Estudis vs. oferta laboral

Formació i oferta laboral sembla que caminin descompensades. Tot i que ens trobem amb un elevat nivell de gent sense feina —a Catalunya hi ha en aquests moments un 13 % de taxa d’atur— els empresaris es queixen de no trobar personal qualificat per a cobrir les seves ofertes de feina.

Els joves, els més perjudicats

Segons dades de l’IDESCAT, a Catalunya, el primer trimestre d’enguany, l’atur registrat era del 12,9 %, del qual un 33,4 % eren joves de 16 a 25 anys. Aquesta és una dada que xoca frontalment amb la demanda permanent de treballadors per part dels empresaris. Les Cambres de Comerç de Catalunya lamenten que el 24 % de l’oferta de llocs de treball no es pot cobrir per manca de personal qualificat.

Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona i president del Consell General de Cambres de Catalunya, ens comenta que des de fa uns anys el sector empresarial es troba amb manca de personal qualificat: «El sector productiu té una demanda important de personal format i el sistema educatiu no ens l’ofereix. Com a societat, se’ns planteja un repte molt important que és que hem de donar a les persones la formació que després les ajudarà a guanyar-se la vida».

Per a Fàbrega, al nostre país hi ha una imatge que defineix la situació de la població activa juvenil: «És com un rellotge de sol, a la part ampla de baix hi ha molt de jovent sense cap mena de formació; a la del mig, la part estreta, els joves amb formació tècnica qualificada; i a la part ampla de dalt, els joves amb formació universitària. Ens trobem amb una manca clara de tècnics qualificats que són els que ens ofereix la formació professional i que demanda el món laboral en aquests moments».

Formació Professional Dual

A Catalunya, des de l’any 2014, existeix una modalitat de formació professional que combina la formació teòrica als centres d’ensenyament i formació pràctica a les empreses: la Formació Professional Dual. Aquest tipus de formació està començant a arrelar a casa nostra, però encara es troba a les beceroles, ja que no arriba ni a un 10 % de l’oferta educativa. Per al president del Consell de Cambres de Catalunya, no és només un problema del sistema educatiu, sinó que també ho és de les empreses: «Estem treballant perquè les empreses vegin la importància de l’FP Dual. Nosaltres considerem que no només s’han de tenir instituts on els joves vagin a formar-se, sinó que ens cal una xarxa d’empreses que tinguin una vocació educativa. L’empresa és l’altre gran agent en la formació de les persones, i és necessària per a augmentar el capital humà de la societat, perquè sense les persones les empreses no existirien».

L’FP dual representa el 60 % de la formació a països com Alemanya: «En aquests país, i d’altres del nord d’Europa —explica Fàbrega— l’atur juvenil és molt baix. A Alemanya no supera el 6 % i és, en part, gràcies a l’estil de formació professional que s’hi fa. El sector productiu reivindica aquest estil de formació, però costa que l’oferta estigui alineada a la demanda de professionals». Fàbrega considera que a casa nostra ens cal avançar cap a una millor entesa entre el sector formatiu i el sector productiu: «És per això que, per exemple, aquest any hem organitzat una fira a Girona sobre la formació dual adreçada a les empreses. Cal que l’empresari també vegi les oportunitats que li ofereix l’FP Dual, les possibilitats que aporta formar una persona al mateix centre de treball». 

Empresa formadora

Jaume Fàbrega reivindica la feina formadora de les empreses, des de les més petites a les més grans, i les convida a interessar-se pels programes de l’FP Dual, ja que considera que és un dels camins que ajudarà a equilibrar la demanda de feina a l’oferta de llocs de treball. També reconeix que el nostre país està lluny d’arribar a ser una economia del tot avançada, «perquè encara ens marxa talent. Nosaltres els formem i ells marxen a altres països on són més ben remunerats. És un problema econòmic i d’entrar del tot en l’economia del coneixement».

A Catalunya falten tècnics qualificats, sobretot en les TIC, les tecnologies de la informació i comunicació, segons diu un estudi presentat aquest mes de maig i que ha estat fet entre la Cambra de Comerç de Barcelona i Infojobs. La formació en les TIC és una de les més demandades per les empreses, seguides per logística, hostaleria i turisme. Altres informes també diuen que els titulats en FP tenen més oportunitats de trobar feina que els graduats universitaris. 

El que queda clar és que la formació és clau a l’hora de trobar una feina i que la feina conjunta entre el sector de la formació i el sector productiu és imprescindible per a equilibrar l’oferta i la demanda del món laboral.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Anna Espelt, directora i enòloga del celler, es planteja la viticultura com a una eina de cura de l’entorn. La seva filosofia és aprendre sempre i entendre i respectar la terra que li permet fer uns vins “profundament empordanesos i mediterranis”.

El Celler Espelt viticultors de l’Empordà va néixer el 1999 quan l’avi de l’Anna Espelt, enòloga i actual directora del celler, amb 69 anys, va decidir elaborar vi. En aquests vint anys de feina, ens explica la directora que “el celler ha treballat sempre des de l’aprenentatge, descobrint quins són els millors terrers i quines són les varietats que millor funcionen a les seves terres. I resulta que aquestes varietats són les autòctones, les de tota la vida: el lledoner i la carinyena”. I afegeix: “En ser una empresa familiar ens ha permès pensar a llarg termini i planificar, i també ha permès que, com a dona, hagi pogut estar al capdavant del projecte des de fa molts anys”. 

Cuidar el territori

Anna Espelt és biòloga i enòloga i està molt involucrada en la cura de l’entorn on es troba el celler: “Tots els camins que he emprès de coneixement, perquè cada dia aprens coses noves, han estat per cuidar el territori. Nosaltres el cuidem a través de l’agricultura, perquè natura i agricultura, a banda de rimar, han de treballar amb sinergies, no han d’anar l’una contra l’altra”. Aquest amor cap a la terra el reflecteix en la viticultura que fa, que es basa en l’ús de procediments respectuosos amb la biodiversitat. 

Des de fa anys, treballa amb el sistema ecològic i tenint en compte els espais agraris de valor natural. Per ells, significa treballar en una part del seu terreny amb ramaderia extensiva per tal que redueixin la biomassa inflamable, amb la gestió de les suredes que hi ha: “Consisteix a construir un paisatge com trencat, amb l’objectiu de tenir molts nínxols ecològics diferents. Es tracta de gestionar el paisatge amb una visió més àmplia”. També refan murs de pedra seca, que recuperen l’arquitectura rural, i conclou que “resulta que fent tot això obtenim vins de més qualitat.”

Compartir coneixement

Una de les claus de l’aprenentatge diari de l’Anna Espelt és la compartició de coneixement i, per això, treballa estretament amb la DO Empordà, amb els gestors dels parcs naturals que l’envolten, amb les administracions i amb altres viticultors. Diu que totes les actuacions que es fan des d’Espelt Viticultors tenen dos vessants: un de més romàntic i un de més científic “que et donen millors resultats dels quals tenies abans, perquè obtenim uns vins excel·lents. I això ens dona més ganes de fer aquest tipus d’actuacions i explicar-ho al món”.

Participa en el projecte de recerca MIDMACC, del programa europeu Europa Life, que fan estudis sobre com contrarestar els efectes del canvi climàtic a mitja muntanya, i sembla que tant la vinya com la ramaderia extensiva ajuden a tenir més resiliència a aquest. Anna Espelt valora la feina que fan quant a la preservació del territori: “Nosaltres tenim vinyes al voltant perquè vam determinar fa 20 anys plantar-ne i això ha fet que avui siguem un corredor biològic entre el Cap de Creus i els Aiguamolls. Això és fantàstic, però ens hi hem de poder guanyar la vida. L’economia, al llarg de la història, és la que ha dissenyat el paisatge. Si volem que els pagesos cuidin el territori, el gestionin, hem de fer que s’hi puguin guanyar la vida. On posem els diners acaba definint l’entorn”.

Vins per gaudir 

Anna Espelt diu que els vins del seu celler expressen els dos vessants de la seva família: la branca compromesa, de lluita i defensa del territori, i l’altra, la que té el que diuen els francesos la joie de vivre (l’alegria de viure). “Són dos components que expressen, respecten i honoren el lloc d’on venen. Són uns vins profundament mediterranis i tenen impregnat el caràcter empordanès. Desitjo que també es beguin d’una manera despreocupada i alegre. Crec molt en els vins per gaudir”.

Espelt Viticultors va començar exportant gran part del producte, però ara han canviat l’estratègia i la venda a l’exterior representa menys d’un 50%. “És important tenir diversificat el mercat”, diu Anna Espelt, que també parla de l’enoturisme i el considera “una bona oportunitat d’explicar a la gent el què fas, perquè aquesta explicació és molt difícil que quedi reflectida en l’etiqueta de l’ampolla”. En els darrers temps s’ha replantejat l’objectiu que per Espelt Viticultors ha de tenir l’enoturisme i ha determinat que aquest ha de transmetre la filosofia del celler: “què som, què fem i per què ho fem”.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La crisi sanitària de la Covid-19 ha afectat, sobretot, el sector turístic. En el cas concret de Barcelona, s’ha passat de 8.500.000 turistes el 2019 a gairebé 2.000.000 el 2020. En data de maig de 2021 aquesta xifra tan sols arribava a 155.000 persones.

Tot i les bones perspectives de l’estiu, l’onada de contagis ha frenat l’activitat turística les darreres setmanes. Però, tot i les noves mesures, són molts els exemples que confirmen que es poden seguir fent activitats que mantinguin la seguretat requerida des de sanitat, i alhora ser fidels a l’experiència de l’usuari. El Palo Alto Market Fest n’és un dels exemples, sent una activitat turística de referència tant per a locals com internacionals.

La guia de Palo Alto Market Fest per viure un estiu sense renunciar a l’oci 

• Mascareta i gel hidroalcohòlic

Les principals mesures que s’han adoptat, i que s’ha comprovat que no suposen un inconvenient destacable en dur a terme activitats turístiques, són la mascareta, que en el cas del Market era obligatòria en tot el recinte, i l’ús de gel hidroalcohòlic per a desinfectar-se en qualsevol espai. Fins i tot es va restringir l’ús de moneda física, fent la venda d’entrades a través d’una aplicació i recomanant el pagament amb targeta física o virtual.

