El Banc d'Espanya recomana tenir efectiu a casa

Tot i la digitalització de l’economia, en moltes llars encara existeix el costum de guardar diners en efectiu per a fer front a possibles emergències. D’aquí ve que el Banc d’Espanya hagi donat una sèrie de consells sobre la quantitat de diners en metàl·lic que és recomanable tenir a casa.

Per bé que els mètodes de pagament digitals cada vegada guanyen més popularitat, pagar en metàl·lic per les despeses del dia a dia i guardar diners en efectiu a casa encara són unes pràctiques molt esteses entre una gran part de la ciutadania. De fet, segons un informe del Banc d’Espanya, l’ús dels bitllets i les monedes continua sent el mitjà de pagament més utilitzat diàriament (65%) pels espanyols en establiments físics.

Mentre que per norma general la gent manté els seus estalvis en un compte bancari o els protegeix de la incertesa econòmica comprant actius segurs com l’or, també acostuma a disposar d’una certa quantitat de diners en efectiu a casa per a fer front a possibles imprevistos o pagaments que encara requereixen fer-se en metàl·lic.

Actualment, no existeix cap regulació que limiti la quantitat de diners que els ciutadans poden guardar en els seus domicilis. El Banc d’Espanya aclareix que no hi ha cap quantitat màxima de diners que puguem guardar a casa i que és una pràctica legal, sempre que la procedència dels diners sigui lícita i hagi estat prèviament declarada a l’Agència Tributària.

El mateix Banc d’Espanya recomana que els ciutadans guardin diners en efectiu en les seves llars per a emergències. Així mateix, incideix en la importància que tenen els diners físics per al conjunt de la població, destacant que es troben “a l’abast de tothom i permeten fer pagaments a aquells que no tenen comptes bancaris”.

Quant a la quantitat de diners que hem de guardar a casa, això depèn de les circumstàncies de cada llar. Per tant, cal valorar les necessitats personals i les despeses fixes en àmbits com el de l’habitatge, l’alimentació o el transport, entre altres. Així doncs, des del Banc d’Espanya no es dona una xifra específica, però es recomana que aquesta quantitat hauria de permetre cobrir entre 6 i 12 mesos de despeses fixes mensuals.

Riscos de guardar diners en efectiu a casa

La seguretat és un dels principals factors que hem de tenir en compte si tenim diners metàl·lic a la nostra llar. Per molt ben amagats que tinguem els nostres diners, sempre hi ha la possibilitat que es produeixi un robatori. En aquest context, és essencial la contractació d’una assegurança de la llar que cobreixi aquestes possibles pèrdues.

Una altra variable a tenir en compte és la inflació. El Banc d’Espanya avisa que, per bé que guardar diners a casa és totalment legítim, la inflació pot devaluar la quantitat de diners que guardem a casa al llarg del temps. Dit d’altra manera, els diners no creixeran al mateix ritme que la inflació si els guardem a sota el matalàs.

Per altra banda, a l’hora de fer servir aquests diners que guardem a casa, cal tenir en compte que, des de fa més de dos anys, els pagaments en efectiu van quedar limitats a un màxim de 1000 €. Tot i que la llei permet certes excepcions, passar-te d’aquest límit legal, comportarà una bona multa d’Hisenda.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El salari mínim de referència perquè un treballador pugui viure dignament a Barcelona i la seva àrea metropolitana es xifra en 1.322 euros al mes. Una quantitat molt superior al sou mínim interprofessional. Analitzem les dades recollides.

Un informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) quantifica en 1.420 euros el salari mínim de referència (SMR) per viure en condicions dignes a Barcelona ciutat, 1.322 euros si es viu en alguna altra ciutat de l’àrea metropolitana. L’indicador, no vinculant, vol donar visibilitat a les persones que, tot i tenir una feina de jornada completa, no arriben a final de mes perquè els salaris són insuficients en relació amb el cost de la vida.

L’estimació d’aquest salari mínim de referència es calcula tenint en compte el cost dels serveis i necessitats bàsiques, com ara l’habitatge amb un 34% de la despesa, 45% si incloem subministraments. Pel que fa a la compra d’aliments, representa un 20% de les despeses, mentre que la resta costos es reparteixen entre l’oci, l’educació, i el transport, entre d’altres. 

Tanmateix, es tracta d’un estudi que fixa el salari mínim necessari per a l’any 2020, tenint en compte les xifres de despesa de les famílies de l’àrea metropolitana el 2019, i que, per tant, no recull l’elevada inflació i altres efectes de la pandèmia de la Covid-19, motiu pel qual fonts de l’AMB concedeixen que la proposta de salaris mínims podria no ajustar-se a la realitat actual. Una discrepància que es pot veure notablement augmentada a causa del conflicte a Ucraïna i la pujada desbocada del cost dels subministraments energètics, matèries primeres, i aliments bàsics, que fan perdre, encarà més, poder adquisitiu.

Salaris mínims per tipologia de família

La proposta de salaris mínims es basa en les despeses mensuals segons el tipus de llars. Així doncs, si es tracta d’una parella sense fills, es calcula que necessita 1.039 euros per persona, i gairebé 1.585 euros per una parella amb dos o més fills. En el cas d’una persona que viu sola amb fills, es requeriria un sou de 2.168 euros per cobrir totes les despeses, o 1.508 euros si no té fills.

Xifres que queden lluny de Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 950 euros al mes, un 22% inferior al salari de referència al municipi de Barcelona, i que posen de manifest la precarietat laboral. Part dels que l’AMB denomina ‘treballadors pobres’, és a dir els que cobren menys de 1.322,52 euros, i que representen un 32,8% de Barcelona i l’àrea metropolitana.

Per altra banda, la manca de competències de la Generalitat de Catalunya per aplicar un salari mínim propi de 1.239,5 euros, proposat el 2019, és un tema pendent. Es podria resoldre, parcialment, si el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, finalment aconsegueix portar a terme les negociacions amb agents socials, sindicats, i patronals per un SMI català de referència.

Puc estalviar?

Tot i això, segons fonts de l’INE, l’any 2020 a Catalunya el salari brut mitjà va augmentar un 0,7%, arribant als 2.158€ bruts mensuals. Per tant, una persona que guanyi aquesta quantitat hauria de poder viure a Barcelona o la seva àrea metropolitana amb un marge d’estalvi d’uns 700 € bruts mensuals. Per a les persones que tinguin un sou d’aquesta mena i no aconsegueixin estalviar prou, 11Onze està desenvolupant una sèrie de continguts i eines per aprendre a augmentar els estalvis sense renunciar a res imprescindible.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

En la seva reunió anual a Davos, el Fòrum Econòmic Mundial anunciava que cal un nou enfocament en el funcionament de les nostres societats després que la pandèmia ha mostrat la debilitat del model de gestió actual. En conseqüència, proposava reiniciar el sistema econòmic mundial fomentant un model més sostenible. Un canvi de paradigma amb ramificacions geopolítiques on l’or tindrà un paper fonamental.

The Great Reset, traduït com El Gran Reinici, dona nom a la iniciativa del World Economic Forum (WEF) que pretén replantejar el futur de les relacions globals, la direcció de les economies nacionals, les prioritats de la societat, i l’essència dels models empresarials. En definitiva, ve a ser el plantejament que tenia al cap molta gent després de patir l’experiència de la crisi sanitària.

A simple vista podria semblar una utopia de l’economia del bé comú com a model alternatiu al capitalisme, o com apunta el WEF, “ens cal un gran reinici del capitalisme”, però a la pràctica, almenys de moment, no és res més que una declaració d’intencions, definint vagament el camí, però sense concretar els passos a seguir.

Dit això, en el context econòmic actual que suma una crisi energètica, una crisi inflacionària i una crisi del deute, causades en part per la pandèmia i en part per les sancions imposades a Rússia arran del conflicte a Ucraïna, és evident que un ‘reset’ del model econòmic establert, no és només desitjable sinó inevitable.

La pèrdua de credibilitat del sistema monetari internacional

Aquesta crisi econòmica definida per uns nivells rècord de deute públic emmarquen un escenari macroeconòmic global que derivarà en una situació de recessió en diversos països occidentals. A més, el perill d’una estagflació generalitzada, és a dir, un escenari d’alta inflació, un índex de creixement econòmic que s’alenteix, i on l’atur es manté alt, és una realitat indefugible a la qual haurà de fer front més d’una economia tenint en compte que les polítiques fiscals i monetàries que s’han aplicat per fer front a la crisi encara estan incrementant més aquest deute dels Estats.

L’augment de la volatilitat macroeconòmica ha provocat que, ara més que mai, els bancs centrals de molts països comprin or com si s’anés a acabar el món per tal de protegir les seves reserves. Si bé és veritat que països no-alineats als interessos geopolítics dels Estats Units fa una dècada que compren or de forma massiva per blindar les seves economies davant les sancions econòmiques i l’eventual desintegració del dòlar com a moneda de reserva mundial, és sorprenent, o no, que els bancs centrals de països occidentals també s’apuntin a la ‘febre de l’or’.

Davant d’això, algú podria pensar que el sistema monetari actual té els dies comptats. Com explica, José Luis Cava, analista financer, “tot apunta al fet que existeix un acord entre els Bancs Centrals de cada país de la Zona Euro, i el BCE, per a harmonitzar les reserves d’or físic d’aquests Bancs Centrals fins a aconseguir el 4% del PIB”, i segueix, “els nivells d’endeutament s’han disparat fins a assolir nivells absolutament insostenibles. La Xina, Rússia, l’Índia han anunciat noves monedes recolzades per l’or físic”.

El que està clar és que sigui quin sigui el desenllaç final del canvi de paradigma del sistema monetari mundial que s’està gestant, és evident que el ‘gran reset’ ja fa anys que està en marxa, independentment del que es digui o desitgi des de Davos.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les persones que celebren el dia dels enamorats per Sant Valentí gasten una mitjana de 80€. És possible celebrar-ho amb regals romàntics, però sorprenents i que no perdin valor? D’això en parlen Càrol Rafales, de l’equip de producte d’11Onze, i Gemma Vallet, directora d’11Onze District en un nou episodi de Territori 17 a Ràdio Cardedeu.

Els regals més habituals per Sant Valentí són, segons Gemma Vallet, “bombons, flors i joies. Enguany es preveu un augment de vendes de les joies”. Sant Valentí és una celebració d’origen catòlic però amplificada intensament des d’Estats Units. Allà és el primer gran dia de vendes després de les festes de Nadal i provoca que cada enamorat gasti uns 200€ de mitjana, és a dir, 24 bilions de dòlars a tot Estats Units.

Al nostre país la despesa és molt més modesta, d’uns 80€, i es gasta sobretot en experiències. Ara, però, la inflació mossega part de l’import i “amb els mateixos diners comprem menys coses”, apunta Càrol Rafales. En aquest entorn Rafales, de l’equip de producte d’11Onze afegeix que  “hem de ser molt responsables amb les nostres compres”. Per això, potser en lloc de joies una bona opció és comprar peces d’or, que conserven el valor i amb el temps permeten recuperar-lo. Tal com explica Rafales a Territori 17:  “un lingot o una moneda el pots guardar, i si en el futur tens una necessitat, podràs recuperar aquell valor o fins i tot treure’n benefici”.

És poc romàntic?

És menys romàntic regalar monedes o un lingot d’or que regalar joies? “Depèn”, diu Rafales “potser d’aquí a uns anys pots revendre l’or i amb els beneficis fer el viatge de parella que ara no us podeu permetre”. L’or, és una relació a llarg termini i és per tant, una bona manera d’invertir en la relació de la parella.

Si vols comprar monedes d’or des de 220€, pots omplir aquest formulari. A 11Onze celebrem l’Amor amb Or.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La demanda d’or en el món va augmentar un 18% l’any 2022 i es va situar en 4.741 tones, la xifra més elevada en més d’una dècada. Les ingents compres d’or per part dels bancs centrals van ser decisives per incrementar la demanda anual fins a pràcticament els nivells rècord de 2011.

La demanda d’or, sense comptar els mercats OTC o extraborsaris, va situar-se l’any 2022 en les 4.741 tones, la qual cosa suposa un augment del 18% respecte a 2021 i pràcticament la mateixa quantitat que en 2011, un any amb una demanda rècord.

El fort increment anual es va veure impulsat per l’extraordinària demanda dels bancs centrals, la més gran en els últims 55 anys, i un quart trimestre molt actiu malgrat la pujada de preus. Així ho indica un informe del Consell Mundial de l’Or sobre el comerç d’aquest metall preciós al llarg de 2022.

La febre dels bancs centrals per l’or

En la segona meitat de l’any, els bancs centrals van acaparar or a un ritme frenètic. Alguns analistes atribueixen aquesta febre per l’or a la voluntat de diversificar les seves reserves i reduir la dependència del dòlar. Les més de 800 tones adquirides des de juliol van elevar la demanda anual d’aquest sector a 1.136 tones.

Es tracta d’una xifra rècord en els últims 55 anys i que més que dobla les 450 tones de 2021. L’augment de preu tampoc va ser un obstacle perquè la demanda es disparés en l’últim trimestre fins a les 417 tones.

Aquestes dades tornen a posar de manifest el canvi de política dels bancs centrals, en particular els d’Europa, respecte al que feien en les dècades de 1990 i 2000, quan l’habitual era que venguessin centenars de tones d’or a l’any. Amb la crisi financera de 2008-09, els bancs europeus van deixar de vendre’n i un nombre creixent d’economies emergents han passat a fer compres significatives.

Bancs centrals com els de Turquia, la Xina, Egipte o Qatar van declarar haver comprat or l’any passat, tot i que el Consell Mundial de l’Or adverteix que uns dos terços de l’or comprat no es van comunicar públicament. De fet, només una quarta part de les compres dels bancs centrals en el quart trimestre es van comunicar a l’FMI.

Les compres notificades l’any 2022 van estar encapçalades per Turquia, amb gairebé 400 tones. Entre els bancs centrals que no van publicar regularment informació sobre els canvis en les seves reserves d’or es troba el de Rússia.

Menys joieria i més inversió

Com és habitual, el consum d’or per a joieria va ser el de major volum, amb 2.086 tones, tot i que va experimentar una caiguda del 3% respecte a l’any anterior. Gran part d’aquest descens es va concentrar en el quart trimestre, a causa de la pujada del preu de l’or.

L’increment de preus també va afectar la demanda d’or per al sector tecnològic, que, a més, es va veure llastrat per la deteriorament de la conjuntura econòmica mundial. La forta caiguda del quart trimestre va propiciar un descens anual del 7%, fins a les 309 tones.

Pel que fa a la demanda d’inversió, va arribar a les 1.107 tones, un 10% més que l’any anterior. La demanda de lingots i monedes d’or es va situar en les 1.217 tones, un 2%, més que en 2021, encara que cal descomptar d’aquesta quantitat la caiguda de les tinences d’ETF d’or (-110 tones). És clar que l’elevada inflació va incentivar les compres dels inversors minoristes.

Demanda anual d’or

Repunt del preu

L’any 2022 es va registrar una mitjana anual rècord del preu de l’or en la cotització PM de la London Bullion Market Association de 1.800 dòlars per unça. Així mateix, el preu va tancar l’any amb un guany marginal, malgrat la pressió baixista per la fortalesa del dòlar i la pujada dels tipus d’interès.

Tot i que el preu mitjà del quart trimestre va ser lleugerament inferior tant en termes intertrimestrals com interanuals, al fort repunt de novembre li va seguir una recuperació continuada al llarg de les últimes setmanes de l’any.

Els preus de l’or havien caigut des del seu màxim històric al març, quan va arribar a superar els 2.000 dòlars per unça, fins una mica més de 1.600 dòlars en el penúltim mes de l’any, ja que la pujada dels tipus d’interès va provocar vendes per part d’alguns fons d’inversió. No obstant això, la demanda dels bancs centrals i dels inversors minoristes va aturar la caiguda i va establir les bases per a una forta pujada.

De fet, el dinamisme de la inversió minorista va elevar la demanda de lingots i monedes en 2022 al nivell més alt dels últims nou anys. El fort creixement a Europa, Turquia i Orient Mitjà va compensar la brusca desacceleració a la Xina, on la demanda es va veure afectada per la crisi de la COVID-19.

L’oferta també creix

L’any 2022, l’oferta total d’or va augmentar un 2% i va arribar a les 4.755 tones. D’aquesta manera es va posar fi a dos anys de descensos successius, gràcies als modestos augments registrats en tots els segments.

Tres quartes parts del total corresponen a la producció minera, que va assolir les 3.612 tones. Es tracta de la quantitat més gran en els últims quatre anys després d’experimentar un creixement de l’1% respecte a 2021. Quant a l’oferta de reciclatge, només va registrar guanys marginals al llarg de 2022 malgrat les fortes pujades de preus en moneda local en molts mercats.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El febrer de 2022 posàvem en marxa Preciosos 11Onze per oferir als membres de la nostra comunitat l’oportunitat de comprar or per protegir-se de la inflació. Un any després, l’evolució de la cotització de l’or constata perquè aquest metall preciós és el valor refugi per excel·lència a l’hora d’assegurar els nostres estalvis.

Tot i que el 2022 es presentava com l’any per consolidar la recuperació econòmica, la disrupció de la cadena de subministraments, l’encariment de les matèries primeres, la crisi del deute i la situació geopolítica internacional asseguraven un context inflacionari que disminuiria el poder adquisitiu de moltes famílies.

Davant d’aquest escenari, des d’11Onze aconsellàvem diversificar els estalvis, convertint els diners en actius que no perdessin valor. Teníem clar que la compra d’or era un dels pocs recursos que tenia la gent per salvaguardar els seus diners. Així doncs, amb el llançament de Preciosos 11Onze proporcionàvem a la nostra comunitat la millor opció per protegir els seus estalvis.

La pèrdua de credibilitat del sistema monetari internacional va disparar la demanda d’or físic a les principals cases de la moneda a tot el món. No tan sols eren els bancs centrals els que compraven or per assegurar les seves reserves de capital enfront de la incertesa econòmica, sinó que petits inversors també compraven grans quantitats or per protegir el seu patrimoni. Això ha provocat que alguns distribuïdors d’or hagin esgotat les existències de monedes i lingots, allargant els terminis d’entrega quan es fan noves comandes de compra.

L’antídot a la inflació

Un any després, la pujada de preus, juntament amb la pèrdua del valor real de la moneda, han provocat una gran reducció del patrimoni monetari de la població, que ha vist com els seus estalvis s’esvaeixen sense ni tan sols sortir del banc. Tanmateix, l’evolució a l’alça del preu de l’or confirma els nostres pronòstics

Mentre que la inflació interanual a Espanya el 2022 va ser del 8,4%, l’or de Preciosos 11Onze s’ha revalorat un 10,25%. Dels 1.599 € als que cotitzava l’unça d’or l’1 de febrer de 2022, hem passat als 1,762,86 € actuals. O en altres paraules, la bona evolució del preu de l’or ha contrarestat la tensió monetària provocada per la pèrdua de valor de l’euro.

Això vol dir que si haguéssim deixat 10.000 € al banc, aquests estalvis haurien perdut un 8,4% del seu valor, i avui equivaldrien a 9.160 €. Mentre que si els haguéssim invertit comprant or, el seu valor actual en or hauria augmentat un 10,25%, fins als 11.025 €.

Desacceleració econòmica generalitzada

Segons un informe publicat pel Banc Mundial, es preveu que durant el 2023 el creixement mundial es desaccelerarà per segon any consecutiu i experimentarà el tercer ritme més feble en gairebé tres dècades. Aquesta forta desacceleració del creixement serà generalitzada, estancant-se en l’1,7% el 2023, i millorant lleugerament fins al 2,7% al llarg del 2024.

Així mateix, pronostica que la inversió en els mercats emergents i les economies en desenvolupament es mantindrà per sota de la mitjana de les últimes dues dècades. Apunta a les polítiques monetàries i les restrictives condicions financeres mundials com a unes de les principals causes del fre al creixement.

Encara que els analistes econòmics esperen que Espanya eviti entrar en recessió, el creixement del PIB retrocedirà fins a l’1% en 2023, principalment perquè la majoria de llars ja no disposen d’un matalàs d’estalvi per a sostenir la seva despesa en consum. No obstant això, s’espera que aquesta tendència canviarà en 2024, gràcies a la millora econòmica global.

En tot cas, el creixement pràcticament nul previst pel conjunt de l’economia de l’eurozona, i la recessió que experimentaran alguns dels principals països exportadors, com Alemanya, fan coincidir als experts en la previsió que la demanda d’or seguirà pujant durant el 2023. Potser és per tot això que la revista Forbes ha publicat un reportatge on explica perquè, encara avui, tenir or és millor que tenir diners.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La rebaixa de l’IVA dels aliments de primera necessitat genera controvèrsia pel risc que tingui un impacte molt limitat en la butxaca dels consumidors i acabi ampliant els marges comercials de les cadenes de distribució. Davant la situació de precarietat de moltes famílies, alguns experts veuen preferible ampliar les ajudes directes.

Davant l’encariment de la cistella de la compra, una de les últimes decisions del Govern espanyol en 2022 va ser rebaixar l’IVA de gran part dels aliments de primera necessitat durant els pròxims mesos.

La mesura contempla la supressió d’aquest impost en una sèrie de productes bàsics als quals s’aplicava el tipus “superreduït” del 4%: el pa, la farina panificable, la llet, el formatge i els ous, a més de fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals. També es baixa del 10% al 5% l’IVA de la pasta i els olis d’oliva i de llavors.

En principi, aquestes rebaixes tributàries romandran en vigor fins al 30 de juny, encara que, si la taxa interanual de la inflació subjacent (la que exclou l’energia i els aliments no elaborats) de març és inferior al 5,5%, la vigència acabarà l’1 de maig.

Una mesura controvertida

Teòricament, la iniciativa hauria de servir per a alleujar l’economia de moltes famílies, especialment la d’aquelles amb baixos ingressos, però hi ha veus crítiques que qüestionen tant el seu abast com la seva efectivitat.

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) considera que aquesta rebaixa és insuficient. Segons aquesta entitat, s’hauria d’haver inclòs “altres aliments que també són necessaris, com les carns o el peix frescos”, que mantindran l’IVA del 10%. A més, l’OCU reclama que s’apliqui aquesta mesura sobretot als aliments amb “un perfil nutricional més saludable”, com el pa integral.

Per la seva banda, l’organització de consumidors Facua denunciava davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que set cadenes de distribució no havien repercutit correctament la rebaixa de l’IVA en la primera setmana d’aplicació. El percentatge d’irregularitats era especialment elevada en Dia (17%), Carrefour (10%) i Eroski (9%).

Més beneficis per a les cadenes de distribució?

Tot i que el decret llei del Govern obliga a traslladar als consumidors la reducció impositiva, un dels grans temors és que les cadenes de distribució aprofitin la rebaixa de l’IVA per a augmentar els seus marges de benefici.

Cal tenir en compte que l’IPC interanual dels aliments es va situar al novembre en el 15,3%, molt per sobre de l’IPC general. A més, desembre sol ser un mes en què el preu dels aliments sol repuntar. Per tant, la baixada natural de preus que molts aliments experimenten cada any al gener podria servir per justificar l’aplicació de la reducció de l’IVA.

Davant aquesta possibilitat, tant Facua com l’OCU han demanat més controls per evitar incompliments. En aquest sentit, Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, ha advertit que la CNMC vetllarà per l’aplicació de la rebaixa. No obstant això, la realitat és que encara no s’ha concretat de quina forma es realitzarà aquest control ni les possibles sancions.

Eficàcia poc provada

El sindicat de tècnics d’Hisenda, Gestha, considera que aquesta rebaixa de l’IVA és “ineficaç” per lluitar contra la inflació. Segons els seus càlculs, l’impacte en el preu de la cistella de la compra pràcticament no s’apreciarà: la rebaixa de l’IVA del 4% al 0% estalviarà de mitjana 3,85 euros per cada 100 euros de compra, mentre que la baixada del 10% al 5% en l’oli suposarà un estalvi d’1,36 euros per cada 25 euros de compra d’aquest producte.

Els membres del Col·legi d’Economistes de Catalunya també veuen poc eficaços aquest tipus de mesures per combatre la inflació, com a mostra l’enquesta de Situació Econòmica de tardor d’aquesta entitat. Només un 28% dels seus membres valoren positivament les mesures fiscals destinades a empreses i famílies, com la rebaixa de l’IVA dels aliments. Molt millor vists són els impostos temporals a les energètiques (60%), a les grans fortunes (59%) i als bancs (54%).

D’altra banda, alguns experts apunten que hagués estat preferible destinar els 661 milions d’euros que costarà la reducció de l’IVA dels aliments a ampliar el xec de 200 euros que el Govern espanyol atorgarà a les famílies de menys ingressos. Prop de vuit milions de persones amb rendes de fins a 27.000 euros podran beneficiar-se d’aquesta ajuda directa per compensar l’increment dels preus.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Avui és la data límit per fer una compra de les monedes d’or que 11Onze ofereix per regalar, si vols tenir-les per Reis. No t’ho pensis i fes la comanda perquè t’arribin a temps!

Les monedes d’or per regalar que ofereix 11Onze des de l’1 de desembre s’han convertit en el regal estrella d’aquestes festes de Nadal. L’estoc de monedes Krugerrand 2020 es va esgotar en deu dies, però encara es poden comprar monedes Krugerrand 2022 i Britannia.

Recordem que cada client que fa una comanda rep la moneda o monedes d’or amb una postal de Nadal i un val daurat acreditant compra. El val és personalitzat amb el valor de la compra, el nom del comprador i de la persona a la qual li fa el regal. L’enviament és gratuït per als clients d’11Onze amb comte d’El Canut, i té un cost de 9,99 € per a la resta de compradors.

Si vols regalar una d’aquestes monedes d’or pel dia de demà i vols que t’arribi per Reis, ens ho has de confirmar avui perquè el paquet t’arribi a temps. En el cas que hi hagi trencament d’estoc de monedes, les comandes que entrin el 29 de desembre rebran el val amb la postal per Reis, i la moneda tan aviat com es reposi l’estoc. Així que si vols fer una comanda, omple aquest formulari i un agent d’11Onze es posarà en contacte.

Fins ara, amb Preciosos 11Onze es podien fer compres de lingots d’or. A partir d’ara, també oferim l’opció de comprar monedes d’or Krugerrand i Britannia. Pel dia de demà, regala or.

Els clients ja fa dies que estan rebent les monedes d’or pel dia de demà. Però què reben els clients a casa? Us ho ensenyem amb el vídeo d’un dels compradors obrint el que li hem enviat.

El rei Melcior va portar un petit cofre d’or a Betlem. Aquest metall preciós simbolitzava la puresa, ja que no es corrompia ni s’alterava, per la qual cosa el seu valor era molt preuat i perdurava en el temps. Gaspar i Baltasar duien una resina perfumada i un bàlsam. Si no et decantes pels cosmètics aromàtics, 11Onze t’ofereix l’oportunitat de què tu també facis el millor d’aquests regals. Per la gent que estimes, pel dia de demà, or!

El que rebràs a casa

Els compradors rebran un sobre amb les monedes d’or que hagin escollit, Krugerrand o Britannia, una postal de Nadal exclusiva i un val daurat acreditant la compra d’or. El val és personalitzat amb el valor de la comanda, el nom del comprador i de la persona per la qual ha fet la compra. L’enviament és gratuït per als membres d’11Onze amb comte d’El Canut, però té un cost de 9,99 € per a la resta de compradors.

La campanya va de l’1 de desembre al 6 de gener, però recomanem fer les comandes data límit del 29 de desembre si vols rebre les monedes per Reis. En el cas que hi hagi trencament d’estoc de monedes, les comandes que entrin el 29 de desembre rebran el val amb la postal per Reis, i la moneda tan aviat com es reposi l’estoc. Si vols comprar monedes d’or per regalar, omple aquest formulari i un agent et contactarà.

Fins ara, amb Preciosos 11Onze es podien fer compres de lingots d’or. A partir d’ara, també oferim l’opció de comprar monedes d’or Krugerrand i Britannia. Pel dia de demà, regala or.

Si vols regalar or pel dia de demà i el vols tenir en una data concreta, et llistem fins a quan pots fer la comanda perquè t’arribi a temps.

Les monedes d’or que 11Onze ofereix per regalar pel dia de demà s’estan convertint en un dels regals estrella de les festes. En el moment que el client fa la compra es prepara tot i es fa l’enviament perquè arribi l’abans possible. Però hi ha dies festius entre mig i dates concretes en les quals tots volem tenir els regals a punt. Per això, hem llistat les dates límit perquè el paquet arribi a temps.

Durant les festes és tradició regalar diners a la gent que estimem. Però tenint en compte el context econòmic actual, si vols regalar alguna cosa que el dia de demà mantingui el valor la millor opció és regalar or. Per aquest motiu, 11Onze ha posat en marxa la venda de monedes d’or, que arriben amb una postal de Nadal i un bitllet d’or personalitzat certificant la compra. Pots demanar-ne més informació omplint aquest formulari.

Fins ara, amb Preciosos 11Onze es podien fer compres de lingots d’or. A partir d’ara, també oferim l’opció de comprar monedes d’or Krugerrand i Britannia. Pel dia de demà, regala or.