Una vellesa activa, la clau de la saviesa

Qui ha dit que fer-se gran impliqui renunciar a viure intensament? Cada vegada hi ha més iniciatives per a combatre la soledat de la gent gran, sí, però també per a gaudir d’una vida activa, ajudar la comunitat amb saviesa i mantenir la ment desperta.

La població europea cada vegada viu més anys. Envellir és un procés sa, natural i progressiu. Per això, el benestar de les persones grans ha passat a ser una prioritat. El terme que millor defineix aquesta vitalitat que s’espera en la darrera etapa de la vida és el de vellesa activa. I viure activament vol dir mantenir un equilibri emocional, donar valor a les conviccions pròpies, escoltar i aprendre dels altres i, sobretot, compartir. Perquè una vida socialment activa és un dels millors estímuls per a millorar l’estat d’ànim. 

Per a gaudir d’aquesta vellesa activa, doncs, cal triar els camins que millor s’adiuen als nostres interessos. Per això, tal com recorda la Diputació de Barcelona en la seva guia de salut per a la gent gran, si ets bon caminador, camina; si ets bon cuiner, cuina; si ets una persona solidària, implica’t en algun voluntariat. Pensa en les capacitats que tens, i potencia-les. A 11Onze et donem vuit idees.

1. Conversa, estima. Fa força anys que l’entitat Amics de la Gent Gran treballa per a deixar enrere la soledat no volguda dels avis i les àvies. Tal com recorden a la seva web, segons dades de l’IDESCAT, a Catalunya hi ha 780.500 persones que viuen soles, un 42,5% de les quals tenen més de 65 anys. La soledat afecta a més de 175.000 persones grans, i ha arribat a xifres històriques a Barcelona, on un quart de la gent gran viu sola. Per això, l’entitat té un programa de voluntariat molt potent. Pots acompanyar emocionalment una persona durant unes hores a la setmana, fer un acompanyament telefònic, participar en activitats festives i ajudar en les feines de l’organització. 
2. Sigues un radar. Precisament per a combatre aquesta soledat no volguda, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat el projecte Radars, que és més que un voluntariat i que implica tota la comunitat veïnal. Es tracta d’una iniciativa comunitària que posa en relació veïns i veïnes, comerços, farmàcies, voluntaris, entitats i equipaments. L’objectiu és que les persones grans se sentin més segures dins la seva comunitat. Per a participar-hi només cal estar atent, amb una mirada sensible i respectuosa. Si detectes algun canvi en la gent gran que viu al teu voltant, et pots posar en contacte amb el projecte i, si t’engresca, pots col·laborar en les taules de debat, en els acompanyaments i acollides voluntaris o en la plataforma de seguiment telefònic.
3. Cultiva en comunitat. Una de les activitats que està teixint molts vincles comunitaris en els municipis són els horts urbans. N’hi ha a gairebé cada municipi de Catalunya. Els horts urbans tenen una finalitat lúdica, però alhora permeten recuperar els vincles amb la terra, en un context en què els productes de proximitat són cada vegada més valorats per la comunitat. Si amb el creixement urbanístic de les ciutats, els horts tradicionals van desaparèixer, ara se’n tornen a recuperar i se’n creen de nous. Els horts urbans són espais de convivència entre el veïnat i són una forma d’educació ambiental i nutricional. 
4. Segueix aprenent. Cada vegada hi ha també més persones que, quan arriben a l’edat de jubilació, troben el moment d’estudiar aquell grau universitari que sempre els va agradar, després de tants anys de feina i esforç. Totes les universitats catalanes disposen d’aules d’extensió universitària per a gent gran. De programes no n’hi falten. L’objectiu d’aquests estudis, que estan regulats per llei, és acollir persones de més de 50 anys que tenen interès a obtenir nous coneixements i que senten la necessitat de seguir aportant el seu granet de sorra a la societat. 
5. Acompanya. Per a sentir-se més actiu, també va bé fer-se acompanyar per gent més jove. Per això, moltes persones grans decideixen acollir estudiants universitaris, que alhora les ajuden en el dia a dia. Hi ha moltes entitats, com la Fundació Roure, que treballen per a trobar el binomi perfecte com qui busca una parella de ball. A més, a la Generalitat també han impulsat amb èxit un programa de mentoria, per a ajudar les persones nouvingudes en la societat d’acollida. Els mentors acompanyen les persones migrades, sovint en situacions d’asil o refugi, a fer gestions, buscar un habitatge digne i compartir activitats d’esbarjo. 
6. Sigues un puntal per als més menuts. Així mateix, hi ha moltes llars d’infants i centres residencials per a gent gran que estan començant a teixir vincles entre les generacions més grans i els més menuts de la casa. Hi trobem el cas de l’Ajuntament del Vendrell, per exemple, que organitza activitats intergeneracionals a través del Patronat Municipal Hospital Asil Sant Salvador. Els experts consideren que aquestes activitats ajuden a millorar la seva salut i a reforçar la seva autoestima. També s’observa una millora cognitiva i de l’estat d’ànim. 
7. Deixa’t cuidar. Si no en tens prou amb la companyia dels veïns, dels joves o de la mainada, sempre et pots deixar cuidar per una mascota. Moltes entitats d’acompanyament a la gent gran han incorporat programes amb gossos o cavalls, perquè està demostrat que les intervencions assistides amb animals aporten millores físiques, socials, emocionals i cognitives a les persones grans.
8. Passa a l’acció. I si et sents actiu i prou emprenyat amb el context que ens ha tocat viure, també pots passar a l’acció i implicar-te en moviments socials. Hi ha les associacions de veïns, la Marea Pensionista, la Marea Blanca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el Sindicat de Llogateres, la Plataforma per la Llengua, Òmnium, el Consorci per a la Normalització Lingüística i moltes altres entitats que necessiten el teu suport per a fer valdre les seves lluites compartides.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Emporarom, Aromes de l’Empordà, és una empresa productora de plantes aromàtiques i medicinals, conreades en diferents terrenys situats a l’Empordà. En un nou pòdcast de Persones, Pere Coll, un dels socis fundadors, ens parla del projecte i dels diferents productes que elaboren amb aquestes plantes.

De la unió dels mots Empordà i Aromàtiques neix el nom Emporarom, uns productors empordanesos de plantes aromàtiques, culinàries i medicinals que s’associen per desenvolupar i comercialitzar diversos productes, recuperant el coneixement popular sobre les plantes del seu entorn natural.

Aromes de l’Empordà cultiva moltes de les plantes que trobem en estat silvestre o al jardí de casa: romaní, farigola, alfàbrega, orenga, menta, fonoll, Maria Lluïsa… Totes elles conreades de manera ecològica en petits terrenys arran de mar, on tot el procés de producció es fa de forma artesanal, respectant els recursos naturals i preservant el medi ambient.

Una experiència sensorial

Les infusions són la punta de llança de la feina que fan per poder oferir nous productes que sorprenguin el consumidor. Cinc varietats amb caràcter propi que es basen en la mitologia grega, “les hem dedicat a deus i deesses gregues, amb barreges de plantes que s’ajustin a les seves característiques”, apunta Coll.

Així mateix, una extensa oferta de condiments culinaris es complementen amb visites sensorials on s’elaboren begudes aromatitzades i es fan tallers culinaris amb plantes i flors autòctones. Com explica Coll, “fem tallers on la gent pot identificar, olorar i tocar plantes, mentre pren un vermut, gintònic o una ratafia”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Twinapp és una xarxa social que facilita les interaccions entre persones interessades a practicar esport fent rutes per la natura del nostre territori, sense deixar de banda el compromís amb la conservació del medi ambient. Parlem sobre el projecte amb, Teresa Ferrés, sòcia fundadora.

Sensibilitzar a la societat dels problemes mediambientals i fer que la gent s’involucri en la conservació de l’entorn natural no sempre és fàcil. Teresa Ferrés va fundar el projecte de Twinapp pensant en aquesta premissa. Per què no combinar l’esport amb la consciència ambiental?

