Mineria urbana: una sostenibilitat precària

La “mineria urbana”, que consisteix a recuperar i reaprofitar els metalls presents en vehicles, motors, electrodomèstics, bateries i dispositius electrònics, podria cobrir totes les nostres necessitats de metalls com l’or o el coure, sense necessitat d’obrir noves mines. Molts immigrants irregulars, uns 50.000 només a Barcelona, sobreviuen gràcies a aquesta activitat en condicions precàries.

L’elevada demanda d’alguns metalls està provocant l’obertura de noves mines, que són poc sostenibles des d’un punt de vista mediambiental. De fet, la mineria tradicional genera cada any a la Unió Europea 150.000 milions de tones de runam i 12.000 milions de tones de llots. Una alternativa seria potenciar la mineria urbana. Es calcula que, a més de minimitzar la generació de residus, la mesura permetria reduir un 76% la contaminació dels aqüífers i un 40% el consum d’aigua.

Malgrat l’augment de la demanda previst per a les pròximes dècades, un informe d’Ecologistes en Acció adverteix que la mineria urbana bastaria per a cobrir el 100% de les necessitats de metalls com l’or o el coure, i més de la meitat de les de neodimi i níquel. En el cas del cobalt i el liti, la demanda dels quals està creixent exponencialment, la recuperació serviria per a cobrir el 8,3% i el 2,7%, respectivament. No obstant això, gran part d’aquests metalls acaben desaprofitats en abocadors.

Ni pagats ni reconeguts

Tot i que l’or es troba 100 vegades més concentrat en un telèfon mòbil que en les mines de major llei, la recuperació de metalls com aquest es veu frenada per motius econòmics: amb la legislació actual, surt més a compte extreure’ls de les mines que recuperar-los dels aparells rebutjats. I això que part del procés sol fer-se de manera informal.

Només a Barcelona pot haver-hi més de 50.000 persones que cada dia realitzen llargues jornades recollint peces metàl·liques, com explica Federico Demaria, professor d’Economia ecològica i Ecologia política de la Universitat de Barcelona. En molts casos són subsaharians sense papers que no poden regularitzar la seva situació. De fet, l’1 de març se celebra el Dia Mundial del Reciclador pel servei que presten aquest tipus de persones al medi ambient i a la societat de manera precària. Sense ells, gran part de la ferralla acabaria en abocadors.

A diferència d’algunes empreses privades que cobren de l’Administració per recollir, transportar i reciclar aquests materials, aquests recicladors informals contribueixen a l’economia circular sense cap mena d’ajuda. Es limiten a recollir el material metàl·lic de pisos i locals en obres, o el que troben al carrer, per a vendre’l a petites deixalleries legalitzades. Al seu torn, aquestes el canalitzen cap a la indústria recicladora establerta, que mou milers de milions d’euros.

Una vida precària

Un estudi del Gremi de Recuperació de Catalunya calcula que del més de mig milió de tones de residus metàl·lics que es van recuperar a Catalunya l’any 2013, almenys una cinquena part l’havien recollit els recicladors informals.

Fa uns anys l’Ajuntament de Barcelona va impulsar la creació d’Alencop, una cooperativa pionera que va regularitzar la situació d’una trentena d’aquests recicladors informals. Tot i que aquesta iniciativa va haver de baixar la persiana arran de la pandèmia, part de la seva plantilla es va integrar en una empresa privada sense ànim de lucre anomenada Andròmines.

Els seus treballadors es poden considerar uns privilegiats dins d’un col·lectiu que malviu pels carrers de la Ciutat Comtal. I la situació podria empitjorar per a molts d’ells per la seva falta de visibilitat. Cal no oblidar que existeixen grans interessos econòmics entorn de la indústria del reciclatge. Les empreses de gestió de residus, la majoria privades i amb plantilles subrogades, poden moure fitxa per a que el model de recollida s’emmotlli encara més als seus interessos i empenyi una mica més cap als marges als recicladors informals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Al llarg de l’any 2019, 931 milions de tones d’aliments van anar a parar a les escombraries. 11Onze us vol donar uns consells per treure profit del menjar que cuinem a casa, sempre pensant en el fet que, a banda que sigui cuinat a qualsevol lloc del món, l’important és aprendre a cuinar aprofitant cada un dels ingredients.

Tots som conscients de la quantitat de menjar que va a parar a les escombraries, ja sigui al mateix punt de venda dels productes, als restaurants o a casa nostra.  Segons l’informe de malbaratament d’aliments que ha fet aquest 2021 el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), juntament amb WRAP, es calcula que, durant l’any 2019, es van desaprofitar 931 milions de tones d’aliments a tot el món. L’informe també recull que l’11% del malbaratament prové de les llars, i que, a escala mundial, a cada llar es llencen 74 kg de menjar al llarg de l’any. Amb aquesta quantitat de menjar que acaba a les escombraries de totes les llars del món, a 11Onze volem donar uns consells sobre com treure profit de les restes de menjar que tenim a casa.

Cada any, a cada llar del món es llencen més de 70 kg de menjar a les escombraries

Hi ha milers de receptes amb tota mena d’ingredients, gràcies a les quals, amb una mica d’imaginació, podem aprofitar les restes de cada plat cuinat amb uns consells que s’adapten a tota mena de cuines, perquè cada país té la seva gastronomia, però hem de saber treure profit de les restes de cada recepta.

Si el plat que cuinem és de carn o de peix, ens serà útil qualsevol recepta per fer unes bones empanades, unes croquetes o fins i tot unes albergínies o pebrots farcits. Si cuinem patates, i en sobren, podem aprofitar-les per fer una truita, una ensaladilla russa o, per exemple, un estofat. També és encertat, quan cuinem arròs, si en fem més del compte, que el deixem apartat sense la salsa o els ingredients que hi vulguem posar, per poder-lo aprofitar per a altres receptes.

El pa, perquè se’ns conservi millor, com ja feien les nostres àvies, és bo mantenir-lo tapat amb un drap un punt humit: d’aquesta manera, no s’assecarà tan aviat. Tot i això, si s’asseca, es pot aprofitar per fer-ne sopes, torrar-lo o acompanyar-hi amanides.

També ens serà molt útil, si a casa tenim ous a punt de caducar, bullir-los i aprofitar-los també per a sopes o amanides, o barrejar-los amb receptes de carn o de peix.

I, sobretot, no oblidem treure profit de la fruita que està a punt de fer-se malbé: la podem aprofitar per fer macedònies, batuts, melmelades, o bé pastissos. En conclusió: l’important és reduir la quantitat de menjar que acabem llençant a les escombraries.

Llei contra el malbaratament alimentari

El volum del malbaratament alimentari al món és tan gran i tan preocupant que els governs han hagut de promoure lleis per frenar-lo. I, en aquest sentit, a Catalunya, el passat 2020 es va aprovar la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. A part, existeixen diferents aplicacions mòbils on els supermercats i els restaurants venen el menjar sobrant del dia a preus molt reduïts, com ara, l’aplicació Too Good To Go.

Queda molta feina per fer perquè el menjar no acabi a les escombraries de tots els pobles i ciutats del planeta. A 11Onze hem volgut posar el nostre petit granet de sorra amb aquests consells, tot desitjant que en un futur ben proper, tots actuem amb major consciència i responsabilitat davant del malbaratament d’aliments.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Has sentit mai l’expressió “Va més guarnit que un arbre de Nadal”? Quan arriben les festes nadalenques, sembla que tot canvia d’aspecte. Els carrers, les botigues, els monuments, les places i les cases s’omplen de decoracions diverses. Però ens hem parat a pensar si tot aquest ritual pot ser una mica més sostenible?

Arbres, cintes, boles, mitjons, llums, figuretes, garlandes, canelobres… Cada any, a principis de desembre, llums i colors s’escampen arreu de la geografia dels països que celebren Nadal. L’encesa dels llums en espais públics s’ha convertit en un ritual social, però també és un ritual per moltes llars dedicar un temps a decorar espais amb elements nadalencs. 

Encara que el plàstic continua liderant el material amb el qual estan fetes les decoracions nadalenques, els darrers anys el model de societat d’un sol ús sembla que es comença a posar en dubte. És amb aquesta exigència que els elements naturals cada vegada són més presents a les fires i són una bona alternativa. 

Els elements naturals, a més, un cop acabades les festes, són 100% compostables i es descomponen en un espai curt de temps. D’altra banda, si a les moltíssimes fires que hi ha al país no trobes el que busques, sempre hi ha l’opció de fer-los tu mateix, amb el que tens per casa i t’ofereix la natura. Amb una mica d’imaginació s’aconsegueixen fer ornaments únics!

Arbre, garlandes i boles, ‘Do it yourself’

Si bé és cert que tenir un arbre de Nadal artificial, que es pot guardar i tornar a col·locar l’any següent, algú ho pot considerar una pràctica sostenible, perquè el reutilitzes, també és cert que acostuma a ser de plàstic, i, per tant, tardarà uns 400 anys a descompondre’s. D’altra banda, solen ser fabricats a l’altra punta del món i el seu transport ja suposa una petjada de carboni important. 

Atenent tots aquests punts, els arbres de Nadal naturals són una de les opcions a tenir en compte. La seva venda està regulada, són de proximitat i els ajuntaments acostumen a fer una recollida passades les festes. La majoria els reciclen, convertint-los en algunes ocasions en compostatge. Una altra alternativa és fer ús de la imaginació i fer un arbre de Nadal amb materials naturals com ara fustes, cordes, palets, cintes, etc. 

El mateix passa amb les garlandes i les boles de decoració dels arbres. Acostumen a fer-se amb material plastificat. Tenim alternatives més naturals, com les boles i garlandes fetes amb roba, llana, fruita natural (amb pells de taronja i llimona assecades, que a més aromatitzen l’ambient). A internet trobareu molts tutorials de com fer-ne.

Corones i centres de taula

Les corones de Nadal que es pengen a la porta també poden ser fetes per un mateix. Amb filferro, ferments, cartó, podem fer la circumferència que després podem cobrir amb pinyes, peles de cítrics seques, glans, nous, branquillons d’avet, boles i cors de feltre, de roba, de paper, etc. Podem pintar o no els diferents elements amb colors daurats, coure, vermell i platejat; i posar-hi cintes de colors, com ara blaves, vermelles, daurades i platejades.

Nadal és temps de trobada. Els àpats són un dels moments més rellevants de les festes. Els dinars de Nadal i Sant Esteve, el sopar de Cap d’Any i el dia de Reis són ocasions que requereixen una atenció especial en el parament de la taula. 

En ocasions especials, una vegada més, tenir cura dels detalls és important i fer servir  vaixella i coberteria d’un sol ús ens pot alleugerir la feina, però també ens suposa fer un munt de deixalles i que l’ocasió perdi glamur: el menjar no té el mateix gust si se serveix amb plat de paper que amb vaixella de porcellana; i tampoc tastarem igual el vi, ni l’aigua. 

Així que, si podem, sempre és millor fer servir coberts de metall, vaixella de ceràmica o porcellana i copes i gots de vidre o cristall. Una bona vaixella, també es mereix unes bones tovalles i tovallons i, si són de cotó o lli, millor que de paper o plastificades. I, per donar a la taula un toc personal, es pot decorar el centre fent un camí amb branquetes d’avet natural i espelmes que no siguin perfumades, pinyes, fruits secs, etc. Res de centres alts, que ens privarien de veure el convidat del davant!

Embolcalls de regals: la ‘furoshiki’

Cadascú de nosaltres, segons dades de l’Idescat, generem 1,44 quilos de deixalles diàries. Per Nadal, els residus generats per la ciutadania augmenten un 3%, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya. Les restes de menjar, de vidre i de paper i cartó són les que augmenten més. Per això, és important calcular bé les quantitats de menjar i pensar bé els regals que es fan. Si els regals són útils o intangibles (entrades a espectacles, concerts, massatges, subscripcions, etc.), el volum de deixalles es redueix. 

Els embolcalls dels regals també representen una generació extra de residus. Per això, és crucial ser, també, creatius a l’hora d’embolicar els regals. Hi ha moltes maneres de fer-ho, des de fer ús de paper de revistes i diaris, fins a reutilitzar paper d’altres regals. I, una manera innovadora és fent servir un mètode japonès, conegut com a ‘furoshiki’. 

La ‘furoshiki’ és una tela quadrangular tradicional del Japó, que es fa servir per embolicar i transportar objectes, des de roba, ampolles i regals. Vindria a ser com un mocador de fer farcells. El regal és embolcallat amb aquest mocador i el que el rep el pot reutilitzar per embolicar un altre regal. Fins i tot, pot ser que torni a les teves mans embolcallant un regal!

Una altra manera de reduir residus és regalar algun objecte que no fem servir. Per fer l’amic invisible és una bona idea: el que tu no fas servir o no t’agrada li pot agradar a una altra persona. Aconseguir que Nadal, una de les èpoques més consumistes i generadores de residus de l’any, sigui sostenible està, també, a les nostres mans.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Segons Greenpeace, el canvi climàtic és el mal del nostre temps i les seves conseqüències poden ser devastadores si no reduïm dràsticament la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per això neixen els mercats de carboni.

Els efectes del canvi climàtic ja són ben perceptibles. La temperatura mitjana mundial ha augmentat 1,1 graus centígrads des de l’època preindustrial. Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), el període entre el 2015 i el 2019 ha estat el quinquenni més càlid registrat fins ara. I el nivell del mar ha pujat cinc mil·límetres l’any entre el 2014 i el 2019. Per a fer-hi front, s’han creat els anomenats mercats de carboni, que permeten limitar i controlar les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en forma de diòxid de carboni.

Els mercats de carboni tenen com a objectiu que puguem reduir les emissions amb el mínim cost possible. Aquells que poden emprendre accions mediambientals, a un cost no molt alt, les desenvolupen. Però ho fan a canvi que aquells que tenen més dificultats per a engegar-les comprin els anomenats bons de carboni, i ajudin a finançar aquests projectes sostenibles. Mitjançant aquest intercanvi, s’aconsegueix un sistema d’emissions més eficient.

Així doncs, els mercats de carboni es basen en la venda o adquisició dels anomenats bons de carboni o certificats de reducció d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquests bons són documents que capaciten el seu propietari a emetre una determinada quantitat de diòxid de carboni i de gasos d’efecte hivernacle.

És a dir, si tens un nombre determinat de bons, tens dret a emetre una quantitat determinada de gasos d’efecte hivernacle anualment. En general, cadascun d’aquests bons equival a una tona de diòxid de carboni, tot i que, segons el tipus de gas d’efecte hivernacle, es pot estipular una quantitat o una altra.

D’obligat compliment per als països rics

El mercat de bons de carboni funciona de manera similar a altres mercats en els quals es té un comprador i un venedor. D’una banda, el comprador està obligat a garantir que pagarà per una determinada quantitat de bons de carboni. D’altra banda, el vendedor ha de garantir que desenvoluparà prou accions mediambientals, com ara reforestacions o gestions forestals sostenibles, per avalar la quantitat de bons de carboni que ha adquirit el comprador.

Existeixen, en general, dos tipus principals de mercats de carboni. Un dels mercats és el d’obligat compliment, els membres del qual són països rics. Aquests països tenen un límit en la quantitat d’emissions de diòxid de carboni que poden emetre a l’atmosfera, gràcies als compromisos internacionals del conveni marc sobre el canvi climàtic del Protocol de Kyoto.

Quan aquests països sobrepassen aquest límit, han de comprar bons de carboni als països que sí que duen a terme accions a favor de la sostenibilitat i de forma acreditada, per comprovar que estan reduint les emissions que el primer grup de països encara no ha deixat d’emetre.

Un compromís signat amb bons

La segona mena de mercats de carboni són els de tipus voluntari. En aquests mercats hi participen països en vies de desenvolupament, però també federacions, organitzacions socials, empreses o consultors, i els seus acords han de ser comercials o civils. Els actors d’aquest mercat estan compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic, per a la protecció dels boscos del nostre planeta, i volen assumir un paper de lideratge en el sector empresarial.

Al capdavall, les empreses i les organitzacions compren bons de carboni perquè volen que la seva contribució al medi ambient sigui reconeguda. També busquen comunicar entre els seus grups d’interès les accions que estan emprenent per a compensar les seves emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle. Igualment és responsabilitat dels usuaris i clients escollir empreses mediambientalment responsables. Encara som a temps de frenar el canvi climàtic.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

El turisme sostenible o ecoturisme és el sector turístic amb més creixement mundial i es basa en la preservació d’espais naturals i el desenvolupament sostenible de les comunitats. Els avantatges són múltiples, però estem disposats a pagar més per contribuir-hi?

“Catalunya és un referent en ecoturisme”, les paraules d’Héctor Ceballos-Lascurain, pare de l’ecoturisme, descriuen l’escenari complex, però optimista, que viu aquest sector a Catalunya. Si es du a terme correctament, els beneficis que pot comportar són múltiples i transversals, començant per trencar amb l’estacionalitat i la descentralització turística. 

Apostar per la sostenibilitat en cada acció

El primer que cal tenir clar és que qualsevol decisió és susceptible de ser sostenible, des d’escollir un restaurant de quilòmetre zero, prioritzar una cervesa local, anar a comprar al mercat del poble d’estiueig en comptes de grans multinacionals, comprar roba de bany en empreses locals o fins i tot escollir les colònies dels fills, amb propostes com les Ecocolònies de la Fundació Pere Tarrés.

Si desgranem les activitats que duem a terme en períodes vacacionals, trobem que totes tenen una alternativa sostenible. Dur-ho a terme, encara que sigui amb petites accions, pot tenir un gran impacte.

Estem disposats a pagar més per propostes sostenibles?

Gerard Bofill, propietari de Can Buch ECOTurisme, ho té clar: “Seguríssim. Evidentment de forma proporcionada, però la gent té ganes d’experiències autèntiques i naturals”. Les xifres avalen les seves paraules, i ja l’any 2017, l’any internacional del turisme, un estudi de FITUR apuntava que el 83% dels turistes estaven disposats a pagar més per un hotel sostenible, especialment el públic més jove. 

Una tendència que s’emmarca en un canvi de consum generalitzat. A Espanya, la despesa anual per càpita en productes ecològics és de 46,6 €, un 10% més que l’any anterior. La tendència és clara, però segueix lluny de països com Dinamarca o Suïssa, on aquesta xifra ascendeix als 312 €.

En l’àmbit mundial, la puixança d’aquesta mena de turisme ha provocat la creació de la Global Ecotourism Network, amb l’objectiu d’impulsar un turisme sostenible que uneixi comunitats. En els anys vinents l’ecoturisme passarà de moure 181 bilions de dòlars el 2019 a gairebé 334 bilions el 2027, segons una previsió de Allied Market Research.

La pandèmia impulsa l’ecoturisme a Catalunya

En els darrers mesos, l’ecoturisme ha augmentat a Catalunya a causa de la pandèmia i les restriccions de mobilitat. En el moment en què van poder obrir, molts allotjaments com Can Buch van notar “molta més demanda i inquietud per viatjar dins del nostre territori, per tornar a entorns rurals”.

I si augmenta la inquietud per conèixer el nostre entorn, creix també l’interès a preservar-lo. Com ha passat al Parc Natural del Delta de l’Ebre, un espai protegit des de 1983 i on s’ha aconseguit crear propostes turístiques de tota mena amb un objectiu comú: preservar el territori i la seva biodiversitat i apostar per la sensibilització ambiental.

Les propostes a Catalunya són múltiples, i un altre exemple són les vies verdes, els itineraris per ciclistes i senderistes que recorren antigues vies de tren. Un exemple que sostenibilitat i economia no estan renyits.

La petjada positiva de l’ecoturisme

L’impacte del turisme en les economies és tan fort que s’inclou en els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU, recollits a l’Agenda 2030. Desenvolupament empresarial, sistema energètic sostenible, donar valor a activitats com l’agricultura o afavorir la diversitat entre territoris. Si es desenvolupa de forma conscient, pot contribuir en el desenvolupament sostenible de molts sectors.

Per Bofill, apostar per aquestes experiències pot servir per “generar corrents ideològics que facin que a poc a poc la gent prengui consciència que les coses es poden fer sempre amb una visió diferent”. Noves formes de turisme comportaran, sens dubte, nous resultats. 

Apostar per l’ecoturisme, per tant, pot suposar en alguns casos pagar més per allotjaments, per aliments o per roba, però és una despesa que es reverteix en la societat d’alguna manera o altra. I tu, estàs disposat a pagar per contribuir-hi?

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

És possible que un cotxe no només no contamini, sinó que purifiqui l’ambient? Els vehicles elèctrics dominen la transició cap al transport sostenible, però on han quedat els cotxes d’hidrogen? Analitzem quins avantatges suposa aquest “combustible verd”.

Marques capdavanteres a escala mundial com Toyota o Hyundai estan apostant decididament pels cotxes d’hidrogen. Actualment encara són massa cars, però prometen revolucionar la mobilitat mundial. Es tracta de vehicles alimentats amb hidrogen (l’element més abundant a la Terra), que s’extrau de l’aigua marina mitjançant un procés d’electròlisi. Així doncs, per circular, el vehicle s’alimenta d’hidrogen i d’aire, un aire, però, que ha de ser pur, motiu pel qual el motor duu un exigent sistema de filtratge de partícules. D’aquesta manera és com el motor reté les partícules contaminants i el que acaba sortint pel tub d’escapament és vapor d’aigua, amb un oxigen més pur que el que havia entrat al cotxe. És una quimera? O és la tecnologia del futur?

La tecnologia del cotxe d’hidrogen és innovadora en molts sentits i suposa un repte per a l’enginyeria. Generalment diferenciem dos tipus de motors d’hidrogen: el de combustió i el de conversió. Així, mentre que els motors de combustió cremen l’hidrogen del motor d’una manera semblant a com ho fan els motors de benzina, amb l’única diferència que allò que expulsen pel tub d’escapament és vapor d’aigua, en lloc de fum contaminant, els motors de conversió converteixen aquest hidrogen en electricitat mitjançant una pila de combustible, per a moure el motor elèctric del cotxe.

Una pila de combustible (fuel cell) és, per tant, un dispositiu basat en l’electroquímica, és a dir, que genera energia elèctrica a partir d’energia química. Ho fa sempre amb el suport d’un combustible i un oxidant. En aquest cas, en un dels pols de la bateria, l’ànode, hi ha l’hidrogen i, en l’altre, el càtode, l’oxigen. L’avantatge d’aquest tipus de piles és que no s’han de recarregar i funcionen contínuament, per tant, els usuaris disposem d’un flux i consum de reactius constant, fet que el diferencia de les bateries convencionals.

Cotxes elèctrics vs. cotxes d’hidrogen

Justament aquesta autonomia en la recàrrega és l’avantatge que podria fer que el cotxe d’hidrogen acabés abanderant la transició ecològica, desbancant fins i tot el cotxe elèctric. De fet, segons el Departament de Materials Avançats per l’Energia de l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), el cotxe elèctric és considerat un mitjà de transport net perquè no crema combustibles fòssils. Tanmateix, l’inconvenient és que la bateria necessita ser recarregada amb electricitat de la xarxa, i molta gent sap de primera mà el que això suposa quant a despesa, a més del temps que demana. Tot i ser considerat un mètode de transport no contaminant, perquè sigui veritablement verd cal que la manera en què es produeix l’electricitat que requereix també ho sigui. Inconvenient, que, de moment, també presenta la pila de combustible del motor d’hidrogen, atès que per obtenir-lo, l’hidrogen, a través de l’electròlisi de l’aigua, cal, encara, molta energia.

Ara bé, els cotxes que es basen en piles de combustible, com els cotxes d’hidrogen, combinen l’autonomia dels cotxes convencionals (benzina) amb els beneficis recreatius i mediambientals dels cotxes elèctrics. Per tant, l’avantatge més evident és la inexistència d’emissions nocives i de gasos tòxics. A més a més, omplir el dipòsit d’hidrogen no requereix més de cinc minuts, a diferència de les llargues recàrregues dels elèctrics, que poden durar hores. I pel que fa a l’autonomia, l’hidrogen també pren avantatge, arribant a recórrer fins a 500 quilòmetres.

Els punts de recàrrega, el gran maldecap

El 1839, el físic gal·lès William Grove va inventar la pila de combustible, sense gaire més ressò. No va ser fins als anys seixanta que aquesta tecnologia es va popularitzar, perquè alimentava la sonda espacial Gemini de la NASA, que funcionava exclusivament amb piles de combustible. Als vehicles de rodes hi arribaria més tard, concretament el 2008 i de la mà de la marca automobilística Honda.

Avui en dia, l’oferta ha augmentat lleugerament, i el portal AutoBild estableix que els millors cotxes d’hidrogen són el Toyota-Mirai i el Hyundai-Nexo, a l’espera que surtin al mercat aquest mateix any l’esportiu Hyperion XP-1 i el SUV BMW–Hydrogen Next.

El 2019 els vehicles d’hidrogen venuts a escala mundial eren 7.500, mentre que els elèctrics arribaven a 2,1 milions de vendes. Vehicles de transport urbà i de mercaderies se sumen al combustible elèctric i creixen també els punts de recàrrega. En el cas de l’hidrogen, a l’Estat espanyol només existeixen tres punts que n’abasteixin. És un peix que es mossega la cua, amb pocs punts de recàrrega i baixa demanda dels clients, que situa al sector en un punt de difícil avenç i que segueix posant el focus en les empreses energètiques. A països com Alemanya ja s’han unit fabricants i productors d’hidrogen per traçar un pla que finalitzi amb 130 punts de recàrrega i 60.000 cotxes d’hidrogen en circulació el 2022. 

Així doncs, tot i que l’aposta actual de molts governs i marques s’encamina cap al vehicle híbrid, les exigències mediambientals deixen la porta oberta als vehicles d’hidrogen, que esperen la unió de fabricants, energètiques i administració per viure el seu moment d’expansió.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Ens situem al Molí de la Farga, a Banyoles, per conèixer Sastres Paperers. Una empresa paperera amb filosofia de sastreria, on cada paper es fa a mida i seguint les tècniques artesanals tradicionals. Ens ho explica en Jordi Torrent en un nou episodi de Persones.

El Molí de la Farga, des d’on en Jordi Torrent tira endavant aquest projecte, és un dels pocs molins paperers que queden a Europa. De fet, a Catalunya actualment només hi trobem aquest i el Molí Paperer de Capellades, convertit ara en museu. En Jordi va començar la seva activitat el 2014, agafant el relleu d’Antoni Sardà, qui havia estat al capdavant del molí des de 1983 fins al 2013. Gràcies al Jordi segueix el llegat productiu, però també el didàctic i de difusió de l’ofici, un fet que aporta més valor a aquesta activitat artesanal que encara desperta l’interès de visitants dia rere dia.

D’entrada, crida l’atenció que en ple segle XXI es continuïn emprant les tècniques artesanals que s’utilitzaven trenta anys enrere. La raó, tal com ens explica el Jordi, és senzilla: “Fent-ho amb les mans aconseguim una cosa que les màquines no poden aconseguir, que és l’expressió d’un gest. És com la instantània d’un moviment, mai podràs fer dos papers idèntics”. I precisament d’aquest treball acurat i personalitzat en neixen papers ben diversos i amb múltiples usos, en funció de la matèria usada per fer-ho o la tècnica de producció emprada.

El paper, on comença l’obra artística

Un dels sectors amb més demanda paperera és el de les arts. El Jordi remarca que, en qüestions artístiques, l’obra ja comença en l’elecció del paper, el suport sobre el qual es crearà i desenvoluparà la creació artística. Si no hi ha dos papers iguals, tampoc hi haurà dues obres iguals, i això crea un valor d’originalitat difícilment equiparable.

Un altre tipus de paper que crida l’atenció és el plantable, molt utilitzat en campanyes de comunicació en què, només amb el paper, ja s’està enviant un missatge important: tot té una segona vida. De fet, sabies que l’ofici de drapaire històricament s’ha vinculat al de paperaire? En Jordi ens descobreix aquesta i moltes altres curiositats per endinsar-nos en un ofici que malda per mantenir l’encant de l’artesania.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Petits canvis poden trencar el fràgil equilibri de molts ecosistemes marins. El corall i el krill són dos exemples clars de com l’escalfament dels oceans provocat per la nostra petjada de carboni pot tenir “efectes devastadors”, com explica Sara Casals, cap de producte júnior d’11Onze.

Els gasos d’efecte hivernacle que emetem a l’atmosfera estan provocant l’escalfament del planeta. I els ecosistemes marins no són aliens a aquest procés. Es calcula que en l’últim segle la temperatura dels oceans ha augmentat 0,1 °C. Tot i que sembla molt poc, mínims canvis de temperatura poden tenir “efectes devastadors” en aquests entorns, com explica Sara Casals.

Dos exemples molt evidents de l’impacte de la nostra petjada de carboni en els ecosistemes marins són el corall i el krill. “El blanqueig del corall és una clara mostra de com un petit canvi pot desencadenar l’extinció massiva d’aquests organismes”, adverteix Casals. Pel que fa al krill, explica que l’augment de la temperatura de l’aigua fa que aquest petit crustaci “es reprodueixi en quantitats molt inferiors”.

La reducció de la població de krill provoca un efecte en cadena en altres espècies animals, ja que el krill és “un esglaó fonamental en la cadena alimentària de l’Antàrtida”. A més, el krill és capaç de capturar diòxid de carboni i dipositar-lo en el fons marí, amb la qual cosa la reducció de la seva població incrementa la quantitat de CO₂ que arriba a l’atmosfera.

Aquests dos exemples mostren que els ecosistemes del planeta mantenen un fràgil equilibri i que cada espècie té un paper fonamental per mantenir-lo. “Una alteració mínima d’aquest ordre natural genera canvis devastadors per la Terra i la vida en ella”, segons Casals.

Una qüestió urgent

Els humans tendim a relativitzar les coses quan les veiem com un problema llunyà o que no ens afecta directament. Per això, per exemple, moltes institucions han deixat de parlar de “canvi climàtic”, que sembla un procés progressiu i a llarg termini, per parlar “d’emergència climàtica”, que reflecteix millor la urgència de les mesures que la humanitat ha de prendre per aturar l’escalfament.

Com remarca Sara Casals, “ara ens toca canviar el xip, ja que els nostres hàbits i formes de consum ens han portat a aquest punt”. Per tant, és necessari que prenem consciència de quines conseqüències tenen les nostres activitats. Només així podrem prendre les mesures necessàries per reduir la nostra petjada de carboni.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Petits comerços obren botigues virtuals de productes de proximitat per restablir ponts entre productors i consumidors

La crisi de la Covid-19 ha canviat alguns paradigmes establerts i ens ha fet plantejar moltes coses que no fèiem del tot bé. El consens social envers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals ja era una tendència creixent en molts àmbits socials i empresarials abans de la pandèmia, però potser ara hem vist més clarament i amb exemples pràctics per què és important que fem les coses d’una manera més sostenible.

 Del camp a casa

La compra de proximitat i també el comerç de barri han guanyat rellevància, especialment pel llarg període de confinament que ens ha restringit la mobilitat i ens ha conscienciat en la importància de donar suport al productor local i als petits comerços que ens estalvien llargs desplaçaments mentre ofereixen una atenció personalitzada que és difícil trobar en grans superfícies comercials.

La indústria alimentària ha seguit en ple funcionament, però l’absència de turisme, juntament amb el tancament del gremi de la restauració, ha trencat els canals de distribució habituals. Per sort, viure en l’època digital ha facilitat que molts productors locals catalans hagin trobat una alternativa gràcies a les noves tecnologies, molts d’ells associant-se en iniciatives per construir un pont virtual entre productors i consumidors.

Han sorgit infinitat de plataformes i projectes a la xarxa, molts sense ànim de lucre i amb un únic objectiu de facilitar un espai comú, com si es tractés d’un mercat de carrer de tota la vida, perquè petits comerciants sense els recursos econòmics de les grans superfícies poguessin tenir la seva paradeta virtual i oferir els seus productes a un públic que no podia sortir al carrer, però que tenia més temps que mai per passar hores davant una pantalla.

 Cuinem més i més saludable

Sí, també demanem més menjar per emportar-nos, però sembla que molts han descobert que la seva vocació a la vida és ser xef, o potser forner si ens fixem en la total desaparició de la farina a les lleixes dels supermercats els primers dies del confinament. Sigui com sigui, tenim més temps per cuinar i així també matar l’avorriment després de veure totes les pel·lícules, series i d’haver après cinc idiomes i obtingut màsters en tota mena d’estudis totalment prescindibles, o de passar hores fent teletreball, també producte d’aquesta nova normalitat.

Els vídeos de receptes de cuina de YouTube són més populars que mai, així com la cuina amb productes frescos, i aquí la compra de proximitat juga un paper clau que esperem que mantingui d’aquí en endavant. 

Treballar des de casa i les restriccions a la restauració també han canviat les hores dels nostres àpats, de manera que mengem a horaris més racionals amb el subseqüent benefici per la nostra salut.

La compra de proximitat de productes agroalimentaris procedents de la terra i de la ramaderia, elaborats a favor del consumidor tot respectant la sostenibilitat del nostre entorn ens condueix a menjar més bé, a donar suport als nostres petits productors i a la reconnexió amb l’entorn natural, que ara és més apreciat que mai; són només algunes de les tendències que han sorgit de la pandèmia i per les quals podem estar agraïts.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La relació entre el que mengem i la nostra salut està més que establerta, però sabem com afecta la nostra dieta al planeta? Marifé Fariñas, Customer Care Lead d’11Onze, ens parla de com, moltes vegades, no som conscients de fins a quin punt la nostra alimentació repercuteix en l’entorn natural.  

El consens social envers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals ha esperonat la compra de proximitat i del comerç de barri. Conscienciar-nos de la importància que els nostres hàbits alimentaris tenen en molts àmbits socials i la natura, també repercuteix indirectament en la nostra salut.

Com explica Fariñas, “Menjar el que tenim a prop nostre, ajudarà a mantenir els conreus i a evitar que desapareguin. És necessari que, com a consumidors, prenguem consciència de la importància de la sostenibilitat alimentaria, i dels petits gestos amb els quals podem contribuir en el nostre dia a dia”.

L’excés del consum de carn i productes d’origen animal, fins ara una característica de la dieta de països occidentals, està previst que es dupliqui gràcies a la incorporació al mercat de la carn d’una gran part de la població de països com la Xina i l’Índia. El desenvolupament econòmic comporta un major poder adquisitiu de la població, que sovint es tradueix en una dieta més rica en productes d’origen animal.

“El creixement exponencial de la població mundial, i els canvis en els nostres patrons alimentaris, estan augmentant l’efecte hivernacle i la desforestació de la Terra.” I afegeix: “L’augment de CO₂ en l’aire afecta la qualitat dels cultius. La concentració de minerals i proteïnes és més baixa, i els aliments són més vulnerables en condicions climàtiques extremes”.

El model actual no és sostenible, i la repercussió de les decisions individuals per canviar els nostres hàbits alimentaris van molt més enllà de la nostra salut. Per saber-ne més, mireu el vídeo que hi ha a continuació.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!