Coneix els guanyadors dels Premis Vinari d’estiu

El certamen patrocinat per 11Onze lliura els premis als millors vins joves i a les millors propostes enoturístiques.

El sector vitivinícola català ha viscut una cita ineludible aquest divendres 9 de juliol a l’auditori de Vilafranca del Penedès. Els Premis Vinari, els més prestigiosos del món del vi a Catalunya, han celebrat la gala d’estiu, buscant la normalització del sector tot i les precaucions anti-Covid.

L’acte, organitzat per Vadevi i presentat per Maria Almenar, ha reconegut els millors vins joves i les millors propostes enoturístiques i, per tant, ha donat una informació molt rellevant als consumidors de cara a la temporada d’estiu. Una representació de l’equip d’11Onze, encapçalada per la CEO, Natàlia Cugueró, va ser present a l’acte amb l’objectiu de donar suport a una indústria clau al nostre país per a l’economia, el paisatge i la sostenibilitat.

Els Vinari han reconegut un total de 64 vins, dels quals 4 s’han endut el premi Vinari Gran Or i rebran un etiquetatge distintiu que els farà reconeixibles a les botigues. Són els següents:

• Millor vi blanc jove: LaFou Els Amelers 2020, de LaFou Celler (DO Terra Alta)
• Millor vi negre jove: Black 2020 del celler MontRubí (DO Penedès)
• Millor vi rosat: Masia Freyé Syrah Sumoll 2020, Vallformosa (DO Penedès)
• Millor vi escumós jove (fins a 18 mesos de criança): Honor Cava Brut Ecològic 2019, Celler Jan Vidal (DO CAVA) 

La gala, maridada amb l’actuació del grup de jazz The Summer Lovers, va aplegar les institucions catalanes al voltant del vi. A més de Natàlia Cugueró, van entregar premis l’alcaldesa de Rubí, Ana Maria Martínez; la directora general de l’Institut Català de la Vinya i del Vi, Alba Balcells; l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull i la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà.

Als Vinari també es van escollir les millors propostes enoturístiques:

• Premi al millor allotjament enoturístic: Hotel BUIL&GINÉ del celler BUIL&GINÉ, Gratallops (DOQ Priorat)
• Premi al millor projecte d’enoturisme en la categoria restauració i experiència de maridatges: Jardí Restaurant El Celleret de Família Torres, Pacs del Penedès (DO Penedès)
• Premi a la millor visita enoturística i experiència de tast de vins: Celler Masia Serra, Cantallops (DO Empordà)

Si vols conèixer la resta de vins i activitats enoturístiques premiades als Vinari d’estiu, els trobaràs en aquest enllaç.

Acabada la gala, els assistents xerraven amb mascareta a l’exterior de l’auditori de Vilafranca. La sensació general era de satisfacció, amb el desig que la pandèmia permeti entregar ja amb total normalitat els propers guardons. Les properes cites dels Premis Vinari 2021 són el 13 de setembre al Celler de Rubí i el 8 d’octubre amb la gran gala de tardor a Vilafranca del Penedès. 11Onze hi serà present, al costat del món del vi.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Aquest divendres 9 de juliol els Premis Vinari reconeixeran els millors vins joves i propostes enoturístiques del país. 11Onze hi serà present, com a patrocinador principal.

Els Premis Vinari, organitzats per vadevi.cat, guardonen els millors vins catalans de l’any des de l’any 2013. En aquesta edició, la primera comunitat fintech catalana, 11Onze, se suma al projecte com a patrocinador. L’objectiu és donar a conèixer la qualitat dels vins catalans i donar suport a una indústria clau del nostre país.

Segons dades de Prodeca, la indústria vitivinícola té a Catalunya un volum de negoci de 1.200 M€ l’any, i la seva estructura està formada per més de 600 cellers embotelladors, 8.359 viticultors i una superfície de 42.822 hectàrees, inscrites com a DO catalanes. Quant a ocupació, el sector dona feina a 25.900 persones, entre vinyes, cellers i serveis. Les exportacions d’aquest passat 2020 han arribat a 522,13 M€, el que representa el 4,57% de les exportacions catalanes. Catalunya és i ha estat terra de vins, i segons l’INCAVI, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, el vi forma part de la nostra cultura i tradició des de fa més de 2.300 anys.

La gala d’estiu dels premis se celebra aquest divendres, 9 de juliol del 2021, a les set de la tarda, a l’Auditori de Vilafranca del Penedès, amb la presència de la directora general d’11Onze, Natàlia Cugueró. 

En aquesta novena edició dels Vinari, a banda de la gala de l’octubre, es fa una gala d’estiu anunciant els guanyadors dels premis als millors vins joves. Un dels motius per a fer això és que són vins molt apropiats per a consumir en aquesta època de l’any. També s’atorgaran els Premis d’Enoturisme, en col·laboració amb l’Escola d’Enoturisme de Catalunya. Es concediran guardons als millors vins blancs joves, als millors vins negres joves, als millors vins rosats i als millors vins escumosos joves. També s’adjudicaran els premis al millor allotjament enoturístic, als millors projectes de restauració i experiència de maridatges, a la millor visita enoturística i experiència de tast de vins, i a la millor activitat enoturística de l’any. Les distincions continuaran amb un concurs de tast de vins, el dilluns 13 de setembre, al Celler de Rubí, que precedirà la Gala de tardor, del 8 d’octubre, que se celebrarà novament a Vilafranca del Penedès.

Els Premis Vinari són determinants en la prescripció dels vins catalans, de la mateixa manera que ho poden ser, a nivell internacional, el Concours Mondial de Bruxelles o les puntuacions de la Guia Parker. Els Vinari tenen una gran difusió mediàtica i es retransmeten en directe per la televisió pública catalana. En aquesta edició s’hi han presentat un total de 852 vins diferents, que competeixen en les diverses categories a través d’un tast a cegues per un jurat que aplega 70 experts -enòlegs i sommeliers-, inclosos tastadors estrangers.

Els consumidors associen els vins catalans a la qualitat, proximitat i la identitat. Unes característiques que combinen perfectament amb la idea d’11Onze, que s’adreça, preferentment, a aquests mateixos consumidors.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si esteu pensant a viatjar aquest estiu i voleu sortir del circuit habitual de platja i muntanya, potser en aquest article trobareu alguna proposta per a vosaltres i dins de Catalunya.

L’estiu de 2021 arriba com un dels més desitjats, en el qual molts esperem retrobar-nos amb la normalitat que ens ha pres la pandèmia i a la qual, a poc a poc, anem tornant. En l’article Com seran les vacances d’estiu dels catalans?, us explicàvem com es preveu la recuperació del 50% del turisme respecte a l’any passat, on els catalans vam gastar un 42% menys.

Ens preparem, doncs, per a gaudir d’unes vacances sabent que les restriccions per a viatjar i desplaçar-se van quedant enrere. Torna el moment de seleccionar i discutir destins, però sense oblidar que moltes butxaques han quedat tocades i, també, que encara és possible que se’ns demanin costosos tests si la nostra destinació és a l’estranger.

Si no volem fer despeses excessives ni patir per haver de passar quarantenes en destí, no cal dir que a Catalunya tenim de tot. Potser, però, ens ve de gust alguna cosa que surti dels recorreguts més coneguts. Si fos així, ara us en proposarem diversos:

A l’estiu, l’or el busquem al riu

Si us pensàveu que calia marxar al llunyà oest de Califòrnia per a buscar or, estàveu equivocats. En realitat podeu gaudir d’aquesta experiència per a tota la família molt més a prop: al riu Segre.

En aquestes sortides, que podreu fer des de Balaguer durant el juliol i l’agost, us explicaran  per què es troba or al riu Segre, us ensenyaran a buscar-lo i destriar-lo com ho feien els autèntics buscadors i, si en trobeu, us el podreu endur cap a casa.

L’experiència, que dura unes dues hores, té uns preus molt assequibles: 8 € els adults i 5 € els menors de setze anys. Podreu trobar tota la informació a la pàgina del Museu de la Noguera de Balaguer. Si us decidiu per fer aquesta sortida, també podeu aprofitar per a visitar i conèixer el seu interessant fons arqueològic, d’art i etnològic.

Els escenaris de la batalla de l’Ebre

Memòria clau del nostre país, la Ribera d’Ebre ha fet un gran esforç per recuperar els espais i els escenaris que van ser testimoni d’aquesta batalla decisiva de la Guerra Civil Espanyola i continua treballant a fer-ne divulgació per al viatger.

Decidir-nos per aquestes rutes és endinsar-nos en refugis antiaeris, com els de Flix o el de la Font Gran de Benissanet; en trinxeres conservades en bona part, com les de Berrús; campaments del Cos de l’Exèrcit de l’Ebre, com el que trobem a Ascó; búnquers defensius, com el de Reguers; o castells que es van convertir en refugi de soldats, com a l’edat mitjana, i van ser fortament bombardejats, com ara el castell de Mora d’Ebre i el castell de Miravet.

A turismeriberaebre.org podeu consultar rutes, allotjaments, on menjar i tot el que us calgui per a organitzar el vostre viatge. A més, trobareu moltes altres propostes de les quals gaudir a la zona, com ara navegar per l’Ebre amb el Llagut lo Roget.

Dormir als arbres

Per als més aventurers, a les comarques de Girona, existeix un allotjament ben peculiar: les Cabanes als Arbres. Situades en mig del bosc de Sant Hilari Sacalm, aquestes cabanes de fusta s’integren al paisatge i us permeten, literalment… dormir a dalt dels arbres.

Es tracta del primer allotjament d’aquestes característiques que es va obrir a l’Estat i, com els seus fundadors diuen, us permetrà desconnectar absolutament del dia a dia i deixar-vos absorbir per la natura; fins i tot, haureu d’anar a la masia principal si voleu carregar el mòbil. Relaxació total.

Els animals del Pirineu, en el seu entorn

Si el que us agrada és el passeig per la natura, però voleu conèixer la fauna que s’hi troba, a Catalunya disposem d’un bon nombre de parcs on podreu observar els animals en el seu entorn. Us en destaquem dos:

• El Zoo del Pirineu, situat a prop de Port del Comte, és ideal si us agraden les aus. Ofereix moltíssimes activitats diferents que ajuden a conèixer-les i, fins i tot, poder tocar-les.
• El Molló Parc, en mig de la Vall de Camprodon, al Ripollès, ens ofereix un fabulós recorregut durant el qual trobarem ossos, guineus, cérvols, isards i fins i tot linxs, a més de moltes altres espècies autòctones.

Aquestes són, només, algunes propostes de tot el que ens ofereix el país, però si en voleu més, podeu consultar la web de Turisme de la Generalitat, on en trobareu de tota mena. I aneu preparant la maleta.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La Covid va paralitzar-ho tot, també els castellers, però aquest dijous de Sant Joan la Colla Vella i la Colla Jove dels Xiquets de Valls aixecaran uns pilars simbòlics a la plaça del Blat. Tot seguint un estricte protocol clínic que va permetre començar els assajos setmanes enrere.

Un estudi clínic impulsat per l’Ajuntament de Valls, el Pius Hospital, i l’ABS Valls Urbà-ICSa dona lloc a una prova pilot avalada per la Generalitat, on s’ha donat la llum verda perquè 100 castellers de les dues colles prenguin part en l’aixecament dels primers pilars el dijous 24 de juny.

Un retorn dels castells a la plaça que s’emmarca en la represa d’activitats tradicionals de festa major a Valls, i que serà una de les imatges més anhelades per un món casteller que s’ha hagut de reinventar per la manca d’activitat durant la pandèmia. 

Estricte protocol sanitari

Tots els castellers que participen en aquest acte estan sotmesos a un protocol sanitari que garanteix, entre altres mesures, que hauran passat un cribratge amb test d’antígens i utilitzaran mascareta FFP2 en tot moment. El mateix protocol que s’ha aplicat amb èxit a l’hora de fer els assajos previs que van començar el 4 de juny.

La plaça del Blat serà un espai perimetrat amb quatre punts d’accés controlats, i només hi podran accedir els castellers que participin en els pilars, així com altres membres de les dues colles que hi assistiran com a públic.

Un altre any atípic

Tot i que la millora de les dades epidemiològiques ha permès la relaxació d’algunes mesures restrictives i ens fa mirar el futur amb optimisme, també és evident que encara estem lluny de tornar a una normalitat que faci possible una temporada castellera com anys enrere.

En un context en què l’administració pública dona preferència a la recuperació de l’activitat econòmica, activitats culturals amateurs, especialment quan parlem de l’aixecament de castells, que per la seva pròpia naturalesa fan impossible la distància de seguretat, encara ho tenen més difícil a l’hora d’aconseguir no quedar-se a la cua de la desescalada de restriccions. 

Dit això, aquests castells simbòlics, representen si més no, el retorn de l’ambient casteller, tornar a la plaça, i poder gaudir d’una activitat de grup que potser no és essencial per l’economia del país, però de ben segur és necessària per a la nostra salut emocional.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Segur que tots l’hem vist i la sabem identificar. Potser no serem capaços de col·locar les franges en l’ordre correcte, ni dir exactament quins colors l’integren, però és inconfusible. El que no sap tothom és que no ha tingut sempre el mateix aspecte, us ho expliquem.

El dia de l’orgull LGTBI+ se celebra internacionalment el 28 de juny per commemorar els disturbis produïts al Pub Stonewall (Nova York) l’any 1969. Es considera que aquell dia es va iniciar la lluita del col·lectiu homosexual al plantar cara i manifestar-se contra la batuda policial efectuada al local.

Des d’aleshores, cada any es produeixen manifestacions, marxes i festes per celebrar l’aixecament d’una lluita que fins llavors no s’havien atrevit a dur a terme. I en tots aquests esdeveniments que anualment podem veure arreu del món hi ha una imatge, un símbol, que els uneix: la bandera de l’Arc de Sant Martí.

El naixement d’un símbol reivindicatiu

La idea de crear aquesta bandera va ser de l’activista Harvey Milk, el qual va demanar a l’artista Gilbert Baker que creés un emblema per la comunitat que fos reconeixible. D’aquesta manera van abandonar el triangle rosa que s’havia implantat en els camps de concentració nazi per marcar als homosexuals, i que fins aquell moment s’estava utilitzant com a símbol de reivindicació pel col·lectiu.

La celebració del bicentenari dels EUA i la cançó “Over the rainbow” són dues versions sobre què va inspirar la creació d’aquesta acolorida bandera, que originalment tenia 8 franges, i que va comptar amb 30 voluntaris per a tenyir i cosir les dues primeres que es van confeccionar. 

Es va exhibir per primer cop a San Francisco, el 25 de juny de 1978, i es va convertir en el símbol més important i popular de la comunitat gai quan l’ideòleg, Harvey Milk, fou assassinat al novembre d’aquell mateix any. Des d’aquell moment, la bandera de l’Arc de Sant Martí ha viscut diverses modificacions.

Què signifiquen els colors de la bandera?

Els 8 colors de la bandera original no es van triar per atzar, sinó que tenien un significat:

• ROSA: La diversitat sexual.
• VERMELL: La vida, la necessitat de viure l’homosexualitat en plenitud.
• TARONJA: La salut de cos i d’esperit, indicant que ser gai no és cap malaltia.
• GROC: La llum del sol i l’energia de la comunitat.
• VERD: La natura, mostrant la naturalitat de la condició homosexual.
• TURQUESA: La màgia i l’art que envolta el moviment.
• BLAU: La serenitat i l’harmonia.
• VIOLETA: L’esperit humà.

Arran de l’assassinat de Harvey Milk va augmentar la demanda de banderes, però les empreses i tallers que les fabricaven no comptaven amb tela suficient de color rosa, ja que no tenia gaire sortida, i això encaria la producció. De manera que es va decidir prescindir d’aquest color.

Amb el temps també va desaparèixer el color turquesa i hi ha diverses teories al respecte. Per una banda hi ha qui diu que la bandera es va començar a penjar en vertical a San Francisco, i es confonia amb els reflexos del màstil; altres diuen que el fet que hi hagués set colors feia perdre l’harmonia en ser un número imparell, però el que sembla ser el vertader motiu, ja que així ho va declarar el mateix Gilbert Baker, és el que redueix els costos de producció igual que havia passat amb el color rosa.

Posteriorment hi ha hagut algunes modificacions que han afegit colors intentant representar la diversitat de races, en honor de tots els morts que el VIH va provocar a la dècada dels 80, i fins i tot s’ha fet l’intent de tornar a les 8 franges originals. Són modificacions que no han acabat de trobar suport, de manera que el símbol LGTBI per excel·lència ha quedat definitivament representat en el disseny amb les 6 franges que tots hem vist i reconeixem.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Fins al 16 de maig, a Barcelona s’hi celebra la Setmana d’Arquitectura amb  un format híbrid presencial i virtual. Aprofita i gaudeix de les activitats que tenen programades, relacionades amb el món de l’arquitectura i la ciutat.

L’esdeveniment va començar l’any 2017 amb l’objectiu de reforçar el vincle entre arquitectura i ciutadania, fomentar l’intercanvi d’opinions i aportar mirades innovadores sobre l’univers arquitectònic i els seus escenaris del futur.

Aquest any, sí que és possible celebrar la cinquena edició de la setmana de l’arquitectura, el format en aquesta ocasió és híbrid combinarà tant en línia com presencial. 

Una de les principals novetats d’aquesta cinquena edició, és que s’estrena el Festival Internacional de cinema d’arquitectura de Barcelona, tindrà lloc de manera presencial als Cinemes Girona en línia a través de la plataforma Filmin. 

L’esdeveniment mostra de manera innovadora temes d’actualitat relacionats amb l’arquitectura com l’activisme urbà, la política, l’economia, el medi ambient, la diversitat cultural i social, l’accés a l’habitatge o la igualtat de drets entre les persones. 

Tota la programació la trobaràs aquí.

Activitats destacades que no et pots perdre:

• La Nova Bauhaus Europea és una iniciativa creativa i interdisciplinària que obre un espai de trobada per dissenyar futures maneres de viure i se situa a la cruïlla entre l’art, la cultura, la inclusió social, la ciència i la tecnologia. Pots veure la retransmissió aquí.
• Les Festes d’arquitectura, en aquesta edició s’han creat 10 festes per districtes de la ciutat, totes són presencials i obertes al públic, per descomptat respectant les mesures de seguretat sanitària, aquestes festes les trobaràs en els següents districtes:  Sants-Montjuïc, Eixample, Nou Barris, Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Ciutat Vella i les Corts.
• Arqu[in]flm, el tema d’aquesta edició és “Arquitectura i poder”. És una activitat presencial que tracta sobre les arquitectures representatives del poder dintre de l’àmbit polític, social, econòmic i cultural. On pots veure’l? A la Plaça Salvador Seguí, 1 a Barcelona. 
• Visites i Rutes, si vols descobrir els jardins verticals o l’hort de la Sagrada Família, no et perdis aquesta secció on trobareu propostes de visites i rutes guiades, més informació en aquest enllaç. I aquí trobaràs l’agenda d’activitats.

Tot això és possible gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Fundació Mies van der Rohe, en col·laboració amb Barcelona Building Construmat i Arquinfad.

Barcelona ens dona la possibilitat de gaudir d’aquesta setmana de l’arquitectura on sens dubte té un patrimoni d’indubtable valor. Aprofita i gaudeix fins al dia 16 de totes les activitats que tenen programades i relacionades amb el món de l’arquitectura i la ciutat. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Després de consultar unes quantes fonts, així com diverses pàgines web especialitzades sobre aquest tema, ens hem adonat que hi ha algunes sèries que sembla que generen unanimitat per la seva qualitat i/o també versemblança pel que fa al tractament de temes econòmics i empresarials. En concret, hi ha tres títols que són anomenats gairebé sempre, que passem a comentar.

Ens hem interessat per les sèries que són considerades com les millors a l’hora de tractar temes d’economia, empresa i finances:

1. Silicon Valley (2014). Creada per Mike Judge i produïda per HBO. Són 6 temporades en clau de comèdia, protagonitzades per cinc joves que creen una aplicació en aquest emblemàtic centre tecnològic dels Estats Units. Es tracta d’una aplicació de compressió de dades que utilitza un algoritme revolucionari, que acaba despertant enveges i intents de competència deslleial, amb utilització d’enginyeria inversa per tal de desprestigiar-los i fer-los perdre concursos, així com accés a possibles inversors. En aquesta ficció podem veure reflectida la dificultat d’emprendre en el món de les startups i en el món empresarial en general.
2. Billions (2016). Creada per Brian Koppelman, David Levien i Andrew Ross Sorkin. Produïda per Showtime Entertainment, s’ha emès per Movistar+. S’han gravat 5 temporades, i de moment s’ha suspès a causa de la Covid-19. La sèrie reflecteix la lluita pel poder entre el Fiscal General de Nova York i un magnat dedicat als fons d’inversió i gestor de fons de cobertura, el qual és supervivent de la crisi provocada per la caiguda de les Torres Bessones, i la posterior crisi immobiliària del 2008. És per aquest motiu que es creu intocable, fins que el Fiscal descobreix un possible delicte d’utilització d’informació privilegiada. En aquest punt comença la guerra entre la llei i la posició privilegiada que poden arribar a atorgar els diners, en la que veiem com es pot corrompre a qualsevol estament de la societat mitjançant suborns i tota mena d’estratègies.
3. House of lies (2012). Creada per Matthew Carnahan i produïda per Refugee Productions. Forma part del catàleg d’Amazon Prime, tot i que actualment apareix com a Títol No Disponible. Composta per 5 temporades, doten amb un punt de comèdia i una visió cínica el món de les consultories. Ficció protagonitzada per un consultor de gestió d’empreses, capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir informació i tot el que faci falta, als seus clients. I això inclou saltar-se la llei si ho considera necessari.
   
