Fa anys que assistim a un canvi en els hàbits de compra. Mentre que en el comerç tradicional els clients visiten físicament la botiga, miren, escullen i paguen, en el comerç electrònic l’essència és exactament la mateixa, però al món digital. Així que l’un defineix l’altre, però quines són les diferències? Les resumeix l’agent Mònica Cornudella.
La primera gran diferència entre l’un i l’altre, és clar, és l’espai: la botiga física o la botiga virtual. Amb el comerç electrònic, es pot comprar des de casa, i això és un gran avantatge. A favor del comerç electrònic també hi juga la segona diferència, l’horari. Mentre que en el comerç tradicional ens hem de cenyir a un horari comercial, en el comerç electrònic podem comprar a qualsevol hora del dia. A més, la ubicació és un tercer factor diferencial: mentre que l’un et permet comprar de proximitat, amb l’altre pots trobar productes de l’altra punta del món.
Però, alerta, perquè la quarta diferència és la relació entre el comprador i el venedor, i en aquest punt qui en surt més beneficiat, ara per ara, és el comerç tradicional, perquè la compra física permet establir una relació propera, mentre que en el comerç electrònic tot el procés s’ha automatitzat i la interacció és molt més freda.
A més, cal tenir presentar encara una cinquena diferència: com el comprador assegura la qualitat del producte. Si en el comerç tradicional, pots tocar i remenar els productes, en el comerç electrònic com a molt pots veure una bona galeria de fotografies o vídeos. La darrera diferència és en el pagament: què és millor, pagar al moment o quan t’arriba el producte a casa? Acaba de descobrir-ho al vídeo de sota!
Diferències comerç tradicional i e-commerce
El comerç tradicional esta molt bé, però moltes vegades no tenen el producte que tu vols, malgrat demanar-lo diverses vegades, no et deixen una altra opció que anar al comerç electrònic.
Doncs sí. La globalització ha fet que puguem accedir a tot allò que vulguem, quan abans ens havíem de conformar amb allò que arribava aquí, i això, per unes coses és bo i per d’altres no ho és tant… Moltes gràcies pel teu comentari, Joaquim!!!
Avui m’he adonat que amb el.mercat electrònic tb pots crear vincle amb el repartidor,la que acostuma a venir de Seur estava al cotxe a punt de marxar,jo tornaba de caminar, li he tocat al vidre de la finestra del cotxe
Jo.”bon dia,no hauràs portat un paquet al ….
R.”hola,no bonica jo truco sempre sinó et trobo,que tinguis unes bones festes
Jo.”igualment
M’he quedat amb aquella sensació de relació cordial venedor-client ,
El món digital i comerç electrònic no té perquè sé impersonal
Totalment d’acord, Alícia! Per més electrònic i digital que sigui el comerç, la interacció humana no l’hauríem de perdre mai.
Bon article. Presenta de manera clara i contundent els beneficis i pèrdues de les dues maneres de comprar. Crec que un sistema mixt és el més viable i agraït per a mi. Bon article
Efectivament Francesc, jo també crec que la combinació perfecta és fer-ho tant de forma física com digital! Gràcies pel teu comentari i per seguir-nos!
👌
Gràcies, Joan!!!
“Anar a comprar” és com un ritual, una manera de conviure. Es clar, per les noves generacions, és diferent, comprar és un simple intercanvi. De fet, mirat fredament només és això. Anar a comprar com qui passeja serà només una tradició que mirarem de no perdre.
Per altra banda també hi ha el fet de que quan es compra per internet roba o sabates, posem pel cas, el gran argument es que ho pots tornar sense cost. Però si que hi ha cost. Les furgonetes de transport que no paren, amunt i avall. Es penalitza el transport privat de persones i en canvi d´aquest no se´n parla. Si compres al teu poble o ciutat , com a molt agafaràs el transport públic per moure’t i mirar botigues. T’emproves la roba o les sabates i llestos. A més, al caminar has fet exercici físic i t’estalvies el gimnàs gairebé obligatori a causa de la vida sedentària.
Molta raó, Mercè. Gràcies per les teves aportacions.
Jo sóc més de comerç tradicional, no ens podem permetre el luxe de perdre el comerç de barri.
Gràcies Manel, la veritat és que s’ha anirà combinant.