El feminisme conservador de Francesca Bonnemaison

Acusada per haver-se menjat una poma. Estigmatitzada pel pecat de l’home. Controlada pels confessors. Purificada a través del foc redemptor. Atacada per la misogínia. La història de la dona planteja un panorama poc esperançador atès que ha hagut d’acatar una realitat imposada pel gènere masculí. Emprenem un recorregut per la història amb el primer de sis articles sobre la lluita de la dona contemporània per assolir la plena igualtat.    

A principis del segle XX, Catalunya va fer el salt definitiu cap a la modernitat. La generació del 1900 va treballar intensament per modernitzar la societat catalana fins a aconseguir transformar tots els àmbits de la vida quotidiana. Des de la cultura fins a la política seran redefinides i, encara avui, perduren intensament tots aquells canvis tan profunds dins la nostra memòria col·lectiva.

La modernitat anhelava canviar els esquemes anteriors per mitjà de la cultura, la ciència i l’educació, i fou en aquest darrer àmbit on va topar amb l’Església, la qual ostentava -des de feia segles- el monopoli de l’educació. Aleshores, el debat es va articular sobre si per esdevenir moderns calia transitar absolutament cap a una societat plenament laica o existia una altra opció.  

La societat catalana conservadora de l’època esperava que l’esposa d’una de les personalitats més rellevants del panorama polític del moment -com era l’advocat i membre fundador de la Lliga Regionalista, en Narcís Verdaguer i Callís- es mantindria al marge de tota l’efervescència social i cultural del país.

El model social d’aleshores entenia que la dona -amb suficients recursos econòmics- havia de tenir una activitat limitada a les funcions de mestressa de casa i a actes socials que incloïen obres de caritat en l’àmbit parroquial. Per tant, com més blanca era la seva pell, més important era el seu estatus social.

La realitat fou una altra, quan Francesca Bonnemaison i Farriols (1872-1949) -de profundes conviccions religioses, transmeses per línia materna- iniciaria un projecte revolucionari que ho canviaria tot. Sense adonar-se’n, faria trontollar els fonaments més conservadors de la societat catalana.  

Democratitzant l’accés a l’educació

Aplegades al voltant de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, les conegudes com a ‘dames cooperadores’ es reuniren un divendres de maig del 1909 a les dependències de la rectoria. Lluny quedaven les acalorades discussions de quina era l’opció més idònia per a constituir la nova entitat dins la parròquia: o bé es creava una obra social per a la joventut femenina adinerada, o bé es fundava un cercle literari exclusiu per a dones de l’alta societat. Però res d’això va succeir.

Amb l’aval d’en mossèn Gatell, s’imposà l’opció suggerida per la senyora Bonnemaison. A partir d’aquell divendres 28 de maig de 1909 es posava en marxa la primera biblioteca pública per a dones de Barcelona. Sí, per a totes les dones de la ciutat i oberta, tant a dones benestants com a dones treballadores.

D’aquesta manera, es posava en pràctica l’ideari noucentista que defensava Francesca Bonnemaison, el qual creia imprescindible acostar la cultura a la dona, la regeneració social i el desenvolupament econòmic del país. Un any més tard es fundava l’lnstitut de Cultura de la Dona i d’aquesta manera es posaven les bases per formar dones de totes les capes socials, que caminessin vers el seu alliberament personal, el reconeixement d’alguns drets bàsics i la igualtat d’oportunitats laborals.

L’ideari que va desplegar la nova institució -tan revolucionària en el seu temps- es fonamentava en tres pilars essencials: El primer s’articulava en el foment de la lectura i la pràctica assenyada de la doctrina cristiana. El segon entenia que l’aprenentatge intel·lectual adquirit per la dona -a través de l’educació- era necessari per ajudar a l’home i no pas per competir amb ell. I el tercer pivotava sobre l’entesa que la dona havia d’esdevenir una bona gestora domèstica que pogués col·laborar en el sosteniment econòmic familiar i en la transmissió de coneixements als fills.  

La posada en marxa de l’lnstitut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona va esdevenir un èxit sense precedents, com constaten els llibres de registres de lectores que s’hi aplegaven cada diumenge després de missa i el fort increment de la demanda docent. Ràpidament, hagueren d’abandonar la parròquia per instal·lar-se primer al carrer Elisabets i després a l’actual carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona. Està documentat que fins al juliol del 1936, la biblioteca disposava d’un fons amb més de 23.000 volums i l’Institut impartia docència a unes 6.200 alumnes.

L’exili forçat i canvi de paradigma polític

Francesca Bonnemaison va creure que la història li oferia una segona oportunitat per amplificar el seu ideal de dona i començà a fer campanyes després de la proclamació de la Segona República. Per aquest motiu, va constituir -aconsellada per Francesc Cambó- la secció femenina de la conservadora Lliga Regionalista. Des d’aleshores, treballaria incansablement per a difondre el seu model de dona, basat en la religió, el coneixement i la família.   

Però tot va canviar a partir del juliol de 1936. Després del fallit cop d’estat i el consegüent esclat de la Guerra Civil, tot es va polaritzar. Membres de la Lliga Regionalista -recordem-ho, un partit conservador catalanista- esdevindrien col·laboracionistes del feixisme a través de l’espionatge intern i d’oficines de premsa a l’exterior -com la de París-, que es dedicarien a elaborar continguts per explicar el nou relat franquista al món.

La “proletarització” duta a terme per la insurrecció anarquista a principis del conflicte de la Biblioteca i de l’lnstitut de Cultura va fer entendre a Bonnemaison que la seva vida corria perill. Aquella inseguretat la va portar fins a París, on va esdevenir la secretària personal d’en Francesc Cambó. A l’estranger va treballar incansablement per difondre els ideals dels insurrectes, atès que confiava que aquests tornarien a garantir l’ordre i l’estabilitat social, amb els que el seu ideal de dona encaixava perfectament.

En tornar a Barcelona l’any 1941, es va adonar que la dictadura franquista havia articulat la societat a partir de la família i seguint les pautes catòliques, però la majoria de dones havien estat obligades a abandonar les seves feines per dedicar-se exclusivament a les tasques domèstiques i familiars. D’aquesta manera, la dona passava a ser considerada inferior a l’home i no tindria cap mena d’autonomia.

Descobrir que els vencedors practicaven aquest sectarisme ideològic, sumat a una agressivitat sense precedents vers a tot allò que fos català, la va fer caure en una profunda depressió de la qual ja no es va recuperar mai. I més encara quan l’lnstitut de Cultura i la Biblioteca de la Dona van ser controlats per la Falange i aquesta es va dedicar a tergiversar completament l’esperit fundacional d’aquell divendres de 1909. 

Si bé és cert que l’ideal de dona de la Francesca Bonnemaison era d’inspiració conservadora i paternalista, no hem d’oblidar mai que va donar ales a milers de barcelonines amb la creació de les seves institucions, i molt abans de les mítiques ‘Fawcett Library’ de Londres o la ‘Biblioteque Marguerite Durand’ de París. Francesca Bonnemaison va ser una pionera en el seu temps, creant els elements necessaris per empoderar a la dona, pas primordial cap a la igualtat social.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Celler Recaredo, Corpinnat, es troba al nucli antic de Sant Sadurní d’Anoia. És l’única cava que continua fent tot el procés de vinificació al cor de la vila i ho fa des de principis del segle XX. Tot el que es fa Recaredo es fa des de la consciència.

Ton Mata, tercera generació del celler Recaredo, fa 25 anys que va decidir formar part del negoci familiar. Després d’haver estudiat enginyeria aeronàutica, quan va tornar a casa va tenir una llarga conversa amb el seu pare i va decidir estudiar enginyeria tècnica agrícola i entrar a formar part de l’empresa familiar. Ha estat director tècnic, director general i, ara, és conseller delegat. Juntament amb dos cosins més gestionen l’empresa sota la direcció d’una persona externa de la família.

Fer el que t’agrada fer

La història del celler és curiosa, atès que tot el Corpinnat que surt de l’empresa és fruit de les collites pròpies. “Nosaltres venim d’una família que no tenia vinyes —explica Ton Mata—. El meu avi, quan va començar, no tenia ni una sola vinya i en aquests moments tenim 80 hectàrees en propietat, de les quals surt la producció de Recaredo 100 %, Corpinnat”. Per fer la producció de vi tranquil, necessiten comprar raïm.

L’avi de Ton Mata era fill d’una família d’artesans de la ceràmica que feia les típiques peces per a la construcció. “La meva besàvia va enviar l’avi, quan era molt jovenet, a treballar a unes caves. I aquí és on va començar tot”, explica. Allà, l’avi va aprendre l’ofici de la segona fermentació, de tot el que passa a dins l’ampolla (criança, pupitre, segona fermentació, desgorjament) “i es converteix en un expert en l’art del desgorjament manual”. “Llavors es planta per a ell sol i, de mica en mica, transforma la bòbila familiar en unes caves”, amplia. De fet, el celler encara conserva una part de l’antiga bòbila.

“L’avi —explica Ton Mata— s’adona que, si vol fer un bon vi, necessita una bona vinya. I és així com comencem la integració vertical, però en comptes de fer-ho de la vinya cap endavant, ho fem enrere”. La tercera generació està recollint els fruits de la feina feta per l’avi. Ton Mata diu que aquesta herència els permet fer “un camí de somni”: “Fer el que realment ens agrada i volem fer. Procurem ser lliures, de no tenir cap lligam, és a dir, que no sigui el mercat qui ens marqui el camí. Afortunadament, fins ara, hem trobat la complicitat de persones que els hi ha agradat el que fem”.

El ‘terroir’ que acull les vinyes

Ton Mata explica que el celler s’ha anat transformant i ha passat de l’agricultura tradicional a l’agricultura ecològica i, després, a l’agricultura biodinàmica. “Aquest procés ens ha fet més forts en les nostres conviccions, que són: fer escumosos només brut nature, fer vins que realment siguin capaços de representar un paisatge, un territori, amb totes les conseqüències i no només de bla, bla, bla; fer criances molt més llargues…”.

Recaredo té una producció de 280.000 ampolles. Exporta fora de l’Estat espanyol un 15%, a l’Estat un altre 15% i el seu mercat principal és Catalunya, amb un 70%. Ton Mata considera que són un celler petit. Tot i que mira el sector amb preocupació, considera positiu el naixement de noves empreses que des de la vinya treuen al mercat els seus productes. Creu que el sector vitivinícola penedesenc ha de ser atomitzat, si es vol mantenir el prestigi de la zona. “És interessant que hi hagi empreses petites, cadascuna amb el seu estil i la seva personalitat. És bo per mantenir l’equilibri”, argumenta.

Es manifesta preocupat, però, pel territori, el paisatge i l’entorn. “Està tan amenaçat que em fa patir. Corpinnat anem a contracorrent. És molt difícil fer vins que representin un paisatge si no tens paisatge de qualitat. Les amenaces d’infraestructures com la MAT, polígons com Can Vies i, sobretot, les deixalles que deixem a terra com són els herbicides o els insecticides… Està clar que no ajuden a mantenir un paisatge de qualitat. Aquest tipus d’agricultura no té futur i no és sostenible. Impedeix fer vins que representin un paisatge perquè el que fa és destrossar aquest paisatge i els vins acaben ensenyant aquest paisatge destrossat”, lamenta.

Per a Ton Mata practicar agricultura biodinàmica fa que els seus vins reflecteixin el terra on han estat cultivats, el ‘terroir’. “Oferim un escumós que representa la transparència: d’una collita, una anyada, un ‘terroir’, unes persones i un equip. Un brut nature és el que dona la transparència més gran, i amb aquesta obsessió de representar el ‘terroir’ t’adones que el paisatge soterrat està molt malmès”, explica.

Preservar el paisatge

Per a Mata, practicar l’agricultura biodinàmica vol dir treballar per preservar el paisatge, treballar amb la natura i no contra la natura. “Nosaltres vam implantar la part més racional de la biodinàmica l’any 2006. Ens hem anat obrint a la biodinàmica, no només a la part racional i biològica, sinó també a la part més filosòfica i més de consciència, la d’estar més atent al que fas i per què ho fas. Això és un repte, perquè, quan manes una feina, aquesta no ha de ser només d’execució mecànica, sinó que ha d’implicar una consciència de com s’està fent i per què s’està fent així”, detalla. Per a Mata, treballar des de la consciència té una conseqüència sobre el resultat del vi. 

Recaredo forma part del grup Corpinnat (marca col·lectiva de la Unió Europea) juntament amb deu cellers més. El seu compromís amb el territori queda reflectit en els principis d’aquesta marca.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El confinament arran de la pandèmia va popularitzar el teletreball. Una tendència que ha difuminat la frontera entre l’oficina i la nostra vida personal. Workation és una nova modalitat de treball a distància que fusiona feina i vacances.

Per a qualsevol persona que tingui l’opció de treballar a distància, els beneficis de prendre’s un workation, la suma de ‘work’ (feina) i ‘vacation’ (vacances), són difícils de deixar passar. Fins al 2019, la imatge de treballar des d’un ordinador portàtil amb una vista panoràmica de fons s’associava gairebé exclusivament amb un estil de vida nòmada digital, però, gràcies a la crisi sanitària es va popularitzar el treball a distància d’una manera exponencial.

Aquesta nova modalitat de teletreball no està pensada per treballar durant les vacances, sinó per treballar com si estiguéssim de vacances. Muntar la nostra oficina en un lloc que normalment només visitaríem quan estem de vacances pot tenir bastants beneficis, més enllà de les vistes.

Continuaràs tenint tot l’essencial a què estaves acostumat a l’oficina i molts luxes als quals no

Molts hotels ofereixen una gran varietat d’espais hàbilment dissenyats pels quals pots moure’t en funció del teu estat d’ànim i les teves preferències, des d’espais de treball pensats per a passar hores teclejant en el teu portàtil, accés a sales de conferències disponibles quan ho necessitis, fins a una potent connexió de wifi que no s’interromp.

En molts sentits, els hotels van ser la versió original dels espais de coworking: era habitual veure a gent amb vestimenta formal i amb el portàtil obert mentre gaudia d’un menjar en el restaurant. Avui dia, és més probable veure a algú amb bermudes i xancletes.

Incrementaràs la teva productivitat

Com els nòmades digitals són un 13% més productius que els seus homòlegs que treballen en l’oficina, els empresaris també veuen els avantatges que els seus empleats treballin des de l’estranger. Poder treballar en un espai adaptat a les necessitats i preferències individuals, així com disposar de blocs de temps ininterromputs al llarg del dia. Això vol dir que les persones no sols són més productives i estan més còmodes en el treball, sinó que també estan molt més disposades a fer hores extra de tant en tant.

La teva salut mental t’ho agrairà

Sents que s’acosta el trastorn afectiu estacional? Et sents aclaparat per la feina o et costa seguir les normes de l’oficina? Potser et vindria bé un canvi de rutina; alguna cosa que et recordi que la vida és per a viure-la, i no solament per a treballar i perdre el teu temps desplaçant-te de casa a la feina.

Et relaxaràs sense haver d’absentar-te del treball

Molts hotels disposen de serveis que, admetem-lo, la majoria de nosaltres no tenim a la feina o a casa. Oblida’t de la dutxa compartida, la taula de billar i les butaques de massatge rígides i opta per la piscina, el bany turc i la sauna, on podràs relaxar-te després d’un dia de feina sense ni tan sols sortir al carrer. Com més aprofitis aquestes valuoses hores després de la jornada laboral per a desconnectar i recarregar piles, més satisfet, renovat i concentrat et sentiràs a l’hora de treballar.

Descobriràs nous llocs

Canvia els monòtons desplaçaments a l’oficina per llargs passejos per una ciutat desconeguda; explora diferents barris i descobreix nous restaurants; gaudeix de la fotografia d’oci o amplia els teus horitzons coneixent a vilatans i aprofundint en la cultura local. Fes-te amic del cambrer d’aquesta cafeteria que freqüentes diàriament, o planeja on anar i què veure des de la teva nova ubicació.

T’encanta viatjar? Amb 11Onze Viatges pots reservar allotjament al millor preu, sense escanyar a la indústria turística.

La festivitat dels Reis de l’Orient és la celebració més coneguda del cicle nadalenc. I, en canvi, només l’evangeli de Sant Mateu en dona notícies específiques d’aquests prohoms, però de manera força enigmàtica. Ni tan sols n’explicita els noms, el nombre o la procedència exacta. Aleshores, quina és la història veritable dels Reis de l’Orient? 

Comencem fixant-nos bé en com Sant Mateu introdueix els Reis de l’Orient en el seu evangeli. Primer, assegura que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes i, després, relata l’aparició dels mags de la següent manera: “Poc després van arribar a Jerusalem uns mags que venien de l’Orient i que preguntaren ‘On és el rei dels jueus, que acaba de néixer? Hem vist allà a l’Orient la seva estrella i venim a inclinar-nos davant d’ell’”.

De fet, la notícia, ens diu Sant Mateu a l’evangeli, “va torbar molt el rei Herodes, i amb ell tot Jerusalem”. És així que Herodes deixa marxar els mags, però els demana que, abans de tornar als seus pobles, l’informin del lloc exacte on ha nascut l’infant, de manera que també ell pugui anar a adorar-lo. Però els mags sembla que no van complir amb la paraula donada a Herodes…

L’evangeli diu que els prohoms continuen el seu camí, sempre seguint l’estel, fins que just s’atura al lloc on és Jesús. Aleshores, Sant Mateu narra: “I van entrar a la casa, van veure el nen amb Maria, […] es postraren davant d’ell i van obrir els cofres que portaven per oferir-li presents d’or, encens i mirra. I com que un somni els va advertir que no havien de reveure Herodes, se’n van tornar al seu país per un altre camí”. Després d’això, no se’n torna a parlar mai més d’ells.

El garbuix que embolica la història

Si analitzem acuradament la narració evangèlica de Sant Mateu, ràpidament ens adonem que en cap moment se’ns diu que fossin tres personatges, però, en canvi, sí que ens diu que “uns mags” deixaren tres regals (l’or, l’encens i la mirra). Tampoc se’ns defineix el lloc de la trobada. I el més sorprenent de tot plegat: en cap moment se’ns especifica l’estatus de rei d’aquests personatges.

Si cerquem més informació canònica —l’oficial— sobre aquests personatges, enlloc trobem  més informació. Tanmateix, si anem a l’altre evangeli que narra el naixement i la infància de Jesús, el de Sant Lluc, enlloc se citen els mags, ni la matança d’innocents, ni la fugida a Egipte. En canvi, Sant Lluc sí que aporta detalls sobre l’anunciació, el trasllat de Josep i Maria embarassada a Betlem, per inscriure’s al cens ordenat per l’emperador romà August, l’adoració dels pastors i el naixement de Jesús en un estable.  

Per tant, el Nou Testament ofereix versions de Nadal ben diferents que, amb la maduració del pas dels segles, amb aportacions intencionades i interpretacions esbiaixades, han acabat configurant el fantàstic i trenat relat que coneixem. No hem de perdre de vista que pel camí també se li van anar afegint nous personatges, com el bou i la mula, que el papa Benedicte XVI ha rebutjat públicament, o el quart rei mag i altres invencions.

Mags vol dir màgics?

La pregunta, doncs, que ens suggereix el relat inicial és: per què Mateu fa aparèixer aquests curiosos personatges? El fet important i a tenir molt present és que l’evangeli original de Sant Mateu va ser escrit en grec, manuscrit del qual no ens ha arribat fins als nostres dies. Només disposem de la versió traduïda al llatí per Sant Jeroni, però ja al segle IV.

Si seguim analitzant el text, la clau de tot plegat rau en la paraula “mag”. És aquest el mot emprat en el text original escrit en grec? I aleshores ens assalta una altra pregunta força inquietant: què significava ser un mag en el context en el qual s’escriu l’evangeli?

L’etimologia històrica ens ofereix dues possibilitats. Si la paraula original escrita fos en grec “μάγο”, seria usada amb una connotació pejorativa. Una expressió adreçada a definir fetillers, interpretadors de somnis, encantadors, practicants de ritus obscurs i, fins i tot, xarlatans. Sembla que no és el cas! En canvi, si la paraula original en grec fou traduïda d’una paraula del persa antic, “maguusha”, aleshores el significat seria: sacerdot. Segurament, la més probable!

Per tant, si seguim per aquest camí etimològic, trobem en el passat babilònic una casta religiosa de sacerdots perses coneguts com a “mags” amb un reconegut prestigi en coneixements astrològics i seguidors de la religió zoroàstrica. Per entendre encara millor l’etimologia històrica, cal tenir present que la presència jueva a Pèrsia fou molt notable des de l’època de Nabucodonosor (segle VI aC), quan aquest governant babilònic va conquerir Judà i va esclavitzar els jueus. 

Aquestes comunitats hebrees, que esperaven el Messies, segurament haurien influït en la tradició astrològica persa. Al segle VI dC, aquests mags —ara sí, amb nom i nombre— van ser representats a l’estil persa —principalment per la seva indumentària— al conegut mosaic de Sant Apol·linar el Nou de la basílica de Ravenna (Itàlia).

La llegenda es consolida amb el cànon bíblic

Tant si la visita dels Reis de l’Orient va succeir com si no, arribem al Concili de Nicea del 325, quan el discurs oficial de l’Església queda institucionalitzat i s’acorda que seran només quatre els evangelis oficials —Mateu, Lluc, Joan i Marc—, que marcaran el discurs del dogma. La resta de textos, més de 70, seran considerats apòcrifs, és a dir, poc fiables, atès que es basen en suposicions que no es poden contrastar.

És curiós perquè tots aquests textos van ser escrits a la mateixa època que els quatre evangelis canònics. El que resulta evident és que, amb el pas dels segles, es va anar forjant la teologia, la litúrgia i la tradició cristiana, complementades amb altres escrits que omplen els buits que havien deixat els textos oficials. Va ser en aquest procés que va anar prenent forma el relat dels mags perses.

Si defugim el fantàstic i som absolutament racionals, l’anàlisi textual ens situa davant d’un relat purament propagandístic. L’incipient i modern discurs cristià sorgit de Nicea va tenir la necessitat de demostrar que el seu radi d’acció era ampli, integrador de cultures i dotat d’una dimensió universal. El relat dels Reis de l’Orient complia amb aquest missatge i —no menys important— permetia enllaçar les profecies de l’Antic Testament amb el Nou Testament, atès que demostrava que les sagrades escriptures no s’equivocaven en què “tots els reis vinguts d’arreu es postraran davant d’ell”.

Tampoc és casual que es fixés en tres el nombre dels mags: perquè és el nombre de la divinitat per excel·lència, de la Santíssima Trinitat; perquè és el reflex de les tres edats de l’ésser humà, la joventut, la maduresa i la vellesa; perquè són els tres continents coneguts en el seu present, Europa, Àsia i Àfrica; i perquè són les tres dimensions del temps, passat, present i futur.

Els pedaços que fan la història

Va ser a partir de llavors que es va començar a crear una iconografia especial, amb significats diversos. Aviat va deixar de ser important l’autèntica realitat dels personatges d’Orient i prengué importància el simbolisme ritual de l’edat mitjana. El món Carolingi els va convertir en reis. La història diu que Frederic I Barba-roja, durant la Tercera Croada, va trobar els cossos dels tres reis mags a Constantinoble i els va portar fins a Alemanya. Actualment, la catedral de Colònia conserva les relíquies dels Reis de l’Orient. Els ordes mendicants del segle XIII aportaren a la tradició de fer el pessebre i, l’epifania hi té un lloc destacat. El Renaixement va aportar la negror del rei Baltasar. 

La llarga nit del temps va anar fixant i generant nous detalls sobre els Reis de l’Orient, els quals impregnarien la tradició cultural europea per sempre més. La història dels Reis de l’Orient és, doncs, una història construïda a pedaços, que ha canviat generació rere generació i que ha arribat fins als nostres dies convertida en espectacle comercial. I, com tota bona història, està feta a foc lent.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Dins la nostra memòria perdura intensament el 1714. Poc o molt, tothom sabria explicar què va significar per Catalunya. Tanmateix, aquest període fosc de la història comença a capgirar-se amb el Reial decret de lliure comerç amb Amèrica. Aquest text normatiu serà l’escletxa que propiciarà la industrialització al nostre país. Ho descobrim de la mà de l’agent Oriol Garcia Farré.

Després de la guerra del 1714 a Catalunya se li havia prohibit el comerç directe amb les colònies americanes, la qual cosa va suposar un empobriment brutal. A partir de la dècada de 1750 això va començar a canviar. El sistema de privilegis de la política comercial borbònica feia aigües i els poders fàctics van veure’s en l’obligació d’introduir nous agents per garantir la viabilitat del comerç amb Amèrica. 

D’aquesta manera, el 1756 la Corona permet de nou als vaixells sortir dels ports catalans cap al nou continent i el 1778 Carles III signa el Reial decret de lliure comerç i posa fi al monopoli de Cadis i Sevilla i afavoreix de nou el comerç de Catalunya. Així s’iniciarà una rellevant exportació de productes agrícoles, com el vi, l’aiguardent, la fruita seca o el paper, que permet que la balança comercial de Catalunya augmenti de forma espectacular. Aquest fet és la veritable gènesi de la industrialització de Catalunya.

Botiguers i indians, crònica d’uns emprenedors

Els botiguers seran els impulsors necessaris d’aquesta modernització del país. Les companyies comercials del segle XVIII seran el model a seguir durant més d’un segle per organitzar les exportacions i importacions. El comerç del cotó amb les colònies serà importantíssim perquè Catalunya iniciï un procés de mecanització, que propiciarà el principi de la revolució industrial.

Pocs anys després, una generació d’emprenedors sacsejaran i transformaran les estructures econòmiques i socials de Catalunya. Els primers a fer-ho van ser Josep Bonaplata, Joan Vilaregut i Joan Rull, tots tres vinculats a la fabricació tèxtil. El 1832 van crear la primera indústria tèxtil moguda per la força del vapor de tot l’Estat espanyol, la Fàbrica Bonaplata.

La idea suposarà un abans i un després, el pas definitiu cap a la modernitat. La innovació tecnològica que suposa la mecanització els permetrà ser capdavanters en el seu sector, i impulsar tota la indústria tèxtil a Catalunya. La inquietud, la transformació i la millora que van caracteritzar aquella època són encara en l’ADN del comerç català.

El vapor, clau de la industrialització del país 

L’economia sorgida de la utilització del vapor comportar l’obligatorietat de moure’s a una major velocitat. A la innovació tecnològica i a l’emprenedoria calia donar-los d’un nou sistema de transport. El ferrocarril fou qui va propiciar la intercomunicació dels principals centres productius del tèxtil del país vers el port de Barcelona, vertebrant així tot el territori.  

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Les festes de Nadal se celebren per tot el planeta, però els costums varien segons el país. A 11Onze repassem algunes de les tradicions nadalenques d’altres llocs del món.

Portugal i Itàlia

No es fan pessebres només a Catalunya, també se’n poden trobar a Portugal i Itàlia. Molts són veritables obres d’art, amb mesos de feina, d’esforç i d’inversió. En moltes ciutats són, gairebé, una atracció turística. Si sou uns apassionats dels pessebres, ja deveu haver visitat els pessebres vivents i les associacions pessebristes catalanes. Potser podeu visitar portuguesos i italians!

El dia de Nadal

Quin dia se celebra Nadal? Normalment, el 25 de desembre, però  això no és així a tot arreu. L’Església Ortodoxa utilitza el calendari julià en lloc del gregorià. Això vol dir que els cristians ortodoxos celebren el dia de Nadal el 7 de gener (o al voltant d’aquesta data, segons l’església). Per tant, Ucraïna i Rússia celebraran el Nadal per Reis, per entendre’ns. El dia de Nadal és festiu i els dies anteriors són de reflexió i sovint de dejuni. El dia de Nadal, però, és una autèntica festa en companyia dels éssers estimats.

Exportant la Festa de Nadal

Si a Catalunya sovint ens queixem que importem tradicions com Halloween, cal dir que la festa de Nadal també s’està exportant a altres llocs. És una mena de tendència de moda, sovint sense cap mena de sentit religiós. Això fa que en aquests llocs hi hagi actvitats vinculades a Nadal però que el 25 de desembre sigui laborable. Al final, acaba sent una festa comercial més. Per exemple, al Japó per Nadal l’àpat més popular és el pollastre fregit, cosa que ha sabut capitalitzat KFC.

El banquet de Nadal

Escudella i pollastre amb prunes i pinyons és el clàssic de la cuina catalana per al dia de Nadal. Però hi ha moltes altres opcions. A Europa de l’Est, a països com Polònia o Lituània, la gent gaudeix tradicionalment de 12 plats diferents la nit de Nadal. I cal menjar-los tots per evitar la mala sort. Si feu un àpat de Nadal en aquestes països degustareu la sopa de remolatxa, la col amb mongetes, el pastís de llavors de rosella, i molts més plats típics.

Els regals

A molts països, a més del 25 (o del 7, per descomptat), un dia molt important és el 5 de desembre. És especialment especial per als nens, ja que és quan el Pare Noel els porta regals. Hi ha moltes versions de la història que es va originar a Finlàndia. La majoria diu que recorre el món al seu trineu i salta per les xemeneies per posar els regals sota l’Arbre de Nadal. Però en alguns països, les històries són lleugerament diferents. Per exemple, als Països Baixos, el Sinterklaas desembarca d’un vaixell de vapor. Aleshores, totes les campanes de l’església local sonen en senyal de celebració, i els nens reben els seus regals tan esperats.

Les festes de Nadal són una gran època per viatjar sol o amb família. Fer-ho celebrant el Nadal en un altre país és una opció per tenir unes festes diferents.

T’encanta viatjar? Amb 11Onze Viatges pots reservar allotjament al millor preu, sense escanyar a la indústria turística.

Els aficionats a aquest esport de muntanya coneixem de sobres les pistes catalanes i andorranes, però potser no estem tan familiaritzats amb l’oferta d’estacions d’esquí que ens ofereix Europa. Fem un breu recull dels destins més coneguts i d’altres no tan típics.

Suïssa

Coneguda per tenir les millors estacions d’esquí del món, les impressionants vistes són suficients per a calmar els nervis d’un principiant. Per als que no són amants de l’esquí, també hi ha molt a fer: explorar el Matterhorn, fer ràfting o recórrer les muntanyes amb tren.

Polònia

Les muntanyes poloneses, frontereres amb Eslovàquia, Txèquia i Alemanya, són famoses per les seves pistes d’esquí. Relaxa’t en el còmode sofà del vestíbul del teu xalet amb una tassa del famós vi calent de la regió, conegut com a grzaniec Galicyjski, i uns saborosos pierogi. Per als curiosos, no tot són pistes: hi ha molts banys termals, excursions en quad i excursions úniques.

Itàlia

Les pistes d’esquí italianes estan entre les millors del món, especialment si es tracta de satisfer els amants de les vacances al sol i als esquiadors aventurers. Diuen que a la part alta de les muntanyes d’Itàlia, el sol sempre brilla. És clar que pot fer fred, però per a això estan els jacuzzis dels balnearis.

França

Els Alps són la serralada muntanyenca més alta i extensa que es troba plenament a Europa. Si ets aficionat al cinema, reconeixeràs alguns llocs per les pel·lícules de James Bond. Al peu d’alguns dels pics més alts trobaràs alguns tresors inesperats, com la delicada comuna de la Vall de Chamonix o la ciutat balneari Aix-els-Bains.

T’encanta viatjar? Amb 11Onze Viatges pots reservar allotjament al millor preu, sense escanyar a la indústria turística.

N’hi ha de clàssics i n’hi ha de contemporanis. Són nostàlgics, misteriosos, alegres i romàntics, però tots expliquen històries que passen a Nadal. A 11Onze hem recopilat una quinzena de llibres per un hivern a la vora del foc. En recordes algun més?

Les festes nadalenques sempre són un bon moment per passar comptes amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten. Potser per això tots els relats sobre Nadal tenen alguna cosa de lliçó vital. Tant se val si passen en un casalot del segle XIX, en un castell de gel, en una casa d’hostes o en un pis a Brooklyn. Tots aquests llibres, al final, sembla que ens preguntin a cau d’orella: com canviaràs la teva vida a partir d’ara?

1. ‘Conte de Nadal’ (1843), de Charles Dickens. El vell avar Ebenezer Scrooge, que esclavitza el seu jove treballador, rebrà la nit de Nadal una bona lliçó de vida de la mà de tres fantasmes: el del passat el porta a la infantesa, el del present l’apropa a casa del seu treballador i el del futur el porta al dia de la seva mort. Espantat per les visions, Scrooge decidirà canviar? Després del gran èxit que va tenir ‘Conte de Nadal’, Charles Dickens escrivia una història cada Nadal i va ser el gran esdeveniment anual a la Gran Bretanya de mitjan segle XIX. Tots aquests contes, com ‘Les campanes’, ‘El grill de la llar’ o ‘L’home maleït’, els va recopilar en català La Magrana, i potser caldria que es tornés a editar.
2. ‘Les millors rondalles’ (1844-45), de Hans Christian Andersen. El gran contista de tots els temps és imprescindible per Nadal. D’Andersen, en aquest recopilatori de rondalles, hi trobem ‘La noia dels llumins’ i ‘La Reina de les Neus’. Però no podem deixar d’esmentar ‘L’arbre de Nadal’. Entre foscos, melancòlics i pedagògics, tots els contes d’Andersen ens deixen un bocinet de gel al cor.
3. ‘Donetes’ (1868), de Louisa May Alcott. Per increïble que sembli, en català, avui dia, només es pot trobar una edició adaptada pel públic juvenil de l’Editorial Barcanova, però és un clàssic indiscutible de Nadal, perquè les seves versions adaptades al cinema són sobretaula obligada i perquè la història comença pels volts de Nadal. ‘Donetes’ és una de les novel·les més influents i llegides de la història de la literatura i explica la vida de les quatre germanes March durant la Guerra de Secessió nord-americana. Però és el personatge central de la Jo March el que s’ha convertit en un referent de la lluita feminista.
4. ‘El gegant egoista’ (1888), d’Oscar Wilde. Aquest conte de fades explica la història d’uns nens que juguen en el magnífic jardí d’un gegant, que sempre està de viatge. Però un dia, el gegant torna de visitar el seu cosí i, en veure tots aquells nens saltant i jugant al jardí, decideix fer-los fora i construir un mur perquè no hi entri ningú més. Tanmateix, tan aviat com els nens deixen de fer-lo servir per les seves entremaliadures, el jardí es marcirà com l’hivern. 
5. ‘Púding de Nadal’ (1932), de Nancy Mitford. La senyoreta Bobbin, una prestigiosa caçadora de guineus, acollirà la festa de Nadal a casa seva. La llista de convidats promet un banquet entretingut. La primera novel·la de Mitford, amb personatges excèntrics, amors i desamors i molt de sarcasme, va ser declarada quan es va publicar la més divertida de l’any. Aquest hivern la recupera l’editorial Univers.
6. ‘El Nadal d’Hercule Poirot’ (1938), d’Agatha Christie. La vigília de Nadal, el vell rancuniós Simeon Lee apareix mort sobre un bassal de sang amb el coll partit en dos. Prop de la seva mansió, el detectiu Hercule Poirot celebra les festes nadalenques fins que se’l convoca perquè resolgui el cas. Però, en lloc de trobar-hi una família devastada per la mort de l’avi Lee, s’hi troba un grup de gent força inquietant. Tots semblen tenir un motiu per l’assassinat, però qui serà el culpable? En català, aquest clàssic de Christie és difícil de trobar, però en castellà s’ha reeditat enguany amb el títol ‘Navidades trágicas’. 
7. ‘El Nadal d’un nen a Gal·les’ (1952), de Dylan Thomas. Aquesta novel·leta de Nadal és considerada un dels millors relats de Thomas i farà que tots els records de la teva infantesa reviscolin de cop. Thomas construeix una llegenda en un petit poble de la costa de Gal·les ple de gats, cartes i nens que volen jugar a la neu. Busqueu l’edició il·lustrada de Pep Montserrat que va guanyar el Premi Junceda 2008, perquè és tota una obra d’art. 
8. ‘Tres contes’ (1956), de Truman Capote. Nadal és un lloc comú de la infantesa i Capote, en aquests tres contes, recorda les seves celebracions familiars, dos Nadals i un dia d’Acció de Gràcies. El petit Truman, en Buddy, ens acompanya en cadascuna d’aquestes tres històries i hi comparteix protagonisme amb la senyoreta Sook, una parenta conca, ingènua però sàvia.
9. ‘Cartes del Pare Noel’ (1976), de J. R. R. Tolkien. Tot i que Tolkien és conegut per les seves novel·les de fantasia ‘El Hobbit’, ‘El senyor dels anells’ i ‘El Silmaríl·lion’, que són regal comú de Nadal pel jovent, ‘Cartes del Pare Noel’ recopila les cartes que cada desembre els seus fills rebien escrites a mà, amb una lletra fina i estranya i amb una il·lustració preciosa i acolorida. Amb un segell del Pol Nord, totes les cartes eren del Pare Noel, que els explicava contes meravellosos de la seva vida hivernal. De vegades, fins i tot, algun elf amagava algun missatge a les cartes. Si aconsegueixes trobar-lo a les llibreries, serà sens dubte un bon regal.
10. ‘El conte de Nadal de l’Auggie Wren’ (1991), de Paul Auster. El ‘New York Times’ li va encarregar a Auster que escrivís un conte de Nadal i, per no caure en trames sentimentals i personatges embafadors, va decidir parlar de l’Auggie Wren, un quiosquer de Brooklyn. Una història al voltant d’un lladre, una cartera perduda, una àvia cega i un dinar familiar. El conte va ser el germen de la pel·lícula ‘Smoke’ i és ja tot un clàssic contemporani.
11. ‘Contes de Nadal políticament correctes’ (1995), de James Finn Garner. L’autor agafa personatges clàssics de Nadal, com el ren Rudolph, l’avar senyor Scrooge, els elfs del Pare Noel o els personatges del mític Trencanous i els reivindica com a disfuncionals, líders sindicalistes no humans, vegans i pacifistes no sexistes. Garner dona una nova consciència social als contes de sempre per revifar l’autèntic esperit nadalenc.
12. ‘Tres Nadals’ (2003), de Quim Monzó. Aquest llibre recull tres relats que no són contes nadalencs estrictes, sinó que traspassen el gènere i, amb una mirada monzoniana, ens condueixen cap a un Nadal atípic, festiu i satíric.
13. ‘El pes de la neu’ (2018), de Christian Guay-Poliquin. En una regió boscosa que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general, un jove es recupera d’un greu accident de trànsit. La seva vida ha quedat a càrrec d’en Matthias, un home taciturn que ha acceptat cuidar-lo. Retinguts per un hivern implacable, hauran d’afrontar junts el fred i l’avorriment.
14. ‘Hivern’ (2020), d’Ali Smith. Quatre persones, desconegudes i família, comparteixen una casa de quinze habitacions a Cornwall per Nadal, però sembla que no hi ha lloc per tothom. Una immigrant aporta l’escalfor que la família no ha sabut trobar. Després de ‘Tardor’, l’autora tanca la seva tetralogia parlant de postveritat, ‘fake news’, la crisi de refugiats i la crisi climàtica.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La creixent conscienciació de la societat per la necessitat de fer un consum sostenible és compatible amb unes rebaixes que promouen les compres compulsives? O qualsevol baixada de preus és benvinguda en el context econòmic actual? Com està resolent el dilema de la sostenibilitat vs. competitivitat la indústria tèxtil? En aquest episodi de La Plaça parlem d’això i més amb Marco Palmero, CEO de Basi Group, i Gemma Vallet, directora d’11Onze District.

Tot té un cost. El consum d’aliments orgànics o de proximitat és més sostenible i possiblement més saludable, però també és cert que moltes vegades la seva producció és més costosa. Podríem dir el mateix de pràcticament qualsevol altre producte de consum, incloent-hi els de la indústria de la moda. 

Per una banda, volem roba de qualitat, feta aquí, que, pensant en la conservació del medi ambient, ens permeti deixar enrere la ‘moda ràpida’ i reduir la petjada de carboni. Per l’altra, busquem preus baixos en concordança a la pèrdua de poder adquisitiu provocada per la crisi econòmica que estem patint.

Rebaixes en el context d’una economia circular

Les marques sostenibles eviten les rebaixes sota la premissa que prioritzen la sostenibilitat i la durabilitat enfront del consum massiu i indiscriminat. Què fa la resta de la indústria tèxtil? Com explica Palmero, si depengués d’ell, “eliminaria totes les rebaixes” però reconeix que “en situacions com l’actual, on la gent va molt escurada” s’ha d’oferir la possibilitat, encara que sigui temporalment, “de donar accés a productes a millor preu”.

La sostenibilitat no té per què estar renyida amb els descomptes puntuals, només cal que les empreses actuïn amb responsabilitat dins de les seves possibilitats.  Com apunta el CEO de Basi Group, “nosaltres hem treballat la circularitat amb les nostres últimes col·leccions, fent ‘upcycling’, utilitzant teixits existents per fer noves col·leccions”, sense oblidar la producció local, “tallant a Igualada i cosint a Lleida”. Això comporta produccions més petites, però de més qualitat i amb més valor afegit, que s’han de reflectir en un preu just.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Als anys 50 del segle XX es van crear les targetes de crèdit i amb l’arribada dels telèfons intel·ligents es van popularitzar les virtuals. Repassem la història de les targetes i les seves possibilitats.

Fa seixanta anys de la primera targeta de pagament i, des d’aquell dia, la nostra manera de comprar ha canviat per adaptar-se fins a arribar a l’era del comerç digital, donant també un canvi radical en la nostra forma de pagament. La forma de consumir canvia constantment, s’ha pogut comprovar amb l’increment de l’e-commerce, arran de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 d’aquest passat 2020, com es pot veure en l’estudi fet per Kantar, qui assegura que 3 de cada 4 llars espanyoles han fet compres per internet durant aquest passat any 2020, i que aquestes llars continuen comprant en línia aquest 2021. Les llars que ara compren per Internet són un 74,4%, això ha incrementat els consumidors d’e-commerce en un 8,4% des del 2017. Segons detalla Kantar en el seu estudi, el 26,6% dels consumidors restants són persones grans que es desplacen a comprar personalment elles mateixes els productes, ja que prefereixen un tracte personalitzat. I de la mateixa manera que ha canviat el model de consum, també ha canviat el model de pagament. Benvinguts a l’era de les targetes virtuals.

Què són les targetes virtuals? 

Les targetes virtuals són targetes més segures, i a diferència de les targetes de pagament convencionals, són completament virtuals. El seu pagament és exclusivament per compres virtuals, amb la possibilitat, també, de poder pagar en establiments físics si tens la targeta vinculada al wallet del teu smartphone. La targeta virtual disposa d’un número, d’una data de caducitat i també d’un número de control, com detalla Rankia. La web financera també diu que els controls de seguretat de les targetes virtuals són molt variats. Alguns bancs tenen un codi dinàmic que va canviant en cada compra, mentre d’altres permeten realitzar molt poques compres, i en cas de quedar diners a la targeta, aquests diners tornen automàticament al compte del qual va ser recarregada la targeta. Cada client és lliure de fer una nova targeta virtual quan la necessiti, així de senzill.

Com va néixer la targeta virtual?

Des de la primera targeta de pagament del món de Diners Club l’any 1950, el món de les targetes de pagament ha donat moltes voltes, passant per l’arribada de les targetes de crèdit a Espanya als anys seixanta, fins a arribar a les targetes virtuals, segons detalla la web de Finanzas. La pàgina especialitzada en finances recorda que les targetes virtuals van néixer juntament amb l’arribada de la telefonia mòbil, amb els sistemes de pagament anomenats “wallets”.

Com estan regulades?

La regulació europea PSD2, la nova normativa europea de serveis de pagament electrònics, va entrar en vigor el setembre del 2018, amb la finalitat de reforçar la seguretat dels consumidors amb els sistemes de pagament del comerç electrònic. Amb aquesta regulació, que ja fa tres anys que és vigent, es pot dir que alguna cosa ha d’estar canviant en la nova manera de fer pagaments. En definitiva, podem dir que les targetes virtuals han arribat per quedar-se com un mitjà més de pagament.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!