L’Automobile Barcelona impulsa l’electrificació

El Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona acull 23 marques i presenta 18 novetats, amb el cotxe elèctric com a gran protagonista. A 11Onze us proposem un recorregut pels estands que no us podeu perdre.

Malgrat la crisi econòmica que ha marcat el sector i els dos ajornaments a causa del confinament, fins al pròxim 10 d’octubre es pot visitar l’Automobile, el certamen biennal dedicat a l’automòbil de Barcelona. El saló és un dels primers d’Europa que es pot visitar presencialment després de la pandèmia i l’interès que ha aixecat entre els visitants justifica amb escreix el lema d’enguany: “Torna la il·lusió”.

Cupra Born, una de les sensacions de la fira

Un dels vehicles més esperats de l’esdeveniment és el nou Cupra Born, un model 100% elèctric de la firma de Martorell pertanyent a Seat, i que ja s’ha començat a fabricar a la planta de Zwickau (Alemanya). Comparteix la mateixa plataforma que el Volkswagen ID.3, però amb un plantejament més esportiu, enfocat a les prestacions, i una estètica més agressiva.

A l’estand de Cupra també s’hi pot veure l’UrbanRebel Concept, un prototip elèctric de cotxe urbà de competició, un estudi de disseny que serveix d’inspiració de com pot ser el model final que sortirà el 2025. Tampoc ens podem perdre l’espectacular Tavascan Extreme E Concept, que ens avança el disseny del Cupra Tavascan previst per al 2024.

L’ofensiva sud-coreana

Kia ens presenta dues novetats que també impulsen les noves motoritzacions: l’EV6, el seu primer crossover 100% elèctric que, no només estrena un nou logo, sinó que marca tendència de disseny dels futurs productes de la marca; i la cinquena generació del Sportage, en versió híbrid endollable.

Per part de Hyundai, es pot veure l’Ioniq 5, que estrena la  mateixa plataforma en què està basat l’EV6. Un disseny retrofuturista, hereu del Pony, però que recorda a un Integrale, i que enganya a primera vista, perquè sembla del segment de quatre metres, però té una mida d’un segment superior.

Tendència SUV i CUV 100% elèctrics

Nissan ha fet la presentació a Europa de l’Ariya, un SUV totalment electrificat, i del nou Qashqai MHEV, un híbrid. Ford hi exposa el ja conegut Mustang Mach-E GT, mentre que a l’estand de Renault hi trobem el nou Megane E-Tech, més curt, però més espaiós que el Megane de combustió actual.

Un conjunt de novetats que reforcen el cicle actual, en què el disseny tipus SUV i crossover o CUV s’ha establert plenament en el mercat europeu, i que, agradi o no, és poc probable que canviï en els anys vinents, si es té en compte l’arquitectura de les plataformes modulars elèctriques amb les bateries a la part més baixa del xassís.

Els eterns rivals: BMW i Mercedes-Benz

La rivalitat entre BMW i Mercedes-Benz continua amb el nou paradigma del mercat elèctric. 

BMW presenta  l’i4, bàsicament un Serie4 elèctric amb el mateix disseny de Gran Cupè amb tecnologia eDrive de cinquena generació, i l’iX, un SUV de prop de cinc metres de llarg, amb una autonomia de quasi 600 quilòmetres.

Ja coneixíem el Mercedes-Benz EQC, un SUV, i l’EQS, l’equivalent elèctric de la Classe-S, però ara es pot veure la versió definitiva, juntament amb el “Classe-E” electrificat EQE. I sí, els amants del motor de combustió també tenen una novetat, l’AMG GT Black Series, un superesportiu de més de 700 cavalls de potència que sembla que desbanca a tots els seus companys electrificats.

Fet a Catalunya

No podem concloure aquest recorregut sense parlar del Baltasar Revolt, un superesportiu elèctric de només 700 quilos, pensat per als circuits, però que també pot circular per carretera. Dissenyat i fabricat a Cerdanyola del Vallès, i amb bateries també de fabricació pròpia. 

Una informació que ampliarem pròximament amb una entrevista a Baltasar López, CEO de la marca.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

T’imagines tenir tot allò que necessites en un radi de 15 minuts caminant? Aquest és l’objectiu de les anomenades “ciutats de 15 minuts”, un nou concepte d’urbanisme on els desplaçaments disminueixen i els serveis es descentralitzen.

La ciutat de 15 minuts és un projecte impulsat pel professor i científic franco-colombià Carlos Moreno, expert en urbanisme, que aposta per un model de ciutats intel·ligents, pensades per als seus habitants. Una idea que cada vegada s’allunya més de la utopia i va prenent forma en algunes ciutats del món.

La idea és clara: la planificació urbana se subordina avui a l’asfalt, en un model on els cotxes són els protagonistes. La resta de la ciutat s’hi ha adaptat durant dècades. Però, quan la transició energètica és una realitat i els mitjans de transport opten per fonts d’energia lliures de carboni, també ha de canviar la forma en què imaginem l’urbanisme. Aquí és on Carlos Moreno proposa la seva iniciativa, que implica canviar el ritme de vida, en una ciutat creada, no perquè sigui útil, sinó sobretot perquè pugui ser viscuda. 

La ciutat que et permet guanyar temps

El temps és un dels principals problemes a les ciutats. La immediatesa, l’obligació de tenir-ho tot al moment, l’estrès que suposen els desplaçaments massificats i el temps que invertim en cada trajecte. Cal reduir els desplaçaments, i això només s’aconseguirà si la població pot satisfer totes les seves necessitats en un radi aproximat de 15 minuts, sigui a peu o en bicicleta. Parlem de viure, treballar, proveir-se de productes bàsics, cuidar (salut i farmàcies), aprendre i gaudir. És imprescindible, per tant, dotar cada zona de la ciutat d’un teixit empresarial i cultural heterogeni, eficient i de proximitat. L’optimització de l’oferta i l’ús de la tecnologia seran clau per obtenir models de negoci col·laboratius i compartits. 

En aquest model s’aposta per la bicicleta com a principal mitjà de transport, tal com fan als països nòrdics, perquè és molt més sostenible per al medi ambient i substancialment més econòmica per a l’usuari. L’aposta per ciutats verdes també comporta beneficis de salut física i mental, perquè aconsegueix que els habitants se sentin a gust formant part de la comunitat, i que redueixin l’estrès, amb un ritme de vida més pausat i conscient. 

L’escola, epicentre de la comunitat

L’espai és l’altre element protagonista que molt tímidament s’està reconquerint en forma de zones verdes, carrils bici o carrers de vianants. Reduir desplaçaments suposaria destinar menys espai a vehicles i, per tant, més espai per a les persones. Els centres educatius també guanyen protagonisme, i s’obren a la comunitat i es configuren com un espai més de socialització fora de l’horari acadèmic, ja que s’aprofiten les instal·lacions per a un ús comunitari. 

L’altre repte de les noves ciutats és la inclusió i el compromís social. Aquest model va més enllà de l’urbanisme i busca crear ciutats on tothom hi tingui cabuda, sense discriminació. Suposa la creació d’un model econòmic enfocat a les necessitats reals i actuals, que serveixi per reduir desigualtats, tant d’accés a l’habitatge com d’accés a zones verdes degudament cuidades.

De la utopia a la realitat

Els darrers anys, diverses ciutats del món s’han interessat o, fins i tot, han començat a aplicar aquest model. És el cas de Portland, als Estats Units, una de les primeres a aplicar aquesta idea el 2000. Des d’aleshores, s’ha treballat i es treballa amb un sol objectiu: que el 2030 el 90% de la població es pugui desplaçar a peu o en bicicleta per a accedir als serveis bàsics. El 2018 Melbourne optava per aquesta política, aplicada, ara per ara, a tres zones de la ciutat. París, Milà i diverses ciutats sueques també se sumen a la llista creixent de municipis que redissenyen l’urbanisme per posar la sostenibilitat i la ciutadania al centre.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Durant la pandèmia, moltes famílies han decidit abandonar la ciutat pel camp. Però, com hi viuen, aquells que fa anys que habiten una masia? En parlem amb en Ramon Carrer i la seva mare, Ventura Vives. Per a ells, viure al poble és més que un privilegi.

Els darrers temps, molts han pres la decisió de donar una segona oportunitat als entorns més despoblats. Prefereixen tenir al costat un riu que no pas un cinema. Però hi ha un grup de persones, sigui per tradició familiar o perquè forma part de la seva manera de viure, que no s’han mogut mai de la masia. Ramon Carrer, de 59 anys, és una d’aquestes persones. Hi viu amb la seva mare, Ventura Vives, de 93, i ambdós ens expliquen que la vida a pagès, per a ells, “no és un obstacle”, sinó tot el contrari.

Ens trobem amb tots dos al costat d’una capella del segle XIII, la capella de Sant Sebastià, al municipi d’Òdena (L’Anoia), i la sensació que tenim és de viatjar en el temps: no se sent massa soroll, ni tampoc hi ha gent amb mascareta voltant amb presses amunt i avall, com passa a la ciutat. És capvespre, s’hi respira olor de vida, olor de natura, i tot s’esdevé perquè comencem a xerrar.

—Què li sembla que la gent jove vulgui viure en entorns rurals? —ens atrevim a demanar.

—Ho trobo perfecte. Ha arribat un punt que les persones s’han adonat que viure en un pis és massa tancat —ens respon en Ramon amb el seu caràcter afable.

—I la vida rural d’aquí a vint anys, com la veu?

—La veig bé i engrescada, perquè la gent ara valora més viure-hi.

Mare i fill han sortit de la casa pairal per atendre’ns una estona, i ho han fet amb un somriure immens. Només per aquest petit detall, apreciem que a la masia són feliços. En Ramon ens explica, sota la mirada atenta de la Ventura, que la casa és part de la família des de fa més de dos-cents anys, i que no troben a faltar res. També assegura que el que més valoren és la tranquil·litat. Admet, a més, que durant la pandèmia i el confinament no van sentir-se aïllats. 

—Estar aquí em fa sentir lliure. Sobretot és gratificant. Perquè al matí em desperto i veig el bosc i, per a mi, és mitja vida —explica en Ramon amb els ulls distrets.

—Ha dit que ha viscut aquí tota la vida. Pot explicar-ne alguna curiositat?

—Aquest camí abans era l’antiga N-II Barcelona-Madrid. I aquí mateix, davant de casa, va ser on, per primera vegada a la vida, vaig veure elefants. Jo tenia set o vuit anys, i el motiu pel qual els vaig veure és perquè per aquest antic camí, abans carretera principal, hi va passar un circ.

Tots dos passen el dia cuidant la casa, sense nervis, malgrat que comencen a feinejar a les 9 h, perquè en una casa tan gran sempre hi ha feina. Així és la vida de la Ventura i en Ramon. Catalunya és plena de masies com la seva, en pobles habitats sobretot per gent gran, que viuen com volen, que és el més important, afirma en Ramon, i que esperen que els joves no tinguin por d’engegar en entorns rurals la seva aventura. “Que no tinguin por, endavant!”, s’acomiada la parella.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Xavier Buil i Giné, conseller delegat de Buil & Giné, DO Priorat, va iniciar a finals del segle XX l’aventura de fer vi. El va impulsar el fet de voler compartir un estil de vida i una cultura que, segons diu, només es troba al Priorat.

Quan Xavier Buil va marxar de jove a estudiar Administració i Direcció d’Empreses a l’estranger va descobrir que a casa hi ha coses molt bones i que cal fer-les conèixer. “Quan te’n vas una temporada lluny de casa, valores el que tens. No som ni millors ni pitjors: tenim una manera de viure diferent”, afirma. 

Va ser just en aquella època quan va decidir que necessitava compartir aquest estil de vida, i que, per fer-ho, o bé havia de fer que la gent visités la comarca, o bé havia de dur la comarca a fora. “Al Priorat, a finals del segle passat, no hi havia molts establiments turístics —explica—,  i era difícil atraure visitants. Llavors va ser quan, amb la meva parella, vam decidir muntar dos negocis relacionats amb la gastronomia, que creiem que és la manera més directa per fer conèixer la nostra manera de fer i ser”. 

Salvar el Priorat

La relació de la família de Xavier Buil i Giné amb el món vitivinícola és una relació d’amor cap al Priorat. Tot i ser de Falset, capital del Priorat, i tenir una família descendent de pagès, els seus pares no vivien de la viticultura. “La postguerra —diu— va fer que moltes famílies deixessin les terres perquè no podien viure amb el que guanyaven. Ni el meu pare ni la meva mare es van dedicar a la terra. He de dir, però, que tampoc van trencar amb ella, perquè el meu pare, a qui li agradava la viticultura, va continuar treballant les poques hectàrees familiars com a afició i, a més, en els càrrecs públics que va ocupar, va lluitar per salvar la comarca”. 

Orgullós, Xavier Buil també explica que el seu avi va presidir més d’una vegada la cooperativa de Falset i que ell, en marxar de casa, va sentir la necessitat de “salvar el Priorat”, tal com havien fet el pare i l’avi.

Vins fins, versàtils i elegants

Així que el 1996 van arrencar els dos negocis: Priorat Natur, que comercialitza productes gastronòmics del Priorat (ametlles garapinyades, olives macerades amb herbes, mel, melmelades, entre d’altres), i fer vi. “El vi també és un element identificador i imprescindible de la nostra gastronomia i cultura”, diu el Xavier Buil, que afegeix: “És més un element de l’àpat que una beguda alcohòlica”. I amb aquesta filosofia és amb la qual va introduir un tret nou a la manera de fer vi al Priorat. “Tot i que els vins que es feien a la comarca eren molt bons, nosaltres vam creure que havíem de fer un vi més fi, versàtil, i més elegant, que pogués formar part de qualsevol àpat”, revela.

I va començar l’aventura llogant dos dipòsits de la cooperativa de Gratallops. “Fent un vi de qualitat, assequible per a tothom, que amb el temps ha evolucionat cap a un producte més sofisticat, però que, en un inici, volia que tothom el pogués gaudir, sense que calgués ser un expert en el món dels vins”. Els vins del celler estan fets a partir de les varietats autòctones, com la garnatxa i la carinyena.

Conegut arreu del món

El celler Buil & Giné exporta el 95% de la seva producció. Des que va començar, els vins han estat exportats arreu del món i fins fa un parell d’anys no es van plantejar seriosament ser al mercat estatal. Treballar el mercat proper va néixer de la necessitat que expressaven els clients, que volien comprar una ampolla de Buil & Giné i no la trobaven a cap vinateria. La pandèmia, però, va estroncar aquesta obertura al mercat més proper.

A Buil & Giné fan enoturisme des del primer dia d’obertura. Per a ells, el turisme enològic és un complement. “La nostra feina principal és fer vi. Per al celler l’enoturisme en serveix per interactuar amb el client final, per ensenyar el fem i qui som. Tot està plantejat com una activitat que mostri l’estil de vida, el que viu una persona que treballa la vinya o al celler”, explica Xavier Buil. El 60% de les visites que rep el celler són d’estrangers. L’enoturista, a banda de fer una visita guiada, pot gaudir dels àpats que se serveixen al restaurant Amics, o bé fer una estada a l’hotel del celler. 

Buil & Giné va néixer per compartir i fer conèixer l’estil de vida del Priorat, a través dels seus vins i de la seva gastronomia. El seu objectiu: “salvar” el Priorat. Amor incondicional a la terra que els ha vist néixer.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Fa quaranta anys, quatre famílies vitivinícoles es van associar per donar valor a la seva feina i tancar el cercle de la producció del cava i del vi. Són els primers productors de cava biodinàmic del món.

El celler Vins El Cep es troba a la part nord de la comarca de l’Alt Penedès, dins la DO Cava, pels escumosos, i, de la DO Penedès, pels vins tranquils. El celler és a la finca anomenada Can Llopart de les Alzines, a la zona d’Espiells, a Sant Sadurní d’Anoia. La seva és una història de veïnatge, d’amistat i de reivindicació de la feina del pagès, del viticultor que vol donar valor a la feina feta, i que vol tancar el cercle de l’elaboració del cava i del vi.

Maite Esteve, sòcia i gerent de Vins El Cep, representa una de les 4 famílies que van fundar, el 1980, Vins El Cep. Ara són la segona generació (tres filles de tres dels socis fundadors, més un dels mateixos socis fundadors). La Maite defineix el projecte com “una història de vinyes, vi i amistat”. 

Les quatre famílies tenen una llarga història vitivinícola, i una d’elles té documents del 1448 en els quals ja es parla de vinyes a la seva propietat. “Nosaltres venim de la viticultura. Fa quaranta anys, els quatre amics van decidir donar valor a la seva feina, ja que el raïm no era valorat i els esforços que es feien a la vinya no repercutien en el preu que es pagava pel raïm. De fet —afegeix preocupada—, això encara no ha canviat gaire”. 

Cura de les persones i de l’entorn

La Maite explica orgullosa que la seva manera de ser, innovadora i buscant sempre l’equilibri natural, els va portar a introduir les tècniques de la biodinàmica a la vinya: “Hem estat els primers de la zona a practicar la biodinàmica i treure a la llum Claror, el primer cava biodinàmic del món”. Tot i que no van ser els primers a practicar l’agricultura ecològica, fa molts anys que la van implantar a les quatre finques i ens explica que ho van fer per tres motius: “El primer, pensant en les persones que treballen la terra i les vinyes; el segon, pensant en la terra i les plantes, per trobar una altra vegada l’equilibri natural, la biodiversitat; i, en tercer lloc, per aconseguir un producte de qualitat, tan natural com sigui possible”.

La implantació del cultiu ecològic forma part de la seva filosofia d’aportar el granet de sorra davant l’emergència climàtica que, manifesta, els té preocupats. És per això que fa uns anys que van implantar l’ús de l’energia fotovoltaica. “Hem adaptat el nostre funcionament a l’horari solar. Vivim en una zona rural i no tenim gaire bon servei d’energia elèctrica i ens vam decantar per posar energia fotovoltaica en comptes d’un transformador. Tota l’energia que consumim, la produïm nosaltres mateixos”, detalla.

Grans defensors del territori

“Nosaltres som d’Espiells. El territori defineix el producte, i cuidar-lo, protegir-lo i reivindicar-lo activament és necessari”, diu Maite Esteve, mentre ens explica que ara és presidenta de l’Associació Espiells Terra de Vi, que agrupa 14 cellers, 32 masies històriques habitades i un total de 3000 hectàrees de vinya, de les quals el 80% són de cultiu ecològic. La van crear per organitzar-se i lluitar contra la destrucció del territori. 

Comenta que la proximitat a l’àrea metropolitana fa que el territori estigui constantment pressionat per empreses i infraestructures. “Ens volen fer passar el quart cinturó a tocar. Volen instal·lar grans polígons industrials. Hem d’estar en alerta constant. El territori, la terra d’aquest paratge és el que ens dona el nostre producte, que volem i treballem perquè sigui de màxima qualitat”, reivindica. De fet, la defensa del territori sembla que comença a ser escoltada i formaran part del primer Pla específic agrari de Catalunya.

La DO Cava ha dividit en zones i subzones els territoris on es fa cava. Segons aquestes divisions, Vins El Cep té les seves terres a la subzona Valls Anoia-Foix de la zona Comtats de Barcelona. Maite Esteve descriu com en una ampolla de cava de Vins El Cep s’hi troben reflectits els elements que els aporta el microclima de la zona d’Espiells, situada entre els massissos d’Ordal i de Montserrat. 

“Els terrers, vinyes petites, terrenys ondulats, boscos, torrents, formen un mosaic de diferents elements, que juntament amb petites produccions ens donen els productes de qualitat que busquem. Estem en un espai que és una de les perles del Penedès”, s’enfila. La varietat principal que cultiven és el xarel·lo, una de les més tradicionals i identificadores de la zona, que juntament amb el macabeu i el parellada, són el producte base del cava, tot i que també treballen, des de fa anys, amb varietats foranes, com és el cas del pinot noir. 

El paisatge, allò que valoren els visitants 

“El paisatge és un dels elements que valoren els turistes que visiten les caves. Els darrers anys, els pagesos de la zona estan fent una feina excepcional i tenim unes vinyes precioses, que formen part d’aquest paisatge extraordinari que ens dona la imatge de Montserrat al fons”, assevera Esteve. Des de fa poc, Vins El Cep ha introduït l’activitat de l’enoturisme i organitza passejades i activitats. “L’enoturisme és la manera de fer conèixer la nostra feina de primera mà”. També els serveix per donar a conèixer el seu producte al client de proximitat, ja que un 85% dels seus caves i vins són exportats.

Vins El Cep va néixer fruit de l’amistat i de l’amor d’uns veïns vers la feina que feien a les vinyes i que, els darrers quaranta anys, han plasmat en els caves i vins que surten del celler de Can Llopart de les Alzines.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El celler Josep Foraster, DO Conca de Barberà, està situat al Mas Foraster, als afores de Montblanc. Fa cent cinquanta anys que la família de Ricard Sebastià produeix raïm per a consum familiar i per vendre’l a la cooperativa. Però, l’any 1998, l’empenta de Josep Foraster va fer que el celler tragués els dos primers vins de collita pròpia. 

La història del celler Josep Foraster no té un inici planer. La idea de construir un celler i fer vi propi va néixer l’any 1995, quan Josep Foraster, ajudat pel seu pare, decideix fer un celler per produir vi amb els raïms de les terres familiars. L’any 1998, el celler ja està fet i veuen la llum els dos primers vins: Josep Foraster Collita i Josep Foraster Criança. L’any següent, després de cinc anys de lluita, Josep Foraster mor a causa d’un càncer.

Aquest cop del destí fa que la família hagi de decidir el futur del celler que tot just acaben d’obrir. Ricard Sebastià, que en aquella època tenia disset anys, explica, admirat i orgullós, que la seva mare, Julieta Foraster, va determinar posar-se al capdavant del negoci: “La mare treballava en el sector del turisme, i a més, no bevia vi. Però quan l’avi va proposar de continuar endavant, només si alguna de les seves dues filles volien fer-ho, ja que ell ja no se’n veia en cor —tenia més de setanta anys—, la mare va dir que ho volia intentar”.  

I llavors va ser quan Ricard Sebastià es va començar a implicar en el món del vi: “En aquell moment estudiava Dret, però cada cap de setmana anava a casa i ajudava en tot el que podia. També vaig fer un màster en enologia i em vaig treure el títol de sommelier. De fet, Dret no l’he acabada mai, perquè em vaig implicar plenament en el negoci familiar. No sabria dir el dia exacte, però el món de la viticultura i la vinificació em va anar enganxant”. Confessa que els primers deu anys del negoci van ser molt durs, però que ara les coses s’han encarrilat.

Ecològics i biodinàmics

Actualment, Josep Foraster produeix 170.000 ampolles, té vuit treballadors i exporta un 40% de la producció. La resta d’ampolles es venen a Catalunya i només un 5% a l’Estat espanyol. Tota la producció es fa amb el raïm de les vinyes pròpies, més el d’algunes vinyes que tenen llogades a pagesos de la contrada. 

La producció és 100% ecològica i, des de fa uns anys, una part és biodinàmica. El respecte a la terra i a les plantes per a en Sebastià és important i des de sempre, el treball que s’hi fa, tant en la viticultura com en la vinificació, busca reduir al màxim la presència de productes químics a la vinya i ser mínimament intervencionista. Sempre es deixa aconsellar i observa atentament quines són les tendències del mercat.

Davant el repte que representa el canvi climàtic, Ricard Sebastià reconeix que és una realitat que el preocupa: “Tot i que a la Conca de Barberà tenim un avantatge, que és que com a DO tenim la vinya de més alçada, amb les temperatures més fredes. Nosaltres estem plantant a força alçada, a uns 600 metres sobre el nivell del mar. Davant la irregularitat del clima, som previsors i tenim com a projecte construir un pou per poder regar les vinyes. La idea és construir el pou i que l’aigua s’extregui amb l’energia de plaques solars. A més, posar cisternes per recollir l’aigua de la pluja”.

Varietats autòctones

Un altre tret que caracteritza el tarannà del celler és que treballa en la recuperació de varietats autòctones:  “Des de fa anys —explica Ricard Sebastià—, el celler s’ha marcat com a filosofia de treball la recuperació de varietats autòctones: el trepat, el macabeu, la garnatxa. Per a nosaltres, el trepat és la varietat insígnia de raïm, ja que de les 1.100 hectàrees que hi ha al món, 1.000 es troben a la Conca de Barberà. I nosaltres busquem diferenciar el nostre producte, des de la terra, des de la varietat, perquè al món es fan molt bons vins i aconseguir donar-los un caràcter propi és el que fa que el teu sigui diferent”. El celler produeix dues classes de vins monovarietals: quatre vins 100% trepat; i dos, 100% macabeu.

Productes de la terra

Una de les branques importants del negoci és l’enoturisme. Ricard Sebastià explica que, gairebé des que van obrir, el celler ha rebut visites de turistes enològics. Les visites que organitzen consisteixen a ensenyar el paisatge vitivinícola (el celler es troba als afores de Montblanc, envoltat de vinyes); ofereixen esmorzars basats en productes locals i de la Conca de Barberà; fan tast de vins, etc. Els visitants poden, a més, gaudir d’un petit museu on la família té exposades eines que es feien servir a la vinya i al celler.

El Celler Josep Foraster va ser el guanyador, l’any 2012, del Vinari d’Or pel seu vi jove negre Josep Foraster Collita.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Últims dies per visitar la primera edició de la Biennal d’artesania catalana, una proposta impulsada per la Generalitat per visibilitzar i transportar el talent artesà de Catalunya arreu del món. Fins al 19 de setembre al Centre d’Artesania de Catalunya.

És un projecte impulsat per l’àrea d’artesania del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) de la Generalitat, i compta amb el suport de l’Associació de Galeries d’Art de Catalunya (GAC). Jordi Torrades, director general del CCAM, destacava a la presentació del projecte la intenció d’internacionalitzar l’art i l’artesania catalana i procurar-li prestigi i reconeixement.

Internacionalitzar l’art a través de Visions of Catalonia

L’eix central de l’esdeveniment és l’exposició Visions of Catalonia. Crafting Art, un format que es repetirà cada dos anys amb l’objectiu de ser l’aparador del talent local. Enguany se centra en la creació artística i artesana contemporània i compta amb l’obra de 31 artistes catalans. Es podrà visitar fins al 19 de setembre al Centre d’Artesania de Catalunya, al carrer dels Banys Nous número 11 de Barcelona. De cara a l’any vinent es preveu portar l’exposició a noves sales internacionals.

Amb la direcció de David Places i el comissariat de Mònica Ramon i Rubèn Torres, es pretén que aquest espai serveixi d’altaveu per a difondre les noves expressions d’art contemporani de casa nostra, creant la plataforma des de la qual els artistes locals puguin mostrar i difondre les seves obres, però també el que hi ha darrere. Tan important és el resultat final com el procés per arribar-hi, i per això l’exposició posa èmfasi en la tècnica, el concepte, els materials i l’ofici de l’artesania amb tot el que engloba. S’hi podran trobar tècniques com el paper al metall, la ceràmica, la fusta o el tèxtil.

Podeu descobrir els artistes d’aquesta primera edició de Visions of Catalonia aquí.

Visibilitat i reconeixement per impulsar l’artesania

La visibilitat i internacionalització de l’art català és un punt clau en el desenvolupament cultural d’un país, però cal anar més enllà. Els artistes i artesans busquen viure del seu ofici, en un moment social en què la tecnologia ha desbancat gran part de tècniques artesanes, deshumanitzant els processos de creació. En aquesta línia, la CCAM va iniciar una campanya per a potenciar el consum de productes artesans. Sota el hashtag #ConsumeixArtesania, s’ha creat un cercador que recull tots els punts on es poden comprar aquests productes arreu de Catalunya.

Tan important és reconèixer la tasca d’artesania com evitar que es comercialitzin productes sota l’etiqueta d’artesania que veritablement no ho són. Per evitar-ho, a Catalunya existeixen els carnets d’artesania, que donen al consumidor final la certesa que el producte ha estat realitzat amb matèria primera natural o reciclada, i que no se n’ha fet una producció industrial per comercialitzar-ho. 

L’àmplia oferta de productors artesans de Catalunya mostra el bon estat de salut d’aquest sector, que a més a més de l’impuls  de visibilització internacional, necessita el reconeixement local i l’aposta dels consumidors per seguir creixent i fent-se un lloc en plena era del consum industrial.

• Via: govern.cat

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Descobrim com s’organitza el tast final dels guardons al Celler de Rubí, en una cerimònia ritual per seleccionar els millors vins de Catalunya.

Una bodega antiga, amb les parets gruixudes sostingudes per unes tines grosses, ha acollit durant hores els millors vins de Catalunya. A la sala on eren aquests vins influencers només hi podia entrar l’organització. Secretisme total. Allà, els vins esperaven a ser tastats, un rere l’altre, separats per categories i amb una funda que impedia veure’n l’etiqueta. A fora, una vintena de sommeliers, enòlegs i crítics del món vitivinícola s’asseien a taula i rebien instruccions. Així és com el Celler de Rubí ha celebrat aquest dilluns el tast final dels Premis Vinari 2021.

“Aquest espai és per a nosaltres una joia, la nostra catedral, un viatge al passat per mirar el futur amb il·lusió. De vosaltres avui depèn conèixer els millors vins que es fan a Catalunya. És un honor per a la ciutat”, ha començat a celebrar l’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez. L’equipament ha estat testimoni d’aquest tast des del naixement dels premis, que enguany arriben a la novena edició. El cert és que els vins que aquest dilluns s’han tastat al Celler de Rubí eren tots excel·lents: són els finalistes que van destacar en la primera fase dels prop de 200 vins que s’hi van presentar. L’equip d’11Onze, que és patrocinador oficial, n’ha estat espectador de luxe. 

Amb les instruccions precises de la directora dels premis, Ester Bachs, els tastadors han començat el seu ritual. “Els vins estan aquí per treure nota”, ha assenyalat. Bachs ha dirigit l’acte amb un respecte escrupolós i ha recordat que els Premis Vinari segueixen sumant edicions i fan costat al sector, que està patint els efectes de la pandèmia, però també de la meteorologia, perquè enguany hi ha zones del país que han patit sequera. Seguidament, ha començat a explicar com usar les tauletes per puntuar els vins, després ha passat a detallar el barem de puntuació, que està entre l’1 i el 100, però que en aquest cas no s’espera que baixi de 80, i al final s’ha dedicat a fer aclariments.

Valorar com un orfebre, degustar com un fan

Els tastadors s’impacienten. Paren taula i es remouen a la cadira. L’organització els ha distribuït de quatre en quatre, en taules grans i parades amb estovalles de fil bo. Les copes al voltant, la tablet a un costat i paper i llapis a l’altra banda. Comença la cerimònia: primer se serveixen els blancs; després, els negres; i, al final, els escumosos i dolços. Els tastadors celebren amb cada vi una festa que comença amb la vista, segueix amb el nas i acaba amb la degustació.

Jordi Martínez, enòleg, sommelier i propietari d’una botiga de vins selectes a Guissona, la Selecte Wine Store, ens explica que ell ha participat en els premis des de gairebé el principi i que la passió pels vins li ve de família, perquè tot i ser de les comarques lleidatanes, que produeixen poc vi comparat amb altres zones de Catalunya, havien tingut producció pròpia.

Sota la mirada distreta dels companys, Martínez ens explica que cada vi es valora per separat i que dels que tastaran no n’hi ha cap que sigui dolent. De vegades, admet, el tastador té un vincle especial amb algun dels vins que tasta, perquè té un toc estrany que només un fan veritable sap percebre, però que, al capdavall, han de seleccionar aquells vins que seran valorats en un mercat ampli. Tot i que el tast és a cegues, l’enòleg també reconeix que, si hi paren prou atenció, els tastadors que tenen més experiència saben, fins i tot, de quina zona prové el vi i amb quin raïm està fet. En el tast final, però, no se’ls demana que facin cap anàlisi més que la del paladar. Malgrat que la puntuació és individual, els tastadors de cada taula poden compartir impressions.

—No us diré quina olor em ve al cap…

—Per què? Digues, digues…

—Em ve olor de drap humit…

—Sí, sí, no t’equivoques… Jo sento olor com de marihuana, si us he de ser sincera…

—Oi que sí? És com de tomaquera!

—Per a mi això és un 84!

 

Els vins millor puntuats durant el tast final es donaran a conèixer a la Gala de Tardor que tindrà lloc divendres 8 d’octubre a l’Auditori de Vilafranca del Penedès, en una jornada plena de sorpreses que es podrà seguir en directe per Televisió de Catalunya. A l’acte dels Premis també es reconeixeran la millor trajectòria professional del món del vi, la millor etiqueta, el millor celler, el millor tastador i el millor projecte ecològic, així com la millor iniciativa innovadora i de dinamització enoturística.

Els Premis Vinari dels vins catalans, organitzats pel diari digital VADEVI.cat, van néixer el 2013 amb l’objectiu de donar a conèixer l’excel·lència dels vins que s’elaboren al país i d’orientar el consumidor final sobre la diversitat i qualitat dels projectes vitivinícoles de proximitat. Al celler, sota l’atenta mirada de les tines, nosaltres els deixem deliberant.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El Celler Rubí acull un any més els guardons, que enguany celebren la novena edició i dels quals 11Onze és el principal patrocinador.

Ha arribat el mes del tast final. Els Premis Vinari 2021 seleccionaran aquest dilluns 13 de setembre els vins finalistes dels prop de 200 que han superat la primera fase en les categories de blancs, negres i escumosos amb criances, així com els vins fortificats, rancis o dolços. Si a l’estiu es van escollir els millors vins joves, aquesta tardor encara queden unes quantes categories per resoldre. 

Així, una vintena de professionals participaran en una jornada de tast al Celler de Rubí, en la novena edició d’uns guardons en els quals 11Onze és el principal patrocinador. Sommeliers, enòlegs, membres del panell de tast de l’INCAVI i prescriptors del sector vitivinícola català posaran nota als vins que han superat la primera fase i que, ara, competeixen per ser les millors referències catalanes de l’any.

La traca final serà la gala de tardor

La traca final dels Premis Vinari se celebrarà a principis d’octubre a l’Auditori de Vilafranca del Penedès, en una gala que es podrà seguir en directe per Televisió de Catalunya. Els Premis Vinari atorguen medalles a cinc categories: Vinari Gran Or, Vinari d’Or, Vinari de Plata i Millor Vi Català de l’Any. Alhora, en l’esdeveniment es donaran a conèixer els vins tastats a cegues que han obtingut la millor puntuació. 

En l’acte de lliurament dels Premis, també es reconeixerà els cellers catalans amb premis especials, com la trajectòria professional del món del vi, la millor etiqueta, el millor projecte ecològic, així com el millor celler, el millor tastador i la millor iniciativa d’innovació i dinamització turística de Catalunya.

Els Premis Vinari que organitza el portal VADEVI.cat, i que recullen fins a tretze denominacions d’origen del país, promocionen els vins del país i estimulen un consum responsable i el comerç de proximitat. A més, són un aparador per als cellers catalans, que hi troben un espai de projecció internacional. Els guardons, en definitiva, divulguen entre els consumidors la cultura, el territori i la qualitat dels vins catalans.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El celler MontRubí es troba a l’Avellà, un petit barri del municipi de Font-rubí, a la part més alta de l’Alt Penedès. Aquest estiu han obert un hotel com a complement a l’elaboració dels vins i del restaurant, que tenen en marxa des de fa un any.

El celler es va fundar l’any 1984. L’àvia i el pare d’Alejo Peris, actual propietari i gerent de MontRubí, eren farmacèutics a qui sempre els havia agradat el món de la vinificació. Les ganes de fer un bon vi els va determinar a obrir un celler. Que aquest celler estigui ubicat a l’Avellà es deu al fet que l’àvia tenia una estreta amistat amb la Paquita Miró Feixes, propietària de diverses finques d’aquesta zona. L’àvia i el pare van anar adquirint terres de la família Miró, i també diversos edificis de la zona, on van ubicar el celler. Amb l’ajut de l’enòleg Josep Queralt van iniciar el projecte ara fa trenta-cinc anys.

Pioners a escala mundial

MontRubí, actualment, cultiva 50 hectàrees de vinya. Quan va començar a elaborar producte ho va fer a través del cava. Alejo Peris ens explica que amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992, el sector del cava va viure una explosió, però, anys més tard, la gran competència i els bons productes que hi havia al mercat, més la devaluació del preu, va fer que moltes empreses petites haguessin de tancar les portes o s’haguessin de reinventar: “Nosaltres ens vam reinventar i vam començar a apostar per la recuperació de varietats autòctones”, explica Alejo Peris.  

A partir de l’any 1998, van començar a investigar la varietat autòctona del sumoll i dos anys més tard van treure el primer sumoll 100% del món. “És el nostre producte insígnia i es diu Gaitus” diu Peris, que explica que el sumoll “no és un raïm fàcil de treballar, ni fàcil de vendre”. Però quan van decidir recuperar el sumoll i fer el primer monovarietal d’aquest raïm autòcton “va ser el moment que va néixer la nostra filosofia com a celler”.

Compromesos amb el medi ambient

En aquests moments, MontRubí té al mercat una línia de sumolls, amb cinc vins diferents, i un amb un cupatge amb garnatxa i samsó. La idea de treballar monovarietals autòctones continua marcant la seva feina i ara estan vinificant malvasia, tot i que és una varietat que es planta més arran de costa i és característica del Garraf: “Nosaltres l’hem plantat en una finca a més 500 metres d’altitud amb un clima més continental que mediterrani. De fet, la nostra intenció és continuar fent vins monovarietals amb raïms autòctons. En negre: sumoll, garnatxa i Samsó, i en blancs: xarel·lo, parellada i macabeu”. 

Des de fa quatre anys, totes les terres de MontRubí estan certificades com agricultura ecològica, “intentem treballar a la vinya i al celler amb la mínima intervenció mecànica, reduint el màxim la petjada de carboni. Es treballa de manera que es respecti al màxim l’entorn i el medi ambient, i com a element diferenciador d’altres cellers, en el nou celler que es va reformar l’any 2016 es treballa mitjançant diferents alçades i, a banda de fer un tracte més tranquil al procés de vinificació, estalviem l’ús de bombes, fet que ens permet estalviar en la despesa energètica”.

Enoturisme gastronòmic

Els principis del celler s’han centrat en tres parts: el treball a la finca, amb el màxim respecte a la terra, amb micro parcel·les i fent agricultura ecològica; la segona branca, fer vins de qualitat, ecològics i vegans; i la tercera, fer un enoturisme de qualitat del màxim nivell.

Quant a l’enoturisme, des de fa un any, han apostat per fer un enoturisme gastronòmic en què “els visitants s’asseguin al voltant de la taula, gaudeixin d’uns excel·lents plats i degustin els nostres vins de qualitat, mentre gaudeixen de les vistes de les nostres vinyes que estan ben cuidades i formen un bonic jardí”, diu Alejo Peris. Explica que el projecte enoturístic s’ha vist eixamplat amb la posada en marxa, aquest mes de setembre, d’un hotel de deu habitacions i d’altres activitats que amplien l’oferta destinada al turista enològic.

Creixement

Alejo Peris està al capdavant del projecte des del 2017. Explica content que des que es dedica al 100% al projecte, aquest ha crescut des de tots els punts de vista, i que la pandèmia no els ha afectat plenament: “L’any 2020 vam tancar amb millors números que el 2019 i l’any 2021, tancarem amb millors números que el 2020. I això és un èxit de tot l’equip amb qui treballo, des del pagès, passant per l’enòleg, el cellerer, el xef i els cambrers, tots els quals hem sabut reinventar-nos i adaptar-nos a la realitat actual”.

Aquest any, el Celler MontRubí ha estat guanyador de 2 premis Vinari: Vinari d’or, en la categoria vins negres joves, amb el vi Black 2020, 100% garnatxa, i Vinari de Plata, en la categoria de vins blancs joves, amb White 2020, 100% xarel·lo.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram