Edatisme: l'estereotip que ens tanca portes

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’edatisme, la discriminació per motiu d’edat, és la tercera causa de desigualtat al món, després del racisme i el masclisme. L’OMS el defineix com “els estereotips, els prejudicis i la discriminació per raó d’edat”.

Persones que s’han quedat sense feina a partir dels 50, persones que han de viure en residències de gent gran, o persones discriminades per motius d’edat en assegurances de salut, sol·licitud de crèdits o de tasques de voluntariat, ho saben molt bé. No obstant això, l’edatisme és un terme tan poc conegut que ni tan sols queda recollit al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans o a la RAE.

Montse Celdrán Castro, psicogerontòloga de la Universitat de Barcelona, descriu l’edatisme a partir de tres elements: els estereotips ⎼ per exemple, dir que la gent gran no domina prou les tecnologies ⎼, els sentiments ⎼ com la por a envellir ⎼ i les conductes discriminatòries ⎼ tractar de manera diferent pel fet de semblar d’una determinada edat ⎼.

Una societat estereotipada

L’edatisme afecta més les dones que els homes, principalment perquè les dones viuen més anys que els homes. A més, tot i que la tendència ha canviat, durant generacions la figura femenina s’associava a feines de la llar, o fins i tot en altres llars, però sense cotitzar, de manera que se’ls tancava l’accés a altres tipus de feines millor remunerades, i perdien també l’opció de la jubilació. A part de tenir conseqüències directes pel que fa a recursos econòmics, que aquest fet es produís de forma generalitzada també tenia conseqüències socials.

Amb tot, l’edatisme no se circumscriu solament a les persones de més edat. La gent jove també pateix prejudicis i explotació laboral, entre altres discriminacions possibles. Ser “massa” jove pot implicar que no es tinguin en compte les teves opinions, que els sous siguin més baixos o, fins i tot, que s’abusi de la figura del becari o becària i es perpetuï la precarietat laboral. Podríem dir, doncs, que l’edatisme tant pot ser per excés (ser massa gran), com per defecte (ser massa jove).

Tant la imatge de persona gran amb gorra i bastó asseguda en un banc, xerrant i donant menjar als coloms, com la imatge de joves fent botellades en aquest mateix banc, són mers estereotips que no es corresponen amb la realitat, molt més complexa i diversa. 

Com reacciona la societat a l’edatisme

Com succeeix amb altres causes de desigualtat, ja sigui per manca de conscienciació, perquè són comportaments arrelats a la nostra societat, o fins i tot, perquè se’n fa poca difusió, l’edatisme és un tema que, tot i la gravetat que suposa, sovint passa desapercebut: virtualment invisible, però profundament arrelat a la nostra societat.

També juga un rol essencial, i no sempre amb connotació positiva, la publicitat i la indústria audiovisual. En les imatges, la tendència és destacar la gent jove, i s’arracona les persones grans. Una pràctica que s’incrementa en els entorns digitals, que potencien la immediatesa i l’acceleració dels processos. 

A l’edat, s’hi associa negativament la idea d’ineptitud, i es generalitza el fet que puguin necessitar més dependència o que augmenti el risc de patir certes malalties. Però darrere d’aquesta idea, la realitat demostra que l’edat és sinònim d’experiència, i això és sens dubte un punt per emmirallar-se, i no per deixar de banda. 

Iniciatives contra l’edatisme

La societat comença a prendre consciència en aquest àmbit, tot i que queda molt camí per recórrer. Entitats científiques, sanitàries i socials de 43 països han impulsat una campanya mundial contra l’edatisme sota el lema #OldLivesMatter. 

Des de l’1 d’octubre de 2021 (Dia Internacional de les Persones Grans), fins al 20 de novembre de 2021 (Dia Mundial de la Infància), l’Organització Mundial de la Salut llença una ambiciosa campanya mundial amb el lema Combatting Ageism (combatent l’edatisme), que inclourà contingut centrat inicialment en l’edatisme contra la gent gran, però que s’anirà desplaçant gradualment per acabar centrant-se en l’edatisme contra la gent més jove.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

11Onze, la primera fintech dels Països Catalans, va fer el seu primer acte públic al Palo Market Fest, convertint-se en la primera empresa de serveis en participar dins d’aquest conegut festival d’artesania, disseny i gastronomia. En aquesta crònica, us expliquem com va anar aquest cap de setmana tan especial.

• Toni Mata

El d’11Onze és l’últim estand abans de sortir de la Concept Gallery de Palo Alto. Al costat hi ha la parada de Reliqium, una start-up que et permet guardar records en un penjoll. Enfront hi ha un orfebre i, una mica més enllà, una dissenyadora que ven unes ulleres de sol dignes de Mad Max, amb punxes metàl·liques com de jupa punk. A fora, un DJ punxa bosanova mentre alguns joves prenen còctels amb tòniques de sabors. La música arriba esmorteïda i dins de la Gallery es barreja amb el so de les converses.

Enmig d’aquest ambient festiu i bohemi, la riuada de gent arriba passejant fins a l’estand d’11Onze. Allà, el Joan i la Mireia dissabte, i en Pol i la Sara diumenge, els esperen amb una tauleta per ensenyar 11Onze a tots aquells que no ens coneguin. Un senyor amb camisa de colors assenyala el cartell d’11Onze a la seva dona i li diu alguna cosa. Agafa una targeta i se l’endú.

L’equip de màrqueting té clar a què ha vingut 11Onze al Palo Market Fest: “Venim a fer nous amics”, explica la CMO Gemma Vallet. I això ha fet l’empresa durant tot el cap de setmana. Presentar-se a gent que potser encara no ens coneixia, establir llaços amb la Gen Z que omple el festival, i descobrir les històries dels emprenedors que estan posant en marxa la seva empresa.

Aquest últim punt ha estat clau: com s’aixeca una empresa? Quan t’adones que la idea t’apassiona? Què cal fer perquè vagi bé? A l’estand d’11Onze vam estar parlant d’això amb els emprenedors que hi havia al Palo Market. Per conèixer les seves experiències i compartir-les pròximament en vídeos a La Plaça. Per donar difusió a aquests emprenedors que intenten aixecar una idea. D’això tracta el projecte Stories d’Amor, una sèrie de converses on descobrirem com pensa aquesta gent capaç de tenir una idea i dur-la a terme, encara que en algun moment pugui semblar una bogeria.

Per l’estand d’11Onze hi han passat persones que ja coneixien 11Onze i demanaven detalls sobre en quin punt està el test de l’aplicació, hem vist impulsors com Carles Juanico i molts treballadors d’11Onze (en Xevi, la Sandra, la Miriam, la Pilar… i tants altres), il·lusionats per la recta final de llançament de l’empresa. 

I la gent que no coneixia 11Onze i que ens descobria al festival, què deien? Que ja era hora. Que cal una fintech. Que fa falta agilitat. Que quan estarà disponible. I a cada persona que tenia pressa per operar amb nosaltres els explicàvem el que ens va dir en Ramon dissabte a la tarda. En Ramon és un usuari de La Plaça, jubilat, veí de Barcelona. En saber que 11Onze feia el seu primer acte presencial va venir a veure què fèiem. A saludar-nos. A explicar que espera que 11Onze obri per dur-hi els seus estalvis. Però que no tinguem pressa: “que els roures creixen més a poc a poc que els pins, però són més forts”. Quan va dir això li vaig dir que ens havíem de fer una foto. “Però no la pengis a internet”, va dir. Ens la vam fer i em va demanar que li passés per WhatsApp. Quan va tenir la foto es va guardar el meu número i va dir: “Jo ja tinc un contacte. Ja he fet prou”. Ens va donar les gràcies i va marxar.

La música seguia i la gent continuava gaudint del festival. La Mireia i en Joan seguien parlant amb clients, més gent amb roba acolorida passava per la Concept Gallery. I jo encara pensava en el Ramon, que ja devia haver tornat a casa feia estona i que em trucarà quan vegi que ja es poden obrir comptes.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

11Onze esdevé pionera en ser la primera empresa financera que desembarca al recinte de Palo Alto, aquest 4 i 5 de setembre.

El festival d’artesania i disseny de Barcelona celebra aquest cap de setmana la seva edició mensual, en la qual 11Onze tindrà presència. El festival, focalitzat en emprenedoria, innovació, oci i cultura, obre les portes a la primera comunitat fintech de Catalunya, en la recta final del seu llançament.

Per l’empresa, que actualment es troba en fase de test de l’aplicació financera, aquest serà el primer contacte i punt de trobada amb els membres de la comunitat, creada des de La Plaça. Alhora, es donarà visibilitat per a tots aquells que encara no coneixen el projecte i en vulguin formar part. 

Durant el Palo Alto Market Fest, 11Onze convida a creadors, emprenedors i empresaris a relatar les seves  Stories d’amor. “Stories d’amor… senzilles i curtes” són micro entrevistes en vídeo que es realitzaran en l’estand d’11Onze a les persones que desitgin explicar el seu projecte. El vídeo es publicarà a La Plaça, i en altres mitjans per ajudar a tenir més visibilitat. Si ets creatiu, emprenedor, empresari sabràs que muntar una empresa o un projecte és com una gran història d’amor, d’aquests amors que mai s’obliden. 11Onze et convida a fer-los més memorables si cap.

En aquesta edició, Palo Market Fest comptarà amb més de quaranta marques de diferents sectors, especialment disseny i artesania, i també oferirà una àmplia oferta gastronòmica i música en directe per amenitzar el cap de setmana. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

L’amor i el respecte a la terra, juntament amb l’art, fan del Celler Blanch i Jové, de la DO Costers del Segre, un espai únic per degustar bons vins i passejar entre natura i art.

A la comarca de les Garrigues, a més de 700 metres d’altura, trobem el Celler Mas Blanch i Jové. És un celler jove, nascut fa 15 anys, fruit de la iniciativa dels pares de la Sara Jové, actual gerent, que es van enamorar de la comarca i van comprar un tros de terra on es cultivava vinya, ametllers i oliveres. Sara Jové ens explica que l’amor a la terra els ve de molt lluny: “Els padrins i rebesavis ja treballaven la terra, i aquests orígens van fer que els pares decidissin iniciar aquest projecte a les Garrigues, tot i que els seus orígens són de La Segarra i de l’Urgell”.

La sostenibilitat com a tret distintiu

Els vins Mas Blanch i Jové són de la denominació d’origen Costers del Segre, subzona de les Garrigues. La finca es troba 700 metres d’altura, té un sòl pedregós, és pobre en matèria orgànica i dona produccions baixes. La Sara defineix el projecte com ecològic i sostenible: “Tot el que fem és ecològic. En tots els productes que produïm: el vi, l’oli i l’ametlla, no s’hi tira cap mena de pesticida, ni herbicida” i afegeix orgullosa: “El celler funciona el 100% amb energia que prové de plaques solars, 110 plaques amb 48 bateries, i tenim un sistema de depuració de l’aigua”. També remarca la feina que fan de recuperació dels murs de pedra, que les consideren no tan sols un patrimoni cultural de la zona, sinó que les valoren per la feina que fan en evitar l’erosió del terreny i l’obertura d’escorrancs. 

“Nosaltres treballem per ser part de la solució del problema mediambiental. Vivim el canvi climàtic amb preocupació, però treballem per combatre’l. La sequera s’ha tornat crònica i, sense aigua, no hi ha vida. Tenim reg de suport als ceps, amb el sistema gota a gota. És l’única manera de fer viure la vinya. I hem de treballar d’una manera que no esgoti els recursos de la terra. Ha de ser una manera de treballar sostenible, que la terra es vagi regenerant, sense estressar-la”. Diu que la seva filosofia queda resumida en el respecte cap a la natura i l’entorn, fet que els fa ser conscients d’on es troben: en una zona seca, molt mediterrània, amb una fauna i una flora molt característica de la zona, que intenten cuidar i protegir, posant, fins i tot, abeuradors pels animals.

Una obra familiar

La Sara Jové defineix els vins de Mas Blanch i Jové com uns vins amb caràcter i personalitat, fidels al paisatge que els ha vist créixer: “Són potents, frescos, amb concentració i estructura, que és el que ens dona la nostra terra pedregosa. Treballem amb varietats autòctones com macabeu, garnatxa blanca, negra, peluda i estem en un projecte experimental de recuperació del raïm trobat. Sempre busquem fer el millor vi i experimentem, com una mena de diversió, de joc, per assolir-lo”. 

El pare de la Sara és ferrer, el germà enginyer industrial i el cosí enginyer agrònom. Tots van intervenir en la construcció del celler que es troba integrat dins d’un turó “el que vam fer va ser treure la muntanya, construir el celler i tornar a col·locar la muntanya. El celler és fruit d’un projecte totalment integrat al paisatge i pensat perquè funcioni amb el màxim de respecte a l’entorn” explica. El celler va néixer amb la col·laboració de Josep Guinovart, pintor i amic de la família. Ell els va fer valorar la importància d’integrar art i vi i és qui va dissenyar diferents espais del celler i va llençar la idea de la vinya dels artistes, que és una sala d’exposicions a l’aire lliure on, entre ceps i oliveres, hi conviuen escultures i instal·lacions artístiques. 

De fet, en un itinerari entre les vinyes, de dos quilòmetres, el visitant hi pot trobar escultures o instal·lacions artístiques que durant aquests darrers deu anys han anat distribuint. El celler ha creat una aplicació a través de la qual el visitant pot saber on es troba cada peça, quin és el seu nom, qui l’ha fet i quan es va instal·lar. Aquesta idea de relacionar el vi l’art va sorgir de manera espontània, en una trobada, i en Guinovart va suggerir de fer aquesta instal·lació a un camp que llavors no era ni de la família. “En morir el nostre amic de manera precipitada -explica Sara Jové- vam decidir comprar aquell camp d’ametllers, hi vam plantar vinya i a l’any següent ja es va fer la primera instal·lació d’art. Va ser un homenatge a ell i una manera de fer el procés de dol. Amb el temps, aquest s’ha tornat com un element identificador del celler”. 

Enoturisme

Les activitats relacionades amb l’art no s’aturen. I, malgrat la pandèmia, el Celler no ha deixat de programar-ne. Tot i que la idea no és fer una instal·lació cada any, si és cert que des que es va inaugurar la vinya de l’Art no han parat de fer instal·lacions. L’art és un element identificador del celler i el complementa. Les activitats enoturístiques serveixen per donar a conèixer els seus productes, que fan amb cura i promocionen amb passió. Els seus clients són bàsicament d’àmbit nacional, a la restauració, i exporten un 30%. 

La sinergia entre l’art, l’enologia i la natura han convertit Mas Blanch i Jové en un celler únic als Costers del Segre.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El celler Oller del Mas, DO Pla de Bages, es troba a tres quilòmetres de Manresa, entre Montserrat i el Cardené, i comparteix la passió de fer vins amb el turisme del vi i del benestar. La nissaga familiar té una llarga història de relació amb la terra i, de manera intermitent, amb l’elaboració del vi. Es té constància que la família de Frank Margenat, actual gerent i propietari, hi és present des de l’any 964. Ell és la 36a generació. 

