Aprendre a cuinar, aprendre a aprofitar

Al llarg de l’any 2019, 931 milions de tones d’aliments van anar a parar a les escombraries. 11Onze us vol donar uns consells per treure profit del menjar que cuinem a casa, sempre pensant en el fet que, a banda que sigui cuinat a qualsevol lloc del món, l’important és aprendre a cuinar aprofitant cada un dels ingredients.

Tots som conscients de la quantitat de menjar que va a parar a les escombraries, ja sigui al mateix punt de venda dels productes, als restaurants o a casa nostra.  Segons l’informe de malbaratament d’aliments que ha fet aquest 2021 el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), juntament amb WRAP, es calcula que, durant l’any 2019, es van desaprofitar 931 milions de tones d’aliments a tot el món. L’informe també recull que l’11% del malbaratament prové de les llars, i que, a escala mundial, a cada llar es llencen 74 kg de menjar al llarg de l’any. Amb aquesta quantitat de menjar que acaba a les escombraries de totes les llars del món, a 11Onze volem donar uns consells sobre com treure profit de les restes de menjar que tenim a casa.

Cada any, a cada llar del món es llencen més de 70 kg de menjar a les escombraries

Hi ha milers de receptes amb tota mena d’ingredients, gràcies a les quals, amb una mica d’imaginació, podem aprofitar les restes de cada plat cuinat amb uns consells que s’adapten a tota mena de cuines, perquè cada país té la seva gastronomia, però hem de saber treure profit de les restes de cada recepta.

Si el plat que cuinem és de carn o de peix, ens serà útil qualsevol recepta per fer unes bones empanades, unes croquetes o fins i tot unes albergínies o pebrots farcits. Si cuinem patates, i en sobren, podem aprofitar-les per fer una truita, una ensaladilla russa o, per exemple, un estofat. També és encertat, quan cuinem arròs, si en fem més del compte, que el deixem apartat sense la salsa o els ingredients que hi vulguem posar, per poder-lo aprofitar per a altres receptes.

El pa, perquè se’ns conservi millor, com ja feien les nostres àvies, és bo mantenir-lo tapat amb un drap un punt humit: d’aquesta manera, no s’assecarà tan aviat. Tot i això, si s’asseca, es pot aprofitar per fer-ne sopes, torrar-lo o acompanyar-hi amanides.

També ens serà molt útil, si a casa tenim ous a punt de caducar, bullir-los i aprofitar-los també per a sopes o amanides, o barrejar-los amb receptes de carn o de peix.

I, sobretot, no oblidem treure profit de la fruita que està a punt de fer-se malbé: la podem aprofitar per fer macedònies, batuts, melmelades, o bé pastissos. En conclusió: l’important és reduir la quantitat de menjar que acabem llençant a les escombraries.

Llei contra el malbaratament alimentari

El volum del malbaratament alimentari al món és tan gran i tan preocupant que els governs han hagut de promoure lleis per frenar-lo. I, en aquest sentit, a Catalunya, el passat 2020 es va aprovar la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. A part, existeixen diferents aplicacions mòbils on els supermercats i els restaurants venen el menjar sobrant del dia a preus molt reduïts, com ara, l’aplicació Too Good To Go.

Queda molta feina per fer perquè el menjar no acabi a les escombraries de tots els pobles i ciutats del planeta. A 11Onze hem volgut posar el nostre petit granet de sorra amb aquests consells, tot desitjant que en un futur ben proper, tots actuem amb major consciència i responsabilitat davant del malbaratament d’aliments.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Has sentit mai l’expressió “Va més guarnit que un arbre de Nadal”? Quan arriben les festes nadalenques, sembla que tot canvia d’aspecte. Els carrers, les botigues, els monuments, les places i les cases s’omplen de decoracions diverses. Però ens hem parat a pensar si tot aquest ritual pot ser una mica més sostenible?

Arbres, cintes, boles, mitjons, llums, figuretes, garlandes, canelobres… Cada any, a principis de desembre, llums i colors s’escampen arreu de la geografia dels països que celebren Nadal. L’encesa dels llums en espais públics s’ha convertit en un ritual social, però també és un ritual per moltes llars dedicar un temps a decorar espais amb elements nadalencs. 

Encara que el plàstic continua liderant el material amb el qual estan fetes les decoracions nadalenques, els darrers anys el model de societat d’un sol ús sembla que es comença a posar en dubte. És amb aquesta exigència que els elements naturals cada vegada són més presents a les fires i són una bona alternativa. 

Els elements naturals, a més, un cop acabades les festes, són 100% compostables i es descomponen en un espai curt de temps. D’altra banda, si a les moltíssimes fires que hi ha al país no trobes el que busques, sempre hi ha l’opció de fer-los tu mateix, amb el que tens per casa i t’ofereix la natura. Amb una mica d’imaginació s’aconsegueixen fer ornaments únics!

Arbre, garlandes i boles, ‘Do it yourself’

Si bé és cert que tenir un arbre de Nadal artificial, que es pot guardar i tornar a col·locar l’any següent, algú ho pot considerar una pràctica sostenible, perquè el reutilitzes, també és cert que acostuma a ser de plàstic, i, per tant, tardarà uns 400 anys a descompondre’s. D’altra banda, solen ser fabricats a l’altra punta del món i el seu transport ja suposa una petjada de carboni important. 

Atenent tots aquests punts, els arbres de Nadal naturals són una de les opcions a tenir en compte. La seva venda està regulada, són de proximitat i els ajuntaments acostumen a fer una recollida passades les festes. La majoria els reciclen, convertint-los en algunes ocasions en compostatge. Una altra alternativa és fer ús de la imaginació i fer un arbre de Nadal amb materials naturals com ara fustes, cordes, palets, cintes, etc. 

El mateix passa amb les garlandes i les boles de decoració dels arbres. Acostumen a fer-se amb material plastificat. Tenim alternatives més naturals, com les boles i garlandes fetes amb roba, llana, fruita natural (amb pells de taronja i llimona assecades, que a més aromatitzen l’ambient). A internet trobareu molts tutorials de com fer-ne.

Corones i centres de taula

Les corones de Nadal que es pengen a la porta també poden ser fetes per un mateix. Amb filferro, ferments, cartó, podem fer la circumferència que després podem cobrir amb pinyes, peles de cítrics seques, glans, nous, branquillons d’avet, boles i cors de feltre, de roba, de paper, etc. Podem pintar o no els diferents elements amb colors daurats, coure, vermell i platejat; i posar-hi cintes de colors, com ara blaves, vermelles, daurades i platejades.

Nadal és temps de trobada. Els àpats són un dels moments més rellevants de les festes. Els dinars de Nadal i Sant Esteve, el sopar de Cap d’Any i el dia de Reis són ocasions que requereixen una atenció especial en el parament de la taula. 

En ocasions especials, una vegada més, tenir cura dels detalls és important i fer servir  vaixella i coberteria d’un sol ús ens pot alleugerir la feina, però també ens suposa fer un munt de deixalles i que l’ocasió perdi glamur: el menjar no té el mateix gust si se serveix amb plat de paper que amb vaixella de porcellana; i tampoc tastarem igual el vi, ni l’aigua. 

Així que, si podem, sempre és millor fer servir coberts de metall, vaixella de ceràmica o porcellana i copes i gots de vidre o cristall. Una bona vaixella, també es mereix unes bones tovalles i tovallons i, si són de cotó o lli, millor que de paper o plastificades. I, per donar a la taula un toc personal, es pot decorar el centre fent un camí amb branquetes d’avet natural i espelmes que no siguin perfumades, pinyes, fruits secs, etc. Res de centres alts, que ens privarien de veure el convidat del davant!

Embolcalls de regals: la ‘furoshiki’

Cadascú de nosaltres, segons dades de l’Idescat, generem 1,44 quilos de deixalles diàries. Per Nadal, els residus generats per la ciutadania augmenten un 3%, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya. Les restes de menjar, de vidre i de paper i cartó són les que augmenten més. Per això, és important calcular bé les quantitats de menjar i pensar bé els regals que es fan. Si els regals són útils o intangibles (entrades a espectacles, concerts, massatges, subscripcions, etc.), el volum de deixalles es redueix. 

Els embolcalls dels regals també representen una generació extra de residus. Per això, és crucial ser, també, creatius a l’hora d’embolicar els regals. Hi ha moltes maneres de fer-ho, des de fer ús de paper de revistes i diaris, fins a reutilitzar paper d’altres regals. I, una manera innovadora és fent servir un mètode japonès, conegut com a ‘furoshiki’. 

La ‘furoshiki’ és una tela quadrangular tradicional del Japó, que es fa servir per embolicar i transportar objectes, des de roba, ampolles i regals. Vindria a ser com un mocador de fer farcells. El regal és embolcallat amb aquest mocador i el que el rep el pot reutilitzar per embolicar un altre regal. Fins i tot, pot ser que torni a les teves mans embolcallant un regal!

Una altra manera de reduir residus és regalar algun objecte que no fem servir. Per fer l’amic invisible és una bona idea: el que tu no fas servir o no t’agrada li pot agradar a una altra persona. Aconseguir que Nadal, una de les èpoques més consumistes i generadores de residus de l’any, sigui sostenible està, també, a les nostres mans.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La indústria de la moda és una de les més contaminants del planeta. Però es pot evitar? És la ‘slow fashion’ una solució? Es pot comprar de forma més sostenible? Ho debaten la presidenta de BASI Group, Nuria Basi, i la CMO de 11Onze, Gemma Vallet, en un nou Territori 17 de la Xarxa.

Un dels grans aprenentatges de la pandèmia és que podem gaudir de les nostres compres sense deixar de ser sostenibles. Però com fer-ho, en el cas de la moda? “Comprar amb seny, amb sentit comú i amb molta informació. El gran avantatge és que som els consumidors qui triem què volem comprar”, defensa Basi, que lidera una de les distribuïdores de moda més grans de la península Ibèrica i que dona servei a marques com Armand Basi, Lacoste o Cole Haan.

Funcionalitat, qualitat, durabilitat, necessitat… Hi ha diversos factors a tenir en compte a l’hora de triar la roba que lluïm. “Tal com deia la dissenyadora de moda britànica Vivienne Westwood, compra el que t’agrada, usa-ho i que et duri molt”, resumeix Basi. La presidenta de BASI Group és una gran defensora d’arreglar la roba i valora com les generacions passades tenien cura de les seves peces. 

“Ens estem equivocant si pensem que comprar roba nova és més barat que arreglar-la. La comprem, la fem servir, ens cansem d’ella i la llancem o, en el millor dels casos, la reciclem”, es queixa. Segons Basi, sovint tenim uns hàbits que tampoc hi ajuden: ens poden semblar molt pràctics, però que a la llarga no ho són, com deixar la roba dins la rentadora i no estendre-la fins al vespre que arribes a casa o fer servir productes de neteja que no són de qualitat i que malmeten el teixit.

Ser coherents, ser responsables

“És molt important que els productes vinguin amb una etiqueta de traçabilitat, per saber on s’han fabricat”, afirma Basi, que considera que aquest és un debat cada vegada més intens al món de la moda. La presidenta de BASI Group recorda, a més, que la sostenibilitat no només té a veure amb la qualitat del producte, sinó amb tots els processos socioeconòmics a través dels quals es fabrica la roba. 

I exemplifica la coherència en les compres amb un cas concret: “Si entrem a una botiga i ens trobem que una peça de roba només costa tres euros, val més que ens preguntem si tota la cadena de valor s’ha executat amb criteris de responsabilitat”, sosté. Al capdavall, tal com assegura Basi, es tracta de produir i consumir molt menys, però millor.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Segons Greenpeace, el canvi climàtic és el mal del nostre temps i les seves conseqüències poden ser devastadores si no reduïm dràsticament la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per això neixen els mercats de carboni.

Els efectes del canvi climàtic ja són ben perceptibles. La temperatura mitjana mundial ha augmentat 1,1 graus centígrads des de l’època preindustrial. Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), el període entre el 2015 i el 2019 ha estat el quinquenni més càlid registrat fins ara. I el nivell del mar ha pujat cinc mil·límetres l’any entre el 2014 i el 2019. Per a fer-hi front, s’han creat els anomenats mercats de carboni, que permeten limitar i controlar les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en forma de diòxid de carboni.

Els mercats de carboni tenen com a objectiu que puguem reduir les emissions amb el mínim cost possible. Aquells que poden emprendre accions mediambientals, a un cost no molt alt, les desenvolupen. Però ho fan a canvi que aquells que tenen més dificultats per a engegar-les comprin els anomenats bons de carboni, i ajudin a finançar aquests projectes sostenibles. Mitjançant aquest intercanvi, s’aconsegueix un sistema d’emissions més eficient.

Així doncs, els mercats de carboni es basen en la venda o adquisició dels anomenats bons de carboni o certificats de reducció d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquests bons són documents que capaciten el seu propietari a emetre una determinada quantitat de diòxid de carboni i de gasos d’efecte hivernacle.

És a dir, si tens un nombre determinat de bons, tens dret a emetre una quantitat determinada de gasos d’efecte hivernacle anualment. En general, cadascun d’aquests bons equival a una tona de diòxid de carboni, tot i que, segons el tipus de gas d’efecte hivernacle, es pot estipular una quantitat o una altra.

D’obligat compliment per als països rics

El mercat de bons de carboni funciona de manera similar a altres mercats en els quals es té un comprador i un venedor. D’una banda, el comprador està obligat a garantir que pagarà per una determinada quantitat de bons de carboni. D’altra banda, el vendedor ha de garantir que desenvoluparà prou accions mediambientals, com ara reforestacions o gestions forestals sostenibles, per avalar la quantitat de bons de carboni que ha adquirit el comprador.

Existeixen, en general, dos tipus principals de mercats de carboni. Un dels mercats és el d’obligat compliment, els membres del qual són països rics. Aquests països tenen un límit en la quantitat d’emissions de diòxid de carboni que poden emetre a l’atmosfera, gràcies als compromisos internacionals del conveni marc sobre el canvi climàtic del Protocol de Kyoto.

Quan aquests països sobrepassen aquest límit, han de comprar bons de carboni als països que sí que duen a terme accions a favor de la sostenibilitat i de forma acreditada, per comprovar que estan reduint les emissions que el primer grup de països encara no ha deixat d’emetre.

Un compromís signat amb bons

La segona mena de mercats de carboni són els de tipus voluntari. En aquests mercats hi participen països en vies de desenvolupament, però també federacions, organitzacions socials, empreses o consultors, i els seus acords han de ser comercials o civils. Els actors d’aquest mercat estan compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic, per a la protecció dels boscos del nostre planeta, i volen assumir un paper de lideratge en el sector empresarial.

Al capdavall, les empreses i les organitzacions compren bons de carboni perquè volen que la seva contribució al medi ambient sigui reconeguda. També busquen comunicar entre els seus grups d’interès les accions que estan emprenent per a compensar les seves emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle. Igualment és responsabilitat dels usuaris i clients escollir empreses mediambientalment responsables. Encara som a temps de frenar el canvi climàtic.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

El turisme sostenible o ecoturisme és el sector turístic amb més creixement mundial i es basa en la preservació d’espais naturals i el desenvolupament sostenible de les comunitats. Els avantatges són múltiples, però estem disposats a pagar més per contribuir-hi?

“Catalunya és un referent en ecoturisme”, les paraules d’Héctor Ceballos-Lascurain, pare de l’ecoturisme, descriuen l’escenari complex, però optimista, que viu aquest sector a Catalunya. Si es du a terme correctament, els beneficis que pot comportar són múltiples i transversals, començant per trencar amb l’estacionalitat i la descentralització turística. 

Apostar per la sostenibilitat en cada acció

El primer que cal tenir clar és que qualsevol decisió és susceptible de ser sostenible, des d’escollir un restaurant de quilòmetre zero, prioritzar una cervesa local, anar a comprar al mercat del poble d’estiueig en comptes de grans multinacionals, comprar roba de bany en empreses locals o fins i tot escollir les colònies dels fills, amb propostes com les Ecocolònies de la Fundació Pere Tarrés.

Si desgranem les activitats que duem a terme en períodes vacacionals, trobem que totes tenen una alternativa sostenible. Dur-ho a terme, encara que sigui amb petites accions, pot tenir un gran impacte.

Estem disposats a pagar més per propostes sostenibles?

Gerard Bofill, propietari de Can Buch ECOTurisme, ho té clar: “Seguríssim. Evidentment de forma proporcionada, però la gent té ganes d’experiències autèntiques i naturals”. Les xifres avalen les seves paraules, i ja l’any 2017, l’any internacional del turisme, un estudi de FITUR apuntava que el 83% dels turistes estaven disposats a pagar més per un hotel sostenible, especialment el públic més jove. 

Una tendència que s’emmarca en un canvi de consum generalitzat. A Espanya, la despesa anual per càpita en productes ecològics és de 46,6 €, un 10% més que l’any anterior. La tendència és clara, però segueix lluny de països com Dinamarca o Suïssa, on aquesta xifra ascendeix als 312 €.

En l’àmbit mundial, la puixança d’aquesta mena de turisme ha provocat la creació de la Global Ecotourism Network, amb l’objectiu d’impulsar un turisme sostenible que uneixi comunitats. En els anys vinents l’ecoturisme passarà de moure 181 bilions de dòlars el 2019 a gairebé 334 bilions el 2027, segons una previsió de Allied Market Research.

La pandèmia impulsa l’ecoturisme a Catalunya

En els darrers mesos, l’ecoturisme ha augmentat a Catalunya a causa de la pandèmia i les restriccions de mobilitat. En el moment en què van poder obrir, molts allotjaments com Can Buch van notar “molta més demanda i inquietud per viatjar dins del nostre territori, per tornar a entorns rurals”.

I si augmenta la inquietud per conèixer el nostre entorn, creix també l’interès a preservar-lo. Com ha passat al Parc Natural del Delta de l’Ebre, un espai protegit des de 1983 i on s’ha aconseguit crear propostes turístiques de tota mena amb un objectiu comú: preservar el territori i la seva biodiversitat i apostar per la sensibilització ambiental.

Les propostes a Catalunya són múltiples, i un altre exemple són les vies verdes, els itineraris per ciclistes i senderistes que recorren antigues vies de tren. Un exemple que sostenibilitat i economia no estan renyits.

La petjada positiva de l’ecoturisme

L’impacte del turisme en les economies és tan fort que s’inclou en els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU, recollits a l’Agenda 2030. Desenvolupament empresarial, sistema energètic sostenible, donar valor a activitats com l’agricultura o afavorir la diversitat entre territoris. Si es desenvolupa de forma conscient, pot contribuir en el desenvolupament sostenible de molts sectors.

Per Bofill, apostar per aquestes experiències pot servir per “generar corrents ideològics que facin que a poc a poc la gent prengui consciència que les coses es poden fer sempre amb una visió diferent”. Noves formes de turisme comportaran, sens dubte, nous resultats. 

Apostar per l’ecoturisme, per tant, pot suposar en alguns casos pagar més per allotjaments, per aliments o per roba, però és una despesa que es reverteix en la societat d’alguna manera o altra. I tu, estàs disposat a pagar per contribuir-hi?

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

És possible que un cotxe no només no contamini, sinó que purifiqui l’ambient? Els vehicles elèctrics dominen la transició cap al transport sostenible, però on han quedat els cotxes d’hidrogen? Analitzem quins avantatges suposa aquest “combustible verd”.

Marques capdavanteres a escala mundial com Toyota o Hyundai estan apostant decididament pels cotxes d’hidrogen. Actualment encara són massa cars, però prometen revolucionar la mobilitat mundial. Es tracta de vehicles alimentats amb hidrogen (l’element més abundant a la Terra), que s’extrau de l’aigua marina mitjançant un procés d’electròlisi. Així doncs, per circular, el vehicle s’alimenta d’hidrogen i d’aire, un aire, però, que ha de ser pur, motiu pel qual el motor duu un exigent sistema de filtratge de partícules. D’aquesta manera és com el motor reté les partícules contaminants i el que acaba sortint pel tub d’escapament és vapor d’aigua, amb un oxigen més pur que el que havia entrat al cotxe. És una quimera? O és la tecnologia del futur?

La tecnologia del cotxe d’hidrogen és innovadora en molts sentits i suposa un repte per a l’enginyeria. Generalment diferenciem dos tipus de motors d’hidrogen: el de combustió i el de conversió. Així, mentre que els motors de combustió cremen l’hidrogen del motor d’una manera semblant a com ho fan els motors de benzina, amb l’única diferència que allò que expulsen pel tub d’escapament és vapor d’aigua, en lloc de fum contaminant, els motors de conversió converteixen aquest hidrogen en electricitat mitjançant una pila de combustible, per a moure el motor elèctric del cotxe.

Una pila de combustible (fuel cell) és, per tant, un dispositiu basat en l’electroquímica, és a dir, que genera energia elèctrica a partir d’energia química. Ho fa sempre amb el suport d’un combustible i un oxidant. En aquest cas, en un dels pols de la bateria, l’ànode, hi ha l’hidrogen i, en l’altre, el càtode, l’oxigen. L’avantatge d’aquest tipus de piles és que no s’han de recarregar i funcionen contínuament, per tant, els usuaris disposem d’un flux i consum de reactius constant, fet que el diferencia de les bateries convencionals.

Cotxes elèctrics vs. cotxes d’hidrogen

Justament aquesta autonomia en la recàrrega és l’avantatge que podria fer que el cotxe d’hidrogen acabés abanderant la transició ecològica, desbancant fins i tot el cotxe elèctric. De fet, segons el Departament de Materials Avançats per l’Energia de l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), el cotxe elèctric és considerat un mitjà de transport net perquè no crema combustibles fòssils. Tanmateix, l’inconvenient és que la bateria necessita ser recarregada amb electricitat de la xarxa, i molta gent sap de primera mà el que això suposa quant a despesa, a més del temps que demana. Tot i ser considerat un mètode de transport no contaminant, perquè sigui veritablement verd cal que la manera en què es produeix l’electricitat que requereix també ho sigui. Inconvenient, que, de moment, també presenta la pila de combustible del motor d’hidrogen, atès que per obtenir-lo, l’hidrogen, a través de l’electròlisi de l’aigua, cal, encara, molta energia.

Ara bé, els cotxes que es basen en piles de combustible, com els cotxes d’hidrogen, combinen l’autonomia dels cotxes convencionals (benzina) amb els beneficis recreatius i mediambientals dels cotxes elèctrics. Per tant, l’avantatge més evident és la inexistència d’emissions nocives i de gasos tòxics. A més a més, omplir el dipòsit d’hidrogen no requereix més de cinc minuts, a diferència de les llargues recàrregues dels elèctrics, que poden durar hores. I pel que fa a l’autonomia, l’hidrogen també pren avantatge, arribant a recórrer fins a 500 quilòmetres.

Els punts de recàrrega, el gran maldecap

El 1839, el físic gal·lès William Grove va inventar la pila de combustible, sense gaire més ressò. No va ser fins als anys seixanta que aquesta tecnologia es va popularitzar, perquè alimentava la sonda espacial Gemini de la NASA, que funcionava exclusivament amb piles de combustible. Als vehicles de rodes hi arribaria més tard, concretament el 2008 i de la mà de la marca automobilística Honda.

Avui en dia, l’oferta ha augmentat lleugerament, i el portal AutoBild estableix que els millors cotxes d’hidrogen són el Toyota-Mirai i el Hyundai-Nexo, a l’espera que surtin al mercat aquest mateix any l’esportiu Hyperion XP-1 i el SUV BMW–Hydrogen Next.

El 2019 els vehicles d’hidrogen venuts a escala mundial eren 7.500, mentre que els elèctrics arribaven a 2,1 milions de vendes. Vehicles de transport urbà i de mercaderies se sumen al combustible elèctric i creixen també els punts de recàrrega. En el cas de l’hidrogen, a l’Estat espanyol només existeixen tres punts que n’abasteixin. És un peix que es mossega la cua, amb pocs punts de recàrrega i baixa demanda dels clients, que situa al sector en un punt de difícil avenç i que segueix posant el focus en les empreses energètiques. A països com Alemanya ja s’han unit fabricants i productors d’hidrogen per traçar un pla que finalitzi amb 130 punts de recàrrega i 60.000 cotxes d’hidrogen en circulació el 2022. 

Així doncs, tot i que l’aposta actual de molts governs i marques s’encamina cap al vehicle híbrid, les exigències mediambientals deixen la porta oberta als vehicles d’hidrogen, que esperen la unió de fabricants, energètiques i administració per viure el seu moment d’expansió.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si et preocupa l’aigua que beu la teva família, probablement carreteges cada any centenars de garrafes o milers d’ampolles d’aigua mineral que et costen més de 1.000 euros. Amb un filtre a la teva aixeta, pots continuar gaudint d’aigua de qualitat, reduir per 15 la teva despesa, ajudar el planeta i estalviar-te mal de caps i d’esquena.

Estalviar no significa necessàriament privar-se de moltes coses. Sovint significa evitar sobrecostos innecessaris en productes essencials. Per això neix Imprescindibles 11Onze, per a que puguis reduir despeses en productes dels quals no pots prescindir.

El primer d’aquests productes disponibles a la web d’11Onze està relacionat amb l’aigua, el líquid essencial per a la vida. Hem de beure’n dos litres diaris i el més habitual és que acabem comprant un munt d’ampolles o garrafes de plàstic, amb el consegüent impacte mediambiental del plàstic que comporten.

Una família de quatre membres hauria de beure una mitjana de 2.920 litres d’aigua a l’any. Això equival a una despesa mínima de 1.196 euros si comprovem els preus de les ampolles d’1,5 litres més populars als principals supermercats d’Espanya i fem la mitjana.

En termes mediambientals, aquest consum suposa més de 60 kg de plàstic abocats al planeta i una quantitat de CO₂ similar emès a l’atmosfera durant la seva fabricació i transport.

Més de mil euros d’estalvi

És possible beure aigua de bona qualitat, amb bon sabor, estalviar i ajudar a preservar el planeta? La resposta és sí. Tan senzill com substituir el consum d’aigua envasada per aigua filtrada. El filtre Tapp Water, que està fet en un 70 % de closca de coco, captura fins a 100 substàncies que podem trobar a l’aigua corrent, metalls pesants inclosos.

Pel que fa a l’estalvi econòmic, la senzilla instal·lació d’aquest filtre, que no requereix cap eina, equival a un estalvi de més de 1.100 euros a l’any per a una família de quatre membres. De gairebé 1.200 euros que suposa la compra d’aigua envasada es passa a menys de 90 euros en total.

El kit amb el filtre i els recanvis necessaris per al consum anual costen 79,99 euros. I a això només s’han de sumar menys de 10 euros de consum d’aigua de l’aixeta, tenint en compte que el preu mitjà a Espanya és d’aproximadament 0,0019 euros per litre i que amb el pack anual de Tapp Water es poden filtrar fins a 4.800 litres.

El planeta també s’estalvia plàstic i CO₂

Addicionalment, el medi ambient s’estalvia unes 1.947 ampolles de plàstic que no hauràs de carregar fins a casa i 63 kg de CO₂. I també t’assegures que l’aigua està lliure dels microplàstics que poden desprendre els envasos de plàstic quan es degraden per l’escalfor, i que ja s’ha demostrat que arriben al nostre torrent sanguini.

Tots els productes de Tapp Water passen estrictes proves de qualitat abans de ser enviats als clients i per això ofereixen una garantia d’un any.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

És a l’estiu quan més persones ens apropem al mar i a la muntanya, i inconscientment ens posem novament a prova com a societat pel que fa a la manera de relacionar-nos amb la natura. Analitzar el nostre civisme ens ajudarà a mantenir l’esperit autocrític necessari per créixer en clau personal i col·lectiva. Si la natura ho és tot, el civisme també.

Sigui per pràctiques d’oci o per activitat industrial, a Catalunya en les darreres dècades han desaparegut un 54% d’espècies que viuen en rius i llacs, un 30% en zones agrícoles i prats i un 10% en boscos i matollars. Les conclusions d’aquest estudi, realitzat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, assenyalen actuacions humanes com l’alteració dels hàbitats naturals, l’explotació del sòl i el canvi climàtic, però la realitat és que tots podem contribuir-hi si duem a terme comportaments incívics o irrespectuosos en visitar espais naturals. 

La petjada de l’ésser humà

Sigui de vacances o passejant pel nostre entorn, segurament tots haurem presenciat comportaments incívics que posen en risc la mateixa natura i, fins i tot, la seguretat de les persones. Ens referim a actituds com fer soroll, embrutar l’entorn, deixar residus, molestar o perjudicar a la fauna, destorbar la tranquil·litat d’altres persones, i especialment dels residents locals, o comportaments de risc com fumar o encendre foc en zones amb risc d’incendi.

El nostre desig, com a turistes, és buscar llocs de tranquil·litat i on gaudir de la natura, però no sempre anirà d’acord amb les intencions de la resta de visitants. I si bé cadascú pot tenir conceptes diferents d’excursió, de pícnic o de tranquil·litat, hi ha límits com els residus o el soroll que travessen la línia del civisme en aquests espais.

Normes de convivència als Parcs Nacionals

En els darrers anys, pràcticament tots els parcs naturals de Catalunya han creat codis de conducta o recomanacions cíviques que tots els visitants han de complir amb un sol objectiu: preservar el territori. És el cas del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que acull anualment més de mig milió de visitants. Un nombre tan elevat de visitants pot posar en risc la biodiversitat de la zona, i fins i tot la mateixa seguretat dels excursionistes, si no es prenen les mesures correctes. Així doncs, què cal tenir en compte?

Abans de l’excursió

• En primer lloc informar-nos d’on anem, com és la zona, quina temperatura farà o quin recorregut volem seguir. Portar l’equip adequat serà clau per gaudir d’una bona experiència.
• Preparar els àpats en funció de la durada de l’excursió i sempre tenint en compte els residus que podrem generar, ja que els haurem de portar amb nosaltres fins que puguem reciclar-los adequadament.
• Si portem animals, dur-los lligats i cuidar la seva hidratació.
• Si accedim fins al parc amb vehicle propi, respectar els límits de velocitat i sense fer més soroll del compte. A l’hora d’aparcar, procurem fer-ho a les zones habilitades i senyalitzades.
• Utilitzar transport públic per accedir al parc sempre que sigui possible.

Durant l’excursió

• No sortir del recorregut marcat, així evitarem perdre’ns, però sobretot, evitarem trepitjar zones que no estan pensades per a visitants i que poden afectar a la fauna i la flora.
• Mantenir la distància de seguretat, tant entre vianants com entre ciclistes.
• No està permès banyar-se en rius i estanys, ja que tot i semblar-nos una activitat d’allò més natural, la realitat és que pot alterar i contaminar les aigües.
• Menjar a les zones habilitades. I si el recorregut no ho permet, procurar fer-ho sense deixar residus.
• Prohibit encendre foc. Una mesura que s’extrema en certes zones o períodes de sequera, però que és aplicable a totes les zones naturals. Per tant, ni gas combustible, ni encendre cigarretes està permès.
• No endur-nos res que no ens pertoqui. Ni pedres, ni plantes, ni molt menys fer activitats de caça. Si visitem l’espai, és per gaudir-ne tal com és.

Ètica i civisme, una aposta personal

En definitiva, complir els estàndards prèviament descrits no és més que un acte de civisme que, en cas de no sortir d’un mateix, s’haurà de complir per acatar la regulació vigent. Us recomanem llegir “Educar la convivència. La pràctica del civisme” del filòsof Francesc Torralba, un document breu que aprofundeix i ens fa reflexionar sobre la relació entre civisme i ètica.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat equivalen al doble del PIB mundial. 

Cap país ha aconseguit els objectius marcats en termes de diversitat fixats en el Conveni sobre la Diversitat Biològica, amb data límit de 2020. Ara, ens enfrontem a un dèficit de finançament de més de 700 mil milions de dòlars fins a l’any 2030, ha advertit el secretari general de l’ONU. 

Per això, 2021 havia de ser l’any per a la reconciliació entre la humanitat i la naturalesa. Fins ara hem estat destruint el nostre planeta, hem abusat d’ell com si en tinguéssim un de recanvi, el nostre consum de recursos actuals requereix gairebé dos planetes, però només en tenim un. Si comparem la història de la terra amb un any natural, hem usat un terç d’aquests recursos naturals en els últims 0,2 segons. 

Accions com la contaminació de l’aire, la terra i l’aigua han provocat un contraatac per part de la natura que s’evidencia en temperatures rècord, el col·lapse de la diversitat, la propagació dels deserts i en els nombrosos i cada vegada més perillosos fenòmens extrems com incendis, inundacions i huracans.

Un planeta per a la biodiversitat 

La biodiversitat o diversitat biològica és, segons el Conveni Internacional sobre la
Diversitat Biològica, el terme pel qual es fa referència a l’àmplia varietat d’éssers vius sobre la Terra i el que succeeix amb els patrons naturals que la conformen. Són el resultat de milers de milions d’anys d’evolució segons processos naturals i també de la influència creixent de les activitats de l’ésser humà. La biodiversitat comprèn igualment la varietat d’ecosistemes i les diferències genètiques dins de cada espècie, que permeten la combinació de múltiples formes de vida. Les mútues interaccions amb la resta de l’entorn fonamenten el manteniment de la vida sobre el món.

La biodiversitat és una base essencial del nostre benestar econòmic. Si bé l’activitat empresarial és actualment una de les principals causes de les pressions sobre la biodiversitat, com l’ús de la terra, la sobreexplotació o la contaminació, les empreses de tots els sectors també poden ser les principals promotores de la conservació de la biodiversitat. Ara és necessari que totes les parts interessades col·laborin per a integrar el valor de la biodiversitat en la nostra presa de decisions i desenvolupar solucions que harmonitzin la naturalesa i el creixement econòmic.

Biodiversitat en l’empresa 

Moltes empreses no estan disposades que el creixement de la companyia sigui a costa de les persones i del planeta. Per aquesta raó, s’està canviant la forma en què es fan els negocis. Per aquest motiu, s‘han creat plans interns, per ajudar a crear un món en el qual tots puguem viure bé dins dels límits naturals del planeta. Mitjançant l’ús de recursos per abordar problemes com la salut i la higiene, la igualtat de gènere, el canvi climàtic i les deixalles d’envasos plàstics, s’estan generant beneficis a llarg i a curt termini per la societat. 

En 2010 moltes companyies van començar a tenir consciència sostenible, l’impacte que han tingut tots aquests canvis és molt significatiu: s’han disminuït costos i també riscos, i per descomptat, un dels valors més importants ha sigut generar la confiança del consumidor. 

Danone, per exemple, actua contra el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i l’escassetat d’aigua. Així, està reduint la seva petjada de carboni amb la finalitat d’aconseguir ser zero emissions el 2050. Més enllà dels seus centres productius, treballa aquests objectius en àrees en les quals comparteix responsabilitat, especialment en l’agricultura; impulsant l’agricultura regenerativa, buscant la protecció del sòl, l’aigua i la biodiversitat, promovent el benestar animal i empoderant a una nova generació d’agricultors.

També té polítiques i eines pròpies que tenen com a objectiu el foment de la biodiversitat:

• Exemple d’això és la seva política forestal, en la qual fa una declaració d’intencions per a eliminar la desforestació de la seva cadena de subministrament i contribuir a la reforestació.
• O el fons dedicat a impulsar els seus ecosistemes locals, el Fons Danone Ecosystem, que fa costat a projectes de la companyia que tinguin, a més, una finalitat social. Aquest és el cas de Renueva, un sistema de gestió i revaloració de residus de Danone Aigües que, juntament amb altres col·laboradors, treballen per al reciclatge dels envasos de consum fora de la llar, i compten amb una planta a Barcelona Montcada i Reixac.

17 objectius per a transformar el món

Nacions Unides ha creat 17 objectius per a transformar el nostre món. Els objectius de desenvolupament sostenible són el pla mestre per aconseguir un futur sostenible per a tots. S’interrelacionen entre si i incorporen els desafiaments globals als quals ens enfrontem dia a dia, com la pobresa, la desigualtat, el clima, la degradació ambiental, la prosperitat, la pau i la justícia. 

Per no deixar a ningú enrere, és important que aconseguim complir amb cadascun d’aquests objectius per al 2030:

1. Fi de la pobresa,
2. Fam zero,
3. Salut i benestar,
4.  Educació de qualitat,
5. Igualtat de gènere,
6. Aigua neta i sanejament,
7. Energia assequible i no contaminant,
8. Treball decent i creixement econòmic,
9. Indústria, innovació i infraestructures,
10. Reducció de les desigualtats,
11. Ciutats i comunitats sostenibles,
12. Producció i consum responsables,
13. Acció pel clima, 
14. Vida submarina, 
15. Vida d’ecosistemes terrestres, 
16. Pau, justícia i institucions sòlides, 
17. Aliances per a obtenir els objectius.

I aquest és el nostre objectiu diari i el de les empreses. Probablement, hi haurà moltes companyies que ho posaran en pràctica de manera anònima. En altres apareixeran en la seva pàgina web els plans de desenvolupament i tots aquests canvis que han fet; alguns exemples són: Cepsa, Decathlon, Ferrovial, San Miguel Mahou, Iberdrola, Unilever i Danone, entre altres. 

La biodiversitat forma part del progrés

Hem d’assolir desmitificar la idea de biodiversitat com sinònim d’engrandir les despeses, si no tot el contrari, juntament amb l’economia van agafats de la mà. Gràcies a aquests gestos i a aquests canvis, no només aconseguirem disminuir els costos sinó que també tindrem una vida més sana, duradora i millor per les pròximes generacions. 

Un documental per no perdre’s és “David Attenborough: Una vida en el nostre planeta”, on el prestigiós naturalista reflexiona tant sobre els moments decisius de la seva vida com sobre els canvis devastadors que ha presenciat. El documental està disponible en la plataforma Netflix i aborda alguns dels reptes de la vida en el nostre planeta. Constata tot el terreny que ha perdut la natura global en menys d’un segle, testifica el canvi que ha vist en la naturalesa en els seus més de cinquanta anys de treball i constata que el món és una meravella única i espectacular. A més, Attenborough llança un missatge d’esperança a les generacions futures revelant les solucions per salvar el nostre planeta del desastre.

Podem començar per les famoses 7 R’s: Reciclar, Reutilitzar, Reduir, Redissenyar, Reparar, Renovar i Recuperar. Entre tots, podem aconseguir-ho, Vols formar part d’aquest canvi? 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Ens situem al Molí de la Farga, a Banyoles, per conèixer Sastres Paperers. Una empresa paperera amb filosofia de sastreria, on cada paper es fa a mida i seguint les tècniques artesanals tradicionals. Ens ho explica en Jordi Torrent en un nou episodi de Persones.

El Molí de la Farga, des d’on en Jordi Torrent tira endavant aquest projecte, és un dels pocs molins paperers que queden a Europa. De fet, a Catalunya actualment només hi trobem aquest i el Molí Paperer de Capellades, convertit ara en museu. En Jordi va començar la seva activitat el 2014, agafant el relleu d’Antoni Sardà, qui havia estat al capdavant del molí des de 1983 fins al 2013. Gràcies al Jordi segueix el llegat productiu, però també el didàctic i de difusió de l’ofici, un fet que aporta més valor a aquesta activitat artesanal que encara desperta l’interès de visitants dia rere dia.

D’entrada, crida l’atenció que en ple segle XXI es continuïn emprant les tècniques artesanals que s’utilitzaven trenta anys enrere. La raó, tal com ens explica el Jordi, és senzilla: “Fent-ho amb les mans aconseguim una cosa que les màquines no poden aconseguir, que és l’expressió d’un gest. És com la instantània d’un moviment, mai podràs fer dos papers idèntics”. I precisament d’aquest treball acurat i personalitzat en neixen papers ben diversos i amb múltiples usos, en funció de la matèria usada per fer-ho o la tècnica de producció emprada.

El paper, on comença l’obra artística

Un dels sectors amb més demanda paperera és el de les arts. El Jordi remarca que, en qüestions artístiques, l’obra ja comença en l’elecció del paper, el suport sobre el qual es crearà i desenvoluparà la creació artística. Si no hi ha dos papers iguals, tampoc hi haurà dues obres iguals, i això crea un valor d’originalitat difícilment equiparable.

Un altre tipus de paper que crida l’atenció és el plantable, molt utilitzat en campanyes de comunicació en què, només amb el paper, ja s’està enviant un missatge important: tot té una segona vida. De fet, sabies que l’ofici de drapaire històricament s’ha vinculat al de paperaire? En Jordi ens descobreix aquesta i moltes altres curiositats per endinsar-nos en un ofici que malda per mantenir l’encant de l’artesania.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!