L’aplicació et permet contactar amb persones aficionades a fer rutes per la natura, organitzant i dinamitzant sortides al voltant del nostre territori. És una eina que genera comunitat a través de grups de gent interessada a córrer o caminar per la muntanya. Com explica Ferrés, “a vegades et costa de trobar algú per sortir a fer esport, i d’aquesta manera estàs en una comunitat a la que s’hi pot sumar tothom”.

Incentivant el ‘plogging’

El ‘plogging’, fusió dels termes ‘plocka upp’, recollir en suec, i ‘jogging’, de l’anglès per córrer, es va originar a Suècia. És una pràctica esportiva que combina l’activitat de fer ruta amb la recollida de brossa que ens trobem pel camí. Des de l’aplicació programen sortides periòdiques relacionades amb aquesta pràctica, fins i tot “impulsant una campanya que es diu ‘Mou-te pel mar’, i que durant el 2019 va fer quatre sortides per la Costa Brava”, apunta Ferrés.

Tenint en compte que un 70% dels residus que es llencen al litoral acaben al fons del mar, l’èxit d’aquestes sortides, que combinen la pràctica de l’esport amb la recollida de deixalles, són un exemple perfecte de com l’esperit emprenedor i comunitari representa des de Twinapp, aprofita les possibilitats de cooperació que ofereixen les xarxes socials i les noves tecnologies.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Igual que anem al psicòleg quan no sabem explicar què ens passa, podem demanar el consell d’un terapeuta financer perquè ens digui què hem de fer amb els nostres diners. La teràpia financera és una especialitat a l’alça i, tenint en compte la crisi que ve aquest 2022, pot ser una bona idea per relacionar-nos amb els diners de forma més sana. Ens en parla la cap d’agents d’11Onze, Lara de Castro.

No va ser fins al 2010 que es va crear la Finantial Therapy Association, que té com a finalitat establir uns estàndards regulats pel sector pel que fa a la teràpia financera i que compta amb més de 200 membres repartits per tot el món. En concret, la teràpia financera se centra a ajudar les persones sobre com se senten, com pensen i com interactuen amb els diners. Aquest servei l’ha de proporcionar sempre un expert en salut mental i financera.

Però com saber si necessitem l’ajuda d’un terapeuta financer? “Si creiem que necessitem una reeducació en la nostra relació amb els diners, necessitarem un terapeuta financer”, explica De Castro. Si ho pensem és perquè, de vegades, hi hem establert una relació poc saludable, per exemple, quan les compres impulsives comencen a ser compulsives. Planificació financera i suport emocional serà el tàndem que ens permetrà abandonar l’angoixa i l’estrès. Per saber més sobre teràpia financera, mira el vídeo de sota!

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

S’anomena fitoteràpia a l’ús de plantes o substàncies vegetals per a prevenir o curar malalties. Una pràctica mil·lenària que la medicina va desbancar a partir del segle XIX, però que segueix viva en l’imaginari col·lectiu arreu del món.

El concepte de fitoteràpia prové del grec i significa, literalment, “phytos” (planta) i “therapeia” (teràpia). I en això consisteix, a fer servir productes d’origen vegetal per alleugerir molèsties, dolors, símptomes o contribuir a la curació d’una malaltia. No es considera substituta de la medicina tradicional, altament orientada a la indústria farmacèutica, però sí que n’és la base. Tot i que actualment l’ús de plantes s’ha restringit a guarir dolors lleus, prevenir malalties o millorar el nostre estat de salut, Catalunya té una llarga història en l’ús de plantes medicinals que segueix present en moltes llars.

Parlem amb Marc Talavera, doctor en biologia i president del col·lectiu Eixarcolant, per descobrir què cal tenir en compte a l’hora de fer servir plantes remeieres. Eixarcolant el conformen un grup de persones que inclou voluntaris, socis, membres de la junta i simpatitzants que des d’arreu del territori treballen per un model agroalimentari orientat a aconseguir un desenvolupament socioeconòmic amb un impacte positiu. Tot això des de la coherència, la cohesió i posant la natura i tot el que ens pot oferir com a centre del projecte.

Realment poden curar?

La resposta d’en Marc és clara: “Evidentment, les plantes ens poden curar, però cal tenir consciència i tenir en compte, si pel nostre dolor o malaltia, n’hi ha prou a prendre una infusió, tisanes, fer un ungüent o bafs; o cal recórrer al metge de capçalera perquè ens recepti el fàrmac que consideri oportú”.

Els fàrmacs han de ser perfectament complementaris als productes naturals, i ens adverteix Talavera que, encara que estiguem parlant de plantes, no deixem de parlar de química, ja que “en una planta el que ens pot guarir són els seus principis actius, que són molècules químiques”. El principi actiu, per tant, actuarà per restituir el nostre benestar i millorar el nostre estat de salut independentment de si prové d’un comprimit o directament de la planta. 

Ara bé, el coneixement és clau, i de la mateixa manera que som conscients que no ens podem automedicar, perquè podríem posar en risc la nostra salut, també cal anar amb precaució amb les plantes. En Marc ens posa l’exemple de les malalties cardiovasculars, en què “es fan servir components extrets directament de plantes, però d’una forma molt regulada i precisa”. És per això, conclou, que sovint no podem administrar-nos directament la planta, sinó que cal que sigui via fàrmacs.

La indústria farmacèutica, guiada per la natura

Actualment, multitud de fàrmacs es fabriquen a partir de productes vegetals, tal com assenyala Talavera: “La immensa majoria, més del 80%, dels principis actius que actualment conformen els fàrmacs convencionals, han estat sintetitzats i obtinguts a partir de plantes. Sense les plantes no tindríem una gran majoria de fàrmacs, per malalties quotidianes fins a patologies de cor, quimioteràpia…”. La medicina tradicional i les teràpies alternatives es confronten en molts aspectes, com ara la metodologia, els productes o els tractaments. Però, tot i les notables diferències, l’essència és la mateixa: curar. I en aquest sentit, la natura sempre ha marcat el camí.

Els avenços científics i la popularització dels fàrmacs, especialment cap al segle XIX, van deixar en un segon pla els remeis naturals. I tot i que segueixen sent la base per elaborar molts medicaments, la creixent demanda del mercat, que vol abastir a tota la població, fa impossible la seva elaboració a partir de productes 100% naturals. En comptes de collir una planta per extreure’n propietats, es fabrica industrialment.

Tal com ens explicava Talavera, els principis actius són molècules químiques, i, per tant, l’únic que ha fet la indústria és identificar aquestes molècules i sintetitzar-les artificialment. Es fa servir la natura com a mirall, però és la indústria qui marca el ritme i els estàndards de producció. Conclou Talavera que “quan critiquem la indústria farmacèutica, el que cal criticar no és la medicina, sinó l’ètica que hi ha al darrere de grans corporacions farmacèutiques”.

Les trementinaires, la tradició a Catalunya

Tenint en compte els beneficis que les plantes poden aportar a la nostra salut, a Catalunya i també a molts altres llocs del món, creix l’afany de recuperar les plantes remeieres i tornar-les a incorporar en el nostre dia a dia, sempre amb coneixement. Persones, entitats i associacions treballen per preservar i difondre aquest coneixement que s’ha transmès de generació en generació a través del boca-orella.

És el cas de l’Eixarcolant o de les Àvies remeieres, una agrupació de dones que es troben cada mes per a fer tallers i jornades on recuperar i difondre aquests coneixements populars. Per evitar que aquest coneixement es perdi, i aconseguir que arribi a les noves generacions, ja han publicat un parell de llibres.

Al llarg dels anys, l’aparició d’oficis com les trementinaires ha sigut clau per mantenir viva la difusió d’aquest coneixement. Eren dones, principalment de la vall de la Vansa i Tuixent, que es desplaçaven a peu per tota Catalunya venent herbes i olis elaborats de forma natural i artesanal. Tot i que l’ofici com a tal s’ha perdut en les darreres dècades, a Catalunya segueix la tradició de fer servir plantes per guarir, sigui en l’ús particular o en l’àmbit professional. Cal remarcar una vegada més que el coneixement és clau, des de la collita fins a les quantitats que s’empren, i és que segons l’estació, la zona i, fins i tot, el dia i l’hora en què collim una planta, les propietats poden variar. 