• Evitar aglomeracions

Per a assegurar la correcta realització de les mesures, es va marcar un recorregut unidireccional que pogués evitar aglomeracions, i es recordava constantment la importància de mantenir la distància de seguretat, un factor que, més enllà de les normes, depèn de la responsabilitat individual. Això, juntament amb la realització d’activitats a l’exterior, configuren un panorama prou segur per a poder realitzar esdeveniments amb garanties. 

En el seu cas, fins i tot van dividir els músics en diferents escenaris individuals per a minimitzar riscos. Creativitat i seguretat aconsegueixen garantir una experiència plena als usuaris.

• Espai per a menjar i beure

En el cas d’esdeveniments com el Market, on s’ofereix una àmplia oferta gastronòmica, cal habilitar una zona amb taules i cadires on poder seure, i amb una distància mínima entre si. Un requisit que l’espai excepcional de la fàbrica Gal i Puigsech va superar amb èxit.

Aquest i altres esdeveniments han corroborat que l’activitat d’oci i cultural no està renyida amb la seguretat sanitària. De fet, al llarg d’aquests mesos s’ha comprovat que sortir de casa i poder fer activitats amb certa normalitat redueix l’esgotament tant físic com mental, sempre que es facin amb mesures i garanties.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El British Museum, el Louvre, l’Hermitage… si aquest estiu no pots o no vols viatjar, et llistem alguns dels millors museus per a visitar en línia.

El món de la cultura és un dels més castigats per la pandèmia que ens porta de corcoll des de l’any passat, i per aquest motiu han anat sorgint iniciatives per a facilitar l’accés a activitats culturals. Molts museus d’arreu del món han posat en marxa l’opció de visitar-los sense sortir de casa. Si bé és cert que alguns ja tenien aquesta opció, n’hi ha d’altres que s’hi han hagut d’adaptar fa poc

Entre els museus que ofereixen l’opció de visitar-los virtualment, en trobem de reconeguts mundialment i d’altres més petits de casa nostra. Avui dia ja és una oferta generalitzada.

Museus internacionalment reconeguts amb opció de visita virtual

1. British Museum (Londres): és un dels museus més importants del món. Virtualment es pot visitar a través de Google Arts & Culture, on s’ofereix una experiència de 360° pels passadissos del museu, o bé mitjançant el projecte Museus del Món on trobem una relació d’objectes especialment rellevants comentats per experts del mateix British Museum.
2. Museu del Louvre (París): el museu més visitat del món va fer una remodelació de la seva pàgina web el passat 2020 amb l’objectiu d’acostar la seva extensa col·lecció al gran públic, oferint tres circuits virtuals completament gratuïts. Així doncs, podrem admirar obres com La Gioconda, el Codi d’Hammurabi o la Venus de Milo tranquil·lament des de casa.
3. Museo del Prado (Madrid): considerat la pinacoteca més gran del món, especialment pel que fa a l’art espanyol, italià i flamenc, ofereix l’opció de revisar, una a una, totes les obres exposades, podent acostar-s’hi de tal manera que es poden observar detalls que probablement se’ns escaparien en una visita presencial.
4. Galleria degli Uffizi (Florència): potser no és un dels museus més coneguts, però alberga la col·lecció més gran del Renaixement, i compta amb les obres que havien sigut propietat dels Mèdici. També permet visitar virtualment cada una de les sales, podent centrar-se en les obres que generen més interès.
5. Teatre-Museu Dalí (Figueres): considerat l’objecte surrealista més gran del món, compta amb el nombre més voluminós d’obres d’aquest artista, i forma part de l’anomenat Triangle Dalinià. Mostra una visita virtual en 360° per les sales més importants del museu.
6. Museu Van Gogh (Amsterdam): també en aquest cas, és Google Arts & Culture qui ofereix la visita en línia pel museu dedicat al «Boig del cabell roig», que conté més de 200 pintures de l’artista en la seva col·lecció permanent, a part d’altres obres d’artistes del s. XIX.
7. Musée d’Orsay et de l’orangerie (París): dedicat bàsicament a l’impressionisme, aquest museu va ser escollit i condicionat pel mateix Claude Monet per a exposar les seves obres «testamentàries». També s’hi poden veure altres exponents de l’art modern com Cézanne, Picasso, Renoir o Modigliani.
8. Metropolitan Museum of Art (Nova York): fundat el 1870, avui compta amb tres seus a llocs emblemàtics de Nova York, i permet fer un recorregut de més de cinc mil anys d’història a través dels objectes i obres exposats. Compta amb un accés virtual molt complet, amb vistes 360°, i aquesta experiència en línia acumula molts visitants.
9. Hermitage (Sant Petersburg): juntament amb El Prado, és considerat una de les majors pinacoteques del món. Es troba en sis edificis que formen part d’un enorme complex que havien estat Palaus i propietats dels Tsars de Rússia, com les més de tres milions d’obres de què consta la col·lecció. També permet fer una visita virtual interactiva de 360°.
10. Museus Vaticans (Roma): com el seu nom indica, estan situats a la Ciutat del Vaticà, i formen part de la gran col·lecció artística de l’Església catòlica, amb obres com La Capella Sixtina o La Pietat de Miquel Àngel. Com en la resta de museus, ofereix una visita virtual, des del seu lloc web, de 360°.

Els museus abans nomenats són només alguns dels més coneguts, però es poden arribar a trobar llistats molt complets de moltes altres opcions culturals d’aquest tipus, i fins tot de museus més propers, que també ofereixen unes experiències virtuals molt completes.

Oferta de museus de casa nostra

1. Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona): es poden admirar obres des de l’Època Romana fins al s. XX, i des del seu lloc web es poden visitar virtualment 173 col·leccions.
2. Museu d’Història de Catalunya (Barcelona): la visita en línia no permet visitar la totalitat del museu, però es pot fer un recorregut cronològic a través d’alguns elements de l’exposició i curiositats de tot el territori.
3. Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa): ubicat en un edifici industrial modernista de Terrassa, tant en la seva visita presencial, com en la virtual, intenta fer un recorregut amè pel patrimoni industrial i la ciència.
4. Museu de Maricel (Sitges): ofereix un recorregut per la història de Sitges des del s. X fins a la primera meitat del s. XX, a través de les obres propietat del Dr. Jesús Pérez-Rosales i la mateixa vila.
5. Museu Nacional Arqueològic de Catalunya (Tarragona): ubicat a Tarragona, podrem descobrir les empremtes i el llegat que els romans van deixar a la Ciutat.

Ja no hi ha excusa per a no visitar algun museu on poder admirar obres mundialment reconegudes, d’excepcional bellesa, i de gran valor històric i cultural.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

L’enoturisme a Catalunya explora el recorregut mil·lenari que ha fet l’explotació de la vinya i la producció de vi al nostre país, en un camí per cellers, sòls, terrers i varietats.

La història del cultiu de la vinya i l’elaboració del vi a Catalunya comença fa 2500 anys, amb els pobles ibers, grecs i romans que s’hi van assentar. Aquests últims, des del temps d’August, no van voler desaprofitar les condicions excepcionals d’aquesta terra per a la producció vinícola i en el segle I aC els vins de Tarragona eren els més apreciats per les legions romanes.

Amb aquest llarg recorregut, el patrimoni que ens ha quedat lligat a la cultura de la vinya i el vi s’escampa per gairebé tot el territori català. A la Denominació d’Origen Alella (DO), per exemple, es poden visitar les restes d’un celler romà i les dues premses romanes reconstruïdes més grans d’Europa, tot datat en el primer segle aC.

En la mateixa localitat del Maresme es va fundar Alella Vinícola, el primer celler cooperatiu de Catalunya, l’any 1906. El seu edifici, finalitzat el 1907, és obra de Jeroni Martorell i Terrats, arquitecte format en el modernisme a la vora d’altres com Josep Puig i Cadafalch. Potser no es tractava del més vistós ni el més destacable, però donava pas a una llista d’immobles modernistes associats a la producció de vi que impressiona.

Les catedrals del vi a Catalunya

Així va quedar impressionat l’escriptor Àngel Guimerà, que visitant el Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí, el va trobar tan monumental, que va batejar-lo exactament d’aquesta manera: «la catedral del vi». Avui aquest magnífic edifici acull un Museu del Vi, però no és l’únic celler convertit en element patrimonial del modernisme: trobem fins a sis viles més de la comarca que disposen de la seva «catedral», com per exemple Montblanc, Pira o Barberà de la Conca.

El modernisme, com a moviment arquitectònic, va trobar en aquest àmbit un espai immillorable per a expressar-se. Són cellers caracteritzats pel mateix estil, de grans dimensions, naus espectaculars amb sostres de volta catalana i façanes inconfusibles. En aquestes obres van treballar grans arquitectes com Cèsar Martinell (que fou deixeble d’Antoni Gaudí), Pere Domènech i Roura o el ja citat Jeroni Martorell.

En la zona compresa entre la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Priorat i la Terra Alta, on es troba el Celler Cooperatiu de Gandesa, es concentren el nombre més significatiu de Cellers Cooperatius que avui formen part del llistat de «Catedrals del Vi», tal com detalla en profunditat el llibre de Raquel Lacuesta i Angle Editorial. De fet, aquest patrimoni monumental s’estén a moltes altres comarques i DO catalanes, com poden ser l’Anoia i el Vallès, o la Costa Daurada.

L’impuls de l’enoturisme, un sector que mou milions

Per a moltes d’aquestes cooperatives centenàries el camí no ha estat mai fàcil, sinó ben treballat, i així segueix sent. La producció ha d’assolir uns nivells de qualitat per a un consumidor cada vegada més entès i exigent. La feina és dura i no tothom s’hi veu amb cor: la despoblació afecta en gran manera molts territoris rurals. Els cellers i les DO saben que l’aprofitament del patrimoni i l’impuls de l’enoturisme no es poden deixar escapar, i hi treballen. Els últims informes abans de la pandèmia de l’ACEVIN (Associació Espanyola de Ciutats del Vi), estimaven que la xifra de negoci generat per l’enoturisme arribava el 2019 als 240 milions d’euros, amb les rutes del Penedès entre les primeres posicions amb més visitants.

