El menjar és una part essencial de qualsevol viatge, tant pel que descobreixes al lloc d’arribada, com pel que t’emportes de casa. Repassem els bàsics per a viatjar amb menjar.

La importància del menjar, sigui per la base cultural o per la necessitat energètica, fa que quan viatgem ens enfrontem a diversos dilemes, com per exemple: on menjar? Què menjar? Menjar en un restaurant o dur el menjar en una carmanyola, fet de casa? Menjar abans de sortir de casa o fer-ho quan arribem a la destinació?

El que cal saber és que, triem l’opció que triem, el millor que podem fer és viatjar sense gana. És necessari que, abans d’iniciar un viatge, sortim de casa amb l’estómac ple, ja que això ens farà estar optimistes i ens farà encarar qualsevol problema que pugui sorgir amb més energia i positivitat.

Em vull emportar el menjar. Com ho he de fer?

Un cop he decidit que em vull emportar el menjar, cal que sàpiga que, en funció del mitjà de transport que faci servir, l’hauré de transportar de diferent manera. Per exemple, si vaig amb avió des d’un país de la Unió Europea cap a un altre, no solen existir restriccions a l’hora de portar aliments a l’avió. Podem viatjar amb productes d’origen animal, ja que se suposa que els estats membres compleixen les normes veterinàries comunitàries. Si el viatge és fora de la Unió Europea, caldrà consultar la normativa de cada país per a saber si ens deixaran introduir-hi o no el nostre menjar i com fer-ho. 

En canvi, si viatgem en cotxe, el que ens ha de preocupar més és quins aliments posar a la carmanyola perquè un cop cuinats o elaborats mantinguin les seves propietats, tant de conservació com de gust. Així doncs, cal mantenir la carmanyola a la temperatura adequada, sent aquesta d’un màxim de 5° per als aliments freds i del voltant de 65° per als aliments calents. En cas que no es pugui mantenir la calor, és millor refrigerar els aliments i escalfar-los abans de consumir-los. També cal tenir en compte recomanacions com la conveniència d’utilitzar preferentment aliments higienitzats, curats en cas dels lactis, i evitar preparacions que continguin ou cru.

Som el que mengem

Tal com conclou el document de la Fundació Alícia, La dieta Mediterrània un estil de vida actual, «la necessitat de recuperar la dieta mediterrània s’ha convertit des de fa dècades en una reivindicació constant. Les diferents investigacions realitzades sobre les pautes alimentàries que caracteritzen les societats desenvolupades del nostre temps porten a conclusions sorprenents: no ens alimentem bé, tenim accés il·limitat a certs productes alimentaris, i en la nostra societat es detecten cada vegada més estats de malnutrició importants. Patologies pròpies del nostre entorn —sobrepès i obesitat, anèmia, descalcificació i osteoporosi, càries, malalties cardiovasculars, diabetis, retinopaties i degeneració macular, restrenyiment i trastorns digestius i malalties degeneratives com Alzheimer o càncer— guarden, en molts casos, relació amb l’alimentació que el pacient ha seguit al llarg de la seva vida. I la dieta pot ser, si no la causa, sí el detonant que desencadena el mal funcionament de l’organisme […]».

La cultura mediterrània

Els panellets, les castanyes i els moniatos que es consumeixen per les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts; els torrons de Nadal; les truites i altres preparacions pròpies del Dijous Gras; els bunyols de Quaresma; els tortells de Reis; la crema de Sant Josep; les coques de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere; les mones de Pasqua…

La història de la nostra terra va estretament lligada a la cultura Mediterrània. Els mediterranis compartim característiques semblants, una de les quals és el fet de gaudir de la vida social al voltant d’una taula tot fruint dels plats i guisats que hi són presentats per ser degustats, tot garlant i fent xerinola.

La nostra cultura culinària té els seus orígens en l’època medieval. A Catalunya tenim un dels primers receptaris i manuals de gastronomia i vins d’Europa, el Llibre de Sent Soví, del segle XIII, que és un receptari medieval d’autor anònim. També, en paraules de Josep Pla, tenim el primer best-seller del món culinari: és el Llibre del coch del segle XVI, del mestre Robert de Nola, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Avui dia la cuina catalana és coneguda i reconeguda internacionalment.

Quin és el valor energètic d’un aliment?

El valor energètic d’un aliment és proporcional a l’energia que s’allibera quan aquest aliment es crema, en presència d’oxigen. Aquesta energia alliberada es mesura en calories.

Una caloria és la quantitat de calor necessària per elevar un grau centígrad la temperatura d’un gram d’aigua. És una unitat molt petita i, per aquesta raó, per als aliments s’acostuma a fer servir un múltiple, la quilocaloria (1 kcal = 1.000 calories).

El cos humà, quan es troba en un estat de repòs absolut i manté la temperatura corporal constant, consumeix una determinada quantitat d’energia. Aquesta quantitat d’energia s’anomena taxa de metabolisme basal (TMB), i és la necessària per a mantenir les constants vitals. Per a calcular la taxa diària de metabolisme basal s’utilitzen les següents fórmules:

• Dones: TMB = 655 + 9,6 · P + 1,8 · T – 4,7 · E 
• Homes: TMB = 66 + 13,7 · P + 5 · T –  6,8 · E 

En aquestes fórmules, P és el pes en quilograms, T és la talla mesurada en centímetres i E és l’edat en anys.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram