For years we have been witnessing a change in shopping habits. While in traditional commerce customers physically visit the shop, look, choose and pay, in e-commerce the essence is exactly the same, but in the digital world. So one defines the other, but what are the differences? The agent Mònica Cornudella sums them up.
The first big difference between one and the other, of course, is the space: the physical shop or the virtual shop. With e-commerce, you can buy from home, and this is a great advantage. The second difference is also in favour of e-commerce: the opening hours. While in traditional commerce we have to stick to a set opening hours, in e-commerce we can shop at any time of the day. In addition, location is a third differentiating factor: while one allows you to buy locally, with the other you can find products from the other side of the world.
But beware, because the fourth difference is the relationship between the buyer and the seller, and on this point who benefits the most, today, is traditional commerce, because physical shopping allows you to establish a close relationship, while in e-commerce the whole process has been automated and the interaction is much colder.
In addition, there is still a fifth difference to be taken into account: how the buyer ensures the quality of the product. In traditional commerce, you can touch and compare the products; and in e-commerce you can at most see a good photo gallery or video. The last difference is in payment: which is better, paying on the spot or when the product arrives at your home? Just find out in the video below.
10 differences between commerce and e-commerce
If you liked this article, we recommend you read:
EconomyMarketplace
2 min readJust like a shopping centre, a marketplace describes the platform, in this case a digital
El comerç tradicional esta molt bé, però moltes vegades no tenen el producte que tu vols, malgrat demanar-lo diverses vegades, no et deixen una altra opció que anar al comerç electrònic.
Doncs sí. La globalització ha fet que puguem accedir a tot allò que vulguem, quan abans ens havíem de conformar amb allò que arribava aquí, i això, per unes coses és bo i per d’altres no ho és tant… Moltes gràcies pel teu comentari, Joaquim!!!
Avui m’he adonat que amb el.mercat electrònic tb pots crear vincle amb el repartidor,la que acostuma a venir de Seur estava al cotxe a punt de marxar,jo tornaba de caminar, li he tocat al vidre de la finestra del cotxe
Jo.”bon dia,no hauràs portat un paquet al ….
R.”hola,no bonica jo truco sempre sinó et trobo,que tinguis unes bones festes
Jo.”igualment
M’he quedat amb aquella sensació de relació cordial venedor-client ,
El món digital i comerç electrònic no té perquè sé impersonal
Totalment d’acord, Alícia! Per més electrònic i digital que sigui el comerç, la interacció humana no l’hauríem de perdre mai.
Bon article. Presenta de manera clara i contundent els beneficis i pèrdues de les dues maneres de comprar. Crec que un sistema mixt és el més viable i agraït per a mi. Bon article
Efectivament Francesc, jo també crec que la combinació perfecta és fer-ho tant de forma física com digital! Gràcies pel teu comentari i per seguir-nos!
👌
Gràcies, Joan!!!
“Anar a comprar” és com un ritual, una manera de conviure. Es clar, per les noves generacions, és diferent, comprar és un simple intercanvi. De fet, mirat fredament només és això. Anar a comprar com qui passeja serà només una tradició que mirarem de no perdre.
Per altra banda també hi ha el fet de que quan es compra per internet roba o sabates, posem pel cas, el gran argument es que ho pots tornar sense cost. Però si que hi ha cost. Les furgonetes de transport que no paren, amunt i avall. Es penalitza el transport privat de persones i en canvi d´aquest no se´n parla. Si compres al teu poble o ciutat , com a molt agafaràs el transport públic per moure’t i mirar botigues. T’emproves la roba o les sabates i llestos. A més, al caminar has fet exercici físic i t’estalvies el gimnàs gairebé obligatori a causa de la vida sedentària.
Molta raó, Mercè. Gràcies per les teves aportacions.
Jo sóc més de comerç tradicional, no ens podem permetre el luxe de perdre el comerç de barri.
Gràcies Manel, la veritat és que s’ha anirà combinant.