• Enoturisme

Per Frank Margenat l’enoturisme és el core del negoci i el vinculen en el benestar personal. 

“La llarga història familiar, la feina que es fa cada dia a la terra, al celler, li donem valor amb l’enoturisme. El visitant pot viure directament la feina que fem, qui som i d’on venim. Per nosaltres és molt important escoltar les persones, veure la seva reacció en el moment de tastar el nostre vi. És com tancar el cercle de tot el que fem, amb una experiència completa”.

Considera que falta molt camí per recórrer en el camp de l’enoturisme, malgrat que “s’estan fent coses molt ben fetes”. Diu que el país hi ha un problema general, “no li donem valor a tot el que tenim a tocar. És per això que tenim uns vins amb uns preus baixíssims comparats amb els quals s’ofereixen en altres parts del món”. Per a ell, la millor manera de donar-li valor, és obrint les portes del celler i ensenyar el que fan, des del treball a la vinya, fins a la feina del celler. “També és una manera de posar-nos pressió a nosaltres mateixos perquè si ensenyes el que fas al client directament i veus la seva reacció, saps que és el que li agrada i el que no, i et pressiona perquè ho milloris”.

• Celler del benestar

Assolir el benestar personal és la guia de tots els serveis que es poden trobar al Celler Oller del Mas. Tot gira al voltant d’assolir el benestar del visitant, ja sigui a través del servei d’allotjament (té 20 cabanes), de restauració, del Club Innat, del wellness (salut i bellesa), etc. “Nosaltres volem ser el celler del benestar, no només d’aquí, sinó de tot el planeta – explica Frank Margenat- tenim molts departaments i molts serveis, des d’hípica, lloguer de bicicletes, anàlisis de salut, etc. l’objectiu dels quals, és assolir el benestar total. Oferim serveis que van des de la nutrició a la cirurgia estètica no invasiva. Guiats sempre per la filosofia de respecte a l’entorn, tots els tractaments i productes són basats en productes naturals i alguns d’ells basats en productes del raïm”. 

El mercat al qual es dirigeix Oller del Mas és el català, tot i que l’any 2019 van rebre més de 65.000 visites de turistes internacionals, bàsicament asiàtics i nord-americans. El seu  producte va dirigit al client de proximitat. “Un bon vi el podem trobar a qualsevol lloc del món. Però el que tenim nosaltres, només ho podem viure aquí, al cor de Catalunya. Les característiques dels nostres vins són el reflex de la terra on els cultivem”. A Oller del Mas són conscients d’on es troben i planten les varietats de raïm que millor s’adapten al terrer que treballen. Amb la feina dels últims anys han pogut comprovar que les varietats ancestrals són les que millor s’adapten i donen excel·lents resultats. Han recuperat varietats com el picapoll i la malvasia manresana i han tret al mercat un vi 100% monovarietal:  “Hem posat molta voluntat en recuperar aquestes varietats que ens donen més identitat, més expressivitat, més autenticitat, perquè expressen la climatologia i el paisatge que tenim al nostre voltant”. La seva filosofia de respecte a l’entorn fa que totes les feines a les vinyes es facin amb tractaments ecològics i, els darrers anys, també, amb tècniques basades en la biodinàmica.

• Som responsables del que fem

Frank Margenat es mira el futur amb optimisme i alhora amb prudència. Considera que les persones són responsables del que fan i diu que les que treballen al camp, amb l’agricultura i el paisatge, han de tenir una cura especial. 

Explica que si Oller del Mas ha arribat a la trenta-sisena generació, és perquè s’ha tingut aquesta visió global: “Tenint en compte que venim de tantes generacions, quan prenc decisions, penso en quin efecte tindrà aquella acció d’aquí a uns 10, 30, 50, 100 anys. Quan enfoques les coses des d’aquest prisma global, de més llarg termini, costa més equivocar-te, i la repercussió per la família i l’entorn és més baix”.

Com a exemple d’aquesta filosofia, a Oller del Mas hi trobem que el servei d’allotjament és en 20 cabanes, les quals són construïdes amb materials naturals, totalment integrades al paisatge, que funcionen amb energies renovables (solar, geotèrmia i aerotèrmia) i estan perfectament aïllades. 

Margenat explica que l’any que ve volen assolir la petjada de carboni negativa en tot el procés d’elaboració del vi.

Oller del Mas treballa per oferir el millor producte i contribuir al benestar de les persones que gaudeixen dels seus vins i serveis. Aquesta feina s’ha vist premiada diverses vegades i enguany ha rebut el Premi Vinari a la Millor Activitat Enoturística Premium de l’Any per la visita al Celler amb tast i dinar menú degustació maridat amb l’enòleg i el propietari del  celler. També ha tingut un reconeixement com a una de les millors vinyes del paisatge vitivinícola.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El festival es consolida com a punt de referència del talent artesà i emprenedor local. A punt per a tornar a la normalitat, els visitants podran gaudir del mercat de moda de Barcelona el primer cap de setmana de cada mes. 11Onze hi serà present.

11Onze participarà en el proper Palo Market Fest. Normalment, al concept lab del festival hi tenen presència empreses del món creatiu i del disseny. En aquest sentit, 11Onze serà la primera companyia de fora d’aquest sector en participar en aquest esdeveniment de referència. La fintech catalana hi participarà els propers 4 i 5 de setembre, oferint informació sobre 11Onze a tots els interessats.

El Palo Market Fest actua d’altaveu per a desenes de marques que busquen donar-se a conèixer, consolidar-se en el seu sector, o simplement utilitzar el potent canal de venda que ofereix el mercat. La pandèmia ha afectat de ple aquest tipus d’esdeveniments. Concretament, Palo Alto comptava amb 8.000 visitants per edició, que, sumant els de les 12 edicions totals, fan que el nombre de visitants anuals ascendeixi a 100.000 persones.

Diversitat i originalitat, l’essència de Palo Alto

Des de peces decoratives fins a moda sostenible, el ventall de productes que podem trobar a Palo Alto varia d’una edició a l’altra. Des de l’organització, es treballa sota dues premisses imprescindibles: que el producte sigui de qualitat, i que hi hagi diversitat de productes. 

Descobrir nous projectes, noves formes de creació i propostes innovadores és un dels objectius del festival, i l’acurada selecció de les marques que hi participen avalen aquest objectiu. No és casualitat, doncs, que el festival s’hagi consolidat com una de les plataformes més valorades per a promocionar professionals emergents i nous creadors. La innovació és un punt clau per al festival, i l’entorn de la fàbrica Gal i Puigsech crea l’escenari perfecte perquè el consumidor pugui descobrir marques, projectes i noves tècniques de creació. 

En la darrera edició, els consumidors podien trobar des de marques de decoració com Brico art, moda artesana de Huinca i moda ètica amb The Milky Way, cosmètica natural Palombella, aromateràpia d’El Bosque esencial, el disseny de Barceloning o artistes com Sooto o Emily Victoria Art.

Aposta per l’artesania i la proximitat

L’aposta per l’artesania és clara, i a cada edició podem descobrir artistes i artesans de diversos sectors que no només mostren el seu producte final, sinó que aporten el valor afegit que suposa crear-lo de forma artesanal. La proximitat amb els paradistes i la possibilitat d’explicar la història darrere la marca, la tècnica utilitzada o verificar la qualitat de la matèria primera és un altre dels punts clau que converteixen el Palo Market Fest en molt més que un centre expositor per a marques. Són les mateixes marques les que donen vida a aquest espai i creen un canal de comunicació a partir del qual el consumidor final pot conèixer el producte que compra a un nivell superior al que trobarà en qualsevol botiga. 

Precisament aquest punt és el que destaquen des d’ARKASA, una marca artesana de confecció de productes de pell que ha tingut presència al festival en diverses edicions. Ens explica la Càrol que «el festival et dona molta visibilitat i prestigi pel fet de poder-hi exposar. En una edició va venir una dona coreana amb una revista del seu país on apareixia Palo Alto com a recomanació de què visitar a Barcelona. La sorpresa va ser que hi havia una foto del meu producte com a recomanació de compra; per tant, la senyora va venir directa al meu estand per a comprar el producte de la revista. Aquesta publicitat només te la dona Palo Alto».

Un festival de prestigi que no s’atura

Sobretot en època de pandèmia, Palo Market Fest s’ha adaptat per a consolidar-se en la missió de ser altaveu per a les marques i ser la plataforma per descobrir propostes per als consumidors finals. Una història d’èxit estretament lligada a la meticulosa organització i a la claredat dels objectius, on els autèntics protagonistes són els creadors que podem trobar a cada edició. 

Us recomanem estar atents a les seves xarxes socials o a la web per a conèixer les dates de les pròximes edicions i poder gaudir del festival de moda de la ciutat.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Bouquet d’Alella, es troba a la DO Alella. És un celler ubicat en una de les dues masies que té la propietat, la Masia Can Boquet, del segle XV, d’estil gòtic, a tocar de la població d’Alella. Els germans Cerdà estan al capdavant d’aquesta finca que ha estat a les mans de la família des de fa 14 generacions.

Des de fa 5 segles que la família Boquet està al capdavant de les terres situades al Maresme i al Vallès (DO Alella). Fa 10 anys, després de veure com la feina feta a la terra no era valorada, ja que el preu del raïm era molt baix, els nets d’una Boquet, en Toni Cerdà, viticultor i enòleg, i la seva germana Teresa, economista, van decidir continuar la feina del pare d’anar replantant vinya i fer -amb el raïm que produïen part de les seves terres- vi, embotellar-lo i comercialitzar-lo. Aquesta idea els va venir al cap veient com viure de la feina venent raïm era difícil i que el futur de la finca perillava davant la forta pressió urbanística que viu permanentment la zona per la proximitat de Barcelona.

Una idea romàntica

La Teresa Cerdà diu que el projecte va néixer de la visió romàntica de mantenir el llegat familiar de Can Boquet. De fet van construir el celler a la planta baixa de la casa pairal del segle XV, Can Boquet, que es troba envoltada de vinyes i des d’on es pot visionar el mar, tan present en aquesta dominació d’origen.

La producció que fan és petita, de 35.000 ampolles anuals, les quals són consumides majoritàriament a Catalunya, concretament a les comarques barcelonines i gironines. Només exporten una petita part a Holanda. “Tenim una producció molt petita” – comenta la Teresa, qui afegeix que “hi ha molta competència i costa arribar al client perquè hi ha bons vins a tot arreu. Cada vegada més, però, els vins de casa són més apreciats. Així i tot, cal que el consum del vi de proximitat sigui més estès i ben entès, perquè la nostra feina no és només fer bons vins, sinó cuidar el territori. Com diu el meu germà, som els jardiners de la comarca, perquè mantenim el territori i donem forma al paisatge”. És fàcil deduir que el nom escollit per al celler, Bouquet, és una clara evocació al nom familiar Boquet, que es va perdre a la nissaga, quan seguint la tradició catalana, en haver-hi una pubilla, els seus fills deixen de dur de primer cognom, el cognom de la mare.

Mar i muntanya

Les vinyes de Bouquet d’Alella estan disseminades. Unes es troben arran de mar, d’altres per damunt dels 400 metres d’altura i unes altres entremig. “Aquesta diversificació de localització és el que acaba donant als nostres vins un caràcter propi, perquè cada terrer, malgrat tenir plantada la mateixa varietat, dona un tast diferent”. La divisió en petites parcel·les, de les 14 hectàrees que cultiven, permet als germans Cerdà, fer una selecció acurada dels raïms dels quals en fan dues gammes de productes diferenciades: “Tenim dues classes de productes: la més general, que segueix uns paràmetres molt iguals de vinificació, i una altra, que en diem de micro vinificacions”, explica la Teresa Cerdà, qui afegeix, que al seu germà li agrada explorar diferents maneres de vinificar les varietats, fet que els permet obtenir productes diferents, amb poca intervenció, i que són molt naturals, com ara els vins ancestrals. Les varietats que treballen són les autòctones de la zona. Fa anys que el seu pare havia plantat varietats internacionals, però els germans Cerdà, només han conservat la varietat sirà, “perquè s’ha adaptat molt bé i és mediterrània” i han apostat per les varietats locals de tota la vida, com la pansa blanca, la garnatxa negra i el Mataró-monestrell.  Els seus vins, fruit d’un treball a base d’agricultura ecològica, juntament amb la seva localització concreta, amb un terreny de sauló, amb hiverns suaus i estius calorosos, a prop del mar, fa que siguin suaus, lleugers i amb un punt salí.

A prop de Barcelona

El celler es troba a 15 minuts de Barcelona. Aquesta proximitat els ha fet creure fermament amb l’enoturisme que l’han posat en marxa des de la creació del projecte. Tot i que la pandèmia els ha reduït la presència de visitants, creuen que el turista enològic ha de ser un dels puntals del negoci. Fer conèixer la feina que fan, i l’oportunitat que el fet de ser un espai natural tan a prop de la gran ciutat, el qual ha sabut resistir a la pressió urbanística, els esperona a treballar en propostes pensades per a les persones amants del vi, la natura i el producte de proximitat.

Els germans Cerdà parlen orgullosos del llegat familiar i per això treballen la terra pensant en l’entorn i les generacions futures. Gestionen 60 hectàrees de terreny: entre boscos, conreus i vinyes i tenen dues masies d’alt valor històric: Can Boquet d’Alella, del segle XV, on hi tenen el celler, i Can Boquet de Vilassar de Dalt, d’origen romànic, del segle X. El lema que els guia és “Viu la tradició, experimenta la innovació”.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Noruega prohibeix l’ús de filtres i retocs a les xarxes si no s’avisa prèviament als usuaris. Així, promouen la lluita contra uns estàndards de bellesa allunyats de la realitat.

El ministre d’Infància i Igualtat anunciava aquesta fita amb un objectiu molt clar: acabar amb els cànons de bellesa irreals que s’utilitzen tant en publicitat com en xarxes socials. La societat i el col·lectiu d’influencers de Noruega han aplaudit la decisió i s’hi han sumat per a advertir dels perills de la bellesa irreal, que sovint condueix a una publicitat enganyosa.

Cànons de bellesa irreals i perjudicials per a la salut

Pells sense porus i sense arrugues, mentó afinat, nas petit, pòmuls alts i marcats, pestanyes infinites i llavis carnosos. Aquest és l’estàndard de bellesa actual que promouen dones de gran influència com les germanes Kardashian. Gràcies als filtres de xarxes socials com Instagram o Snapchat, lluir aquest rostre està a l’abast de qualsevol persona amb només un clic. 

Els retocs surten del món de la publicitat i dels experts en Photoshop per a arribar a les mans dels joves, el col·lectiu més influenciable. El resultat més alarmant: trastorn dissociatiu —identificar-te amb la teva imatge amb filtres més que amb la real— i trastorn dismòrfic —preocupació per defectes físics imaginaris.

A aquestes patologies s’hi sumen múltiples problemes com ara falta d’autoestima, pressió social, trastorns alimentaris, complexos i tants altres aspectes que condueixen els joves, i no tan joves, a sentir-se malament amb la seva imatge simplement perquè els referents de cossos que tenen són retocats i estandarditzats. 

La lluita contra els filtres esdevé mundial

Noruega no és l’únic país que s’ha alarmat per aquesta perillosa tendència. A França, des del 2017, és obligatori que qualsevol campanya de moda adverteixi si les imatges estan retocades. Al Regne Unit, per altra banda, s’ha iniciat aquest mateix any la campanya #FilterDrop (fora filtres), promoguda per la maquilladora i model Sasha Pallari, que va en contra de l’ús de filtres. La campanya ha causat tant rebombori que s’hi ha sumat l’ASA, l’organisme de regulació publicitària del país.

Cada vegada són més els països que s’hi sumen, però també són cada vegada més les dones, sobretot actrius i models, que es neguen a aparèixer en campanyes retocades. L’últim cas, i un dels més sonats de l’any, ha sigut el de l’actriu Kate Winslet a la sèrie Mare of Easttown, que va demanar refer el cartell publicitari en dues ocasions per a evitar difondre un rostre irreal i sense arrugues. 

A casa nostra la situació també és alarmant, i avui dia el 50 % de les dones i el 20 % dels homes utilitzen tractaments estètics. Els experts asseguren que cada vegada són més els nois i noies joves que els utilitzen, i assenyalen les xarxes socials com a principal culpable d’aquesta tendència.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Formació i oferta laboral sembla que caminin descompensades. Tot i que ens trobem amb un elevat nivell de gent sense feina —a Catalunya hi ha en aquests moments un 13 % de taxa d’atur— els empresaris es queixen de no trobar personal qualificat per a cobrir les seves ofertes de feina.

Els joves, els més perjudicats

Segons dades de l’IDESCAT, a Catalunya, el primer trimestre d’enguany, l’atur registrat era del 12,9 %, del qual un 33,4 % eren joves de 16 a 25 anys. Aquesta és una dada que xoca frontalment amb la demanda permanent de treballadors per part dels empresaris. Les Cambres de Comerç de Catalunya lamenten que el 24 % de l’oferta de llocs de treball no es pot cobrir per manca de personal qualificat.

Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona i president del Consell General de Cambres de Catalunya, ens comenta que des de fa uns anys el sector empresarial es troba amb manca de personal qualificat: «El sector productiu té una demanda important de personal format i el sistema educatiu no ens l’ofereix. Com a societat, se’ns planteja un repte molt important que és que hem de donar a les persones la formació que després les ajudarà a guanyar-se la vida».

Per a Fàbrega, al nostre país hi ha una imatge que defineix la situació de la població activa juvenil: «És com un rellotge de sol, a la part ampla de baix hi ha molt de jovent sense cap mena de formació; a la del mig, la part estreta, els joves amb formació tècnica qualificada; i a la part ampla de dalt, els joves amb formació universitària. Ens trobem amb una manca clara de tècnics qualificats que són els que ens ofereix la formació professional i que demanda el món laboral en aquests moments».

Formació Professional Dual

A Catalunya, des de l’any 2014, existeix una modalitat de formació professional que combina la formació teòrica als centres d’ensenyament i formació pràctica a les empreses: la Formació Professional Dual. Aquest tipus de formació està començant a arrelar a casa nostra, però encara es troba a les beceroles, ja que no arriba ni a un 10 % de l’oferta educativa. Per al president del Consell de Cambres de Catalunya, no és només un problema del sistema educatiu, sinó que també ho és de les empreses: «Estem treballant perquè les empreses vegin la importància de l’FP Dual. Nosaltres considerem que no només s’han de tenir instituts on els joves vagin a formar-se, sinó que ens cal una xarxa d’empreses que tinguin una vocació educativa. L’empresa és l’altre gran agent en la formació de les persones, i és necessària per a augmentar el capital humà de la societat, perquè sense les persones les empreses no existirien».

L’FP dual representa el 60 % de la formació a països com Alemanya: «En aquests país, i d’altres del nord d’Europa —explica Fàbrega— l’atur juvenil és molt baix. A Alemanya no supera el 6 % i és, en part, gràcies a l’estil de formació professional que s’hi fa. El sector productiu reivindica aquest estil de formació, però costa que l’oferta estigui alineada a la demanda de professionals». Fàbrega considera que a casa nostra ens cal avançar cap a una millor entesa entre el sector formatiu i el sector productiu: «És per això que, per exemple, aquest any hem organitzat una fira a Girona sobre la formació dual adreçada a les empreses. Cal que l’empresari també vegi les oportunitats que li ofereix l’FP Dual, les possibilitats que aporta formar una persona al mateix centre de treball». 

Empresa formadora

Jaume Fàbrega reivindica la feina formadora de les empreses, des de les més petites a les més grans, i les convida a interessar-se pels programes de l’FP Dual, ja que considera que és un dels camins que ajudarà a equilibrar la demanda de feina a l’oferta de llocs de treball. També reconeix que el nostre país està lluny d’arribar a ser una economia del tot avançada, «perquè encara ens marxa talent. Nosaltres els formem i ells marxen a altres països on són més ben remunerats. És un problema econòmic i d’entrar del tot en l’economia del coneixement».

A Catalunya falten tècnics qualificats, sobretot en les TIC, les tecnologies de la informació i comunicació, segons diu un estudi presentat aquest mes de maig i que ha estat fet entre la Cambra de Comerç de Barcelona i Infojobs. La formació en les TIC és una de les més demandades per les empreses, seguides per logística, hostaleria i turisme. Altres informes també diuen que els titulats en FP tenen més oportunitats de trobar feina que els graduats universitaris. 

El que queda clar és que la formació és clau a l’hora de trobar una feina i que la feina conjunta entre el sector de la formació i el sector productiu és imprescindible per a equilibrar l’oferta i la demanda del món laboral.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Anna Espelt, directora i enòloga del celler, es planteja la viticultura com a una eina de cura de l’entorn. La seva filosofia és aprendre sempre i entendre i respectar la terra que li permet fer uns vins “profundament empordanesos i mediterranis”.

El Celler Espelt viticultors de l’Empordà va néixer el 1999 quan l’avi de l’Anna Espelt, enòloga i actual directora del celler, amb 69 anys, va decidir elaborar vi. En aquests vint anys de feina, ens explica la directora que “el celler ha treballat sempre des de l’aprenentatge, descobrint quins són els millors terrers i quines són les varietats que millor funcionen a les seves terres. I resulta que aquestes varietats són les autòctones, les de tota la vida: el lledoner i la carinyena”. I afegeix: “En ser una empresa familiar ens ha permès pensar a llarg termini i planificar, i també ha permès que, com a dona, hagi pogut estar al capdavant del projecte des de fa molts anys”. 

Cuidar el territori

Anna Espelt és biòloga i enòloga i està molt involucrada en la cura de l’entorn on es troba el celler: “Tots els camins que he emprès de coneixement, perquè cada dia aprens coses noves, han estat per cuidar el territori. Nosaltres el cuidem a través de l’agricultura, perquè natura i agricultura, a banda de rimar, han de treballar amb sinergies, no han d’anar l’una contra l’altra”. Aquest amor cap a la terra el reflecteix en la viticultura que fa, que es basa en l’ús de procediments respectuosos amb la biodiversitat. 

Des de fa anys, treballa amb el sistema ecològic i tenint en compte els espais agraris de valor natural. Per ells, significa treballar en una part del seu terreny amb ramaderia extensiva per tal que redueixin la biomassa inflamable, amb la gestió de les suredes que hi ha: “Consisteix a construir un paisatge com trencat, amb l’objectiu de tenir molts nínxols ecològics diferents. Es tracta de gestionar el paisatge amb una visió més àmplia”. També refan murs de pedra seca, que recuperen l’arquitectura rural, i conclou que “resulta que fent tot això obtenim vins de més qualitat.”

Compartir coneixement

Una de les claus de l’aprenentatge diari de l’Anna Espelt és la compartició de coneixement i, per això, treballa estretament amb la DO Empordà, amb els gestors dels parcs naturals que l’envolten, amb les administracions i amb altres viticultors. Diu que totes les actuacions que es fan des d’Espelt Viticultors tenen dos vessants: un de més romàntic i un de més científic “que et donen millors resultats dels quals tenies abans, perquè obtenim uns vins excel·lents. I això ens dona més ganes de fer aquest tipus d’actuacions i explicar-ho al món”.

Participa en el projecte de recerca MIDMACC, del programa europeu Europa Life, que fan estudis sobre com contrarestar els efectes del canvi climàtic a mitja muntanya, i sembla que tant la vinya com la ramaderia extensiva ajuden a tenir més resiliència a aquest. Anna Espelt valora la feina que fan quant a la preservació del territori: “Nosaltres tenim vinyes al voltant perquè vam determinar fa 20 anys plantar-ne i això ha fet que avui siguem un corredor biològic entre el Cap de Creus i els Aiguamolls. Això és fantàstic, però ens hi hem de poder guanyar la vida. L’economia, al llarg de la història, és la que ha dissenyat el paisatge. Si volem que els pagesos cuidin el territori, el gestionin, hem de fer que s’hi puguin guanyar la vida. On posem els diners acaba definint l’entorn”.

Vins per gaudir 

Anna Espelt diu que els vins del seu celler expressen els dos vessants de la seva família: la branca compromesa, de lluita i defensa del territori, i l’altra, la que té el que diuen els francesos la joie de vivre (l’alegria de viure). “Són dos components que expressen, respecten i honoren el lloc d’on venen. Són uns vins profundament mediterranis i tenen impregnat el caràcter empordanès. Desitjo que també es beguin d’una manera despreocupada i alegre. Crec molt en els vins per gaudir”.

Espelt Viticultors va començar exportant gran part del producte, però ara han canviat l’estratègia i la venda a l’exterior representa menys d’un 50%. “És important tenir diversificat el mercat”, diu Anna Espelt, que també parla de l’enoturisme i el considera “una bona oportunitat d’explicar a la gent el què fas, perquè aquesta explicació és molt difícil que quedi reflectida en l’etiqueta de l’ampolla”. En els darrers temps s’ha replantejat l’objectiu que per Espelt Viticultors ha de tenir l’enoturisme i ha determinat que aquest ha de transmetre la filosofia del celler: “què som, què fem i per què ho fem”.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram