estan presents a 5 Denominacions d’Origen diferents.

A més de les seves 3 agrobotigues situades al poble del Vendrell i a L’Arboç, compten amb una pàgina web des d’on es pot comprar còmodament des de qualsevol punt amb connexió a internet i, fins i tot, demanar encàrrecs a domicili.

• Un Sant Jordi marcat pel vi

A Catalunya hi ha 62 cooperatives vitivinícoles que elaboren el 50% del vi català i aglutinen més de la meitat dels viticultors. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va dur a terme un concurs el dia de Sant Jordi de l’any passat, en plena pandèmia, on demanaven als participants “Amb quin llibre i vi de cooperativa celebraràs Sant Jordi?”, una iniciativa molt celebrada des de casa sota el hastag #santjordiacasa que impulsava, de forma divertida, una nova manera de celebrar la diada a través del vi. El guanyador va ser Jaume Rojals, amb una publicació a Facebook, que recomanava el vi “Llàgrimes de Tardor” de la cooperativa Sant Josep Wines, de Bot, i el llibre “L’Església del Mar”, va ser escollit mitjançant un sorteig aleatori en línia entre tots els participants.

El resultat: els usuaris van recomanar més de 50 vins cooperatius i, a través dels perfils de Twitter i Facebook de la FCAC, es van rebre nombroses publicacions de consumidors recomanant llibres, juntament amb aquests 50 vins d’arreu del territori. Les cooperatives que van ser més representades van ser Cellers Domenys, Celler Batea, Celler Cooperatiu de Gandesa, Empordàlia i Sant Josep Wines. També se’n van recomanar vins del Celler Cooperatiu de Garriguella, Vinícola del Priorat, Cooperativa de Bràfim, Covides, Celler Cooperatiu d’Espolla, Cooperativa Falset Marçà, Vinícola de Sarral, Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre, Cooperativa de Salomó o Cooperativa d’Ulldemolins, entre d’altres.

A les portes d’un nou Sant Jordi, i amb l’esperança de poder-ho celebrar al carrer com era tradició, el sector del vi obre una nova possibilitat a la ciutadania tot demostrant que, encara que ens quedem a casa, si ho fem en companyia d’un bon vi de proximitat, la celebració serà doble. Així doncs, tant si s’omplen els carrers de roses i llibres com si no, amb quin vi cooperatiu celebraràs Sant Jordi aquest any?

Tots n’hem sigut víctimes i, fins i tot, hi contribuïm sense adonar-nos-en. La desinformació, entesa com aquella informació manipulada que es difon amb intenció d’enganyar, és un fenomen tan antic com la comunicació. Combatre les anomenades ‘fake news’ està a l’abast de cadascú de nosaltres.

“La desinformació té una part de falsedat i una part de discurs de l’odi. Per combatre-la ens cal treballar el respecte per l’opinió dels altres, l’empatia, l’ètica i la conversa”. Nereida Carrillo, periodista i impulsora de Learn to Check, adverteix de la raó principal de la desinformació: l’engany. Interessos, poder i informació es barregen en un context social i tecnològic que fa que qualsevol d’aquests continguts es viralitzi i circuli per tot el món en qüestió de segons. La veracitat de la informació traspassa els rols dels periodistes i queda en mans de l’usuari.

La desinformació ha augmentat significativament els darrers anys a causa de les noves tecnologies, que permeten una circulació de la informació més ràpida i global. Però no només les xarxes socials en són altaveus: també ho són els grans mitjans de comunicació, encara que sovint els costi d’admetre-ho. Perquè el fenomen de la desinformació és tan antic com ho és la comunicació i la voluntat del poder hegemònic d’imposar el seu relat. A més, qualsevol informació, ens explica Carrillo, sempre parteix del prisma que aporta l’autor: “La informació objectiva no existeix, sempre hi ha un relat dels fets i expliquem què passa al món a través dels nostres filtres culturals, de gènere o d’edat”, raona.

Convèncer amb arguments

El Col·legi de Periodistes de Catalunya descriu en el primer article del Codi Deontològic que cal informar de manera acurada i precisa. Deixant la recerca de la veritat per a la filosofia, tant en periodisme com en els continguts que es creen i difonen per xarxes el que es persegueix és l’honestedat i la veracitat. La informació ha de ser plural, no ha de confondre, ha d’anar orientada a informar i cal contrastar les fonts per evitar manipulacions. 

Si més no, en tot això és el que ens hauríem de fixar a l’hora de verificar la informació. Un dels objectius ambiciosos de Learn to Check és que qualsevol persona sigui capaç de contrastar la informació que li arribi. Per això només hi ha un camí: la formació en eines i en esperit crític. Gràcies als coneixements que la seva plataforma comparteix en obert, qualsevol pot verificar, sense dependre de mediadors. Una manera d’empoderar la ciutadania aconseguir, entre tots, frenar la desinformació en el que s’anomena verificació distribuïda. La doctora en comunicació també adverteix que a les xarxes ens hem acostumat a defensar la nostra posició des dels extrems: “Els algoritmes de les xarxes socials polaritzen, ens situen a tots en pols oposats i sembla que els matisos no existeixen, que no hi pugui haver intercanvi o converses”.

Veracitat: el filtre el poses tu

En entorns tancats com WhatsApp o Telegram, és molt difícil rastrejar d’on prové la informació, i sovint això ens porta a confondre fonts de confiança amb fonts fiables, ens explica Carrillo. Les fiables són aquelles que han estat contrastades i, per tant, parteixen de la veracitat; mentre que les primeres parteixen de la confiança envers la persona que ens ho envia. Aquest és el principal maldecap de la gent gran, que es deixen endur per la confiança i verifiquen la informació segons qui transmet el missatge o, fins i tot, segons quin mitjà informa d’una notícia.

Per combatre la desinformació, especialment en l’era de xarxes socials, Carrillo defensa que ens cal tornar a la conversa i aprendre a difondre informació i, sobretot, les nostres idees, de forma raonada i amb arguments. “Mentir és una forma molt fàcil i poc ètica de convèncer”, remarca, i afegeix que escoltar a les persones que no pensen com nosaltres, tot i no fer-te canviar d’opinió, et permetrà entendre l’altre. Més empatia i més veracitat per encarar l’era de la comunicació global.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Són petites despeses quotidianes que, al cap de l’any, suposen un daltabaix important en les nostres finances. El president d’11Onze, James Sène, ens dona les claus per identificar aquestes despeses formiga i pal·liar l’efecte que puguin tenir per a la nostra butxaca.

La factura de l’aigua, de la llum, l’assegurança, l’euro diari del cafè… són molts els productes o serveis que consumim diàriament sense aturar-nos a pensar en la despesa que signifiquen. Sigui per costum, per falta de temps o per falta d’alternatives, no revisem periòdicament aquests costos i els assumim sense pensar en l’impacte que anualment ens poden suposar. 

Aquest fet, que ja de per si pot suposar un daltabaix en la nostra planificació econòmica, s’agreuja en contextos econòmics com l’actual, en què l’augment desmesurat de la inflació no es trasllada en un augment de sous.

Les despeses formiga

En el moment en què t’arriben els ingressos mensuals, sabries dir on va a parar cada cèntim? És força comú arribar a final de mes, fer balanç de despeses i no entendre a on han anat a parar els diners. Per identificar aquestes despeses en la teva economia diària, Sène planteja dues grans característiques: “són coses que utilitzem diàriament i que tenen un cost relativament baix, és a dir, totes aquelles despeses imprescindibles que necessitem per començar a fer qualsevol altra cosa”.

Sène planteja l’impacte que pot arribar a tenir un fet tan senzill com parar atenció a totes les nostres despeses que, per fer-nos una idea de l’impacte que pot arribar a tenir en la nostra economia, alerta que “amb l’anàlisi que hem fet, les famílies poden arribar a estalviar 4.000 € simplement parant atenció”. Es tracta, doncs, de canviar el prisma amb el qual analitzem les nostres finances i prioritzar l’estalvi en despeses bàsiques en lloc de retallar en oci o en les nostres vacances. 

Programats per consumir

Part d’aquesta visió consumista s’explica per tot allò que la publicitat i les marques ens fan arribar, “la publicitat ens empeny a fer compres programades, no fem compres intel·ligents” alerta Sène. Des d’11Onze es vol trencar amb aquesta dinàmica i, per això, es posarà a l’abast de tota la comunitat tota aquella informació relativa a aquest tipus de despeses.

A través de comparatives, càlculs i informació bàsica, es posaran sobre la taula totes aquestes dades que ens permetin parar atenció a les despeses formiga sense haver-hi de destinar temps ni esforç.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

En el mercat immobiliari, i concretament en el del lloguer, ens podem trobar amb situacions molt diverses i que poden suposar abusos i incompliments de la normativa vigent en cada moment. Però tots els abusos els pateix el llogater? O el propietari també es pot veure indefens?

El setembre passat, va entrar en vigor la nova Llei de contenció de preus del lloguer (Llei 11/2020 de 18 de setembre), amb l’objectiu de frenar la ingent pujada de preus que s’estava vivint, especialment a Barcelona i àrea metropolitana. Amb aquesta es rebaixa i congela el preu dels nous contractes de lloguer en zones amb alta demanda d’habitatge. S’ha aconseguit una reducció del 4,12% de mitjana.

Amb aquestes mesures, sembla que els polítics responen a les demandes de plataformes i sindicats, en favor d’un habitatge a preus assequibles o, si més no, regulats. Fins i tot, s’ha publicat una Guia Ràpida per conèixer l’abast de la nova normativa.

Quins són els abusos?

És evident que era insostenible mantenir el model alcista en els preus de l’arrendament, tal com ha estat passant els darrers anys. Els llogaters tenen uns drets bàsics que a vegades es veuen vulnerats, i que haurien de denunciar en cas de trobar-se en alguna d’aquestes situacions d’abús:

• En firmar el contracte de lloguer, el propietari ha d’entregar la cèdula d’habitabilitat i el certificat energètic. L’obtenció d’aquests documents té un cost, per la qual cosa, alguns propietaris poden intentar arrendar l’habitatge sense tenir-los, tot i ser obligatoris. Pel lloguer de locals només és obligatori el certificat energètic. 
• Fer un ús pacífic de l’habitatge, sense que el propietari ho pugui pertorbar. Molts cops es produeix l’anomenat bullying (assetjament) immobiliari, que consisteix a fer la vida impossible al llogater perquè marxi, i així poder especular amb aquell habitatge. Aquestes accions les solen dur a terme els grans tenidors, com ara fons d’inversió.
• El propietari s’ha de fer càrrec de les reparacions necessàries i de conservació. El llogater pot fer aquestes reparacions si són urgents, previ avís, i se li podrà descomptar del preu, però a vegades no s’accepten aquestes reparacions com a necessàries, i no hi ha retorn del cost.
• Pot resoldre el contracte i recuperar la fiança, però hi ha propietaris que no la volen tornar, i podria ser que aquests diners no s’haguessin dipositat a l’INCASÒL, tal com és preceptiu. Això pot significar que no s’hagi registrat el contracte de lloguer i, per això, podríem tenir més dificultats per la recuperació de la fiança.

Ara bé, el dret al retorn de la fiança es perd si es deixa l’habitatge amb desperfectes, que poden suposar un cost de reparació.

Protecció dels propietaris

Tot i això, ens podem trobar que el propietari no sigui el culpable d’una relació conflictiva amb l’arrendador. Per exemple, pot passar que l’habitatge no hagi estat llogat legalment, sinó que algú hagi decidit entrar-hi a viure sense permís; que hi hagi impagaments de la renda acordada; o, fins i tot, que hi hagi un mal comportament del llogater.

La nova llei no resol cap d’aquestes situacions en les quals un propietari es pot trobar i que, com a ciutadà, també té dret que se li donin eines per a resoldre-les. L’única previsió que es fa és de cara als petits tenidors que puguin estar en situació de vulnerabilitat, als quals se’ls permet una pujada del 5% del lloguer, per sobre dels màxims establerts.

El propietari es pot trobar en situació d’indefensió amb facilitat, ja que es considera que és la part forta del tracte. Però el cert és que pot veure com un llogater deixa de pagar-li o li fa malbé l’habitatge, i que la solució al problema sempre ha de passar pels jutjats, fet que li suposa un alt cost de temps i de diners. 

La qüestió és que aquesta problemàtica afecta de la mateixa manera als fons d’inversió i a petits tenidors. Amb les noves regulacions, sembla que aquesta situació comença a revertir, ja que tenen en compte la diversitat de propietaris que hi ha, i fan una mica més equitatiu el repartiment de responsabilitats en aquesta bogeria que és el mercat immobiliari.

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

Últimament, es parla molt de les start-ups i de les possibilitats de futur que generen. Aquestes estan envoltades d’idees creatives, innovadores i amb un fort component tecnològic fent que siguin les grans competidores de les empreses tradicionals. Ara bé, també requereixen certes directrius per tal que puguin arribar a tenir un lloc al mercat.

Els sistemes de control són totalment necessaris per poder tenir certa informació de l’empresa, de com s’estan utilitzant els recursos i de com s’estan assolint els objectius. Sense una mínima informació que diagnostiqui com està anant el negoci, difícilment es podran prendre decisions. Assignar responsabilitats i fer un petit organigrama d’aquestes és bàsic. Normalment, això tothom ho veu clar, i els socis, que acostumen a ser els primers promotors de la idea, de manera informal ja es distribueixen les responsabilitats segons els seus perfils i preferències. Aquest fet és clau, i normalment es fa de manera informal.

Passat un cert temps, això fins i tot pot requerir una certa formalització per evitar problemes amb les persones que es puguin anar incorporant. Però més enllà de tenir aquesta mínima formalització dels rols, funcions i responsabilitats, moltes empreses que comencen no es plantegen formalitzar massa el control de gestió. Si a més aquestes empreses es plantegen anar creixent de manera més orgànica i progressiva, moltes vegades no existeix un control formal fins que comencen a venir determinats problemes. Aleshores es comença a veure la necessitat de formalitzar el seguiment d’objectius, fer un pressupost o pla i fer-ne el seguiment i ulteriors ajustos. El què passa és que aleshores, aquest creixement que ha portat a la necessitat de formalització porta a una formalització excessiva, perquè es dona la responsabilitat de tot el que no va bé a la falta de control formal.

Suposa el control una pèrdua de l’ADN de l’start-up?

Cal en aquests casos ser curosos, i anar incorporant els controls formals i revisant els informals a la vegada. Només cal afegir l’estrictament necessari, donat que el control informal ha anat creant una cultura organitzativa i una organització informal que no es poden menystenir i que cal només variar quan creï problemes. Tot allò que les persones fan més enllà del control i que ha portat també a l’èxit, cal continuar-ho fent. Els canvis bruscs no es trobarien justificats quan una part del sentiment de pertinença a l’organització és el que ha ajudat a fer-la funcionar tot i tenir mancances en els controls formals.

Les start-ups es plantegen creixements molt elevats. Des dels inicis aquests creixements s’han de finançar moltes vegades amb recursos externs, i precisament són aquests inversors qui demanaran com està anant la seva inversió i si dona els resultats esperats. Per tant, aquestes start-up, des dels seus començaments ja incorporen professionals experts en la recerca de finançament i també en el control de com estan anant les inversions. Això porta al fet que calgui formalitzar aquest seguiment amb determinats documents, que mostrin a persones externes a l’empresa, com progressa i si es van complint els objectius. Si en aquest moment la start-up entén la importància d’un cert control formal, és probable que les probabilitats de funcionar correctament siguin molt superiors. És un bon moment per aprofitar i fer un pressupost, un seguiment, complementar el control informal existent amb un cert control formal, o fins i tot incorporar algun gestor extern expert.

És molt important ser conscient que les empreses tenen més garanties d’èxit, i encara més en empreses com les start-ups amb creixement ambiciós, si incorporen certs controls formals des del començament. Això sí, tenint en compte tres aspectes molt importants:

1. El control formal ha de ser el mínim necessari i mai ha d’anar en contra dels controls informals o la manera de ser dels emprenedors.
2. El control formal sempre ha de donar valor afegit a la gestió, perquè un mal control formal sempre és pitjor que no tenir control.
3. Ser conscient que a mesura que l’empresa vagi creixent, la tendència a resoldre els problemes incrementant la formalització és elevada.

En realitat els problemes importants se solucionen mirant als sistemes de control informals. De fet, l’infern és aquell lloc ple de lleis que mai es poden complir, i hem d’evitar convertir la nostra empresa en un infern per les persones que hi treballen.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Sigui per afició o per mirar d’estalviar uns diners, cada dia són més les persones que se sumen a reformar casa seva elles mateixes. Molta gent aprofita unes vacances, d’altres uns dies que tenen de descans i fins i tot n’hi ha que van treure profit del confinament per posar aquell parquet, pintar l’habitació, o, els més valents, reformar el bany o la cuina.

El que està clar és que les coses s’han de fer bé, així que si sou dels que esteu decidits a fer un petit o gran canvi a casa vostra, 11Onze us vol donar uns consells perquè la vostra reforma sigui d’allò més ben planificada i lliure de maldecaps. Hem trobat una guia per ajudar-vos en aquesta aventura a la web de l’OCU.

El primer consell que ens donen és que no improvisem. Si, per exemple, tenim pensat reformar el bany, potser seria bo revisar la instal·lació elèctrica i les canonades velles abans de començar. Un altre consell és sobre qui farà aquesta reforma; la farem nosaltres? Ens ajudarà algun amic o familiar o potser necessitarem també l’ajuda d’un fuster o d’un electricista? La web d’OCU ens recorda amb claredat que també cal una planificació ben detallada de tot el procés de treball, prendre bé les mides de tot, i sobretot; assegurar-se que els elements estructurals no es puguin veure afectats per les obres. I no oblidarem mai consultar si per les obres que farem a casa cal alguna autorització per part de l’ajuntament del nostre poble o ciutat, i és recomanable avisar a la nostra comunitat de veïns en cas de tenir-ne. I tant o més important: Disposar del material necessari i de totes les eines que ens caldran per realitzar les reformes. En aquest sentit, és bo recordar que sempre tenim l’opció de llogar el material, sobretot quan és molt específic. 

Què us sembla això de fer obres a casa? No són una bona manera també de fer unes vacances de km 0, d’allò més econòmiques al mateix temps que feu reformes necessàries per casa o restaureu aquell moble pendent de l’àvia? Doncs no us perdeu el vídeo del nostre agent 11Onze Francesc Serra, que potser us pot acabar de convèncer, la decisió, com sempre, és vostra. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El transport de mercaderies segueix creixent, impulsat per un model econòmic globalitzat. Les cadenes de subministrament s’han tornat més complexes i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle s’ha disparat en els últims anys. Només un canvi en els nostres hàbits de consum pot revertir la tendència.

La globalització i l’increment del comerç han fet que cada any es moguin milers de milions de tones de càrrega pel món en camions, vaixells, trens i avions. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) estimava en el 2018 que aquest moviment de mercaderies genera el 8 % de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, i fins a l’11 % si s’inclouen els produïts en magatzems i ports. Si no es prenen mesures, el transport de mercaderies es convertirà en el sector més contaminant pel 2050.

El transport terrestre, bàsicament en camió i furgoneta, representa el 62 % d’aquestes emissions. Tot i que el combustible utilitzat en el transport marítim és molt més contaminant, el fet que la capacitat de càrrega per vehicle sigui molt inferior en el terrestre ho fa molt més ineficient des d’un punt de vista mediambiental. Per la mateixa quantitat de càrrega i distància, el transport per carretera genera més de 100 vegades més CO₂ que el marítim.

A més, el transport de mercaderies per carretera és un sector en ràpid creixement, en part pel l’auge del comerç electrònic i el lliurament a domicili. I es tracta del segment de transport més difícil de descarbonizar, ja que la utilització d’energies netes està molt menys desenvolupada que en el transport de persones.

La llei de la mar

El transport marítim és la columna vertebral del comerç mundial. L’any 2018 es van transportar 11.000 milions de tones de mercaderies per mar i les emissions de CO₂ relacionades van ascendir a més de 700 milions de tones.

La importància d’aquest sector és tal que va quedar fora de l’Acord de París de 2016 i es preveu que en 2050 representi fins al 10 % de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle si no es prenen mesures. La demanda de matèries primeres i el transport de contenidors no deixa de créixer.

Cal tenir en compte que els grans vaixells funcionen amb combustibles fòssils molt contaminants, sobretot fuel pesant, que conté altes quantitats de sofre, cendres, metalls pesants i altres residus tòxics.

Un problema anomenat sofre

Fins l’any 2020, el límit màxim de sofre en els combustibles per al transport marítim era del 3,5 %, mentre que el permès per la Unió Europea en els carburants per al transport per carretera és del 0,00001 %. Una dada publicada pel diari ‘The Guardian’ fa uns anys resulta molt revelador: 15 dels vaixells més grans del món contaminaven tant com 760 milions d’automòbils.

Després d’anys de consultes, l’Organització Marítima Internacional (OMI) va reduir en 2020 el nivell de sofre permès en el combustible per a vaixells del 3,5 % a un 0,5 % aproximadament. Així i tot, la previsió que el trànsit marítim de mercaderies continuï augmentant fins a duplicar en 2050 els nivells de 2005 limita notablement l’impacte d’aquesta mesura.

Més contaminació

Els informes de l’OMI publicats en els últims anys han revelat que, en lloc de reduir-se, les emissions dels vaixells han augmentat un 10 % des de 2008 i continuaran fent-ho si no hi ha canvis dràstics. De fet, si tot el transport marítim fos un país, seria el sisè més contaminant del món, per davant d’Alemanya.

El Comitè de Protecció del Medi Ambient Marí d’aquesta organització va plantejar en 2020 una reducció parcial d’emissions de CO₂ per a aquesta dècada i ampliar la rebaixa fins al 50 % en 2050. No obstant això, l’organització que regula el trànsit marítim internacional va prescindir de les recomanacions i només va acordar mesures a curt termini i no vinculants.

La conseqüència és que les emissions de CO₂ dels vaixells de càrrega continuaran augmentant en els pròxims anys. Si el sector navilier no posa en marxa estratègies verdes, la seva producció de gasos d’efecte hivernacle creixerà un 15 % d’aquí a 2030. I si segueix les recomanacions de l’OMI, aquest percentatge gairebé no variarà.

En aquest context, l’única solució per a frenar l’impacte del transport de mercaderies en el medi ambient passa per canvis en els nostres hàbits de consum personals: sobretot reduir el volum i el pes de les nostres compres, i prioritzar els productes de proximitat.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

L’economia sostenible busca augmentar el benestar social tot promovent un consum sostenible a través d’un sistema financer basat en empreses verdes. Ja sigui a través de la transformació de les que ja existeixen o creant nous negocis. Té com a objectiu reduir la pobresa i garantir un desenvolupament de qualitat a les generacions presents i futures, sense comprometre la salut del planeta, és a dir sense consumir més del que genera la naturalesa.

El desenvolupament d’una economia sostenible a qualsevol territori passa per polítiques dirigides a promoure la utilització de fonts d’energia sostenibles, fomentar la competitivitat d’activitats sostenibles i invertir en la innovació i l’educació. Segons la Llei d’Economia Sostenible del 2011 entenem economia sostenible com “un patró de creixement que conciliï el desenvolupament econòmic, social i ambiental en una economia productiva i competitiva, que afavoreixi llocs de treball de qualitat, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, i què garanteix el respecte per al medi ambient i l’ús racional dels recursos naturals de manera que permet satisfer les necessitats.”

Per què és necessària una economia sostenible?

Els defensors de l’economia sostenible es basen en les previsions mediambientals per a les dècades vinents, que segons els experts no són gaire positives. En aquest sentit, les dades que es tenen amb relació a la petjada ecològica de cara al futur es presenten poc encoratjadores. Els que promouen l’economia sostenible advoquen per utilitzar energies renovables com ara l’eòlica, solar, hidràulica i geotèrmica; per allargar la vida dels productes que consumim, compres de segona mà, lloguer de coses d’un sol ús, etc. Preservar els recursos del planeta, consumir només aliments de temporada, reciclar, evitar els plàstics, la contaminació, etc. D’aquesta manera es podrà garantir la supervivència de les generacions futures i a més, en ser un model productiu més tradicional, requereix més mà d’obra que crearà més llocs de treball.

Però també tenim detractors, que són aquells que se senten còmodes o bé estan acostumats a un sistema econòmic capitalista, que és per al qual ens regim actualment a occident, que consideren poc realista el plantejament de l’economia sostenible. Opinen que és un model de producció que està abocat al fracàs des del principi, per la incapacitat d’abastir totes les necessitats de la població mundial actual.

Característiques de l’economia sostenible

El desenvolupament d’una economia sostenible en qualsevol territori passa pel desenvolupament de polítiques dirigides a promocionar la utilització de fonts d’energia sostenibles, fomentar la competitivitat d’empreses verdes i invertir en innovació i desenvolupament.

Així doncs, aquest sistema socioeconòmic es regeix pels següents eixos fonamentals:

• Protecció del medi ambient: preservar la biodiversitat del planeta, reduint al màxim l’impacte de la contaminació i lluitant contra el canvi climàtic
• Utilització d’energies renovables: promoure l’ús d’energies alternatives que no contaminin i minimitzin l’impacte en l’entorn.
• Apostar per l’eficiència: aprofitar al màxim els recursos que tenim i cuidar aquells escassos, com l’aigua, el que ens permetrà assolir un altre dels pilars de la sostenibilitat econòmica, que és l’eficiència.
• Foment del reciclatge: establir un model d’economia circular en les quals les deixalles generades serveixin per crear nous productes, reduint així la petjada ecològica del sistema de producció actual.
• Limitació del consum: limitar l’ús dels recursos renovables amb la finalitat que aquests no s’utilitzin a un ritme superior a la seva generació. A més, els recursos no renovables han de ser substituïts progressivament per recursos renovables. 
• Millorar el nivell de vida social: fomentar, a través de l’educació i la innovació, la igualtat entre les persones de tots els territoris.

Entre les mesures que poden posar en marxa els organismes públics, hi podem trobar les primes i subvencions als nous sectors econòmics sostenibles com ara les energies netes, o el suport a models de negoci ecològics. A més s’ha de promoure el reciclatge de tota mena de deixalles, l’aplicació de tècniques d’eficiència i estalvi energètic en tots els àmbits de l’economia i la promoció de l’economia circular així com de nous models de ciutats més sostenibles.

La societat actual és insostenible, ja que consumeix recursos a un ritme superior al que genera la naturalesa, per això la relació entre economia i sostenibilitat és molt estreta, si l’energia necessària per a una societat bé de recursos que no són sostenibles, cada vegada seran més cars a causa de la seva escassetat i poden arribar a provocar desequilibris geopolítics i econòmics a mig i llarg terme.

A Catalunya i concretament a Manresa se celebra cada any la fira Ecoviure que mostra les novetats de l’economia sostenible.

Aquesta fira va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta. La fira té una durada de tres dies i s’hi donen cita comerciants, tècnics en sostenibilitat, empresaris i representants d’administracions interessats a conèixer les novetats de l’economia verda.

Si poden trobar estands de productes d’alimentació, d’energies renovables, de productes per la llar, tractaments d’aigua o productes tèxtils.

També fan una edició per a públic infantil i familiar, amb l’objectiu de difondre els valors de l’ecologia i la sostenibilitat, amb activitats per experimentar, jugar i aprendre. També s’hi troben diversos tallers i propostes per als més petits. Cal que prenguin consciència que cal anar cap a una societat més solidària, justa i respectuosa amb el medi ambient.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Pobles i micropobles de Catalunya pateixen despoblament des de fa dècades. Una tendència marcada per les oportunitats laborals i la centralització del teixit empresarial a les ciutats que la pandèmia ha capgirat de forma definitiva: torna el desplaçament rural.

Des de l’any 2019 les dades demogràfiques demostren que s’està aconseguint frenar el despoblament rural a Catalunya, gràcies a vora 4.000 persones que s’hi han desplaçat. Des d’aleshores, i en especial des de la pandèmia, les xifres no han deixat d’augmentar. L’Ajuntament de Barcelona constatava a principis de 2021 que més de 13.000 empadronats havien abandonat la ciutat per marxar de l’àrea metropolitana o a municipis rurals. 

Cada cop més gent teletreballa des dels pobles. La cap d’agents 11Onze Lara de Castro, ens explica com fer-ho.

L’administració incentiva el repoblament rural 

Des dels Ajuntaments, l’objectiu és captar nous habitants, principalment famílies i gent jove que frenin l’envelliment de la població rural. Però aconseguir-ho només serà possible si s’hi sumen tots els actors.

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat es va llançar, a finals de 2020, el programa de promoció de l’habitatge en el món rural. Dos milions d’euros destinats a rehabilitar habitatges en desús per afavorir el trasllat de noves famílies. En pobles com Garidells, a l’Alt Camp, és precisament la manca d’habitatge que els ha portat a perdre 18,8% dels seus habitants en els darrers deu anys fins a situar-se en 190 empadronats.

També entra en joc la gestió des de les Diputacions, com és el cas de la Diputació de Lleida que dies enrere presentava la nova partida pressupostària per frenar el despoblament a través d’accions com incentivar la connectivitat digital o el teixit empresarial. En l’àmbit local els Ajuntaments també creen campanyes de promoció, ja sigui a través de rehabilitació d’espais, ajudes a persones joves, o posar el focus en els avantatges de la nova vida que se’ls ofereix, com va fer l’Ajuntament de Cardona amb la campanya “Una nova vida”.

Des del teixit social, per altra banda, s’han creat iniciatives ciutadanes per omplir de vida els pobles. És el cas de Repoblem, el compte que ha revolucionat les xarxes socials unint projectes i oportunitats de l’àmbit rural i persones que hi poden estar interessades.  

La psicologia avala els beneficis de la vida rural

El psicòleg social i mediambiental Mathew White va realitzar un estudi amb 10.000 persones durant divuit anys i va constatar que les persones amb més contacte amb la natura presentaven menys fatiga mental, taxes de depressió més baixes i més qualitat de vida.

La capacitat de desconnexió, d’allunyar-se del ritme frenètic i l’estrès visual de la ciutat o la facilitat per accedir a productes naturals i ecològics són alguns dels avantatges que els habitants rurals valoren més. També augmenta el sentiment de pertànyer a una comunitat, i això pot reduir la sensació d’aïllament i soledat. 

És el cas de la Susanna, que durant vint anys ha viscut a Pallejà i ara torna amb tota la família a Gandesa, d’on és originària. És sanitària, i per ella i la seva família el confinament va ser el punt decisiu per tornar al poble. Els avantatges estan clars: “més llibertat, i amb la pandèmia, també molta més seguretat”. La contrapartida va ser el canvi de vida social, ja que són poques les amistats que hi viuen tot l’any. 

L’exclusió financera i digital, l’assignatura pendent 

Exclusió financera, digital o de comunicacions són els principals reptes als quals s’enfronten els pobles. El sistema de comunicacions, de transport i fins i tot el teixit empresarial està clarament centralitzat a les grans ciutats, i això pot suposar un gran repte pels seus habitants, que s’han de desplaçar per fer qualsevol gestió. 

La pandèmia ha demostrat que tenir accés a la xarxa digital obre un món de possibilitats per treballar o estudiar des de qualsevol punt. Més llibertat individual per decidir, però amb un gran condicionant com és la connectivitat.

Catalunya afronta el repte de portar connexió a totes aquestes zones en un escenari tecnològicament inèdit en què es postula internacionalment com a punt estratègic pel desenvolupament de l’estratègia 5G. Una revolució en el món de les comunicacions que vol oferir a Catalunya la consolidació intersectorial del teixit social i productiu. Fomentar una nova indústria tecnològica, atraure talent, situar-se com a líder mundial en 5G i unir administració i operadors de telecomunicacions per accelerar el desplegament i la cobertura del 5G a tot el territori.

Reptes, projectes i demandes que configuren el mapa actual del despoblament a Catalunya i demostren que el full de ruta, en aquest sentit, queda clar: si la distribució territorial ha d’incloure en els pobles, els pobles han de tenir accés a tots els serveis.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La primera societat de banca moderna a Catalunya va ser fundada l’any 1844. Fou el Banc de Barcelona i en els seus inicis va orientar-se al finançament d’empreses.

Aquesta banca va destacar per ser la primera banca de l’estat en fer emissió de bitllets, tal com explica el periodista Sergi Hernández, a la web de Btv. El periodista també fa èmfasi en el fet que el banc no va centrar-se només a fer circular bitllets per l’estat, atès que en aquell temps l’emissió de bitllets era deslocalitzada, sinó que també va ser el primer a ajudar al comerç i la indústria. 

Els primers bitllets del banc eren completament artesans. Per evitar que fossin falsificats, es feien amb moltes floritures i s’enganxaven a un talonari. Les figures també eren un punt important per la seva difícil reproducció, fent que així fos més difícil poder-los falsificar. Hernández també ens recorda que hi havia dues figures femenines, en alguns bitllets d’aquesta època: una figura femenina representava Espanya, i una altra figura femenina representava Barcelona, com a símbol de les mares del banc.

Als bitllets una figura femenina representava Espanya, i una altra Barcelona, com a símbol de les mares del banc.

El periodista ens recorda que el Banc de Barcelona, als seus inicis, va anar sobre rodes fins que va patir les primeres crisis. Concretament, el 1874 va deixar d’emetre bitllets dels bancs provincials, i això va fer que deixés de funcionar com a banc comercial. Posteriorment, sota els efectes de la crisi a Espanya després de la Primera Guerra Mundial, el Banc de Barcelona va fer fallida el 1920.

I el mateix any de la seva fallida, el 1920, va néixer a Reus el Banc de Catalunya. Aquest hòlding bancari va ser creat pels financers locals Francesc i Eduard Recasens, i Evarist Fàbregas, com escriu Marc Pons, a El Nacional. Aquestes tres persones, propietaris de diferents bancs al nostre país, com explica Pons, van agafar les restes que quedaven del Banc de Barcelona i les van afegir a la seva nova entitat bancària, anomenada Banc de Catalunya. Pons també ens recorda que el banc va començar a créixer i a obrir sucursals arreu de Catalunya i fins i tot al País Valencià, i l’any 1930 va internacionalitzar-se amb l’obertura d’una oficina del Banc de Catalunya a París. Però la història d’aquest nou banc va ser curta. Com bé diu al seu article del Diari El Nacional el periodista Marc Pons, el dia 2 de juliol de 1931, el ministre Prieto va ordenar retirar els saldos que tenien Campsa i Cepsa dins del Banc de Catalunya, i que representaven més del 50% dels dipòsits de l’entitat. Particulars i empresaris també van treure els seus dipòsits, i això va fer caure el Banc de Catalunya pocs dies després. I amb la fallida al coll i el banc d’Espanya negant-se a finançar el Banc de Catalunya, es va fer impossible atendre les obligacions compromeses que venien de l’activitat de Campsa i Cepsa. Així doncs, l’any 1931 va haver de tancar les portes.

I amb el Banc de Catalunya amb la fallida al coll, i el banc d’Espanya negant-se a finançar el Banc de Catalunya, finalment el Banc de Catalunya va fer fallida el 1931.

Avui, als Països Catalans, resten en funcionament dues caixes d’estalvis, les conegudes Caixa d’Ontinyent i Caixa d’Estalvis de Pollença. També diferents cooperatives de crèdit, com per exemple Caixa d’Enginyers o Caixa de Guissona. A part, tenim una desena de bancs, una entitat de diners electrònics, diferents agències de societats de valors, societats gestores d’institucions d’inversió col·lectiva i societats cooperatives amb serveis financers segons les dades de la llista d’entitats financeres als països catalans. 

Però estem en una època de canvis en la societat, la pandèmia ha accelerat el què ja s’hagués produit de manera més progressiva, que és la necessitat de reinventar la nostra manera de viure, de ser més ètics i més sostenibles. Això ha creat la necessitat d’una banca de futur, una banca que s’adapti a totes les generacions, amb una resposta clara, que sigui transparent i on els seus clients siguin tractats com persones, atenent les seves necessitats reals amb transparència i de manera simple. Estem deixant enrere la banca tradicional. Sense desmerèixer una història de bancs i caixes que han marcat i deixat empremta en l’economia catalana, ara toca reinventar-se, toca arremangar-se i amb uns quants cops d’aixada fer com hem fet sempre els catalans, cultivar la terra per fer néixer la nova banca que el país necessita.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!