Sabies que l'economia depèn de la biodiversitat?

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat equivalen al doble del PIB mundial. 

Cap país ha aconseguit els objectius marcats en termes de diversitat fixats en el Conveni sobre la Diversitat Biològica, amb data límit de 2020. Ara, ens enfrontem a un dèficit de finançament de més de 700 mil milions de dòlars fins a l’any 2030, ha advertit el secretari general de l’ONU. 

Per això, 2021 havia de ser l’any per a la reconciliació entre la humanitat i la naturalesa. Fins ara hem estat destruint el nostre planeta, hem abusat d’ell com si en tinguéssim un de recanvi, el nostre consum de recursos actuals requereix gairebé dos planetes, però només en tenim un. Si comparem la història de la terra amb un any natural, hem usat un terç d’aquests recursos naturals en els últims 0,2 segons. 

Accions com la contaminació de l’aire, la terra i l’aigua han provocat un contraatac per part de la natura que s’evidencia en temperatures rècord, el col·lapse de la diversitat, la propagació dels deserts i en els nombrosos i cada vegada més perillosos fenòmens extrems com incendis, inundacions i huracans.

Un planeta per a la biodiversitat 

La biodiversitat o diversitat biològica és, segons el Conveni Internacional sobre la
Diversitat Biològica, el terme pel qual es fa referència a l’àmplia varietat d’éssers vius sobre la Terra i el que succeeix amb els patrons naturals que la conformen. Són el resultat de milers de milions d’anys d’evolució segons processos naturals i també de la influència creixent de les activitats de l’ésser humà. La biodiversitat comprèn igualment la varietat d’ecosistemes i les diferències genètiques dins de cada espècie, que permeten la combinació de múltiples formes de vida. Les mútues interaccions amb la resta de l’entorn fonamenten el manteniment de la vida sobre el món.

La biodiversitat és una base essencial del nostre benestar econòmic. Si bé l’activitat empresarial és actualment una de les principals causes de les pressions sobre la biodiversitat, com l’ús de la terra, la sobreexplotació o la contaminació, les empreses de tots els sectors també poden ser les principals promotores de la conservació de la biodiversitat. Ara és necessari que totes les parts interessades col·laborin per a integrar el valor de la biodiversitat en la nostra presa de decisions i desenvolupar solucions que harmonitzin la naturalesa i el creixement econòmic.

Biodiversitat en l’empresa 

Moltes empreses no estan disposades que el creixement de la companyia sigui a costa de les persones i del planeta. Per aquesta raó, s’està canviant la forma en què es fan els negocis. Per aquest motiu, s‘han creat plans interns, per ajudar a crear un món en el qual tots puguem viure bé dins dels límits naturals del planeta. Mitjançant l’ús de recursos per abordar problemes com la salut i la higiene, la igualtat de gènere, el canvi climàtic i les deixalles d’envasos plàstics, s’estan generant beneficis a llarg i a curt termini per la societat. 

En 2010 moltes companyies van començar a tenir consciència sostenible, l’impacte que han tingut tots aquests canvis és molt significatiu: s’han disminuït costos i també riscos, i per descomptat, un dels valors més importants ha sigut generar la confiança del consumidor. 

Danone, per exemple, actua contra el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i l’escassetat d’aigua. Així, està reduint la seva petjada de carboni amb la finalitat d’aconseguir ser zero emissions el 2050. Més enllà dels seus centres productius, treballa aquests objectius en àrees en les quals comparteix responsabilitat, especialment en l’agricultura; impulsant l’agricultura regenerativa, buscant la protecció del sòl, l’aigua i la biodiversitat, promovent el benestar animal i empoderant a una nova generació d’agricultors.

També té polítiques i eines pròpies que tenen com a objectiu el foment de la biodiversitat:

• Exemple d’això és la seva política forestal, en la qual fa una declaració d’intencions per a eliminar la desforestació de la seva cadena de subministrament i contribuir a la reforestació.
• O el fons dedicat a impulsar els seus ecosistemes locals, el Fons Danone Ecosystem, que fa costat a projectes de la companyia que tinguin, a més, una finalitat social. Aquest és el cas de Renueva, un sistema de gestió i revaloració de residus de Danone Aigües que, juntament amb altres col·laboradors, treballen per al reciclatge dels envasos de consum fora de la llar, i compten amb una planta a Barcelona Montcada i Reixac.

17 objectius per a transformar el món

Nacions Unides ha creat 17 objectius per a transformar el nostre món. Els objectius de desenvolupament sostenible són el pla mestre per aconseguir un futur sostenible per a tots. S’interrelacionen entre si i incorporen els desafiaments globals als quals ens enfrontem dia a dia, com la pobresa, la desigualtat, el clima, la degradació ambiental, la prosperitat, la pau i la justícia. 

Per no deixar a ningú enrere, és important que aconseguim complir amb cadascun d’aquests objectius per al 2030:

1. Fi de la pobresa,
2. Fam zero,
3. Salut i benestar,
4.  Educació de qualitat,
5. Igualtat de gènere,
6. Aigua neta i sanejament,
7. Energia assequible i no contaminant,
8. Treball decent i creixement econòmic,
9. Indústria, innovació i infraestructures,
10. Reducció de les desigualtats,
11. Ciutats i comunitats sostenibles,
12. Producció i consum responsables,
13. Acció pel clima, 
14. Vida submarina, 
15. Vida d’ecosistemes terrestres, 
16. Pau, justícia i institucions sòlides, 
17. Aliances per a obtenir els objectius.

I aquest és el nostre objectiu diari i el de les empreses. Probablement, hi haurà moltes companyies que ho posaran en pràctica de manera anònima. En altres apareixeran en la seva pàgina web els plans de desenvolupament i tots aquests canvis que han fet; alguns exemples són: Cepsa, Decathlon, Ferrovial, San Miguel Mahou, Iberdrola, Unilever i Danone, entre altres. 

La biodiversitat forma part del progrés

Hem d’assolir desmitificar la idea de biodiversitat com sinònim d’engrandir les despeses, si no tot el contrari, juntament amb l’economia van agafats de la mà. Gràcies a aquests gestos i a aquests canvis, no només aconseguirem disminuir els costos sinó que també tindrem una vida més sana, duradora i millor per les pròximes generacions. 

Un documental per no perdre’s és “David Attenborough: Una vida en el nostre planeta”, on el prestigiós naturalista reflexiona tant sobre els moments decisius de la seva vida com sobre els canvis devastadors que ha presenciat. El documental està disponible en la plataforma Netflix i aborda alguns dels reptes de la vida en el nostre planeta. Constata tot el terreny que ha perdut la natura global en menys d’un segle, testifica el canvi que ha vist en la naturalesa en els seus més de cinquanta anys de treball i constata que el món és una meravella única i espectacular. A més, Attenborough llança un missatge d’esperança a les generacions futures revelant les solucions per salvar el nostre planeta del desastre.

Podem començar per les famoses 7 R’s: Reciclar, Reutilitzar, Reduir, Redissenyar, Reparar, Renovar i Recuperar. Entre tots, podem aconseguir-ho, Vols formar part d’aquest canvi? 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La intel·ligència artificial genera admiració i rebuig a parts iguals. Els avantatges d’un món digitalitzat xoquen amb l’anhel de no perdre pràctiques tradicionals. La por, principalment, és perdre la part humana, però i si la tecnologia ens ajudés a potenciar-la? 

En els darrers anys, la investigació en àmbits científics s’ha vist esperonada gràcies a la incorporació de la IA, la intel·ligència artificial. Universitats, empreses i projectes uneixen esforços per avançar i millorar tant en diagnòstic de malalties com en tractament, posant especial èmfasi en millorar la qualitat de vida dels pacients, tan física com psicològicament.

La intel·ligència artificial arriba a l’àmbit de la salut mental i se situa en aquesta encreuada, entre terapeutes i pacients, per agilitzar el procés de diagnòstic, facilitar el seu reconeixement i millorar la precisió de cada tractament.

Algoritmes per a prevenir malalties

En tot el que afecta la salut mental, el factor de la prevenció és clau. Per això entitats, empreses i organitzacions uneixen esforços —cada vegada més sofisticats— per posar a l’abast de la població eines que facilitin el procés de demanar ajuda. D’aquest primer pas en dependrà el diagnòstic, el tractament i la recuperació.

Països com els Estats Units han posat fil a l’agulla i cada vegada més centres de recerca s’orienten cap a la IA. Hi trobem projectes com The Trevor Project, que a través d’IA ha creat un espai segur per al col·lectiu LGBTIQ+, especialment com a suport per als més joves. La raó és tan senzilla com preocupant: calculen que només als Estats Units, 1,8 milions de joves es plantegen el suïcidi cada any, i almenys un jove intenta suïcidar-se cada 45 segons. Si ampliem aquestes xifres, calculades només en relació amb el col·lectiu LGBTIQ+, entre el total de la població, les xifres augmenten considerablement.

A Catalunya també s’han desenvolupat projectes de recerca i empreses orientats a IA per a la salut mental. Per exemple, el Projecte STOP, liderat des de la Universitat Pompeu Fabra, està orientat a detectar la depressió i prevenir el suïcidi i els desordres alimentaris. Ho fan gràcies a un algoritme que actua enfocat a les xarxes socials, un espai on els usuaris són especialment vulnerables. Gràcies a les últimes campanyes dutes a terme, el projecte ha aconseguit augmentar un 60% les trucades al Telèfon de l’Esperança, una fundació que acompanya a totes aquelles persones que se senten soles o poden necessitar ajuda.

Les paraules adequades poden salvar vides

La IA ha permès fer un pas endavant, i empreses de diferents àmbits estan creant algoritmes per a contribuir-hi. El primer avantatge que suposen les eines digitals és l’accessibilitat, que permet tenir a mà recursos terapèutics des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Un avantatge clau, tot i que pot minimitzar el seu efecte en perfils de persones poc tecnològiques o sense recursos.

La sofisticació dels sistemes d’IA és tal que són capaços d’analitzar el comportament del pacient, les expressions facials, el to de veu o el llenguatge que utilitza. Amb totes aquestes dades, la radiografia d’un pacient pot ser molt més realista, i el diagnòstic més acurat. Dos factors claus en salut mental, i més si tenim en compte que la meitat dels pacients rep diagnòstics erronis, segons ha calculat Aimentia, una empresa catalana que desenvolupa eines digitals per als professionals de l’àmbit de la salut mental.

Altres algoritmes van més enllà i analitzen les converses entre pacients i terapeutes amb l’objectiu de proporcionar als professionals un enfocament més precís a l’hora de comunicar-se amb el pacient. La meta de tots aquests projectes és clara: aconseguir que els problemes de salut mental, que segons l’OMS afecten una de cada quatre persones, arribin a tractar-se i curar-se.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Mentre una minoria concentra una part creixent de la riquesa mundial, milions de persones veuen com l’accés a l’habitatge, l’estalvi i la prosperitat esdevé cada vegada més difícil. La desigualtat econòmica ja no és una qüestió ideològica. És una realitat mesurable que condiciona el futur de les nostres societats.

Durant dècades, les economies occidentals han construït el seu relat sobre una promesa aparentment senzilla: si l’economia creix, tothom hi acaba guanyant. Aquest principi va funcionar raonablement bé durant bona part del segle XX. Després de la Segona Guerra Mundial, Europa i els Estats Units van viure una expansió econòmica que va permetre la consolidació de les classes mitjanes, l’accés generalitzat a l’habitatge i una millora sostinguda del nivell de vida.

Tanmateix, les dades dels darrers quaranta anys apunten cap a una realitat diferent. La riquesa continua creixent, però cada vegada es concentra en menys mans. Paral·lelament, una part significativa de la població experimenta dificultats creixents per acumular patrimoni, mantenir el seu poder adquisitiu o garantir unes expectatives de futur similars a les de generacions anteriors. La gran paradoxa del nostre temps és que vivim en el període de major abundància material de la història mentre augmenta la percepció de precarietat, inseguretat i empobriment.

Un món cada vegada més ric… i més desigual

La concentració de la riquesa és un dels fenòmens econòmics més rellevants del segle XXI. Segons el World Inequality Lab, el 10% més ric de la població espanyola controla prop del 60% de tota la riquesa privada del país, mentre que la meitat de la població amb menys recursos disposa d’una petita fracció del patrimoni total.

A escala global, la situació és similar. Les dades del World Inequality Lab, l’OCDE i el World Inequality Report mostren que la riquesa dels grans patrimonis ha crescut a un ritme molt superior al de l’economia real durant les darreres dècades. Les crisis financeres, les polítiques monetàries expansives i la revalorització dels actius han acabat afavorint especialment aquells que ja disposaven de patrimoni.

No estem parlant únicament de milionaris. La diferència fonamental es troba entre qui posseeix actius que es revaloritzen amb el temps —habitatges, accions, empreses o metalls preciosos— i qui depèn exclusivament del seu salari per mantenir el seu nivell de vida. Aquesta diferència és la que està configurant una nova divisió social que travessa bona part de les economies desenvolupades.

Catalunya: menys desigualtat estadística, més dificultats per prosperar

Catalunya presenta indicadors de desigualtat inferiors a la mitjana espanyola. L’índex de Gini se situa per sota del conjunt de l’Estat i la distribució de la renda és relativament més equilibrada que en altres territoris. Però la renda només explica una part de la història.

La qüestió clau és el patrimoni. Una família pot disposar d’uns ingressos correctes i, tanmateix, trobar-se en una situació de vulnerabilitat si no pot comprar un habitatge, si destina una part excessiva dels seus ingressos al lloguer o si és incapaç de generar estalvi.

Les darreres dades d’Idescat indiquen que gairebé una quarta part de la població catalana es troba en risc de pobresa o exclusió social. Al mateix temps, l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions econòmiques dels ciutadans.

Aquesta realitat explica una percepció cada vegada més estesa: moltes persones treballen, estudien i produeixen més que mai, però senten que els costa més prosperar que als seus pares.

De la societat salarial a la societat patrimonial

Per entendre aquesta transformació cal mirar enrere. Durant bona part del segle XX, el treball constituïa el principal mecanisme d’ascens social. Els salaris evolucionaven de manera relativament paral·lela a la productivitat i permetien construir un patrimoni familiar progressivament.

Aquest equilibri va començar a modificar-se a partir dels anys vuitanta. La liberalització financera, la globalització productiva i la desregulació dels mercats van afavorir una expansió sense precedents dels mercats de capitals. Mentrestant, els salaris van créixer a un ritme molt més moderat.

L’economista Thomas Piketty (2013) a “Le Capital au XXIe siècle“ va sintetitzar aquesta dinàmica amb una idea que s’ha convertit en una referència internacional: quan la rendibilitat del capital supera de manera persistent el creixement dels salaris i de l’economia productiva, la riquesa tendeix a concentrar-se (r > g). Això és exactament el que ha passat durant les darreres dècades.

Qui posseïa habitatges, accions o participacions empresarials ha vist créixer el valor dels seus actius, en canvi qui només disposava del seu salari ha hagut d’afrontar una inflació acumulada, una pressió fiscal considerable i un encariment continuat dels béns essencials. La conseqüència és que les economies occidentals han evolucionat progressivament cap a una societat patrimonial, on la possessió d’actius és cada vegada més determinant que no pas la capacitat de treball.

La vivenda: la gran fàbrica de desigualtat

Si hi ha un element que exemplifica aquesta transformació és l’habitatge. Durant dècades, comprar un pis va ser la principal eina d’acumulació patrimonial de les classes mitjanes. Avui, aquesta possibilitat s’allunya per a una part creixent de la població.

Els preus dels habitatges han crescut molt més ràpidament que els salaris, especialment a les grans àrees metropolitanes. Això obliga moltes famílies a destinar una proporció cada vegada més elevada dels seus ingressos a pagar un lloguer o una hipoteca. El resultat és una divisió social cada vegada més visible entre propietaris i no propietaris.

Els primers acumulen patrimoni gràcies a la revalorització dels actius immobiliaris. Els segons veuen com una part important dels seus ingressos es destina a finançar aquest mateix patrimoni sense arribar-ne a ser titulars.

Quan la desigualtat deixa de ser un problema econòmic

La desigualtat extrema no és només una qüestió de justícia social. És també una qüestió de sostenibilitat econòmica i democràtica. L’FMI i l’OCDE han advertit reiteradament que una concentració excessiva de la riquesa tendeix a reduir el creixement a llarg termini, limita la mobilitat social i afebleix la cohesió institucional.

Però hi ha un altre element encara més preocupant. Quan una part significativa de la població percep que treballar, estudiar o esforçar-se ja no garanteix una millora real de les condicions de vida, la confiança en les institucions es deteriora. La frustració social augmenta i apareixen fenòmens com la polarització política, l’abstenció electoral o el creixement de moviments populistes.

La història demostra que les societats amb desigualtats extremes tendeixen a ser menys estables i més vulnerables a episodis de tensió social. No és casualitat que aquest debat hagi tornat a ocupar el centre de l’agenda econòmica internacional.

El risc d’un nou feudalisme econòmic

Alguns economistes i sociòlegs alerten que les economies occidentals podrien estar avançant cap a una estructura que recorda alguns trets de les societats preindustrials.

Una minoria cada vegada més reduïda concentra els actius productius i immobiliaris. Una majoria cada vegada més àmplia depèn exclusivament dels ingressos laborals per sostenir el seu nivell de vida.

En aquest escenari, l’herència recupera una importància creixent, la mobilitat social es redueix i les oportunitats econòmiques tendeixen a reproduir-se dins dels mateixos grups familiars. El risc no és únicament econòmic. També és democràtic. Quan la riquesa es concentra, també tendeix a concentrar-se la capacitat d’influència sobre les decisions polítiques, reguladores i mediàtiques.

No existeix una solució única ni immediata. Les administracions poden actuar sobre la fiscalitat, l’accés a l’habitatge, la competència empresarial o les oportunitats educatives. Però aquestes reformes requereixen consensos polítics i temps.

Mentrestant, els ciutadans han d’afrontar un repte immediat: protegir el fruit del seu treball.

En un món on la inflació erosiona el valor dels diners, els actius s’encareixen i la concentració de la riquesa continua avançant, l’estalvi tradicional ja no és suficient per si sol. Resulta imprescindible comprendre el funcionament dels mercats, la diversificació dels actius, els riscos financers i els mecanismes que permeten preservar el valor del patrimoni al llarg del temps. L’educació financera deixa de ser un coneixement complementari per convertir-se en una eina de defensa econòmica.

La gran fractura del segle XXI no separa només rics i pobres. També diferencia aquells que entenen com funcionen els diners d’aquells que es veuen obligats a reaccionar davant les decisions econòmiques que prenen altres. En un context d’inflació persistent, endeutament global, encariment dels actius i concentració creixent de la riquesa, el coneixement financer ja no és una opció: és una necessitat.

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.

L’estiu és un temps que ens permet fer coses en família, compartir i gaudir d’uns dies de vacances. La pandèmia que ens va tenir tancats a casa l’any passat està remetent i són moltes les famílies que es plantegen sortir de vacances uns quants dies. 

Planificar les vacances és una feina que cal fer, especialment, si es viatja amb infants. Buscar un lloc adequat per a ells i, alhora, agradable per als adults, no és tasca fàcil. No totes les destinacions turístiques estan pensades per anar-hi amb infants. Per tant, cal cercar destinacions preparades per acollir famílies, amb espais i activitats pensats per a menuts i grans. De fet, cada vegada més el sector turístic s’especialitza segons les necessitats del client.

Catalunya és un país ple d’oportunitats. Destinació turística per excel·lència, ha sabut diversificar la seva oferta. El turisme familiar n’és una i, avui dia, hi ha una àmplia llista de propostes que s’adapten a tota mena de famílies: nombroses, monoparentals, amb un, dos fills… Per això, a l’hora de triar una destinació s’ha de tenir en compte, entre altres aspectes, el pressupost, els gustos i les edats dels diferents membres de la família, la durada, la distància, etcètera. 

Triar un lloc adaptat a les necessitats dels menuts i dels adults és clau. Catalunya té destinacions de qualitat que compleixen amb un seguit de requisits considerats adients per al turisme familiar, als quals l’Agència Catalana de Turisme atorga la marca de Turisme Familiar. Aquest distintiu els acredita com a destinacions que proporcionen una oferta diversificada d’establiments d’allotjament, restauració i d’oci i lleure adreçats als més petits.

Mar o muntanya?

Concretament, són 27 les destinacions que tenen la marca de Turisme familiar. Aquestes són dividides en dos grups: les destinacions de mar i les destinacions de muntanya.

Les destinacions de mar tenen el distintiu de Platja en família. Dinou municipis de la costa el tenen. Hi trobem Pineda de Mar, Castelldefels, Vilanova i la Geltrú, Salou o Cambrils, entre d’altres. Serveis de socorrista, de restauració amb menús infantils, activitats a la sorra, a l’aigua, i un llarg etcètera, pensats per menuts i grans, ajuden a fer passar l’estona amb més facilitat per a tots. 

Quant a les famílies que prefereixen les activitats de muntanya, hi ha 8 municipis amb la Marca Natura i Muntanya en família. Els amants de la natura hi trobaran una àmplia oferta lúdica: centres didàctics, esports d’aventura, estacions d’esquí obertes a l’estiu, etcètera.

A més, tant a les destinacions de mar com a les de muntanya hi trobarem allotjaments preparats per acollir famílies: hotels, càmpings o apartaments que fins i tot t’ofereixen servei de cotxet, bressol i cadireta perquè no s’hagin de carregar en l’equipatge; servei de guarderia; activitats complementàries; monitors; etcètera.

Viatjar en família és una oportunitat que se’ns presenta quan podem gaudir d’uns dies de vacances. Planificar-les bé i triar un lloc adequat segons l’edat i els gustos dels més petits de la casa ens garantirà l’èxit de l’estada. 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La resposta de la comunitat d’11Onze ha tornat a superar totes les expectatives. Divendres es va enviar un correu a la comunitat oferint un exemplar del llibre El centre del món, de Toni Mata, i el mateix divendres es van exhaurir. 

La campanya havia començat uns dies abans a 11Onze Magazine i als canals de Telegram i Whatsapp d’11Onze, però el 60% dels llibres es van sol·licitar el mateix divendres arran del correu a la comunitat, de manera que els 110 exemplars d’El centre del món, el llibre escrit per Toni Mata, s’han exhaurit completament.

Aquesta magnífica acollida confirma, una vegada més, l’interès dels membres d’11Onze per les iniciatives que fomenten el coneixement, el pensament crític i la reflexió sobre el món que ens envolta. L’èxit de la convocatòria demostra també l’excel·lent rebuda que continua tenint el llibre de Toni Mata entre la comunitat.

La distribució dels exemplars reflecteix la força d’11Onze arreu del territori. 

Gràcies a tota la gent d’11Onze per la confiança i per la resposta extraordinària a aquesta iniciativa. La vostra implicació és el que dona sentit a projectes com aquest i ens anima a continuar impulsant noves propostes per compartir coneixement i construir una comunitat cada vegada més forta.

Si aquesta vegada t’has quedat sense exemplar, no et preocupis. Ja estem treballant en noves iniciatives perquè ben aviat hi hagi noves oportunitats de continuar compartint cultura, coneixement i esperit crític amb tota la comunitat.

L’anglicisme “single” fa referència a totes aquelles persones solteres, separades, divorciades, o vídues, independentment de si tenen fills o no, que viuen soles i que no tenen parella. En català potser en podríem dir “vacances monoparentals”.

Aquest article no pretén ser exhaustiu; tot just volem donar a conèixer diferents opcions, tradicionals o innovadores, que puguin fer servei a totes aquelles persones que hagin de decidir les seves vacances singles d’enguany.  

Vacances amb mainada

D’oferta de vacances per a singles amb criatures n’hi ha per triar i remenar: càmping, colònies, viatges -més o menys organitzades, més o menys convencionals, més properes o més exòtiques-, estades sense organitzar en allotjaments rurals, càmpings, hotels… La llista és inacabable.

Atès que amb la quitxalla és molt fàcil que qui acabi gaudint les vacances siguin només ells i elles, les solucions de tipus colònies sempre solen ser un bon recurs i a casa nostra en sabem un niu d’això. 

N’hi ha de lleure educatiu, com Eix Estels, amb activitats de relaxament i tonificació, com ara ioga, tirolina, bicicletes el·líptiques, strong by fitness, parc acrobàtic sobre els arbres, aquagym, via ferrada, mindfulness, zumba, tir amb arc, rocòdrom…

Si el que ens amoïna en particular és tenir cura de l’alimentació, podem optar per Fundesplai, amb menús basats en la dieta mediterrània, cuina saludable i tipologies de dietes que tenen en compte al·lèrgies i intoleràncies. També ens ofereixen activitats pels infants, com ara, curses d’orientació, olimpíades, “petits científics”, gimcana aquàtica … Activitats per mares i pares, per exemple, aquagym, naturioga, tast de vins i embotits, visites culturals … I activitats conjuntes com parc d’aventura, tir amb arc, rocòdrom, taller de cuina vegetariana, pàdel-surf, caiac …

També podem trobar-ne que fomenten l’autoconeixement, la creativitat i l’equilibri emocional, com ara, Lleuredosmil. Quant a activitats, hi podrem gaudir de les anomenades “familiars de benestar”, que serien ioga en família, banys de bosc (shinrin yoku), mindfulness en família, tallers a la natura, risoteràpia, etc.

Més enllà de l’opció de les colònies, podem trobar empreses especialitzades en viatges i activitats d’oci exclusivament per a famílies monoparentals, com Op & Kids, que, a més, operen més enllà del nostre país i que promouen i incentiven les activitats tradicionals, culturals i naturals. 

També hi ha agències de viatges especialitzades, o bé, d’altres que ja han incorporat la modalitat monoparental a la seva cartera de serveis.

Vacances “singles” sense mainada

Si som singles sense criatures, o bé, som de vacances i les criatures són amb algú altre, ens trobem en una situació molt menys restrictiva, que ofereix un ventall d’alternatives encara més gran.

Si som partidaris de no recórrer a res d’organitzat, sempre podem crear el nostre propi grup de singles i planificar activitats de tota mena, on el límit serà només la nostra imaginació. 

Aquí podríem plantejar-nos viatges amb un alt component d’aventura, on només cal establir una o més destinacions -o bé, un determinat itinerari-, dates i previsió d’equipatge i de despeses. La resta, pot deixar-se en mans de l’aventura.

Fins i tot cal no descartar l’opció valenta d’engegar un viatge en solitari, més o menys planificat, per itineraris o indrets encara inexplorats per nosaltres on, a més de descobrir llocs desconeguts, de ben segur que acabarem relacionant-nos amb més persones que no ens pensem, perquè, sovint, allò que fa la diferència sol ser una mera qüestió d’actitud. 

Si aquestes alternatives ens fan una certa mandra, a Internet podem trobar força grups de singles dedicats a tota mena d’activitats: culturals, esportives, lúdiques, etc. 

Per exemple, podem trobar viatges culturals i de natura al Centre Europeu de Barcelona, un centre cultural especialitzat en viatges per a singles i compromès amb el turisme sostenible.

Cal no oblidar les opcions organitzades més tradicionals, que ofereixen des de viatges convencionals fins a creuers, passant per tota mena de rutes. 

Si tant se val, llavors… Siguem originals!

En aquest apartat us proposem idees per vacances singles que admeten tant l’opció amb mainada, com sense.

L’opció de viatjar en caravana o autocaravana dona molta llibertat, autonomia i flexibilitat, i es pot escollir fer-la en companyia de qui nosaltres vulguem. Per contra, demana estar molt pendents de tots els detalls logístics i legals: abastiment, rutes, disponibilitat de temps, climatologia, facilitats i requisits d’acampada o aparcament, etc.

Fer travesses a peu o en bicicleta de muntanya també és una opció que té molta volada actualment. A banda del requisit -obligatori- d’un bon estat de forma física, aquesta alternativa passa per una acurada planificació inicial de la logística i la intendència, amb el benentès que les travesses, fins i tot les més curtes, impliquen uns quants dies a la intempèrie i, habitualment, en indrets poc o gens poblats.

Una altra opció interessant és l’anomenat xàrter nàutic, que és l’activitat de lloguer d’embarcacions d’esbarjo, amb patró o sense. Aquesta alternativa permet gaudir de paisatges marins que només són accessibles des del mar, aprendre una mica de navegació i tasques de bord, i gaudir d’una pau i un silenci que difícilment trobarem a cap altre lloc. Amb sort, també podrem albirar cetacis i banyar-nos en aigües on potser no ho ha fet ningú abans. El més recomanable és escollir una embarcació de vela; així, no contaminem l’ecosistema marí i, de retruc, estalviem contaminació sonora a les nostres oïdes. 

El sector del xàrter nàutic està en plena evolució, especialment pel que fa a la comercialització a través d’Internet. Hi ha companyies que utilitzen eines com ara, aprenentatge automàtic, enregistraments en 360° i chatbots, entre altres innovacions.

Sigui quina sigui l’opció per la qual ens decantem finalment, la nostra recomanació és que en sigui una de respectuosa amb les persones i ambientalment sostenible. I cal no oblidar eventuals restriccions i riscos COVID-19 en funció de les zones i països del nostre itinerari.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

A 11Onze fa temps que ho patim i ara ja ningú escapa, la banca persegueix qui s’enfronta a les elits i els ataca amb la força que els dona poder-te convertir en un pària. Ni els membres de la Cort Penal Internacional escapen quan la banca els condemna. Com et protegiràs, tu?

Alçar la veu contra les injustícies fins ara semblava una obligació moral. Sembla que la societat hauria de progressar buscant uns valors que ens fessin millors com a individus i com a col·lectiu. Però la veritat és que el món no funciona així. La realitat és que si busques les pessigolles als peixos grossos de veritat, la banca s’encarregarà de convertir-te en un no-ningú. Una persona aïllada. Sense comptes bancaris. Sense poder comprar amb targetes. Sense poder viatjar. Sense tots els serveis digitals que utilitzes habitualment. D’aquesta pràctica d’aïllament, de mort financera en vida, se’n diu debanking i qualsevol en pot ser víctima.

Els casos de la Cort Penal Internacional

Poques institucions globals s’han atrevit a denunciar els crims de guerra d’Israel i Estats Units. A l’ICP (per les seves sigles en anglès) n’hi ha uns quants casos. Karim Khan, exfiscal en cap de la institució que va gosar ordenar la detenció, per crims de guerra, a Gaza del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i del seu ministre de defensa. Resultat? Comptes bloquejats fins al punt de no poder fer les transferències de les pensions dels seus fills a la seva exdona. És més, el bloqueig va anar més enllà i es va extendre a la seva família.

El mateix li va passar a Reine Alapini-Gansou, Membre de la Sala de Qüestions Preliminars per autoritzar detencions pels fets a Gaza. A Kimberly Prost per autoritzar la investigació dels abusos dels soldats americans a l’Afganistan: els seus comptes d’HSBC van ser immediatament congelats. La llista de membres de l’ICP coaccionats per la banca al servei del poder és extensa, però el debanking ha anat molt més enllà. Pot afectar a qualsevol.

The Canary UK i 11Onze

El mitjà crític The Canary ha vist com Lloyds Bank li ha bloquejat els fons després de més de deu anys com a clients i retenint-los els diners sense explicacions. El mitjà és conegut per la seva marcada línia antisionista.

11Onze ha viscut situacions de bloqueig de fons i un constant debanking per la banca espanyola, amb fortes pressions internacionals. A l’entitat sabíem que podia passar, i estàvem preparats per afrontar-ho i tirar endavant. Però és innegable que aquestes mesures han alentit el projecte. Seguim forts i decidits, però no podem anar tan de pressa com volíem.

L’elecció de la banca

La banca ha escollit bàndol. Els diners s’utilitzen com una arma contra la gent. El sector traeix així la seva raó de ser, la de gestionar un bé essencial dels ciutadans que, honestament, s’esforcen per mirar de viure el millor possible. Això, però, no és lucratiu i la cobdícia ha fet que els bancs triïn el bàndol del poder. Dels que poden imposar la seva voluntat per la força, esclafant la dissidència. Han triat el bàndol de l’especulació. Del dolor. De la immoralitat. Del mal.

El present és per al debanking i a 11Onze fa anys que denunciem la indefensió dels individus contra aquesta maquinària repressiva en què ha decidit convertir-se la banca privada. Ho hem patit amb Banco Sabadell, Caixa d’Enginyers, Weavr, i uns quants més. Però en un futur no gaire llunyà la banca descobrirà el seu error de càlcul. Perquè en cap període de la història les societats han suportat eternament la injustícia. Tard o d’hora la gent s’organitza, troba alternatives, passa comptes i fa net. Nosaltres serem aquí, empenyent per trobar solucions col·lectives als abusos de la banca.

Les recompres d’accions per part de grans empreses, especialment d’entitats financeres, fa anys que estan a l’ordre del dia. Aquestes operacions poden comportar beneficis estratègics perfectament legítims, però també es poden fer servir per a maquillar els resultats comptables i per a manipular el preu de les accions.  

Durant la major part del segle XX, les recompres d’accions es van considerar il·legals perquè es creia que eren una manera de manipular el mercat borsari. No va ser fins als anys 80 quan les polítiques neoliberals van permetre que les recompres d’accions es convertissin en una de les eines d’enginyeria financera més populars.

Què és la recompra d’accions?

La recompra d’accions és una operació financera segons la qual una empresa compra accions pròpies i les amortitza o elimina. La situació financera global de l’empresa no canvia, però en reduir el nombre d’accions en circulació, augmenta la participació de cada accionista en aquesta. 

Les empreses sovint argumenten que efectuen aquesta operació per donar valor als accionistes, ja que aquesta activitat pot incrementar el preu de les accions. En alguns casos, la recompra d’accions pot servir per evitar que algun accionista o grup d’accionistes adquireixin les suficients participacions per a prendre el control de l’empresa.

Un altre dels avantatges que la recompra d’accions té per als accionistes és que, al contrari que amb la remuneració d’un dividend, en tractar-se d’una retribució indirecta als accionistes aquesta operació no té implicacions fiscals, tret que optin per vendre les accions, i en aquest cas tributarien si obtinguessin una plusvàlua. Per altra banda, mentre que el dividend constitueix un repartiment de beneficis passats, quan una recompra d’accions es materialitza, és en previsió de beneficis futurs.

Possible manipulació del mercat

El problema sorgeix quan aquestes recompres es porten a terme no per una autèntica millora de la situació financera de l’empresa, sinó per fer que les accions semblin més atractives per als inversors a curt termini o per a recompensar els directius d’aquestes empreses que tenen bonificacions lligades al rendiment de les accions. 

Aquesta pràctica s’ha generalitzat i ha superat les remuneracions dels dividends, especialment als Estats Units, on moltes corporacions han donat prioritat als beneficis a curt termini dels directius i accionistes per sobre de la inversió en el futur de l’empresa. Un dels exemples més clars de les conseqüències negatives que pot tenir aquesta estratègia de negoci és la crisi en què es troba sotmesa la companyia Boeing, on en una recent compareixença en el Senat dels EUA els seus directius van ser acusats “d’explotar” a l’empresa per a obtenir beneficis.

Les entitats financeres han estat un dels sectors que més ha utilitzat aquesta pràctica, especialment després de la crisi financera de 2008 i posteriorment que moltes d’aquestes entitats fossin rescatades amb diners públics. Les recompres d’accions de la banca s’han finançat utilitzant els beneficis acumulats o, en alguns casos, mitjançant l’augment del deute. Sovint, aquestes operacions es porten a terme en perjudici de l’accés al crèdit d’empreses i consumidors, de millorar els serveis als clients, d’augmentar els salaris als empleats o gràcies a les reduccions de plantilla.

Així mateix, les veus crítiques assenyalen que les recompres d’accions distorsionen la realitat del mercat. Amb el pretext d’augmentar el benefici dels accionistes o atraure nous accionistes, les recompres poden utilitzar-se per a maquillar els resultats comptables de les empreses i augmentar artificialment el preu de les accions, que haurien de reflectir la seva situació econòmica real. La necessitat d’una ferma regulació i transparència per evitar les males pràctiques és evident, tanmateix, el procés d’extracció de valor del capital sembla que continuarà enfocat en l’obtenció de beneficis a curt termini i en detriment d’una inversió productiva.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

Els 28 catalans entre les 100 fortunes més grans d’Espanya augmenten el valor del seu patrimoni en un 4,2%, fins als 27.200 milions d’euros, mantenint a Catalunya com el segon territori de l’Estat amb més fortunes a la llista de Forbes.

El rànquing anual dels 100 espanyols més rics que elabora l’edició espanyola de la revista Forbes publicat aquest dimarts mostra que el nombre de catalans que apareixen a la llista ha disminuït respecte a l’edició de l’any passat, però els que hi surten han augmentat la seva fortuna. 

Segons el rànquing Forbes, Catalunya compta amb 28 milionaris entre els 100 més rics d’Espanya que han vist augmentada la seva fortuna en un 4,2%, acumulant un patrimoni de fins a 27.200 milions d’euros. El Principat es manté com el segon territori d’Espanya que més grans fortunes acumula, per darrere de Madrid.

Isak Andic, fundador de Mango, i Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola Europacific Partners, mantenen la seva posició com les dues persones més riques de Catalunya amb uns patrimonis de 4.500 milions d’euros (+1800 M€) i 3.000 milions (+1000 M€) respectivament. En tercera posició els segueix José María Serra Farré, accionista majoritari del Grup Catalana Occident, amb 1.700 milions d’euros (+200 M€).

El quart català més ric del 2024 és l’empresari Simó Barceló, propietari de la cadena hotels Barceló amb una fortuna de 1.600 milions d’euros. També cal destacar l’entrada en la posició 90 del rànquing global de Joan Font Fabregó, fundador i president de la cadena de supermercats Bonpreu, que acumula 400 milions d’euros, així com la sortida de la família Grífols, habitual durant anys a la llista de Forbes.

El fundador d’Inditex continua sent l’home més ric de l’Estat

Pel que fa al conjunt d’Espanya, la suma de les 100 fortunes espanyoles ascendeix als 250.400 milions d’euros, un increment del 27,7% respecte al passat any. Amancio Ortega, fundador d’Inditex, repeteix com a l’empresari més ric de l’Estat amb un patrimoni de 120.200 milions d’euros (+38.000 M€)  i ja fa una dècada que encapçala la llista espanyola.

En segon lloc, hi trobem a la seva filla, Sandra Ortega, amb un patrimoni que ha crescut fins als 10.400 milions d’euros (+3.300 M€). A continuació hi ha el president de Ferrovial, Rafael del Pino, que completa el podi amb una fortuna valorada en 7.100 milions d’euros (+1.200 M€).

Els segueix el president de Mercadona, Juan Roig, que ascendeix a la quarta posició amb una riquesa de 5.800 milions d’euros (+1.900 M€). Roig posseeix aproximadament un 51% de participació d’aquesta empresa que no cotitza a borsa, i la seva dona, Hortensia Herrero, és propietària del 28%, sumant entre els dos gairebé el 80% (descomptant l’autocartera).

L’ascens més important dins de la llista de Forbes l’ha protagonitzat Vicente Boluda, president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, que ha saltat de la posició 35 a la 95 des de l’edició de l’any passat amb un patrimoni de 1.200 milions d’euros. Finalment, quant a les noves entrades al llistat en destaca Jesús Núñez de Gesbolsa Inversiones que es col·loca al vint-i-tresè lloc amb una fortuna de 1.500 milions d’euros.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’apropiació del poder governamental per part de les grans corporacions no és cap novetat, tanmateix, un informe d’Oxfam Intermón presentat a l’Assemblea General de les Nacions Unides adverteix que la influència de l’oligarquia global s’ha disparat i està conformant les regles del joc a favor seu, a costa de la resta de la població.

Algunes de les dades presentades en l’informe d’Oxfam, “Multilateralisme en una Era d’Oligarquia Global”, són alarmants: l’1% més ric de la població mundial acumula més riquesa que el 95% restant, posseeix el 43% de tots els actius financers globals i dues multinacionals són propietàries del 40% del mercat mundial de llavors.

L’estudi elaborat amb dades d’UBS concreta que més d’un terç de les 50 majors empreses del món tenen a un milmilionari com a director executiu o accionista principal i que la capitalització borsària total d’aquestes empreses ascendeix a 13,3 bilions de dòlars. A més, les tres grans corporacions gestores de fons —BlackRock, State Street i Vanguard, que col·lectivament posseeixen el 89% del S&P 500— gestionen 20 bilions de dòlars en actius, prop d’una cinquena part de tots els actius d’inversió a tot el món.

Aquesta concentració extrema de la riquesa i del poder econòmic en mans de poques persones i corporacions no només els atorga una influència desproporcionada sobre els governs i les decisions polítiques a escala global, sinó que alimenta la desigualtat tant dins dels països com entre ells.

“L’ombra de l’oligarquia mundial plana sobre l’Assemblea General de les Nacions Unides. Els ultrarics i les mega-empreses que ells controlen estan conformant les regles del joc a favor seu, a costa de la resta de la població. Les Nacions Unides estan perdent capacitat d’acció enfront del poder creixent dels milmilionaris”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón.

Necessitat d’un canvi cap al multilateralisme

Aquest nou model governamental —segons el qual el poder i la presa de decisions no estan en mans de governs democràtics sinó de grans corporacions i una petita elit econòmica— forma les bases d’una corporatocràcia que s’ha globalitzat i on els interessos de les grans corporacions i dels més rics sovint es prioritzen per sobre del benestar col·lectiu.

En aquest context, les polítiques públiques s’encaminen a afavorir la desregulació, la reducció d’impostos per als més rics i les grans empreses, mentre que la inversió en serveis socials, educació i sanitat queda en un segon pla. Segons Oxfam, es calcula que cada any es perden bilions de dòlars en ingressos d’impostos a causa de l’evasió i elusió fiscal. Aquesta pèrdua d’ingressos públics afecta directament la capacitat dels governs per finançar serveis essencials.

“En els últims anys, els ultrarics i les empreses amb més poder han utilitzat la seva enorme influència per a frenar els esforços per a resoldre els principals problemes del planeta, com la lluita contra l’evasió i l’elusió fiscal, assegurar que les vacunes contra la COVID-19 siguin accessibles per a totes les persones, o cancel·lar els deutes insostenibles dels països del sud global”, ha explicat Cortada.

És per això que Oxfam insta a una acció conjunta i multilateral per a impulsar un nou marc de fiscalitat internacional, la cancel·lació del deute públic i noves lleis de propietat intel·lectual enfront de futures pandèmies.

Si més no, el director de l’ONG deixa clar que l’actual sistema econòmic no és sostenible i que “només un multilateralisme basat en l’equitat i justícia pot revertir la intensificació del poder d’una oligarquia global”. I afegeix que “alguns líders mundials estan demostrant ser conscients d’això i han incrementat els seus esforços contra la desigualtat. Però han de ser més i amb major força.”

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.