EU public deficits: tighten our belts in 2024?

Les noves directrius de la Unió Europea deixen enrere la relaxació fiscal aprovada durant la pandèmia i fan ressorgir el fantasma de les polítiques d’austeritat.

 

El març del 2020 la Unió Europea va suspendre temporalment les regles fiscals recollides en el Pacte d’Estabilitat i Creixement, perquè els països poguessin augmentar la seva despesa pública per fer front a l’impacte de la pandèmia. Això va suposar congelar els límits del 3% i del 60% del PIB per al dèficit i el deute, respectivament.

La Comissió Europea ha decidit allargar la suspensió d’aquestes regles fiscals fins a finals del 2023 a causa de l’impacte del conflicte a Ucraïna: “La pròrroga de la clàusula general de fuita fins a 2023 reconeix l’alta incertesa i grans riscos en una situació en la qual l’estat de l’economia europea no s’ha normalitzat”, explicava el comissari europeu d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni.

Tanmateix, vol que es tornin a reactivar a partir del 2024 i ja té redactades les noves normes fiscals, incorporant alguns elements d’un nou marc en el qual la Comissió Europea està treballant i que està previst que entri en vigor el 2025.

 

Brussel·les donarà més marge als estats

 

La UE relaxa les regles del joc per facilitar que els estats puguin quadrar els seus comptes evitant les retallades indiscriminades a conseqüència de les agressives polítiques d’austeritat adoptades després de la crisi de 2008, que van comportar misèria per la població i així com provocar una ruptura entre els països endeutats del sud i els seus socis del nord. 

Això no obstant, Brussel·les ha tingut en compte les sensibilitats de països com Alemanya que volen assegurar el compliment de les regles i delimitar clarament els límits de dèficit. En aquest sentit, inclourà sancions en cas d’incompliments i proposa una reducció anual del 0,5% del deute públic pels estats que superin el límit acordat.

De la mateixa manera, la Comissió és cura en salut i passa la responsabilitat d’assumir els compromisos fiscals als Estats, que hauran de presentar els seus plans a quatre anys vista i responsabilitzar-se de futures retallades sense poder assenyalar a Brussel·les. “Les noves propostes donen més flexibilitat als Estats membres per dissenyar les seves trajectòries fiscals, però, com a contrapartida, hauran de rendir comptes de manera més creïble”, apuntava Gentiloni.

 

Sindicats europeus critiquen la proposta

 

La Confederació Europea de Sindicats (ETUC, per les seves sigles en anglès) argumenta que aquestes mesures significaran: “més pobresa, menys feina i salaris més baixos”, alertava Esther Lynch, secretaria general de l’ETUC. L’organització avisa que 10 estats membres, entre ells Espanya, tenen un dèficit superior al 3%, i hauran d’adoptar retallades de despeses l’any vinent, corrent el risc d’obrir el camí de retorn a l’austeritat.

L’organisme ha calculat que la proposta legislativa de Brussel·les obligaria als Estats membres amb un dèficit superior al límit del 3% a retallar la despesa pública en 45.000 milions d’euros durant el 2024 o a apujar els impostos en una mateixa quantitat. A més, afirma que això provocaria que aquests estats no puguin complir amb els objectius de la UE per a la inversió en l’economia verda i digital.

En aquest context, l’organització demana que es mantinguin els fons europeus per la recuperació, introduïts durant la pandèmia com a mecanisme de solidaritat per garantir la igualtat de condicions en l’àmbit de les inversions entre els Estats membres. De la mateixa manera, proposen “un règim just de fiscalitat empresarial que pugui finançar un nivell mínim d’inversions estatals en els pressupostos nacionals”, evitant la concessió de fons públics a empreses que practiquen l’evasió fiscal.

La desconfiança dels sindicats i d’alguns països sobre les decisions l’Executiu europeu no són noves, tot i que plenament justificades tenint en compte les actuacions anteriors davant de les crisis de deute. Queda per veure com serà l’aplicació de les noves regles fiscals, però de moment, Brussel·les ja ha demanat a Espanya que limiti els seus plans de despesa pública pel 2024 a fi de cenyir-se als pròxims ajustos fiscals. 

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Economia

Espanya gairebé quadruplica el deute en 15 anys

4 min read

Espanya ha passat d’un deute públic de 384.662 milions...

Economia

La marxa enrere del BCE encarirà el deute públic

5 min read

El Banc Central Europeu ja ha començat a reduir...

Economia

Què és el deute públic i per què és important?

5 min read

De la mateixa manera que sol·licitem crèdits i altres mecanismes...



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
  2. Carles MarsalCarles Marsal says:
  3. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:

Leave a Reply

App Store Google Play