Sèries que no et pots perdre aquest estiu

Us proposem sis títols que us acompanyaran aquest estiu i us permetran conèixer i viure noves realitats sense moure-us del sofà. Sis històries que ens transporten, ens fan somiar, ens incomoden i ens fan ser crítics amb la societat, sempre sense perdre l’esperança.

• Wild Wild Country (Netflix)
  A principis dels anys 80, el gurú indi Bhagwan Shree Rajneesh (Osho) arribava a la petita localitat de Wasco County, a Estats Units, per a construir la comunitat de Rajneeshpuram. Centenars de persones seguien els seus passos. Una història verídica, amb imatges i testimonis reals, que il·lustra l’ascens i la decadència d’aquesta salvatge secta basada en l’amor lliure i la meditació que va capgirar la vida d’aquest poble.

• Small axe (Prime video / Movistar+)
  “Si vosaltres sou l’arbre alt, nosaltres som la petita destral, a punt per tallar-te”. Amb aquesta cançó de Bob Marley, el cineasta Steve McQueen posa nom a aquesta història sobre la violència racial de la comunitat afro caribenya al Regne Unit dels anys 60. Coratge i lluita contra l’opressió social i institucional relatats a través de cinc capítols amb cinc històries diferents que no us deixaran indiferents.

• It’s a sin (HBO)
  Els anys 80 i 90 van ser l’època negra de la crisi del VIH. La sèrie s’emmarca en aquest context per descriure com es vivia la situació a través dels ulls d’un grup de joves. Vitalitat, llibertat i ingenuïtat. Els anys 80 s’intuïen com l’era dels canvis, del neocapitalisme, de l’entrada de nova música, de noves llibertats, però la societat va avançar al mateix ritme? La irrupció de la malaltia i la sacsejada mundial que va provocar també va fer créixer l’homofòbia. Una mirada que no deixa de ser actual, en un món on encara no s’ha erradicat ni la malaltia ni l’estigma.

https://www.youtube.com/watch?v=-_rJF9JV0Wk

• The Underground Railroad (Prime Video)
  La petita pantalla acull l’adaptació de la novel·la de Colson Whitehead en aquest drama històric de lluita contra l’esclavitud. Al segle XIX, es crea un ferrocarril que ajuda als esclaus a escapar i els condueix cap a la llibertat tot portant-los a llocs segurs. Una història dura però amb un relat fascinant.

• When they see us
  Cinc joves condemnats per una violació que no van cometre. Una història real que va commoure l’opinió pública nord-americana i que ara s’explica al món sencer a través d’aquesta sèrie dura però necessària. Muntatges policials, pressió social, mentides i la necessitat de resoldre el cas immediatament, independentment de les proves. Des de la seva estrena el 2019 s’ha posicionat com una de les joies de Netflix que la crítica ha ovacionat.

https://www.youtube.com/watch?v=XDU-aReWPLE&t=78s

• Years and years (HBO / Movistar+)
  Descriu una nova realitat al Regne Unit, pràcticament anticipant escenaris futurs. Un món inestablement subjecte a canvis polítics, socials i tecnològics que faran evolucionar les vides dels protagonistes cap a posicions ben diverses. Sis capítols narren la vida de la família Lyons al llarg de quinze anys en què l’espectador se sentirà identificat i observarà, incòmode, possibles escenaris que a tots ens pot tocar viure, al pur estil Black Mirror.

I per a tu, quina és la sèrie de l’estiu?

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El menjar és una part essencial de qualsevol viatge, tant pel que descobreixes al lloc d’arribada, com pel que t’emportes de casa. Repassem els bàsics per a viatjar amb menjar.

La importància del menjar, sigui per la base cultural o per la necessitat energètica, fa que quan viatgem ens enfrontem a diversos dilemes, com per exemple: on menjar? Què menjar? Menjar en un restaurant o dur el menjar en una carmanyola, fet de casa? Menjar abans de sortir de casa o fer-ho quan arribem a la destinació?

El que cal saber és que, triem l’opció que triem, el millor que podem fer és viatjar sense gana. És necessari que, abans d’iniciar un viatge, sortim de casa amb l’estómac ple, ja que això ens farà estar optimistes i ens farà encarar qualsevol problema que pugui sorgir amb més energia i positivitat.

Em vull emportar el menjar. Com ho he de fer?

Un cop he decidit que em vull emportar el menjar, cal que sàpiga que, en funció del mitjà de transport que faci servir, l’hauré de transportar de diferent manera. Per exemple, si vaig amb avió des d’un país de la Unió Europea cap a un altre, no solen existir restriccions a l’hora de portar aliments a l’avió. Podem viatjar amb productes d’origen animal, ja que se suposa que els estats membres compleixen les normes veterinàries comunitàries. Si el viatge és fora de la Unió Europea, caldrà consultar la normativa de cada país per a saber si ens deixaran introduir-hi o no el nostre menjar i com fer-ho. 

En canvi, si viatgem en cotxe, el que ens ha de preocupar més és quins aliments posar a la carmanyola perquè un cop cuinats o elaborats mantinguin les seves propietats, tant de conservació com de gust. Així doncs, cal mantenir la carmanyola a la temperatura adequada, sent aquesta d’un màxim de 5° per als aliments freds i del voltant de 65° per als aliments calents. En cas que no es pugui mantenir la calor, és millor refrigerar els aliments i escalfar-los abans de consumir-los. També cal tenir en compte recomanacions com la conveniència d’utilitzar preferentment aliments higienitzats, curats en cas dels lactis, i evitar preparacions que continguin ou cru.

Som el que mengem

Tal com conclou el document de la Fundació Alícia, La dieta Mediterrània un estil de vida actual, «la necessitat de recuperar la dieta mediterrània s’ha convertit des de fa dècades en una reivindicació constant. Les diferents investigacions realitzades sobre les pautes alimentàries que caracteritzen les societats desenvolupades del nostre temps porten a conclusions sorprenents: no ens alimentem bé, tenim accés il·limitat a certs productes alimentaris, i en la nostra societat es detecten cada vegada més estats de malnutrició importants. Patologies pròpies del nostre entorn —sobrepès i obesitat, anèmia, descalcificació i osteoporosi, càries, malalties cardiovasculars, diabetis, retinopaties i degeneració macular, restrenyiment i trastorns digestius i malalties degeneratives com Alzheimer o càncer— guarden, en molts casos, relació amb l’alimentació que el pacient ha seguit al llarg de la seva vida. I la dieta pot ser, si no la causa, sí el detonant que desencadena el mal funcionament de l’organisme […]».

La cultura mediterrània

Els panellets, les castanyes i els moniatos que es consumeixen per les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts; els torrons de Nadal; les truites i altres preparacions pròpies del Dijous Gras; els bunyols de Quaresma; els tortells de Reis; la crema de Sant Josep; les coques de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere; les mones de Pasqua…

La història de la nostra terra va estretament lligada a la cultura Mediterrània. Els mediterranis compartim característiques semblants, una de les quals és el fet de gaudir de la vida social al voltant d’una taula tot fruint dels plats i guisats que hi són presentats per ser degustats, tot garlant i fent xerinola.

La nostra cultura culinària té els seus orígens en l’època medieval. A Catalunya tenim un dels primers receptaris i manuals de gastronomia i vins d’Europa, el Llibre de Sent Soví, del segle XIII, que és un receptari medieval d’autor anònim. També, en paraules de Josep Pla, tenim el primer best-seller del món culinari: és el Llibre del coch del segle XVI, del mestre Robert de Nola, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Avui dia la cuina catalana és coneguda i reconeguda internacionalment.

Quin és el valor energètic d’un aliment?

El valor energètic d’un aliment és proporcional a l’energia que s’allibera quan aquest aliment es crema, en presència d’oxigen. Aquesta energia alliberada es mesura en calories.

Una caloria és la quantitat de calor necessària per elevar un grau centígrad la temperatura d’un gram d’aigua. És una unitat molt petita i, per aquesta raó, per als aliments s’acostuma a fer servir un múltiple, la quilocaloria (1 kcal = 1.000 calories).

El cos humà, quan es troba en un estat de repòs absolut i manté la temperatura corporal constant, consumeix una determinada quantitat d’energia. Aquesta quantitat d’energia s’anomena taxa de metabolisme basal (TMB), i és la necessària per a mantenir les constants vitals. Per a calcular la taxa diària de metabolisme basal s’utilitzen les següents fórmules:

• Dones: TMB = 655 + 9,6 · P + 1,8 · T – 4,7 · E 
• Homes: TMB = 66 + 13,7 · P + 5 · T –  6,8 · E 

En aquestes fórmules, P és el pes en quilograms, T és la talla mesurada en centímetres i E és l’edat en anys.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El certamen patrocinat per 11Onze lliura els premis als millors vins joves i a les millors propostes enoturístiques.

El sector vitivinícola català ha viscut una cita ineludible aquest divendres 9 de juliol a l’auditori de Vilafranca del Penedès. Els Premis Vinari, els més prestigiosos del món del vi a Catalunya, han celebrat la gala d’estiu, buscant la normalització del sector tot i les precaucions anti-Covid.

L’acte, organitzat per Vadevi i presentat per Maria Almenar, ha reconegut els millors vins joves i les millors propostes enoturístiques i, per tant, ha donat una informació molt rellevant als consumidors de cara a la temporada d’estiu. Una representació de l’equip d’11Onze, encapçalada per la CEO, Natàlia Cugueró, va ser present a l’acte amb l’objectiu de donar suport a una indústria clau al nostre país per a l’economia, el paisatge i la sostenibilitat.

Els Vinari han reconegut un total de 64 vins, dels quals 4 s’han endut el premi Vinari Gran Or i rebran un etiquetatge distintiu que els farà reconeixibles a les botigues. Són els següents:

• Millor vi blanc jove: LaFou Els Amelers 2020, de LaFou Celler (DO Terra Alta)
• Millor vi negre jove: Black 2020 del celler MontRubí (DO Penedès)
• Millor vi rosat: Masia Freyé Syrah Sumoll 2020, Vallformosa (DO Penedès)
• Millor vi escumós jove (fins a 18 mesos de criança): Honor Cava Brut Ecològic 2019, Celler Jan Vidal (DO CAVA) 

La gala, maridada amb l’actuació del grup de jazz The Summer Lovers, va aplegar les institucions catalanes al voltant del vi. A més de Natàlia Cugueró, van entregar premis l’alcaldesa de Rubí, Ana Maria Martínez; la directora general de l’Institut Català de la Vinya i del Vi, Alba Balcells; l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull i la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà.

Als Vinari també es van escollir les millors propostes enoturístiques:

• Premi al millor allotjament enoturístic: Hotel BUIL&GINÉ del celler BUIL&GINÉ, Gratallops (DOQ Priorat)
• Premi al millor projecte d’enoturisme en la categoria restauració i experiència de maridatges: Jardí Restaurant El Celleret de Família Torres, Pacs del Penedès (DO Penedès)
• Premi a la millor visita enoturística i experiència de tast de vins: Celler Masia Serra, Cantallops (DO Empordà)

Si vols conèixer la resta de vins i activitats enoturístiques premiades als Vinari d’estiu, els trobaràs en aquest enllaç.

Acabada la gala, els assistents xerraven amb mascareta a l’exterior de l’auditori de Vilafranca. La sensació general era de satisfacció, amb el desig que la pandèmia permeti entregar ja amb total normalitat els propers guardons. Les properes cites dels Premis Vinari 2021 són el 13 de setembre al Celler de Rubí i el 8 d’octubre amb la gran gala de tardor a Vilafranca del Penedès. 11Onze hi serà present, al costat del món del vi.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Aquest divendres 9 de juliol els Premis Vinari reconeixeran els millors vins joves i propostes enoturístiques del país. 11Onze hi serà present, com a patrocinador principal.

Els Premis Vinari, organitzats per vadevi.cat, guardonen els millors vins catalans de l’any des de l’any 2013. En aquesta edició, la primera comunitat fintech catalana, 11Onze, se suma al projecte com a patrocinador. L’objectiu és donar a conèixer la qualitat dels vins catalans i donar suport a una indústria clau del nostre país.

Segons dades de Prodeca, la indústria vitivinícola té a Catalunya un volum de negoci de 1.200 M€ l’any, i la seva estructura està formada per més de 600 cellers embotelladors, 8.359 viticultors i una superfície de 42.822 hectàrees, inscrites com a DO catalanes. Quant a ocupació, el sector dona feina a 25.900 persones, entre vinyes, cellers i serveis. Les exportacions d’aquest passat 2020 han arribat a 522,13 M€, el que representa el 4,57% de les exportacions catalanes. Catalunya és i ha estat terra de vins, i segons l’INCAVI, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, el vi forma part de la nostra cultura i tradició des de fa més de 2.300 anys.

La gala d’estiu dels premis se celebra aquest divendres, 9 de juliol del 2021, a les set de la tarda, a l’Auditori de Vilafranca del Penedès, amb la presència de la directora general d’11Onze, Natàlia Cugueró. 

En aquesta novena edició dels Vinari, a banda de la gala de l’octubre, es fa una gala d’estiu anunciant els guanyadors dels premis als millors vins joves. Un dels motius per a fer això és que són vins molt apropiats per a consumir en aquesta època de l’any. També s’atorgaran els Premis d’Enoturisme, en col·laboració amb l’Escola d’Enoturisme de Catalunya. Es concediran guardons als millors vins blancs joves, als millors vins negres joves, als millors vins rosats i als millors vins escumosos joves. També s’adjudicaran els premis al millor allotjament enoturístic, als millors projectes de restauració i experiència de maridatges, a la millor visita enoturística i experiència de tast de vins, i a la millor activitat enoturística de l’any. Les distincions continuaran amb un concurs de tast de vins, el dilluns 13 de setembre, al Celler de Rubí, que precedirà la Gala de tardor, del 8 d’octubre, que se celebrarà novament a Vilafranca del Penedès.

Els Premis Vinari són determinants en la prescripció dels vins catalans, de la mateixa manera que ho poden ser, a nivell internacional, el Concours Mondial de Bruxelles o les puntuacions de la Guia Parker. Els Vinari tenen una gran difusió mediàtica i es retransmeten en directe per la televisió pública catalana. En aquesta edició s’hi han presentat un total de 852 vins diferents, que competeixen en les diverses categories a través d’un tast a cegues per un jurat que aplega 70 experts -enòlegs i sommeliers-, inclosos tastadors estrangers.

Els consumidors associen els vins catalans a la qualitat, proximitat i la identitat. Unes característiques que combinen perfectament amb la idea d’11Onze, que s’adreça, preferentment, a aquests mateixos consumidors.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si esteu pensant a viatjar aquest estiu i voleu sortir del circuit habitual de platja i muntanya, potser en aquest article trobareu alguna proposta per a vosaltres i dins de Catalunya.

L’estiu de 2021 arriba com un dels més desitjats, en el qual molts esperem retrobar-nos amb la normalitat que ens ha pres la pandèmia i a la qual, a poc a poc, anem tornant. En l’article Com seran les vacances d’estiu dels catalans?, us explicàvem com es preveu la recuperació del 50% del turisme respecte a l’any passat, on els catalans vam gastar un 42% menys.

Ens preparem, doncs, per a gaudir d’unes vacances sabent que les restriccions per a viatjar i desplaçar-se van quedant enrere. Torna el moment de seleccionar i discutir destins, però sense oblidar que moltes butxaques han quedat tocades i, també, que encara és possible que se’ns demanin costosos tests si la nostra destinació és a l’estranger.

Si no volem fer despeses excessives ni patir per haver de passar quarantenes en destí, no cal dir que a Catalunya tenim de tot. Potser, però, ens ve de gust alguna cosa que surti dels recorreguts més coneguts. Si fos així, ara us en proposarem diversos:

A l’estiu, l’or el busquem al riu

Si us pensàveu que calia marxar al llunyà oest de Califòrnia per a buscar or, estàveu equivocats. En realitat podeu gaudir d’aquesta experiència per a tota la família molt més a prop: al riu Segre.

En aquestes sortides, que podreu fer des de Balaguer durant el juliol i l’agost, us explicaran  per què es troba or al riu Segre, us ensenyaran a buscar-lo i destriar-lo com ho feien els autèntics buscadors i, si en trobeu, us el podreu endur cap a casa.

L’experiència, que dura unes dues hores, té uns preus molt assequibles: 8 € els adults i 5 € els menors de setze anys. Podreu trobar tota la informació a la pàgina del Museu de la Noguera de Balaguer. Si us decidiu per fer aquesta sortida, també podeu aprofitar per a visitar i conèixer el seu interessant fons arqueològic, d’art i etnològic.

Els escenaris de la batalla de l’Ebre

Memòria clau del nostre país, la Ribera d’Ebre ha fet un gran esforç per recuperar els espais i els escenaris que van ser testimoni d’aquesta batalla decisiva de la Guerra Civil Espanyola i continua treballant a fer-ne divulgació per al viatger.

Decidir-nos per aquestes rutes és endinsar-nos en refugis antiaeris, com els de Flix o el de la Font Gran de Benissanet; en trinxeres conservades en bona part, com les de Berrús; campaments del Cos de l’Exèrcit de l’Ebre, com el que trobem a Ascó; búnquers defensius, com el de Reguers; o castells que es van convertir en refugi de soldats, com a l’edat mitjana, i van ser fortament bombardejats, com ara el castell de Mora d’Ebre i el castell de Miravet.

A turismeriberaebre.org podeu consultar rutes, allotjaments, on menjar i tot el que us calgui per a organitzar el vostre viatge. A més, trobareu moltes altres propostes de les quals gaudir a la zona, com ara navegar per l’Ebre amb el Llagut lo Roget.

Dormir als arbres

Per als més aventurers, a les comarques de Girona, existeix un allotjament ben peculiar: les Cabanes als Arbres. Situades en mig del bosc de Sant Hilari Sacalm, aquestes cabanes de fusta s’integren al paisatge i us permeten, literalment… dormir a dalt dels arbres.

Es tracta del primer allotjament d’aquestes característiques que es va obrir a l’Estat i, com els seus fundadors diuen, us permetrà desconnectar absolutament del dia a dia i deixar-vos absorbir per la natura; fins i tot, haureu d’anar a la masia principal si voleu carregar el mòbil. Relaxació total.

Els animals del Pirineu, en el seu entorn

Si el que us agrada és el passeig per la natura, però voleu conèixer la fauna que s’hi troba, a Catalunya disposem d’un bon nombre de parcs on podreu observar els animals en el seu entorn. Us en destaquem dos:

• El Zoo del Pirineu, situat a prop de Port del Comte, és ideal si us agraden les aus. Ofereix moltíssimes activitats diferents que ajuden a conèixer-les i, fins i tot, poder tocar-les.
• El Molló Parc, en mig de la Vall de Camprodon, al Ripollès, ens ofereix un fabulós recorregut durant el qual trobarem ossos, guineus, cérvols, isards i fins i tot linxs, a més de moltes altres espècies autòctones.

Aquestes són, només, algunes propostes de tot el que ens ofereix el país, però si en voleu més, podeu consultar la web de Turisme de la Generalitat, on en trobareu de tota mena. I aneu preparant la maleta.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La Covid va paralitzar-ho tot, també els castellers, però aquest dijous de Sant Joan la Colla Vella i la Colla Jove dels Xiquets de Valls aixecaran uns pilars simbòlics a la plaça del Blat. Tot seguint un estricte protocol clínic que va permetre començar els assajos setmanes enrere.

Un estudi clínic impulsat per l’Ajuntament de Valls, el Pius Hospital, i l’ABS Valls Urbà-ICSa dona lloc a una prova pilot avalada per la Generalitat, on s’ha donat la llum verda perquè 100 castellers de les dues colles prenguin part en l’aixecament dels primers pilars el dijous 24 de juny.

Un retorn dels castells a la plaça que s’emmarca en la represa d’activitats tradicionals de festa major a Valls, i que serà una de les imatges més anhelades per un món casteller que s’ha hagut de reinventar per la manca d’activitat durant la pandèmia. 

Estricte protocol sanitari

Tots els castellers que participen en aquest acte estan sotmesos a un protocol sanitari que garanteix, entre altres mesures, que hauran passat un cribratge amb test d’antígens i utilitzaran mascareta FFP2 en tot moment. El mateix protocol que s’ha aplicat amb èxit a l’hora de fer els assajos previs que van començar el 4 de juny.

La plaça del Blat serà un espai perimetrat amb quatre punts d’accés controlats, i només hi podran accedir els castellers que participin en els pilars, així com altres membres de les dues colles que hi assistiran com a públic.

Un altre any atípic

Tot i que la millora de les dades epidemiològiques ha permès la relaxació d’algunes mesures restrictives i ens fa mirar el futur amb optimisme, també és evident que encara estem lluny de tornar a una normalitat que faci possible una temporada castellera com anys enrere.

En un context en què l’administració pública dona preferència a la recuperació de l’activitat econòmica, activitats culturals amateurs, especialment quan parlem de l’aixecament de castells, que per la seva pròpia naturalesa fan impossible la distància de seguretat, encara ho tenen més difícil a l’hora d’aconseguir no quedar-se a la cua de la desescalada de restriccions. 

Dit això, aquests castells simbòlics, representen si més no, el retorn de l’ambient casteller, tornar a la plaça, i poder gaudir d’una activitat de grup que potser no és essencial per l’economia del país, però de ben segur és necessària per a la nostra salut emocional.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Segur que tots l’hem vist i la sabem identificar. Potser no serem capaços de col·locar les franges en l’ordre correcte, ni dir exactament quins colors l’integren, però és inconfusible. El que no sap tothom és que no ha tingut sempre el mateix aspecte, us ho expliquem.

El dia de l’orgull LGTBI+ se celebra internacionalment el 28 de juny per commemorar els disturbis produïts al Pub Stonewall (Nova York) l’any 1969. Es considera que aquell dia es va iniciar la lluita del col·lectiu homosexual al plantar cara i manifestar-se contra la batuda policial efectuada al local.

Des d’aleshores, cada any es produeixen manifestacions, marxes i festes per celebrar l’aixecament d’una lluita que fins llavors no s’havien atrevit a dur a terme. I en tots aquests esdeveniments que anualment podem veure arreu del món hi ha una imatge, un símbol, que els uneix: la bandera de l’Arc de Sant Martí.

El naixement d’un símbol reivindicatiu

La idea de crear aquesta bandera va ser de l’activista Harvey Milk, el qual va demanar a l’artista Gilbert Baker que creés un emblema per la comunitat que fos reconeixible. D’aquesta manera van abandonar el triangle rosa que s’havia implantat en els camps de concentració nazi per marcar als homosexuals, i que fins aquell moment s’estava utilitzant com a símbol de reivindicació pel col·lectiu.

La celebració del bicentenari dels EUA i la cançó “Over the rainbow” són dues versions sobre què va inspirar la creació d’aquesta acolorida bandera, que originalment tenia 8 franges, i que va comptar amb 30 voluntaris per a tenyir i cosir les dues primeres que es van confeccionar. 

Es va exhibir per primer cop a San Francisco, el 25 de juny de 1978, i es va convertir en el símbol més important i popular de la comunitat gai quan l’ideòleg, Harvey Milk, fou assassinat al novembre d’aquell mateix any. Des d’aquell moment, la bandera de l’Arc de Sant Martí ha viscut diverses modificacions.

Què signifiquen els colors de la bandera?

Els 8 colors de la bandera original no es van triar per atzar, sinó que tenien un significat:

• ROSA: La diversitat sexual.
• VERMELL: La vida, la necessitat de viure l’homosexualitat en plenitud.
• TARONJA: La salut de cos i d’esperit, indicant que ser gai no és cap malaltia.
• GROC: La llum del sol i l’energia de la comunitat.
• VERD: La natura, mostrant la naturalitat de la condició homosexual.
• TURQUESA: La màgia i l’art que envolta el moviment.
• BLAU: La serenitat i l’harmonia.
• VIOLETA: L’esperit humà.

Arran de l’assassinat de Harvey Milk va augmentar la demanda de banderes, però les empreses i tallers que les fabricaven no comptaven amb tela suficient de color rosa, ja que no tenia gaire sortida, i això encaria la producció. De manera que es va decidir prescindir d’aquest color.

Amb el temps també va desaparèixer el color turquesa i hi ha diverses teories al respecte. Per una banda hi ha qui diu que la bandera es va començar a penjar en vertical a San Francisco, i es confonia amb els reflexos del màstil; altres diuen que el fet que hi hagués set colors feia perdre l’harmonia en ser un número imparell, però el que sembla ser el vertader motiu, ja que així ho va declarar el mateix Gilbert Baker, és el que redueix els costos de producció igual que havia passat amb el color rosa.

Posteriorment hi ha hagut algunes modificacions que han afegit colors intentant representar la diversitat de races, en honor de tots els morts que el VIH va provocar a la dècada dels 80, i fins i tot s’ha fet l’intent de tornar a les 8 franges originals. Són modificacions que no han acabat de trobar suport, de manera que el símbol LGTBI per excel·lència ha quedat definitivament representat en el disseny amb les 6 franges que tots hem vist i reconeixem.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Fins al 16 de maig, a Barcelona s’hi celebra la Setmana d’Arquitectura amb  un format híbrid presencial i virtual. Aprofita i gaudeix de les activitats que tenen programades, relacionades amb el món de l’arquitectura i la ciutat.

L’esdeveniment va començar l’any 2017 amb l’objectiu de reforçar el vincle entre arquitectura i ciutadania, fomentar l’intercanvi d’opinions i aportar mirades innovadores sobre l’univers arquitectònic i els seus escenaris del futur.

Aquest any, sí que és possible celebrar la cinquena edició de la setmana de l’arquitectura, el format en aquesta ocasió és híbrid combinarà tant en línia com presencial. 

Una de les principals novetats d’aquesta cinquena edició, és que s’estrena el Festival Internacional de cinema d’arquitectura de Barcelona, tindrà lloc de manera presencial als Cinemes Girona en línia a través de la plataforma Filmin. 

L’esdeveniment mostra de manera innovadora temes d’actualitat relacionats amb l’arquitectura com l’activisme urbà, la política, l’economia, el medi ambient, la diversitat cultural i social, l’accés a l’habitatge o la igualtat de drets entre les persones. 

Tota la programació la trobaràs aquí.

Activitats destacades que no et pots perdre:

• La Nova Bauhaus Europea és una iniciativa creativa i interdisciplinària que obre un espai de trobada per dissenyar futures maneres de viure i se situa a la cruïlla entre l’art, la cultura, la inclusió social, la ciència i la tecnologia. Pots veure la retransmissió aquí.
• Les Festes d’arquitectura, en aquesta edició s’han creat 10 festes per districtes de la ciutat, totes són presencials i obertes al públic, per descomptat respectant les mesures de seguretat sanitària, aquestes festes les trobaràs en els següents districtes:  Sants-Montjuïc, Eixample, Nou Barris, Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Ciutat Vella i les Corts.
• Arqu[in]flm, el tema d’aquesta edició és “Arquitectura i poder”. És una activitat presencial que tracta sobre les arquitectures representatives del poder dintre de l’àmbit polític, social, econòmic i cultural. On pots veure’l? A la Plaça Salvador Seguí, 1 a Barcelona. 
• Visites i Rutes, si vols descobrir els jardins verticals o l’hort de la Sagrada Família, no et perdis aquesta secció on trobareu propostes de visites i rutes guiades, més informació en aquest enllaç. I aquí trobaràs l’agenda d’activitats.

Tot això és possible gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Fundació Mies van der Rohe, en col·laboració amb Barcelona Building Construmat i Arquinfad.

Barcelona ens dona la possibilitat de gaudir d’aquesta setmana de l’arquitectura on sens dubte té un patrimoni d’indubtable valor. Aprofita i gaudeix fins al dia 16 de totes les activitats que tenen programades i relacionades amb el món de l’arquitectura i la ciutat. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Després de consultar unes quantes fonts, així com diverses pàgines web especialitzades sobre aquest tema, ens hem adonat que hi ha algunes sèries que sembla que generen unanimitat per la seva qualitat i/o també versemblança pel que fa al tractament de temes econòmics i empresarials. En concret, hi ha tres títols que són anomenats gairebé sempre, que passem a comentar.

Ens hem interessat per les sèries que són considerades com les millors a l’hora de tractar temes d’economia, empresa i finances:

1. Silicon Valley (2014). Creada per Mike Judge i produïda per HBO. Són 6 temporades en clau de comèdia, protagonitzades per cinc joves que creen una aplicació en aquest emblemàtic centre tecnològic dels Estats Units. Es tracta d’una aplicació de compressió de dades que utilitza un algoritme revolucionari, que acaba despertant enveges i intents de competència deslleial, amb utilització d’enginyeria inversa per tal de desprestigiar-los i fer-los perdre concursos, així com accés a possibles inversors. En aquesta ficció podem veure reflectida la dificultat d’emprendre en el món de les startups i en el món empresarial en general.
2. Billions (2016). Creada per Brian Koppelman, David Levien i Andrew Ross Sorkin. Produïda per Showtime Entertainment, s’ha emès per Movistar+. S’han gravat 5 temporades, i de moment s’ha suspès a causa de la Covid-19. La sèrie reflecteix la lluita pel poder entre el Fiscal General de Nova York i un magnat dedicat als fons d’inversió i gestor de fons de cobertura, el qual és supervivent de la crisi provocada per la caiguda de les Torres Bessones, i la posterior crisi immobiliària del 2008. És per aquest motiu que es creu intocable, fins que el Fiscal descobreix un possible delicte d’utilització d’informació privilegiada. En aquest punt comença la guerra entre la llei i la posició privilegiada que poden arribar a atorgar els diners, en la que veiem com es pot corrompre a qualsevol estament de la societat mitjançant suborns i tota mena d’estratègies.
3. House of lies (2012). Creada per Matthew Carnahan i produïda per Refugee Productions. Forma part del catàleg d’Amazon Prime, tot i que actualment apareix com a Títol No Disponible. Composta per 5 temporades, doten amb un punt de comèdia i una visió cínica el món de les consultories. Ficció protagonitzada per un consultor de gestió d’empreses, capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir informació i tot el que faci falta, als seus clients. I això inclou saltar-se la llei si ho considera necessari.
   
   Es tracta d’un retrat àcid i ple d’humor negre d’un negoci que consisteix bàsicament a especular amb estadístiques i projeccions econòmiques, per satisfer els interessos d’empresaris àvids de poder i diners, facilitant-los noves inversions per expandir els seus negocis. Després d’aquestes tres referències que, com ja hem indicat, són considerades de manera gairebé unànime, com les millors produccions en format sèrie, en trobem d’altres amb arguments no menys interessants.
4. House of Cards (2013). Creada per Beau Willimon i produïda per Netflix, Media Rights Capital, Panic Pictures i Trigger Street Productions. Compta amb 6 temporades, l’última de les quals va estar envoltada de polèmica per un escàndol sexual del seu protagonista, Kevin Spacey. Una dada que potser hi ha molta gent que desconeix és que es tracta d’una adaptació d’una novel·la homònima de Michael Dobbs, i que ja va ser portada a la pantalla per una minisèrie britànica, el 1990.Sèrie sobradament coneguda, pel gran èxit, d’espectadors i de premis, assolit al llarg de tot el temps d’emissió. Es tracta d’un drama polític clàssic en l’audiovisual estatunidenc, en el qual es reflecteix l’ambició desmesurada dels Underwood, el matrimoni protagonista, que els porta a dur a terme tota mena de moviments per afavorir els seus interessos. Com en altres sèries d’aquest tipus, es pot observar clarament la falta d’escrúpols de les elits polítiques, utilitzant la seva influència sobre els mitjans de comunicació o els poders econòmics, per tal d’aconseguir tot allò que es proposin, sense importar-los les conseqüències que les seves accions puguin provocar. Estem davant d’un retrat cruel dels llaços que uneixen la política, l’economia i la informació, i el submon que ho envolta i ho pot embrutar tot.
5. Halt and Catch Fire (2014). Creada per Chris Cantwell i produïda per AMC Studios, s’han rodat 4 temporades que actualment es poden veure a la plataforma Filmin. Tornem a una temàtica tecnològica, però amb una regressió a la dècada dels vuitanta, durant el naixement dels ordinadors personals i d’internet, com els entenem avui en dia, així com del creixement de les grans corporacions d’aquesta indústria, com són, IBM, Microsoft o Apple. Precisament, la coincidència temporal amb aquests gegants de la informàtica, genera enfrontaments amb els protagonistes, que intenten fer-se un lloc en la indústria amb la creació d’una comunitat de jocs en línia. Com en altres ocasions, es pot veure com l’ambició de triomfar pot erosionar els mateixos principis, entrant en la pugna pel poder i els diners.
6. Startup (2016). Creada per Ben Ketai i produïda per Sony Pictures Television. Actualment, s’emet a la plataforma Amazon Prime, i compta amb 3 temporades. De nou topem amb una protagonista que és una visionària en termes econòmics i tecnològics, però aquest cop ens ho envolten amb un submon relacionat amb la criminalitat i la corrupció dins de l’FBI. La desesperació per trobar finançament pel seu projecte de criptomoneda, porta la protagonista a acceptar diners amb un origen fosc i brut, arriscant-se a dures conseqüències, com que hi hagi màfies que acabin interessant-se pel control d’aquesta moneda virtual.

L’ordre no sempre és indiferent

En la nostra recerca per poder oferir-vos referències interessants, també ha aparegut en el nostre camí, una sèrie de temàtica econòmica, però completament diferent de la resta, tot i que no es tracta d’una ficció, sinó que es basa en testimonis reals. Es tracta d’Extreme cheapskates (Garrepes extrems).

En aquesta producció trobem, el que podríem anomenar, un altre nivell en l’estalvi domèstic, ja que les persones protagonistes ens ensenyen com gastar menys amb accions poc convencionals. Estem parlant de buscar menjar en els contenidors de restaurants de Manhattan, tirar la cadena un sol cop a la setmana per estalviar aigua, reciclar el fil dental i aprofitar el cafè molt fins a tres vegades, o fins i tot fer les joguines pels nens a partir dels animals morts que trobes a la carretera. Aquesta sèrie ha estat creada i produïda per la cadena estatunidenca TLC, i actualment es troba a Youtube.

Esperem que tots aquests exemples de joc brut, ambicions i traïcions que hem anat veient a la televisió, vagin canviant perquè el model bancari i econòmic de la societat també es va modificant. Això voldrà dir que anem cap a una societat més justa i esperem que igualitària.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

A 11Onze ens agrada alinear-nos amb la bona feina aconseguida amb esforç. Enguany som patrocinadors de l’edició dels Premis Vinari 2021, i n’estem molt orgullosos.

Catalunya és terra de vins. Els romans, la gastronomia, els turistes, el mar mediterrani, i els diferents tipus de sòl i microclimes ho han fet possible. Les excel·lents denominacions d’origen escampades pel territori ho avalen. Però les persones que treballen al sector, que en són moltes, ho fan palpable en el dia a dia. Són els cellers i la força de la seva gent, els qui mantenen viva la llavor. Els premis Vinari van d’això, de fer-los més visibles, i explicar-ho en forma de premis per tots aquells que els agrada el bon vi i tot el que comporta. No estan sent uns anys fàcils. La poca cura que s’ha tingut del medi ambient en les darreres dècades, i aquest últim any amb la situació de pandèmia, han posat les coses difícils pel món dels vins i, per desgràcia, per a moltes persones vinculades al mateix. El món vitivinícola està sent molt castigat, no ens enganyem. La restauració, les exportacions, el turisme, són perjudicats directes dels estralls que està fent la Covid-19. 

Però Catalunya també és terra d’esforç i enginy. El canvi climàtic ja ens ha avisat de moltes maneres que cal treballar de forma sostenible, i el vi català ja fa anys que cerca camins per fer-ho: des de escollir models d’agricultura sostenible, de respecte a la biodiversitat, opcions que millorin la reducció de residus, reducció de petjada hídrica i les emissions de CO2… I més recentment, s’han incorporat elements com l’ecodisseny o la comunicació que faciliten aquesta tasca. La investigació i la innovació en aquest sector no para, i un dels secrets és fer-ho plegats. Els cellers fa molt de temps que ho saben, i estan posant tot l’esforç en benefici de la qualitat dels vins i de la sostenibilitat del planeta.

De fet, en la recent pandèmia el sector tampoc ha defallit. A poc a poc s’ha anat reinventant per poder donar resposta a la situació. Potser un canvi que hauria estat més gradual i lent s’ha accelerat. Les noves tecnologies i els nous serveis han aterrat per quedar-se. La comunicació més directe amb el client és un bon pas. La venda mitjançant la web o el comerç electrònic també. La incorporació de l’enoturisme dins l’estructura dels cellers que no ho feien, o les noves fórmules de visita en altres casos, són una magnífica eina. Nous estils mai usats com la promoció o oferir més valor afegit al món del vi, també han ajudat. Però una de les coses més boniques que han succeït aquest any és el retorn, que mai oblidat, del comerç de proximitat. Són molts els que han descobert en la zona on viuen o treballen els seus comerços, els seus restaurants, els petits elaboradors, rutes i camins retrobats, i per tant, també els seus vins. És per tot això que cal donar les gràcies, i mostrar-nos agraïts a tots aquells amants del vi que aposten pels nostres vins. Que sense dubtar-ho, amb la situació viscuda, han cercat la manera de consumir vins catalans. A casa seva, a les botigues de barri, als comerços de poble, trucant al celler, amb el grup bombolla als restaurants, o a casa, amb la barqueta vora el mar, o sopant mirant una sèrie. Sigui com sigui la manera com ho hagin fet, gràcies. Mil gràcies.      

Vinari, els premis dels vins catalans edició 2021, vol ser un reconeixement i un altaveu per aquesta bona feina que s’està fent. Els premis són un reforç positiu, i si ens basem què vol dir reforç positiu, veuríem que la seva definició fa referència a “un estímul que fa que augmenti la probabilitat que es repeteixi quelcom en el futur”. Això és el que ens agradaria. Seguir treballant i fer valdre els vins que es fan a Catalunya, cada vegada més i arreu.  Enguany és la novena edició i aquí posem per escrit els objectius dels premis, que subscribim tots i cadascun d’ells: 

• Promocionar i potenciar els vins de qualitat a Catalunya, fomentar-ne el coneixement i la difusió com a producte de proximitat i estimular-ne el consum responsable. 
•  Oferir a les empreses comercialitzadores i elaboradores de vins l’oportunitat de ser avaluades per un panell de tastadors professionals del sector del vi.
• Divulga entre els consumidors -especialment catalans- la cultura, el territori i les característiques dels vins catalans.

Aquest mes d’Abril s’han obert les inscripcions fins al dia 23 per arribar les mostres que vulguin participar.  

Hi participaran vins amb DOQ Priorat, vins amb DO Tarragonna, vins DO Terra Ata, vins amb DO Pla de Bages, vins amb DO Penedès, vins amb DO Montsant, vins amb DO Emporda, vins amb DO Costers de Segre, vins en DO Conca de Barberà, vins amb DO Cava, vins Escumosos Corpinnat, vins amb DO Alella, vins amb DO Catalunya, 

A tots ells molta sort, i ja ho deien els avis: com que no vull xerrar més que el vi, ho deixo aquí.