   Es tracta d’un retrat àcid i ple d’humor negre d’un negoci que consisteix bàsicament a especular amb estadístiques i projeccions econòmiques, per satisfer els interessos d’empresaris àvids de poder i diners, facilitant-los noves inversions per expandir els seus negocis. Després d’aquestes tres referències que, com ja hem indicat, són considerades de manera gairebé unànime, com les millors produccions en format sèrie, en trobem d’altres amb arguments no menys interessants.
4. House of Cards (2013). Creada per Beau Willimon i produïda per Netflix, Media Rights Capital, Panic Pictures i Trigger Street Productions. Compta amb 6 temporades, l’última de les quals va estar envoltada de polèmica per un escàndol sexual del seu protagonista, Kevin Spacey. Una dada que potser hi ha molta gent que desconeix és que es tracta d’una adaptació d’una novel·la homònima de Michael Dobbs, i que ja va ser portada a la pantalla per una minisèrie britànica, el 1990.Sèrie sobradament coneguda, pel gran èxit, d’espectadors i de premis, assolit al llarg de tot el temps d’emissió. Es tracta d’un drama polític clàssic en l’audiovisual estatunidenc, en el qual es reflecteix l’ambició desmesurada dels Underwood, el matrimoni protagonista, que els porta a dur a terme tota mena de moviments per afavorir els seus interessos. Com en altres sèries d’aquest tipus, es pot observar clarament la falta d’escrúpols de les elits polítiques, utilitzant la seva influència sobre els mitjans de comunicació o els poders econòmics, per tal d’aconseguir tot allò que es proposin, sense importar-los les conseqüències que les seves accions puguin provocar. Estem davant d’un retrat cruel dels llaços que uneixen la política, l’economia i la informació, i el submon que ho envolta i ho pot embrutar tot.
5. Halt and Catch Fire (2014). Creada per Chris Cantwell i produïda per AMC Studios, s’han rodat 4 temporades que actualment es poden veure a la plataforma Filmin. Tornem a una temàtica tecnològica, però amb una regressió a la dècada dels vuitanta, durant el naixement dels ordinadors personals i d’internet, com els entenem avui en dia, així com del creixement de les grans corporacions d’aquesta indústria, com són, IBM, Microsoft o Apple. Precisament, la coincidència temporal amb aquests gegants de la informàtica, genera enfrontaments amb els protagonistes, que intenten fer-se un lloc en la indústria amb la creació d’una comunitat de jocs en línia. Com en altres ocasions, es pot veure com l’ambició de triomfar pot erosionar els mateixos principis, entrant en la pugna pel poder i els diners.
6. Startup (2016). Creada per Ben Ketai i produïda per Sony Pictures Television. Actualment, s’emet a la plataforma Amazon Prime, i compta amb 3 temporades. De nou topem amb una protagonista que és una visionària en termes econòmics i tecnològics, però aquest cop ens ho envolten amb un submon relacionat amb la criminalitat i la corrupció dins de l’FBI. La desesperació per trobar finançament pel seu projecte de criptomoneda, porta la protagonista a acceptar diners amb un origen fosc i brut, arriscant-se a dures conseqüències, com que hi hagi màfies que acabin interessant-se pel control d’aquesta moneda virtual.

L’ordre no sempre és indiferent

En la nostra recerca per poder oferir-vos referències interessants, també ha aparegut en el nostre camí, una sèrie de temàtica econòmica, però completament diferent de la resta, tot i que no es tracta d’una ficció, sinó que es basa en testimonis reals. Es tracta d’Extreme cheapskates (Garrepes extrems).

En aquesta producció trobem, el que podríem anomenar, un altre nivell en l’estalvi domèstic, ja que les persones protagonistes ens ensenyen com gastar menys amb accions poc convencionals. Estem parlant de buscar menjar en els contenidors de restaurants de Manhattan, tirar la cadena un sol cop a la setmana per estalviar aigua, reciclar el fil dental i aprofitar el cafè molt fins a tres vegades, o fins i tot fer les joguines pels nens a partir dels animals morts que trobes a la carretera. Aquesta sèrie ha estat creada i produïda per la cadena estatunidenca TLC, i actualment es troba a Youtube.

Esperem que tots aquests exemples de joc brut, ambicions i traïcions que hem anat veient a la televisió, vagin canviant perquè el model bancari i econòmic de la societat també es va modificant. Això voldrà dir que anem cap a una societat més justa i esperem que igualitària.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

A 11Onze ens agrada alinear-nos amb la bona feina aconseguida amb esforç. Enguany som patrocinadors de l’edició dels Premis Vinari 2021, i n’estem molt orgullosos.

Catalunya és terra de vins. Els romans, la gastronomia, els turistes, el mar mediterrani, i els diferents tipus de sòl i microclimes ho han fet possible. Les excel·lents denominacions d’origen escampades pel territori ho avalen. Però les persones que treballen al sector, que en són moltes, ho fan palpable en el dia a dia. Són els cellers i la força de la seva gent, els qui mantenen viva la llavor. Els premis Vinari van d’això, de fer-los més visibles, i explicar-ho en forma de premis per tots aquells que els agrada el bon vi i tot el que comporta. No estan sent uns anys fàcils. La poca cura que s’ha tingut del medi ambient en les darreres dècades, i aquest últim any amb la situació de pandèmia, han posat les coses difícils pel món dels vins i, per desgràcia, per a moltes persones vinculades al mateix. El món vitivinícola està sent molt castigat, no ens enganyem. La restauració, les exportacions, el turisme, són perjudicats directes dels estralls que està fent la Covid-19. 

Però Catalunya també és terra d’esforç i enginy. El canvi climàtic ja ens ha avisat de moltes maneres que cal treballar de forma sostenible, i el vi català ja fa anys que cerca camins per fer-ho: des de escollir models d’agricultura sostenible, de respecte a la biodiversitat, opcions que millorin la reducció de residus, reducció de petjada hídrica i les emissions de CO2… I més recentment, s’han incorporat elements com l’ecodisseny o la comunicació que faciliten aquesta tasca. La investigació i la innovació en aquest sector no para, i un dels secrets és fer-ho plegats. Els cellers fa molt de temps que ho saben, i estan posant tot l’esforç en benefici de la qualitat dels vins i de la sostenibilitat del planeta.

De fet, en la recent pandèmia el sector tampoc ha defallit. A poc a poc s’ha anat reinventant per poder donar resposta a la situació. Potser un canvi que hauria estat més gradual i lent s’ha accelerat. Les noves tecnologies i els nous serveis han aterrat per quedar-se. La comunicació més directe amb el client és un bon pas. La venda mitjançant la web o el comerç electrònic també. La incorporació de l’enoturisme dins l’estructura dels cellers que no ho feien, o les noves fórmules de visita en altres casos, són una magnífica eina. Nous estils mai usats com la promoció o oferir més valor afegit al món del vi, també han ajudat. Però una de les coses més boniques que han succeït aquest any és el retorn, que mai oblidat, del comerç de proximitat. Són molts els que han descobert en la zona on viuen o treballen els seus comerços, els seus restaurants, els petits elaboradors, rutes i camins retrobats, i per tant, també els seus vins. És per tot això que cal donar les gràcies, i mostrar-nos agraïts a tots aquells amants del vi que aposten pels nostres vins. Que sense dubtar-ho, amb la situació viscuda, han cercat la manera de consumir vins catalans. A casa seva, a les botigues de barri, als comerços de poble, trucant al celler, amb el grup bombolla als restaurants, o a casa, amb la barqueta vora el mar, o sopant mirant una sèrie. Sigui com sigui la manera com ho hagin fet, gràcies. Mil gràcies.      

Vinari, els premis dels vins catalans edició 2021, vol ser un reconeixement i un altaveu per aquesta bona feina que s’està fent. Els premis són un reforç positiu, i si ens basem què vol dir reforç positiu, veuríem que la seva definició fa referència a “un estímul que fa que augmenti la probabilitat que es repeteixi quelcom en el futur”. Això és el que ens agradaria. Seguir treballant i fer valdre els vins que es fan a Catalunya, cada vegada més i arreu.  Enguany és la novena edició i aquí posem per escrit els objectius dels premis, que subscribim tots i cadascun d’ells: 

• Promocionar i potenciar els vins de qualitat a Catalunya, fomentar-ne el coneixement i la difusió com a producte de proximitat i estimular-ne el consum responsable. 
•  Oferir a les empreses comercialitzadores i elaboradores de vins l’oportunitat de ser avaluades per un panell de tastadors professionals del sector del vi.
• Divulga entre els consumidors -especialment catalans- la cultura, el territori i les característiques dels vins catalans.

Aquest mes d’Abril s’han obert les inscripcions fins al dia 23 per arribar les mostres que vulguin participar.  

Hi participaran vins amb DOQ Priorat, vins amb DO Tarragonna, vins DO Terra Ata, vins amb DO Pla de Bages, vins amb DO Penedès, vins amb DO Montsant, vins amb DO Emporda, vins amb DO Costers de Segre, vins en DO Conca de Barberà, vins amb DO Cava, vins Escumosos Corpinnat, vins amb DO Alella, vins amb DO Catalunya, 

A tots ells molta sort, i ja ho deien els avis: com que no vull xerrar més que el vi, ho deixo aquí.

Hi ha dues realitats que donen sentit a l’enunciat. D’una banda, la demanda de l’esport organitzat per trobar patrocini esportiu i de qualitat. De l’altra, una crisi econòmica que ve de lluny i que s’ha agreujat amb l’arribada de la pandèmia.

És precisament aquest poder de l’esport al qual feia referència Mandela el que ha portat la societat a organitzar la seva pràctica per fer-la assequible a tothom. Des dels governs fins a les entitats més petites. I és aquest poder també, el factor que atrau les empreses a vincular-hi les seves marques. Ara bé, també és igualment cert, que la crisi mundial que ha provocat la pandèmia ha restat temporalment poder a l’esport i ha obligat a un replantejament de l’interès i la forma de vinculació de les empreses amb l’esport. 

Si definim el patrocini esportiu en clau tècnica, direm que ens referim a dotacions econòmiques, o de serveis personalitzats, com poden ser material publicitari o tècnic, o bé recursos humans, que fa la part patrocinadora, generalment una empresa, a canvi de drets sobre l’ús d’imatge o sobre determinats serveis que pugui oferir l’esportista o l’entitat esportiva. És una  forma excel·lent, per a una marca, per poder entrar en contacte amb els consumidors potencials, gràcies a la visibilitat i al ressò públic que té aquell esportista o activitat esportiva.

Però si volem explicar el patrocini com a concepte, i en busquem les causes, haurem de remetre’ns de nou a les paraules d’en Mandela, a la força que té l’esport per unir les persones com poques coses més fan. D’inspirar. I de parlar el mateix idioma.

Des del primer acord de patrocini esportiu entre la marca Slazenger i els organitzadors del torneig de Wimbledon l’any 1902, que es manté viu i renovat encara,  han passat més de cent anys d’aprenentatge.

El patrocini esportiu ja no és mecenatge. De la mateixa manera que l’alta competició esportiva té ben poc a veure, des de fa temps, amb l’esport idealitzat on l’important era participar. L’esport, o millor dit, l’esport organitzat, que també és cultura i com tota ella inspira i forma, demanda, avui encara més, la necessitat de poder rebre un suport econòmic per al qual ja fa temps que es va veure que no n’hi ha prou amb els mecenes i actualment, també sembla evident que tampoc o amb prou feines n’hi ha prou amb els patrocinis.

El mecenatge no desapareix, però l’augment exponencial del nombre de practicants de l’esport organitzat, d’equips, de clubs, de federacions i de reptes de tota mena, ha superat amb escreix les seves possibilitats. I tampoc els que provenen del diner públic, molt orientat al foment de l’esport per a tothom i no competitiu, així com, contradictòriament per a alguna gent, a promocionar l’esport en el nivell de màxima competició entre seleccions, a la recerca de rendibilitat política i afirmació nacional.

En ple segle XXI, esportistes i empreses volen anar sempre més lluny, en exigència i en transcendència. I l’exigència demana preparació, i temps, i més temps, i aquesta dedicació demana compensacions en un món on el temps és or i on ningú no viu exclusivament dedicat a una sola activitat, ja sigui de feina o de lleure. D’altra banda, la transcendència exigeix un compromís que haurà d’anar lligat a alguna cosa més que l’interès comercial.

Actualment, l’experiència en els patrocinis, mostra que hi ha fils conductors, més enllà de l’interès monetari o comercial. Es tracta de la passió, de la implicació, fins i tot emocional,  en el projecte de l’altre. Empreses atretes per aquell esport o esportista, o pels seus valors de forma autèntica, i que necessiten als esportistes, equips, clubs o seleccions perquè, al seu torn, facin seus els productes i valors de l’empresa. 

És per aquesta idea senzilla, la de la implicació amb el sentiment veritable i autèntic, per les dues bandes, que sovint es parla del win-win, un anglicisme molt estès per dir allò tan propi del “que hi guanyi tothom”. I és que fins i tot en una final esportiva, el perdedor pot haver guanyat també. Pel sol fet d’haver-la jugat, per l’impuls i la progressió que ha significat, per l’estil de joc, pel seu joc net o per haver superat una adversitat extrema durant el joc o durant el camí per arribar a la final. Tots els exemples que trobarem ens serviran, al final, per adonar-nos que quan es tracta d’esport, trobar el win-win és, a priori, força senzill. 

I és en aquesta idea on es reformula permanentment el patrocini esportiu. En la idea que hi guanyi tothom.

Però la pandèmia i les seves conseqüències estan forçant a un nou replantejament. El gran patrocini esportiu està en qüestió. I és fruit d’aquest moment que, entre altres empreses, els nous bancs que s’albiren, enfront de l’enfonsament anunciat de la banca tradicional, estan cridats a participar també del patrocini esportiu. 

Un banc té per clients tant empreses com persones, i per tant, un banc també té per clients patrocinadors i esportistes. Un banc, doncs, si té la voluntat de fer-ho possible, té els contactes i pot mediar per ajudar al patrocini esportiu, o per dur-lo a terme directament o de forma combinada entre els dos models. 

La nova situació creada arran de la pandèmia, tot diferenciant-ne les dues fases més importants, la que va cancel·lar tota l’activitat esportiva al 100% i l’actual, on les competicions han tornat, però amb restriccions que són més notables especialment en les d’àmbit internacional, ha portat el patrocini esportiu a replantejar-se definitivament.

Segons un estudi de Nielsen Sports, una de les majors empreses del món especialitzades en l’anàlisi de dades orientades al patrocini esportiu, les marques i els anunciants, es mostra que només a Europa es gasten 35.000 milions de dòlars a l’any en patrocini esportiu. Segons el mateix estudi, la crisi de la Covid-19 ha accelerat, més que mai, la importància per part de les empreses d’oferir la màxima eficiència amb inversions reduïdes, així com de mesurar l’impacte i l’eficàcia d’aquestes.

L’estudi, realitzat a Alemanya, va revelar, entre altres coses, que el 69% dels enquestats considera que un rescat financer a un club esportiu milloraria la imatge i la simpatia cap al patrocinador. Arran d’aquest estudi, alguns experts coincideixen a afirmar que aquesta crisi pot ser una gran ocasió per als patrocinadors per a identificar noves oportunitats de negoci i exercir un paper íntegre en la vida dels consumidors en el futur pròxim. El compromís per part del patrocinador en temps de crisi pot augmentar la notorietat de la seva marca de forma molt positiva.

És a partir d’això també que es pot pronosticar que, atès que els nous bancs deuen el seu naixement al fet de conjugar eficiència i rendiment amb inversions reduïdes; en la mesura que sàpiguen mesurar bé l’eficàcia i l’impacte de les seves estratègies, poden convertir-se en l’aliat perfecte del patrocini esportiu fet a mida. 

Els nous bancs, amb costos reduïts respecte als tradicionals, troben en l’esport, sense dubtes, el seu soci necessari. La visibilitat i la transversalitat de l’esport són la seva aproximació més real a les persones i, amb poc més que l’obertura de comptes de clients particulars, i la fidelització d’aquests, el rendiment del patrocini queda justificat. I per acabar-ho de facilitar, proporcionar aquest retorn està a l’abast de la major part d’organitzadors d’activitats esportives necessitades de patrocini, especialment aquelles d’escala reduïda, dirigides de forma molt altruista i amb l’objectiu més autèntic que proposava Mandela.  És a dir, les més directament vinculades a persones concretes, a persones properes, a persones dels entorns locals. Aquells entorns on precisament la nova banca ha centrat el seu interès en créixer.

En conclusió, la nova banca apunta a ser la banca de proximitat a qui poden recórrer les persones i entitats esportives locals per a major benefici de totes les parts i aconseguir el tant preuat “que hi guanyi tothom”.

El 8 d’abril del 2021 s’ha publicat el nou llibre del periodista terrassenc Salvador Cot (Terrassa, 1965), amb el títol, “L’Independentisme en deu victòries”, i amb el subtítol “que tu vas fer possible”. Un relat que no deixa indiferent a ningú, es pensi com es pensi, i es tingui l’opció política que es tingui. De fet el subtítol, que tu vas fer possible, és més aclaridor que el mateix títol; per això, en realitat, les victòries que en Cot enumera, poden ser considerades de tots els catalans, almenys algunes de les que s’exposen.

En Salvador Cot, tot i ser de professió periodista, es va llicenciar en Història, i és aquesta formació la que li dona la perspectiva necessària per poder construir un relat al llarg del temps, que sempre ajuda a comprendre el present, on ens trobem, per veure què fer per canviar-lo, en cas que no ens agradi. Se li atribueix a Einstein el raonament que explica que si vols canviar els resultats d’un determinat procés, seria intel·ligent no fer sempre el mateix. Això vindria a ser el mateix que entendre que cal aprendre dels errors per no repetir-los. Fàcil de dir, no sempre fàcil de fer. Però en la perspectiva històrica, i segons en Cot, els catalans tampoc portem tant de temps intentant la independència, i segons ell, en una o màxim dues generacions es pot aconseguir l’objectiu. Segons el relat que ofereix en Cot, els mots independentista i optimista es van casar fa molt de temps i no sembla que vulguin el divorci. De fet, aquest matrimoni, independista i optimista, va celebrant anys al llarg de les pàgines que detallen les deu victòries que proposa l’autor, i sembla que la seva convivència no deixa de donar alegries.

Victòries i reculades

Llegint amb atenció les deu victòries que proposa l’autor, no se’ns escapa que alguns catalans més crítics podrien objectar que no totes són victòries, que algunes, de fet, són més aviat reculades. I és per aquest fet, que el seu relat sembla decantat cap al possibilisme, o com ell mateix comenta, un relat de “contra propaganda” per part de l’independentisme, que val a dir-ho, encara no ha assolit la independència, objectiu final que persegueix. Però precisament, i mirant tot allò que s’ha fet, posant-ho en valor, atresorant el què ell anomena victòries, ajuda a contrarestar el missatge que es rep per part de qui no vol la independència; el de “no és possible” o, fins i tot, el fet de titllar als qui la volen, de naïfs. Però cal entendre, i ell ho entén així, que voler la independència no és tant naïf, com ho seria voler-la sense acceptar els costos que representa. 

Així, repassant les seves victòries, hom es pot adonar que totes presenten certs trets comuns; són victòries de les persones i dels seus anhels. Són victòries atribuïbles a la força de la intel·ligència col·lectiva, aquella que fa que les persones juntes aconsegueixin resultats que de manera individual no serien possibles. Potser no estarem d’acord, en llegir el llibre, en la tria de les victòries, doncs algunes, ho són de manera més contundent que no pas altres, que es troben més agafades pels pèls. La tria és personal d’en Cot, clarament, un optimista declarat, casat amb la independència des de ben jove.

Mirant doncs els capítols, el referèndum de l’1 d’octubre semblaria una victòria contundent, d’aquesta intel·ligència col·lectiva que dèiem. Una victòria que inclou tot el procés fins arribar a fer possible la votació d’una part molt important dels catalans, en tot el territori i de manera descentralitzada. I amb la violència en contra, només de part del sistema policial, i de manera injustificada. Mentre el capítol de les eleccions del 21 de Desembre del 2017, poden ser més aviat una imposició del sistema, i no pas cap avenç cap a la independència. De fet, aquesta victòria que fa referència a les eleccions del 21D, vistes des de l’òptica independentista i recordant aquell moment, no era tant obvi que tothom ho visqués com una victòria, sinó més aviat com un acotar el cap i salvar els mobles de l’autonomia minvada. Així doncs, i resumint molt, es va triar votar l’1 d’octubre i no pas el 21 de desembre. L’1 d’octubre és un acte d’apoderament ciutadà mentre que el 21 de desembre sembla més un acte d’acceptació que tot segueix igual. Però en Cot, amb el to optimista present en tot el seu relat, exposa que el 21D dóna un resultat que referenda el què volen els catalans, per tant, en termes de resultat, consolida l’independentisme, que no recula ni desapareix, senzillament no té el poder per executar el què vol, tot i ser majoritari.

Els símbols de les victòries dels catalans

Les victòries que s’enumeren tenen símbols comuns, el més important, l’urna, que en cada capítol es va omplint de vots. L’urna, com element on cadascú escull, pilar de la democràcia, i sempre present en la cultura catalana. La llibertat, donar opcions i escollir. Totes les victòries tenen alguna relació amb les urnes i els vots dels catalans. Per aquest motiu al llarg de les 10 victòries, en Cot proposa depositar vots a les urnes de l’independentisme. De fet, així es mostra en les il·lustracions que acompanyen el text, realitzades per un dels dibuixants emblemàtics de l’independentisme, en @bicman.cat. Les il·lustracions, de gran qualitat, comencen per unes urnes buides, i acaben per unes urnes plenes de vots. A més a més cada victòria disposa de la seva pròpia il·lustració a l’inici del capítol.

I també existeix un símbol, que va apareixent de manera irregular al llarg del relat, però que encapçala la primera victòria (consulta d’Arenys) i és el protagonista absolut en la desena victòria, i és l’apoderament ciutadà. Podríem dir que la independència comença i acaba en la gent. I les eines que calen per a l’apoderament s’han de construir de manera discreta, metòdica, professional i sense descans. De fet en la pàgina 100 es fa menció a l’apoderament financer, i es parla d’11Onze, i la seva proposta de banca comunitària. Aquest optimisme basat en els fets, sí que el compartim totalment amb l’autor.

No volem desvetllar més victòries, deixant que sigui el lector qui les llegeixi en primera persona, i així que es pugui formar la seva pròpia opinió, interactuant amb l’autor, en aquest diàleg simbòlic que segur que es produirà, doncs el llibre no deixa ningú indiferent.