Hace años que asistimos a un cambio en los hábitos de compra. Mientras que en el comercio tradicional los clientes visitan físicamente la tienda, miran, escogen y pagan, en el comercio electrónico la esencia es exactamente la misma, pero en el mundo digital. Así que uno define al otro, ¿pero cuáles son las diferencias? Las resume el agente Mònica Cornudella.
La primera gran diferencia entre uno y otro, está claro, es el espacio: la tienda física o la tienda virtual. Con el comercio electrónico, se puede comprar desde casa, y esto es una gran ventaja. A favor del comercio electrónico también juega la segunda diferencia, el horario. Mientras que en el comercio tradicional nos tenemos que ceñir a un horario comercial, en el comercio electrónico podemos comprar a cualquier hora del día. Además, la ubicación es un tercer factor diferencial: mientras que el uno te permite comprar de proximidad, con el otro puedes encontrar productos de la otra punta del mundo.
Pero, alerta, porque la cuarta diferencia es la relación entre el comprador y el vendedor, y en este punto quién sale más beneficiado, hoy por hoy, es el comercio tradicional, porque la compra física permite establecer una relación próxima, mientras que en el comercio electrónico todo el proceso se ha automatizado y la interacción es mucho más fría.
Además, hay que tener en cuenta aún una quinta diferencia: cómo el comprador asegura la calidad del producto. Si en el comercio tradicional, puedes tocar y comparar los productos, en el comercio electrónico como mucho puedes ver una buena galería de fotografías o videos. La última diferencia es en el pago: ¿qué es mejor, pagar en el momento o cuando te llega el producto a casa? Acaba de descubrirlo en el video de abajo.
Diferencias entre el comercio y el e-commerce
El comerç tradicional esta molt bé, però moltes vegades no tenen el producte que tu vols, malgrat demanar-lo diverses vegades, no et deixen una altra opció que anar al comerç electrònic.
Doncs sí. La globalització ha fet que puguem accedir a tot allò que vulguem, quan abans ens havíem de conformar amb allò que arribava aquí, i això, per unes coses és bo i per d’altres no ho és tant… Moltes gràcies pel teu comentari, Joaquim!!!
Avui m’he adonat que amb el.mercat electrònic tb pots crear vincle amb el repartidor,la que acostuma a venir de Seur estava al cotxe a punt de marxar,jo tornaba de caminar, li he tocat al vidre de la finestra del cotxe
Jo.”bon dia,no hauràs portat un paquet al ….
R.”hola,no bonica jo truco sempre sinó et trobo,que tinguis unes bones festes
Jo.”igualment
M’he quedat amb aquella sensació de relació cordial venedor-client ,
El món digital i comerç electrònic no té perquè sé impersonal
Totalment d’acord, Alícia! Per més electrònic i digital que sigui el comerç, la interacció humana no l’hauríem de perdre mai.
Bon article. Presenta de manera clara i contundent els beneficis i pèrdues de les dues maneres de comprar. Crec que un sistema mixt és el més viable i agraït per a mi. Bon article
Efectivament Francesc, jo també crec que la combinació perfecta és fer-ho tant de forma física com digital! Gràcies pel teu comentari i per seguir-nos!
👌
Gràcies, Joan!!!
“Anar a comprar” és com un ritual, una manera de conviure. Es clar, per les noves generacions, és diferent, comprar és un simple intercanvi. De fet, mirat fredament només és això. Anar a comprar com qui passeja serà només una tradició que mirarem de no perdre.
Per altra banda també hi ha el fet de que quan es compra per internet roba o sabates, posem pel cas, el gran argument es que ho pots tornar sense cost. Però si que hi ha cost. Les furgonetes de transport que no paren, amunt i avall. Es penalitza el transport privat de persones i en canvi d´aquest no se´n parla. Si compres al teu poble o ciutat , com a molt agafaràs el transport públic per moure’t i mirar botigues. T’emproves la roba o les sabates i llestos. A més, al caminar has fet exercici físic i t’estalvies el gimnàs gairebé obligatori a causa de la vida sedentària.
Molta raó, Mercè. Gràcies per les teves aportacions.
Jo sóc més de comerç tradicional, no ens podem permetre el luxe de perdre el comerç de barri.
Gràcies Manel, la veritat és que s’ha anirà combinant.