Avui podem trobar a Catalunya un sector enoturístic fort, amb una oferta de destinacions ben variada. Les dotze DO catalanes, que planten vinya des del Pirineu fins a l’Ebre i els límits de l’Aragó, ofereixen avui rutes, experiències i centres d’interpretació, tant per al viatger com per a l’amant del vi o el cava que hi vol aprofundir coneixement. I no falta la Ruta del suro a la vila de Cassà, una indústria de més de tres segles. Un esforç sostingut per preservar i ensenyar el llegat d’una cultura vinícola de molt llarga història.

11Onze dona suport al sector vitivinícola del país, com a patrocinador principal dels Premis Vinari 2021. Si vols conèixer els guanyadors dels premis d’estiu i les millors propostes enoturístiques, els trobaràs aquí.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Nit d’estiu, bona companyia, una beguda freda, crispetes i una bona pel·lícula: un pla ideal, tant per a la quitxalla com per als adults. Requereix una mica d’inversió i esforç, i, tanmateix, vosaltres i la vostra colla n’obtindreu els beneficis durant tota la sessió… o durant tot l’estiu. 

Hi ha empreses que s’hi dediquen professionalment, com ara MEDIRFLASH SL, o Mestras Videocinema, amb seixanta-cinc anys d’experiència i un catàleg de més de cinquanta pel·lícules (la meitat d’elles, en català), i que poden muntar-nos un cinema a la fresca en un tres i no res. Aquestes empreses ofereixen l’avantatge d’un servei integral, amb el qual ens podem desentendre de muntatges i gestions. Això sí, hem d’adaptar-nos a l’oferta existent, sense gaire marge per a la creativitat i la imaginació. Tot el contrari del que us proposem aquí.

Requisits per a usar l’espai

Per a espectadors i espectadores, la principal dèria en començar una d’aquestes sessions és trobar el millor lloc possible, ben centrat, i… a gaudir de la pel·lícula! 

Per a qui ho organitza, però, l’esdeveniment demana una certa dedicació i preparació.

Si tenim prou espai en l’àmbit privat, aquesta hauria de ser la nostra opció predilecta; ens serà molt més còmode de condicionar i, ens estalviarem el pagament dels drets legals d’exhibició de pel·lícules en espais públics. Enguany, a més, amb la pandèmia de Covid-19, haurem d’aplicar totes les recomanacions de prevenció de contagis i això també esdevindrà més senzill en el nostre espai privat.

Si forçosament hem d’usar un espai públic, el primer requisit serà aconseguir-ne l’autorització de l’Ajuntament o de la institució que en tingui la titularitat. També hem de saber que la projecció d’una pel·lícula en un espai no privat requereix drets d’exhibició pública i drets d’autor, tal com explicarem més endavant.

La infraestructura tècnica

La infraestructura tècnica imprescindible consta dels tres elements bàsics de tots els cinemes: pantalla, projector i so.

• Pantalla

La paret en blanc del jardí o de la terrassa, o el mur blanc d’un espai públic de la nostra vila, pot ser la pantalla de projecció d’una encisadora nit de cinema a la fresca. Aquesta és l’opció sense cost. Amb tot, pel que fa a qualitat d’imatge, el contrast, la saturació del color i la nitidesa seran de nivell justet. 

Si no tenim accés a una paret blanca, la següent alternativa de baix cost és un llençol, com més blanc millor, que haurem d’aguantar i elevar amb algun tipus de suport que en mantingui ben tensa i plana la superfície. Compte, però, amb el vent!

Si la nostra intenció és projectar diverses sessions, o fer-ho amb una certa freqüència, val la pena comprar una pantalla. Podem comprar una pantalla transportable, de marc plegable, des de 200 €, o una pantalla ultraportàtil, des de 140 €, tant en format 16:9 (format per l’alta definició) com 4:3 (format estàndard de la televisió convencional). L’última moda són les pantalles inflables, que fins i tot es poden ficar a l’aigua, a partir d’uns 315 €.

• Projector

Arribats a aquest punt, hem de saber que l’element més important és el projector. Els projectors domèstics —els que s’utilitzen més habitualment— se centren més en el contrast que en la brillantor, que és més potenciada en un projector professional. Els domèstics els podem utilitzar en una nit d’estiu, però requereixen estar com més a les fosques millor. 

A l’hora de triar el projector, els lúmens són essencials: com més lúmens, millor resultat de projecció amb llum ambient. A més dels lúmens, cal parar esment al tipus de làmpada interior: els tradicionals en duen una d’incandescent, mentre que els més nous porten led i tenen una làmpada que dura cinc vegades més. A més, els filaments de les làmpades incandescents són més sensibles als moviments i es poden trencar quan estan calents.

Si volem veure pel·lícules en la màxima qualitat, haurem d’escollir un projector Full HD. D’aquests, n’hi ha de bona relació qualitat-preu a partir de 400 €. Alguns models permeten connectar-hi Google Chromecast, Amazon Fire TV o Apple TV i enviar-hi els continguts directament des del mòbil o la tauleta. 

• So

Quant al so, val a dir que la majoria dels projectors tenen altaveus, però de qualitat i potència limitades. Així i tot, si la sessió és en petit comitè, en podríem tenir prou. Altrament, tenim diverses opcions alternatives aquí. Una opció que té força acceptació avui dia són les barres de so, que normalment necessiten connectar-se al corrent i al projector, on és possible fer-ho tant per cable, com per Bluetooth, que incorporen els projectors actuals.

Escollir la pel·lícula i pagar-la

En l’àmbit privat, podem escollir una pel·lícula d’alguna plataforma de pagament i llençar-la directament al projector. En el cas que fem una projecció en públic, cal abonar els drets d’exhibició, que poden oscil·lar entre els 150 € i els 320 €, segons el film. Quan haurem pagat aquest import, l’empresa distribuïdora ens enviarà la còpia de la pel·lícula per a poder-la projectar, en el format adient al nostre dispositiu de reproducció.

A aquest import caldrà afegir el de drets d’autor, que —segons informa la Societat General d’Autors i Editors (SGAE)— es generen quan es realitza l’exhibició de la pel·lícula degudament autoritzada. Aquest import és de 10,48 € més IVA per sessió. Convé aclarir que, per a la SGAE, una sessió pot constar de fins a dues pel·lícules projectades consecutivament i també que, d’aquests drets d’autor, en podrem deduir fins a un 5 %, si la sessió de cinema la fem sota l’empara d’alguna entitat cultural sense ànim de lucre.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Aquesta setmana ha mort a Portugal Saraiva de Carvalho, el militar que va liderar el cop que va fer caure la dictadura de Salazar. Però la seva història hauria estat molt diferent si no hagués estat per una treballadora d’una cafeteria que amb el seu gest va canviar la història del seu país. Ella és Celeste Caeiro.

El 25 d’abril de 1974 semblava un dia com qualsevol altre a Portugal, un país que no celebrava eleccions des de 1925. Però el règim dictatorial de Salazar, succeït per Marcello Caetano, estava a punt d’esfondrar-se gràcies als clavells de Celeste Caeiro, humil treballadora d’una cafeteria de Lisboa.

En arribar al seu lloc de treball, va descobrir que aquell dia era de tot menys normal: durant la nit anterior, s’havia produït un aixecament militar contra el règim dictatorial portuguès; els soldats havien ocupat els punts estratègics del país, com ports i aeroports, i havien demanat a la població que es quedés a casa. L’operació la liderava el capità Otelo Saraiva de Carvalho.

Veient que la situació podia esdevenir crítica, el gerent del local va enviar cap a casa tots els seus treballadors amb una petició: ja que la situació feia impossible celebrar l’aniversari del local que tenien planejat, demanava als seus empleats que s’enduguessin els clavells que havien adquirit per a la celebració als seus domicilis. 

Caeiro, però, no va fer cas de l’advertència del seu cap i de les seves amigues, i, en lloc de dirigir-se cap a casa seva, va decidir en canvi agafar el metro en direcció al centre de Lisboa, a la coneguda Plaça de Rossío, per a poder observar com anaven evolucionant els esdeveniments. 

El dia que les flors van substituir les armes

Plena de curiositat, va aproximar-se a un soldat a preguntar-li pel que estava passant, i aquest li va demanar un cigarret. Malauradament, ella no en tenia cap, així que va pensar a comprar-li alguna cosa per a menjar, però, a causa del cop d’estat, totes les botigues i restaurants pròxims estaven tancats. Així doncs, va donar-li l’única cosa de la qual disposava en aquell moment: un clavell.

El militar no va dubtar en col·locar el clavell al forat del fusell que portava, simbolitzant la nul·la voluntat de disparar la seva arma. Tot seguit, la resta de soldats de l’escamot van seguir l’exemple del primer soldat, i, a mesura que Caeiro els repartia els clavells de què disposava, ells se’ls anaven col·locant de la mateixa manera.

Irònicament, aquest gest va córrer com la pólvora per la plaça i per tota la ciutat, fent visible la intenció dels revolucionaris de no disparar les seves armes. Un cop el govern del règim es va rendir, els clavells van acabar convertint-se en el símbol de la revolució i el perquè del seu nom.

L’absència de reconeixement per a Celeste Caeiro

Molts cops tendim a fixar-nos en les parts més boniques i positives de les històries, però val la pena també reconèixer les negatives. En aquest cas, l’absència de reconeixements que ha patit Caeiro al llarg de la seva vida.

Tot i haver donat nom a la revolució que va canviar el rumb del seu país, Caeiro és encara desconeguda per molts dels seus compatriotes, i, en lloc de rebre homenatges, sobreviu encara ara amb la pensió mínima de 370 euros, la qual destina en gran part a pagar el lloguer del seu apartament, una situació que ens hauria de fer reflexionar sobre el tracte que de vegades donem a qui ho dona tot sense demanar res a canvi.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Després d’un any de pandèmia, el festival torna a Barcelona amb més força i seguretat que mai. Una cita obligada per als amants del disseny, la innovació i l’artesania.

Què és Palo Alto Market Fest?

L’antiga fàbrica Gal i Puigsech, al bell mig del barri industrial del Poblenou, s’ha convertit en un espai de referència creativa gràcies a la Fundació Palo Alto, que ha fet d’aquest recinte un clúster d’empreses de creació artística i cultural. A més, des de fa uns anys el recinte acull l’anomenat Palo Market Fest, que tradicionalment té lloc el primer cap de setmana de mes i que, seguint la dinàmica de l’espai, acull un esdeveniment molt especial on no falten marques de tota mena, propostes culinàries d’arreu del món i música en directe per amenitzar la jornada.

El bressol de les tendències

Set anys després de la seva creació, s’ha consolidat com un mercat de referència, tant per a locals com per a visitants, i actualment compta amb més de 30 expositors de disseny per a tots els gustos: joies, art, roba de segona mà, vintage, sostenible o accessoris, en una selecció de propostes per a tots els sexes i edats. L’ampli ventall de marques artesanes ofereix productes originals i exclusius que fan del Market una experiència única.

Catorze empreses premium tanquen el cartell amb les propostes més innovadores del mercat, on el talent emergent, el disseny i la funcionalitat es troben per a crear productes sostenibles, de qualitat i on menys sempre és més.

Les 3M del Palo Alto: menjar, música i moda

La música en directe omple cada racó del recinte amb la “Street music experience”, que amenitza la jornada des de diferents escenaris.

I també en termes de menjar, el Market també ha esdevingut l’espai de referència en el sector food truck a la ciutat. Aconsegueixen reunir propostes culinàries de tota mena i multiculturals, sense faltar-hi menjar saludable i vegetarià.

Aforament limitat i prevenda d’entrades

Aquest cap de setmana té lloc l’última edició d’estiu del festival, que per qüestions sanitàries es divideix en dos torns: de 13:00 h a 18:00 h i de 18:30 h a 23:00 h, amb un aforament màxim de 950 persones. L’entrada té un cost de 5 € i es farà de forma exclusiva a través de l’aplicació de VERSE. Els menors de dotze anys i les persones amb mobilitat reduïda o discapacitat i els seus acompanyants podran accedir-hi de forma gratuïta.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

En aquests temps tan convulsos i difícils per al sector turístic, sembla que hi ha un àmbit que resisteix i manté un alt nivell d’activitat: l’enoturisme, o les visites a entorns vinícoles. Quines oportunitats ofereix aquest tipus de turisme a un sector avui sota mínims per la pandèmia?

El turisme que s’adapta a la nova normalitat

Ja ha passat més d’un any des del fatídic març del 2020, però les xifres del turisme a Catalunya segueixen molt per sota del que solia ser habitual. Aquests efectes nocius no es deuen només a les restriccions imposades pels governs, sinó que també molta gent, sigui local o estrangera, ha canviat els seus hàbits i prefereix evitar visitar llocs amb aglomeracions de gent o amb poc espai. 

Òbviament, aquest punt ha perjudicat establiments de molts punts de la geografia catalana que s’havien especialitzat en aquest tipus de turisme més massificat, però al mateix temps i contra tot pronòstic, sembla que està potenciant les visites als cellers de viticultors del nostre país.

Es tracta d’una activitat allunyada del turisme de masses i amb moltes facilitats per al visitant, que pot passar una estona de tranquil·litat, lluny de l’estrès de la ciutat, i gaudir de les meravelles gastronòmiques que s’hi ofereixen. Això afavoreix el manteniment de la distància social, que, juntament amb l’absència de massificació, proporciona una major sensació de seguretat als visitants.

Quin interès té per als turistes?

Des del punt de vista del client, l’enoturisme ofereix molts avantatges respecte a altres tipus de turisme. Per començar, Catalunya és un país molt ric en explotacions vinícoles i cellers: hi ha moltes denominacions d’origen (Penedès, Priorat, Empordà…), totes elles ben repartides arreu del territori, així que qualsevol català té múltiples cellers prop de casa seva que pot visitar, sigui en una breu escapada o durant uns dies de festa.

L’altra característica clau és la seva versatilitat: l’enoturisme no és només visitar els cellers, sinó que també permet viure altres experiències com fer un tast dels vins, visitar els museus locals, gaudir de la gastronomia o simplement aprofitar per a visitar les localitats de la zona, en un ambient molt més distés que a les grans ciutats.

Tot això ha permès que el turisme vinícola creixi notablement, i les estadístiques confirmen que cada cop hi ha més gent jove i de mitjana edat interessada a visitar els cellers de la seva zona. Avui quasi el 20 % dels visitants tenen menys de trenta-cinc anys, i més del 32 % tenen entre 35 i 45 anys, una tendència que va augmentant any rere any. 

I què suposa per als cellers?

Pel que fa als cellers, el fet de promocionar-se com a proposta enoturística els proporciona bastants beneficis, començant pels ingressos. Durant els primers mesos de la pandèmia, el consum de vi va caure quasi un 15 %, cosa que va provocar grans problemes financers per a moltes petites empreses vinícoles, moltes familiars, que no podien afrontar amb garanties el pagament dels deutes.

L’auge del turisme rural, i per extensió de l’enoturisme, ha suposat una gran ajuda per al sector, i ha obert una nova línia d’ingressos gràcies als visitants, que en termes generals acostumen a tenir un poder adquisitiu més alt que en altres activitats turístiques.

Aquesta allau de visitants també ajuda indirectament al sector de l’alimentació, ja que molts d’aquests turistes enològics aprofiten per a viure experiències gastronòmiques centrades en productes locals.

Perspectives de futur i recomanacions

Tot i els avantatges i sinergies que proporciona, hi hem de veure també un punt negatiu: de moment no s’està aprofitant tot el potencial de l’enoturisme. Tenim encara pocs visitants als nostres cellers, en relació amb els altres països del nostre entorn amb tradició vinícola com França o Itàlia. Mentre que aquests països tenen entre 15 i 10 milions de turistes enològics cada any, les últimes estimacions diuen que a Catalunya no superem el milió. En l’estat espanyol hi ha una situació similar: amb prou feines se superen els 3 milions de visitants.

Els avantatges de l’enoturisme, tal com s’ha descrit, suposen un potencial important per a les nostres empreses vinícoles i, per tant, el futur del sector ha de contemplar aquesta activitat i contribuir a la seva promoció i popularització. Aquest tipus de turisme, amb molta menys estacionalitat (el seu pic acostuma a ser a la tardor i primavera), pot contribuir també a regular el turisme de casa nostra, majoritàriament de sol i platja i concentrat en el període d’estiu.

La recomanació per a aquest estiu és visitar algun celler vinícola del nostre territori, en una experiència original i enriquidora on gaudir de la naturalesa i l’entorn que ens envolta. Catalunya compta amb una àmplia oferta de cellers, però, si no sabeu quin escollir, us recomanem algun dels guanyadors dels Premis Vinari d’aquest any, com per exemple, anar a passar uns dies l’Hotel BUIL&gINÉ (DOQ Priorat) guardonat com el millor allotjament enoturístic; passar unes hores al Celler Llopart (Corpinnat-Penedès) guardonat per la millor proposta per «Viu la verema de 1887»; o fer un maridatge al Jardí Restaurant El Cellaret del celler Família Torres (DO Penedès).

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Qui decideix els colors de l’estiu? Coneixes el Pantone Color Institute? T’expliquem per què trobes el que trobes al carrer i a les xarxes.

Ja estem de ple a l’estiu i, com en cada canvi de temporada, allò que portarem o veurem a peu de carrer o a la platja ha estat estudiat meticulosament per experts que analitzen les tendències. Avui, us volem posar al dia de les tendències d’aquest estiu 2021, i ho farem en tres petites pinzellades: ens endinsarem en els colors actuals, revisarem les prediccions de tendències, i ens informarem de com és la moda a la xarxa.

El corall, el lila, el groc o el fúcsia, els colors de moda de l’estiu

Qui decideix els colors de moda que veiem a les revistes, els que porten les presentadores de televisió, les influencers o els que veurem portar a la gent durant la temporada d’estiu? Això és feina de Pantone Color Institute, el centre de prediccions de tendències i consultoria dels colors de Pantone. Ells són, en gran part, qui marquen els colors que es portaran. Cada temporada fan un informe suggerint els deu colors principals i els cinc colors clàssics neutres a portar. 

Per a aquest estiu, Pantone aposta per la vitalitat a través de colors vius, com el groc ataronjat, el blau cel, el blau fosc, el marró terra, el verd fluix, el verd mentolat, el corall, el lila, el groc i el fúcsia. Pel que fa als clàssics de la temporada, proposen el blau ennegrit, el gris, el crema, el color terra i el verd salze. Segons diu Leatrice Eiseman, directora executiva de Pantone Color Institute, els colors d’aquest estiu combinen l’energia, la relaxació i el confort a fi de millorar el nostre estat d’ànim, allò que possiblement més necessitem ara mateix.

Tendències per a tots els gustos

Igual que en els colors, les tendències de moda també s’analitzen i es preparen amb antelació. Hi ha empreses que es dediquen a fer informes del que es portarà, anticipant dos anys abans la moda que trobarem a peu de carrer. Segons l’analista i experta en predicció de tendències Rosalina Villanueva, de WGSN -una empresa que es dedica exclusivament a pronosticar tendències-, aquest estiu és tendència la comoditat, l’estil futurista, el retro, el pop, l’estil mariner, els looks safari, els materials vaporitzats, els florejats, el minimalisme i els materials respectuosos amb el medi ambient. 

Xarxes socials, el nou incubador de tendències 

Però la moda no només la trobem en els colors que decideixen Pantone o els analistes més experts. La moda la trobem també a la xarxa. Tot navegant i amb una mica d’atenció tothom pot observar les tendències més top d’aquest estiu: Els barrets de pescador (bucket hat), les peces de vestir i els complements de ganxet, la bijuteria de colors, les espardenyes, les camises XXL, les sandàlies de flip flop, les bosses de xarxa, les peces asimètriques, les bermudes, els quadres vichy, el “tie-dye” o els vestits i la roba d’estil eivissenc, són només algunes tendències de moda que podrem trobar-nos aquest estiu, d’acord amb la moda que se segueix a les xarxes socials.

Recordem finalment que aquest estiu la moda ve carregada de felicitat;  no es tracta de ser el més modern ni el que vesteix amb les tendències més actuals, sinó de treure de cadascú la personalitat i l’energia més autèntica interpretada per mitjà de les peces que portem. I per últim, que ningú es deixi aquests bàsics de temporada: El somriure i el bon humor; que són la tendència més a l’alça que sempre trobarem, temporada rere temporada. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram