És sostenible el sistema de pensions? Com hauria de canviar la seguretat social per poder suportar l’envelliment de la població? Podem confiar que l’Estat seguirà pagant les pensions? És bona idea dependre de la decisió del govern de torn? Tot plegat ho respon el catedràtic d’Ecomomia Política Jesús Huerta de Soto a la sèrie documental ‘Ni justicia ni social’.
A 11Onze la nostra voluntat és apropar el coneixement econòmic a la població perquè tothom sigui conscient del que passa i pugui pensar què cal fer. Aquest dimarts, us recomanem una producció que Value School ha estrenat recentment. Es tracta de la sèrie documental ‘Ni justicia ni social’, dirigida per Jesús Huerta de Soto, catedràtic d’Economia Política de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid.
Dependre de l’Estat
El sistema de pensions públiques el va crear Otto von Bismarck, pare de l’Alemanya moderna i el seu primer canceller. L’any 1889 va fundar el primer sistema de jubilacions de la història. I ho va fer per motius polítics. En aquell moment, necessitava aturar l’avenç del socialisme i, amb aquesta mesura es va guanyar el favor dels treballadors. Aleshores, Bismarck tenia un objectiu claríssim a llarg termini: fer que els ciutadans fossin dependents de l’Estat.
Aquella mesura política va fer fortuna i es va escampar pel món. El 1935 el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt (el pare del ‘New Deal’) va crear la Seguretat Social moderna. Apostava per un sistema de pensions de repartiment, no de capitalització. Quina diferència hi ha? El sistema de capitalització fa que cada treballador aparti una part del seu sou de manera nominal i la recuperi en jubilar-se. Com una mena de pla de pensions públic: et generes la teva pròpia pensió.
En canvi, el sistema de repartiment aposta perquè siguin els treballadors actuals els que paguin les pensions actuals. És a dir, l’Estat té una entrada i una sortida de diners. Això, el 1935, no era problema perquè als Estats Units hi havia 52 treballadors per cada jubilat. Actualment, però, la mitjana europea i nord-americana és de dos treballadors per cada jubilat. I, per tant, el sistema s’enfonsa. Més encara si es té en compte que les pensions són superiors als salaris dels treballadors. Això vol dir que mantenir el sistema de pensions actual suposa destruir l’estalvi i, per tant, la capacitat econòmica dels treballadors.
Però el sistema de repartiment de pensions té el problema que crea dependència per part dels treballadors quan es jubilen. S’ha destruït l’estalvi, perquè no tenen capacitat d’estalviar i perquè, a més, es refien que l’Estat els pagarà una pensió. En l’actualitat, el 70% dels jubilats espanyols depenen de la seva pensió. Aleshores què cal fer?
Recuperar el model de la Segona República
A Espanya, abans del cop d’Estat que va dur a la Guerra Civil i la dictadura, ja existia el que s’anomenava “Régimen de capitalización en el retiro obrero”. És a dir, un sistema de capitalització nominal per als treballadors. Franco va apostar pel sistema de repartiment i ho va fer, evidentment, gastant els diners acumulats pel sistema de capitalització. Allò el va fer molt popular, però acabava d’hipotecar el futur de les pensions.
En aquest capítol de ‘Ni justicia ni social’, Huerta de Soto aposta per tornar al sistema de capitalització de pensions. I troba una manera per evitar que el canvi d’un sistema a l’altre impacti directament en el deute públic. Un joc de mans econòmic que depèn exclusivament de canviar el sistema financer. Novament, la banca privada està al mig del problema, però amb polítics valents també podria estar a mig camí de la solució.
Capítol 1 de ‘Ni justicia ni social’. Les pensions.
11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
👍
Gràcies, Jordi!!!
Molt bon article, ho desconeixia… Una coseta mes apresa… Salutacions
Moltes gràcies Cristian
La propaganda no para de dir-nos que vivim en un sistema neo-liberal quan en realitat és tot el contrari. El lliure mercat, com a columna vertebral del liberalisme, ha quedat pràcticament arraconat pel creixement del sector públic i per la presència de grans oligopolis en molts àmbits de l’economia. La proposta d’un model de capitalització per al sistema de pensions que hi ha al vídeo passa de puntetes sobre qui i com el gestionaria. El model de fincom podria donar una bona resposta a aquesta necessitat.
S’hauria de veure com es fa i que els únics beneficiats del canvi siguem nosaltres, les persones, perquè, al cap i a la fi, el temps va passant i tots, o la majoria, arribarem a jubilar-nos un dia o altre… Moltes gràcies pel teu comentari, Josep!!!
👏
Gràcies, Daniela!!!
Antigament en la comunitat els savis triaven el millor, caçador pescador constructor, per lidera el grup i quan sortia un de millor feien el canvi. En algun moment els triats van veure perillar el seu estatus i van decidir auto proclamar-se els millors o hereus dels millors per mantenir-se al estatus més alt. Necessitem recuperar la informació i poder tornar a triar els millors. En el sistema actual necessitem els millors honestos i valents, per prendre bones decisions. Moltes gràcies per la feina pedagògica.
Gràcies per la teva aportació, Pere! Gràcies per enriquir la nostra comunitat i compartir coneixements, ens agrada poder aprendre coses noves cada dia. Ens seguim veient a La Plaça!
A veure com acabarem. La resposta dels polítics tindrà molt a veure amb la solució ja que els salaris baixos impedeixen l’estalvi a molts treballadors
Tens tota la raó, Francesc. Esperem que tard o d’hora acabi bé.
Hi ha coses que no diu el video. Hi havien 60 mil milions d’euros que en Rajoy va treure de la seguretat social per pagar la deuta pública. Deuta que era privada i que en Zapatero va fer pública. Tampoc diu que l’agost de 2011 es van ajuntar tots dos (quan tothom estava de vacances), per canviar la Constitució i a on deia que la major part dels diners havien d’anar destinats a temes socials, passava a dir que la major part dels diners havien d’anar a pagar el deute públic. Deute dels bancs que hem de pagar nosaltres.
Tampoc diuen que de 38 milions d’espanyols hem passat a ser-ne 47 i mig perque han vingut molts inmigrants que també cotitzen a la seguretat social. Algú ho havia de dir.
Gràcies per la teva reflexió, Jordi, i per complementar brillantment aquesta informació. És així com ha de ser, que tots els membres de la comunitat compartim coneixement i aprenem plegats.
Es ka mateixa trampa que les pagues extraordinaries,ja t’ho guardo jo tu no ets capaç d’estalviar i et quedaras sense vaxances,sense pagar renda i sense nadals
I de mentre ho te l’estat ,quina vergonya de pais
Malauradament, ja saps com fan funcionar les coses els que tenen poder de decisió sobre nosaltres. Primer s’arreglen les coses per ells, només faltaria, s’apugen el sou amb els diners públics, cobren dietes que no passen per renda, aquestes dietes també les cobren encara que no les necessitin…, i moltes coses més, i després t’enganyen impunement i fan servir el fons de les pensions per rescatar a la banca tradicional, vergonyós. Moltes gràcies pel teu comentari, Alícia!!!
El panorama espanyol és desolador.
Benvingut 11Onze. Benvinguda comunitat. Encara som a temps de fugir-ne
Convençuda de que a l´estat no se li ha de donar res voluntàriament. Els autònoms que tenen la possibilitat de cotitzar un mínim i un màxim més val que dediquin els diners a estalviar de la manera que creguin convenient. Ni un euro a les arques de l’estat si no t’hi obliguen.
Exacte Mercè, ens toca canviar el sistema financer, tant sí com no! Ens seguim veient a La Plaça.
👌
💛