Les plantes remeieres més comunes

En el nostre entorn trobem moltíssimes espècies que poden tenir propietats curatives, però aquestes són les plantes remeieres més comunes per usos casolans: la farigola, per les seves propietats antisèptiques; la flor de saüc per afeccions del sistema respiratori; l’hipèric que es pot macerar en oli com a antiinflamatori extern; l’àrnica que també es fa servir com a antiinflamatori; l’arrel de malva per als refredats; plantatge, que es pot glopejar per cicatritzar ferides bucals; o la menta i la Marialluïsa com a plantes digestives. 

Tal com assenyala Talavera, “d’espècies n’hi ha moltes, i cal conèixer-les, conèixer els usos i administrar-les de forma coherent i sempre tenint en compte amb quins altres fàrmacs o plantes poden interactuar”.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

De teràpies amb animals n’hi ha moltes. Persones amb Alzheimer fan tractaments amb gossos —àdhuc a l’interior de les residències de gent gran—. També s’usen gossos en pediatria, geriatria i fisioteràpia. Persones amb trastorns psíquics fan feines terapèutiques amb cavalls (equinoteràpia), amb vaques, amb ovelles i, fins i tot, amb gallines. El cas de la delfinoteràpia és potser el més fascinant, perquè involucra el mamífer més intel·ligent i un medi aquàtic, impropi de l’ésser humà.

Els efectes beneficiosos del contacte amb animals han estat a bastament estudiats i contrastats

• Fisiològicament, acariciar un animal redueix la pressió arterial molt més que no pas llegir en veu alta o descansar.
• La presència d’animals de companyia en pacients ancians o operats de malaltia coronària ha augmentat l’esperança de vida d’aquests pacients en un 3 %.
• Molts ergoterapeutes (terapeutes especialitzats en el tractament de malalties psíquiques mitjançant l’activitat física) utilitzen animals —sobretot, cavalls— en la rehabilitació funcional, on els exercicis són sovint difícilment admesos o acceptats pels pacients.

Teràpia amb animals o zooteràpia

La zooteràpia és un mètode terapèutic basat en la interacció del pacient amb animals i destinat al tractament de determinades afeccions físiques o psíquiques. Hi ha dos enfocaments diferents:

• Teràpia facilitada per animals (AFT). Consisteix a utilitzar les relacions privilegiades que determinades persones (nens, adults, persones grans, discapacitades, etc.) mantenen amb els animals per tal d’ajudar al procés terapèutic (psicològic, físic o social). Pensem, per exemple, en la relació d’una persona amb el seu animal de companyia.
• Teràpies assistides per animals (AAT). Utilitzen animals per a millorar la qualitat de vida humana (per exemple, per a trencar l’aïllament social, per a retornar a la gent un sentiment de «poder sobre la seva pròpia vida», per a crear espais de debat que reforcin la comunicació, etc.). La presència de l’animal milloraria el sentit de l’autoestima, la motivació i la participació en activitats educatives i recreatives.

Amb tot, aquesta s’ha de considerar una teràpia alternativa a les teràpies tradicionals, que pot ajudar, complementar o millorar-ne el progrés i els resultats, però que no les substitueix de cap manera. 

El mite del dofí

Des de l’antigor, els dofins han fascinat els éssers humans. I, tot i que no sempre ni en totes les cultures els hem tractat com un ésser viu es mereix, la seva intel·ligència, bellesa, velocitat i acrobàcia sempre ens han deixat bocabadats.

A la cultura occidental és conegut el mite de Posidó, el deu dels oceans, a qui un dofí va ajudar a conquerir el cor de la nimfa Amfitrite. Posidó, agraït pel valuós servei que li va fer el dofí, va crear la constel·lació del Dofí, composta per divuit estels i visible a l’hemisferi sud, en honor seu.  

En podem trobar també llegendes i creences en els aborígens australians, que creuen que els humans descendim dels dofins, o en la cultura dels maoris de Nova Zelanda, que creuen que els dofins són reencarnacions d’humans difunts.

Els dofins també tenen la reputació de salvar persones de morir ofegades. N’hi ha llegendes i testimonis des de l’època clàssica (Plutarc i Plini el Vell en conten històries) fins a l’actualitat. D’aquesta mena de salvaments, actuals i ben documentats, n’hi ha un fotimer.

Ara bé, els casos de col·laboració espontània entre humans i dofins no són tan coneguts.

A la costa de Mauritània, pescadors i dofins cooperen per fer més eficient la pesca. Els dofins empaiten els peixos cap a les xarxes, i així, atrapats entre dos depredadors, són capturats més fàcilment; un benefici tant per als dofins com per als pescadors.

Delfinoteràpia

La delfinoteràpia és un mètode terapèutic basat en la interacció del pacient amb dofins, destinat al tractament de determinades malalties i trastorns. 

El terme comprèn programes de teràpia on s’utilitzen majoritàriament dofins captius, tot i que hi ha també d’altres programes que es desenvolupen amb dofins salvatges. 

La teràpia que utilitza dofins en captivitat correspon a l’enfocament AFT (teràpia facilitada per animals) i és la més utilitzada, mentre que l’ús del dofí salvatge és més proper a l’enfocament AAT (teràpia assistida per animals).

A més de la seva naturalesa alegre, tranquil·la i compassiva, els terapeutes també valoren els efectes beneficiosos que tenen els ultrasons emesos pels dofins, gràcies a la influència que tenen sobre les nostres emocions, comparable a la de la musicoteràpia. Els dofins semblen tenir, doncs, el poder «extraordinari» de desencadenar el procés de curació en els humans.

El doctor Horace Dobbs, un investigador britànic, a mitjans de la dècada dels setanta del segle XX, va comprovar com un mecànic de llanxes de salvament, afectat d’una depressió profunda, després de nedar una bona estona amb un dofí salvatge amistós, va experimentar una miraculosa curació. A partir d’aquest fet i d’altres semblants, ell i altres investigadors han anat contribuint progressivament a la delfinoteràpia amb els seus treballs.

S’usa en un gran nombre de malalties: retard mental, autisme, síndrome de Rett, depressió, anorèxia, trastorns emocionals i d’autoestima, trastorns de concentració, problemes cognitius, fòbies, estrès posttraumàtic, síndrome de Down (trisomia), dislèxia, TDAH, càncer, fibrosi quística, ceguesa, sordesa, discapacitats físiques, danys a la medul·la espinal i al cervell (paràlisi cerebral)… 

Una sessió de delfinoteràpia pot durar entre 15 i 40 minuts, en funció del centre i del tipus de teràpia. De grans centres n’hi ha una desena repartits per Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Europa.

I als dofins, els beneficia o els perjudica?

Com tot en la ciència, aquí hi ha també controvèrsia. Més enllà dels resultats —que també critiquen alguns científics—, en la majoria de casos s’utilitzen dofins captius. Aquest fet els provoca el que anomenem impacte indirecte, que és el que pateixen els animals salvatges per la condició de captivitat. 

En el cas dels dofins, a més de l’impacte de la captura i transport de l’animal, té afectacions d’alteració de la seva estructura social. A més, el canvi d’alimentació i l’estrès alteren les seves condicions reproductives i els fan vulnerables a malalties exclusives de la captivitat. Aquestes i d’altres conseqüències de la captivitat estan força estudiades i la legislació, sobretot a Europa i els EUA, va evolucionant cada cop cap a una major protecció del benestar del dofí.

Quant a l’impacte directe que té sobre el dofí la seva feina de «terapeuta», malauradament no es disposa de prou informació encara per a avaluar l’afectació que pot tenir en el seu benestar. Ho haurem d’anar seguint.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram