11Onze Check: la banca es queixa. Té raó?

El 21 de juny de 2020 el Consell Europeu va aprovar un paquet d’estímul econòmic conegut com el fons europeu de recuperació o Next Generation EU (NGEU), amb l’objectiu de reactivar l’economia dels estats membres afectats per la pandèmia de Covid-19. Els bancs denuncien el fet que no jugaran el mateix paper que van tenir amb l’ICO durant la pandèmia, però estan prou fonamentades les seves queixes? Contrastem la informació.

 

Fa sis mesos que el govern espanyol i els bancs van iniciar contactes formals per explorar les vies de col·laboració i concretar el paper que tindran les institucions financeres en el repartiment del fons europeu. Les negociacions segueixen el seu curs, tanmateix d’uns dies ençà s’està evidenciant que el rol dels bancs en la canalització d’aquest fons serà diferent de la que van desenvolupar amb els crèdits ICO durant la pandèmia, ja que en aquest cas l’Estat disposa dels diners. L’ICO és un banc públic amb la funció de distribuir crèdits per estimular l’economia i depèn dels fons que li aporti el govern espanyol. Durant la pandèmia no tenia liquiditat i la banca privada va ser la que va aportar els diners dels crèdits ICO, convertint-se en conseqüència, en un negoci per al sector. Ara, sembla que el govern espanyol no necessita la banca privada perquè disposa dels 140.000 milions que venen directament d’Europa.

El crit al cel dels bancs no s’ha fet esperar, i sembla que s’han posat tots d’acord per difondre i donar a conèixer els seus greuges. Una extensa ofensiva mediàtica que avui analitzem fixant-nos en un article publicat per Economía Digital, “Enfado de la gran banca por su exclusión de los fondos europeos”, però que serveix d’exemple de com molts mitjans han abordat el tema. Està esbiaixada aquesta informació? Sí, segons el Mètode del Biaix d’11Onze Check, té un biaix del 70%. Ho analitzem.

FONTS

Només sentim la veu de la banca. Per contraposar-ho només hi ha una font no identificada del govern espanyol. De totes les dades que es donen no hi ha cap referència. No es pot traçar d’on surten aquestes dades.

 

ENDOGÀMIA  

No hi ha cap representant de l’ICO, ni del ministeri d’economia, ni cap veu alternativa a la visió de la banca tradicional. Només llegim l’opinió dels representants dels bancs. A més, es donen per bones afirmacions de la banca sense contrastar. Per exemple: “La presidenta del Banco Santander, Ana Botín, recordaba esta semana que los bancos han tenido un papel importante en la pandemia protegiendo a las empresas y ahora necesitan reforzar la colaboración público-privada para hacer lo mismo con los fondos de recuperación”. Si sabem que, segons l’INE, en nou mesos de pandèmia van tancar 207.000 empreses… estem segurs que com diu Botín els bancs han protegit les empreses? 

 

BOIRA

La informació és boirosa perquè els banquers semblen enfadats, però, al mateix temps, asseguren que l’arribada dels fons provocarà una pujada de la facturació del 10%. Tampoc queden clars els mecanismes que està proposant la banca per participar del Fons Next Generation i, pel que sembla, estan centrades a acompanyar el client. En realitat, això no obstant, podria ser una maniobra per fer que els fons públics vagin a parar a comptes dels seus clients (i no d’altres entitats) per tal de poder comptar amb aquests fons.

 

INTENCIÓ 

No estem parlant d’una notícia en solitari sinó d’un recull d’articles en el mateix mitjà, alguns enllaçats, que recullen una mateixa retòrica clarament dirigida a desacreditar la gestió del Govern, i a difondre la visió de la banca: 1, 2, 3. Per tant, podem deduir que hi ha una intenció d’establir el relat segons el qual la banca ha de participar sí o sí dels fons públics.

 

CONTEXT 

La informació està simplificada i hi manquen elements clau. Per exemple, no s’explica que la funció de l’ICO és, específicament, donar crèdits per estimular l’economia. Sembla que no pugui funcionar sense la banca privada i no és cert. Tampoc se’ns detalla com s’han canalitzat aquestes ajudes en altres països. I per últim, hi ha una part de context que s’omet i que és crucial: la banca ja ha recuperat els nivells de benefici prepandèmia gràcies al tancament d’oficines i els acomiadaments massius. 9.000 milions nets des de l’inici de la pandèmia. Això, sumat al fet que el preu del diner es troba en mínims històrics elimina qualsevol trava per als bancs a l’hora de concedir crèdits i estimular l’economia. Què els ho impedeix? Per a què necessiten els Fons Next Generation?

 

MOTIU COMERCIAL

L’article parla del bon rol que va tenir la banca en la canalització dels fons ICO i del paper que pot jugar en el fons Next Generation, però no fa menció dels beneficis obtinguts pel sector financer amb la gestió de l’ICO, ni de les pràctiques abusives que es van destapar durant la seva gestió. Així com tampoc es mencionen els interessos comercials que hi ha darrere aquest afany de jugar un paper clau en el repartiment d’aquests nous recursos. La idea de fons és jugar un paper d’intermediari. Arriben els diners d’Europa (per tant no els ha de mobilitzar la banca) així i tot, els canalitza la banca privada. Per què hauria de ser així? Quin sentit té?

 

VOLUNTAT DE SERVEI

L’interès públic no està gens representat. Mentre que es parla extensivament de com la banca i els fons d’inversió privats són claus en l’assessorament a empreses i distribució d’aquest fons, no es donen alternatives públiques, que hi són, a l’hora de canalitzar aquestes ajudes. L’article no té en cap cas en compte el punt de vista del consumidor. Li interessa al ciutadà normal que els crèdits ICO els gestioni gran banca privada espanyola?

Per això, concloem que aquesta informació està esbiaixada en un 70% i mostra una visió parcial de la gestió dels Fons Next Generation. Si voleu conèixer el Mètode del Biaix, que hem seguit per contrastar aquesta informació, el trobareu aquí. Si voleu enviar-nos una informació econòmica per verificar, podeu fer-ho escrivint-nos a [email protected]

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Bancs tradicionals: felicitats!

3min lectura

El 4 de desembre se celebra el Dia Internacional dels Bancs

Cultura

Formació, la vacuna contra la desinformació

4min lectura

Tots n’hem sigut víctimes i, fins i tot, hi contribuïm sense adonar

11Check

11Onze Check

4min lectura

Una de les nostres funcions principals és donar als nostres membres les eines per conèixer



Una dècada després del rescat bancari a Espanya les esperances de recuperar els milers de milions que es van injectar als bancs es van esvaint. Només s’han recuperat uns 6.000 milions dels 62.754 milions injectats per l’Estat Espanyol a un sector financer que s’ha transformat dràsticament. L’article publicat per “El Español” ens fa balanç dels canvis que hi ha hagut a la banca, i des d’11Onze Check analitzem la notícia amb el Mètode del Biaix.

 

Els greus problemes de liquiditat i la insolvència de les entitats bancàries van provocar que l’estructuració del sector bancari espanyol fos inevitable, però per a llavors Espanya ja estava pagant primes de risc insostenibles. Així doncs, el 19 de juny de 2012, el govern espanyol demanava, o els seus socis Europeus el forçaven a demanar, una línia de crèdit a la Unió Europea (UE) de 100.000 milions d’euros.

En última instància, el diner utilitzat per un rescat fet a mida per els bancs va ser de 41.333 milions d’euros, evitant el col·lapse del sistema financer espanyol. Fins ara, l’Estat, o més ben dit, el contribuent espanyol, ha retornat 17.612 milions d’euros al Mecanisme d’Estabilitat (MEDE), quedant pendent el retorn de la resta del préstec sol·licitat i els seus interessos d’aquí al 2025.

 

Diners públics a fons perdut

No obstant això, tot i obtenint beneficis rècord, la banca espanyola s’ha mostrat més que reticent a retornar els diners d’un rescat públic que finalment va pujar a 62.754 milions d’euros, dels quals només s’ha recuperat entorn de 6.000 milions d’euros a través d’amortitzacions i vendes d’entitats. Diners que són dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat que han pagat els seus impostos.

El cost social d’aquest rescat a un sistema bancari que continua desnonant a milers de persones a l’any, que no perdona un retard en el pagament d’una mensualitat de la hipoteca, que ha tancat milers de caixers i oficines bancàries fomentant l’exclusió financera de gran part de la població, és només una de les conseqüències d’un rescat que es va fer a mida de la banca, i a càrrec de la població que ha acabat pagant els plats trencats.

És per aquests motius que sorprèn que l’article publicat per “El Español” ens digui que s’ha fet tot el possible per evitar les pèrdues de diners públics, que no s’ha perdut la funció social de la banca, i que ens presenti els bancs com la punta de llança de la solució a la crisi econòmica que estem patint, especialment quan Espanya haurà de tornar a ser rescatada per Europa. A 11Onze Check tenim en compte tots aquests factors i arribem a la conclusió que aquesta notícia té un biaix d’un 40%.

INTENCIÓ

Podem deduir que hi ha una intenció d’establir el relat segons el qual la banca privada ha de participar sí o sí dels fons públics, però se la pot exonerar quan aquests mateixos fons públics no són retornats, atesa la seva qualitat de ser indispensable per l’estabilitat econòmica del país. Comentaris com “la banca, esta vez, no ha sido el problema, sino la solución”, obvien el fet que precisament, arran de la crisi sanitària, la banca ni tan sols ha estat necessària per fer d’intermediaria en les ajudes que han vingut d’Europa. 

 

CONTEXT

Tot i que es contextualitza la informació fent una prèvia del rescat bancari i dels diners que queden per retornar, costa d’entendre com es pot presentar a la banca com a solució als nostres problemes financers quan hi ha més de 50.000 milions que no ha tornat i que possiblement no tornaran mai a les arques públiques.

 

BOIRA

L’article es boiròs perquè part de la informació que es presenta no se sosté en cap evidència. Per exemple quan es parla de que s’ha mantingut l’obra social de la banca, sense tenir en compte que les inversions en obres socials han caigut un 60% en deu anys, i els beneficiaris en un 75%. Dit d’altra manera, l’obra sociocultural de les antigues caixes no ha tingut cap rescat.

 

VOLUNTAT DE SERVEI

Normalitza una situació que és clarament contrària a l’interès públic com un fet consumat que hem d’acceptar i mirar endavant. No es parla d’escenaris alternatius existents a altres països del nostre entorn on els bancs sí que han tornat gran part dels diners del rescat. Tampoc es fa menció de com una banca pública pot ser una alternativa al sistema actual que s’ha mostrat totalment inadequat per vetllar pels interessos financers de la població, especialment tenint en compte la incongruència ètica que suposa que entitats financeres amb rècords de beneficis no retornin diners públics que s’han fet servir per rescatar-les.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Check

La banca es queixa. Té raó?

6min lectura

El 21 de juny de 2020 el Consell Europeu va aprovar un paquet

11Check

Bancs rescatats que escuren l’Estat

6min lectura

Les polítiques monetàries del Banc Central Europeu mantenen

11Check

Tisorada de sucursals bancàries

6min lectura

El draconià tancament d’oficines bancàries per part de la banca



Des del fallit intent de fusió entre el Banco Sabadell i el BBVA, que pretenia reduir despeses per fer front al daltabaix borsari dels últims anys, els dos bancs estan competint per justificar la decisió de continuar en solitari amb un relat que sembla tret d’una obra de literatura fantàstica. Una estratègia de màrqueting perfectament legítima, però que en cap cas justifica que els mitjans d’informació repeteixin la mateixa propaganda sense cap mena de filtre. Analitzem la notícia publicada per ‘La Razón’ amb el Mètode del Biaix.

 

La venda de la filial que el BBVA tenia als Estats Units va aportar al banc 9.600 milions de capital. Aquesta infusió de liquiditat, en un moment de baix rendiment de la capitalització del mercat durant el qual era molt difícil l’ampliació de capital, va revifar la possibilitat d’una fusió entre les dues entitats que finalment s’ha posposat indefinidament.

Això no obstant, la tendència cap a una consolidació bancària en forma d’oligopoli, o fins i tot de duopoli, per part de la banca tradicional espanyola sembla inevitable. L’esclat de la bombolla immobiliària del 2008 va ser la punta de llança d’una cadena de crisis, principalment causades per la desregulació del sistema financer, que han anat colpejant els bancs sistèmics, i que ha acabat pagant el contribuent, que, per altra banda, també és la part més perjudicada en aquest procés de consolidació.

Així mateix, les noves tecnologies han fet possible l’entrada amb força de les fintech al món financer, fins ara dominat per la banca tradicional, erosionant encara més la seva quota de mercat, especialment per part de les noves generacions. El resultat és que aquestes entitats estan sotmeses a una pressió asfixiant en preus, tant en crèdits com en plataformes de pagament, així com en captació de dipòsits. Un escenari que juntament amb la fuga de clients cansats de les comissions abusives es pot compensar a curt termini amb retallades de personal i el tancament massiu d’oficines i caixers. 

En aquest context, i davant la necessitat de tranquil·litzar els inversors, s’entenen les declaracions de César González Bueno, conseller delegat del Banco Sabadell, assegurant que la bona evolució de l’entitat dona la raó a la decisió seguir en solitari. Tanmateix, les dades no sempre són positives, amb caigudes en la producció hipotecària respecte al primer trimestre del 2021 i en les comissions per utilització de les targetes, així com en la davallada de la quota de mercat, que ha perdut fins a 14 punts bàsics.

A 11Onze Check tenim en compte tots aquests factors a l’hora d’analitzar com l’article de ‘La Razón’ presenta la informació sobre els resultats positius del Banco Sabadell, i arribem a la conclusió que té un biaix d’un 60%.

FONTS

L’article es limita a publicar la informació donada pel Banco Sabadell, suposadament a la nota de premsa. Tanmateix, les xifres publicades es presenten sense la font d’on surt la informació i sense cap referència. També es publiquen les declaracions de César González Bueno, CEO, i de Leopoldo Alvear, director financer, és a dir, només sentim la veu de la banca.  

 

ENDOGÀMIA

No hi ha cap veu alternativa al comunicat oficial del Banco Sabadell. A més, es donen per bones afirmacions de la banca sense contrastar les dades, que no sempre són bones. Així com tampoc s’ofereix cap mena de context amb els problemes que té l’entitat en millorar la rendibilitat, tot i que és el banc que ha acomiadat a més persones en proporció a la seva plantilla.

 

INTENCIÓ

Malgrat que l’article és clarament un infocomercial disfressat de notícia que s’ha repetit a diversos mitjans afins a la banca, no està de més qüestionar els motius que hi ha darrere la necessitat d’aquestes notícies positives. S’intenta calmar als inversors preocupats pels tancaments de comptes massius o per la baixa rendibilitat? Estan intentant tapar la fragilitat del Banco Sabadell?

 

MOTIU COMERCIAL

La vinculació del Banco Sabadell amb el Grupo Planeta, propietari de ‘La Razón’, no és cap secret. Existeix, per tant, un clar conflicte d’interessos que explicaria per què el diari sembla partícip d’una campanya mediàtica del Banco Sabadell amb la intenció de donar una imatge positiva de l’entitat bancària.

 

BOIRA

La informació és boirosa perquè l’article parla dels bons resultats de la gestió comercial que ha fet el Banco Sabadell en un format de notícia, quan realment no es tracta ni d’una notícia, ni de tan bona feina quan realment s’analitzen les dades oficials.

 

VOLUNTAT DE SERVEI

No hi ha cap dubte que l’article no està pensat per servir l’interès públic, sinó per fer de megàfon del relat de l’entitat bancària i, per tant, servir als seus interessos.

Si voleu conèixer el Mètode del Biaix que hem seguit per contrastar aquesta informació, el trobareu aquí. Si voleu enviar-nos una informació econòmica per verificar, podeu fer-ho escrivint-nos a [email protected]

 

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Check

La banca es queixa. Té raó?

6min lectura

El 21 de juny de 2020 el Consell Europeu va aprovar un paquet

11Check

La suposada inclusió de CaixaBank

5min lectura

La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia

11Check

Reposar caixers amb diners públics?

5min lectura

La Diputació de Barcelona ha anunciat que, per tal de frenar



La Diputació de Barcelona ha anunciat que, per tal de frenar l’exclusió financera de les zones rurals, causada pel tancament massiu d’oficines bancàries, licitarà un servei a la banca perquè instal·li caixers automàtics als municipis de menys de 5.000 habitants. A 11Onze Check analitzem la notícia publicada per ‘Nació Digital’ amb el Mètode del Biaix, i ens preguntem si és ètic pagar amb diners públics una licitació que donarà encara més beneficis als bancs per reposar els caixers que han suprimit.

 

L’inexorable tancament d’oficines bancàries per part de la banca espanyola està perfilant un nou escenari on els caixers automàtics es troben en un procés d’extinció. Els nuclis urbans, però especialment les zones rurals, veuen amb impotència com la clausura de sucursals i la pèrdua de serveis bancaris avança sense fre. Aquesta minvant densitat de la xarxa bancària està agreujant l’exclusió financera d’una bona part de la població, sobretot la gent gran, que se sent estigmatitzada i menyspreada pels bancs tradicionals.

Les queixes dels usuaris van esperonar al Banc d’Espanya i al govern de l’Estat a instar als bancs a trobar solucions alternatives per garantir l’accés als diners en efectiu, que, no obstant això, s’han mostrat insuficients. Tanmateix, els municipis afectats fan el que poden. Alguns han decidit tirar pel dret i tocar la butxaca als bancs. Al Vendrell, l’ajuntament apujarà els impostos als bancs que no atenguin presencialment als avis.

L’ajuntament de Móra la Nova ha decidit no contractar cap més servei amb el BBVA, en resposta a la disminució dels serveis del banc cap als seus clients. “No pot ser que els bancs cada vegada desatenguin més a aquelles persones més afectades per la bretxa digital. Els nostres convilatans de més edat mereixen que els atenguin com és degut, no que se’ls abandoni”, ha emfatitzat l’alcalde de Móra la Nova, Francesc X. Moliné.

Per altra banda, la Generalitat del País Valencià i la Diputació de Barcelona actuaran pel seu compte invertint diners públics per instal·lar caixers automàtics a les zones despoblades. Unes licitacions que, a càrrec dels consistoris, incrementaran els beneficis milionaris dels mateixos bancs responsables per la insostenible manca d’oficines.

A 11Onze Check tenim en compte tots aquests factors a l’hora d’analitzar com l’article de ‘Nació Digital’ explica el raonament que justifica la licitació de la Diputació de Barcelona, i t’expliquem per què determinem que està esbiaixat en un 60%.

FONTS

A l’article hi trobem un seguit de declaracions del diputat Josep Arimany de la Diputació de Barcelona. La notícia es limita a repetir afirmacions que trobem a les notes de premsa de la Diputació, però hi manca la veu d’altres actors involucrats en el procés. No hi ha cap declaració dels alcaldes dels municipis que subvencionaran part del cost d’aquesta licitació, així com tampoc hi ha cap declaració dels representants dels bancs, o associacions veïnals.

 

CONTEXT

L’article deixa fora elements clau que ajudarien al lector a entendre per què s’ha arribat a aquesta situació. Per exemple, no es parla de l’informe que el Banc d’Espanya va publicar el 4 d’agost del 2021, on instava als bancs a prendre mesures alternatives per garantir l’accés als diners en efectiu. Tampoc explica com aquestes solucions no s’han aplicat a tot el territori i s’han mostrat insuficients, instant al govern de l’Estat a exigir als bancs un nou pla per garantir la inclusió financera.

 

BOIRA

La informació és boirosa perquè normalitza una licitació a càrrec del contribuent que no té res de normal. Consistoris que assumeixen un cost extra que no els hauria de pertocar, especialment si tenim en compte els beneficis de la banca i el seu paper a l’hora de crear el problema que la Diputació de Barcelona vol redreçar amb aquestes mesures.

 

ENDOGÀMIA

L’article ens presenta la posició de la Diputació de Barcelona sense qüestionar el seu pla d’acció, ni possibles alternatives. Tampoc es fa referència a la composició de la representació política del Ple de la Diputació i el conflicte d’interessos entre aquests partits polítics i els bancs, que podria explicar per què es dona com un fet consumat que els consistoris han de fer-se càrrec de subvencionar els bancs.

 

INTENCIÓ

No es fa cap menció de les queixes dels usuaris amb la campanya de signatures, com tampoc es parla dels beneficis rècord dels bancs. L’article es limita a repetir les declaracions del diputat Josep Arimany per assegurar que “la Diputació serà ‘rígida’ amb les condicions que exigirà a la banca per guanyar el concurs”, sense especificar les condicions. Per contra, fa la impressió que es vol justificar l’injustificable, però sense aportar cap argument que doni credibilitat a un procés de licitació que, a priori, sembla esbiaixat en favor de la banca.

 

VOLUNTAT DE SERVEI

La voluntat de servir l’interès públic queda en dubte quan l’article simplement es limita a descriure un procés de licitació i afirma que la viabilitat del projecte només és possible si la Diputació i els ajuntaments assumeixen el cost del projecte, sense ni tan sols qüestionar la possibilitat que es pugui repartir el cost amb els bancs.

Per conèixer el Mètode del Biaix que hem seguit per contrastar aquesta informació, el trobareu aquí. Si voleu enviar-nos una informació econòmica per verificar, podeu fer-ho escrivint-nos a [email protected]

 

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Check

Bancs rescatats que escuren l’Estat

6min lectura

Les polítiques monetàries del Banc Central Europeu mantenen

11Check

La banca es queixa. Té raó?

6min lectura

El 21 de juny de 2020 el Consell Europeu va aprovar un paquet

11Check

Tisorada de sucursals bancàries

6min lectura

El draconià tancament d’oficines bancàries per part de la banca



Fa uns dies que el Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació i ha confirmat la multa de 485.000 euros al Banco Santander per una infracció greu del Codi de Bones Pràctiques. Tanmateix, aquest fet no ha estat notícia per al principal diari espanyol, ‘El País’, que, en lloc de parlar-ne, ha publicat notícies positives sobre l’entitat financera. En fem una anàlisi amb el Mètode del Biaix.

 

Un dia després que el Banco Santander presentés els seus resultats de l’exercici 2021, amb uns beneficis de més de 8.000 milions d’euros, el Tribunal Suprem anunciava que l’entitat haurà de pagar 485.000 euros per no reestructurar hipoteques a persones sense recursos. Així ho confirmava la sala del contenciós del Tribunal Suprem, que desestimava el recurs, interposat per l’entitat bancaria contra l’Audiència Nacional, en una sentència de l’11 de gener.

En concret, el Banc d’Espanya ha imposat la citada sanció per una infracció greu del Codi de Bones Pràctiques (CBP) del Reial decret de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos. Aquesta multa s’ha imposat a l’entitat després d’una inspecció —realitzada entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2014— per comprovar que s’aplicaven les mesures de reestructuració del deute hipotecari, tal com recull l’article 5.4 del Reial decret.

Tot i que la sanció és clarament simbòlica, atesos els beneficis de l’entitat financera, sí que demostra que el banc no va aplicar les mesures vigents a l’hora de protegir les famílies en situació de vulnerabilitat, un fet que és, certament, d’interès per al públic general. Per això, no deixa de ser sorprenent que, la mateixa setmana que diversos mitjans publiquen la notícia de la multa, ‘El País’, no només no la publica, sinó que dedica tot un seguit d’articles a lloar el Banco Santander. 

És possible que el principal diari espanyol estigui compensant la mala imatge pública d’un dels seus accionistes, intentant amagar les males notícies amb lloances? Hem analitzat amb el Mètode del Biaix una de les primeres notícies que el mitjà va publicar després que es confirmés la sentència, i hem arribat a la conclusió que la informació està esbiaixada en un 50%.

FONTS

L’article es limita a publicar la informació suposadament donada pel Banco Santander. Les xifres publicades es presenten sense la font d’on surt la informació. Evidentment, el lector pot cercar la informació pel seu compte, però el periodista hauria de facilitar aquesta tasca i proporcionar les fonts originals.

 

ENDOGÀMIA

No hi ha evidències externes, ni cap veu alternativa a la versió oficial del Santander. Ens trobem davant d’un article en format de publireportatge, on la presidenta del banc marca la línia editorial, l’entitat bancaria aporta les dades i el redactor es limita a posar-ho en format de notícia.

 

INTENCIÓ

Malgrat que la notícia de la setmana per al públic general és la desestimació d’un recurs de cassació presentat pel Banco Santander, amb la subseqüent confirmació que haurà de pagar una multa de 485.000 euros per males pràctiques, ‘El País’ no se’n fa ressò. En canvi, sí que publica un recull d’articles amb titulars com: “El Santander gana 8.124 millones en 2021, el beneficio más alto de la última década”, “Santander se lanza al mercado y emite 1.350 millones en deuda”, “Botín se descuelga de sus rivales en la guerra del dividendo”… Es podria pensar que el diari està fent tot el possible perquè la publicació d’un seguit de bones notícies ofegui la mala notícia de la setmana.

 

MOTIU COMERCIAL

No és cap novetat que gran part dels beneficis publicitaris d’aquest diari provenen de la banca privada, específicament del Banco Santander, que a més és accionista del Grup Prisa, al qual pertany el diari. Existeix, per tant, un possible conflicte d’interessos que explicaria per què el diari sembla partícip d’una campanya mediàtica del Santander per donar una imatge positiva de l’entitat bancària davant de la sentència del Tribunal Suprem que confirma que ha abusat dels seus clients.

 

VOLUNTAT DE SERVEI

És prou evident que l’article analitzat i la resta d’articles publicats per aquest mateix mitjà no serveixen a l’interès públic, ni es marquen com a prioritat la voluntat de servir a l’opinió pública. Al contrari, estan plenament centrats a blanquejar la imatge del Santander en un moment de necessitat. Contravenen, per tant, les normes més bàsiques del codi deontològic dels periodistes. No es persegueix la noticiabilitat, sinó apartar el pensament dels lectors dels fets, realment noticiables, que perjudiquen el Santander.

Per conèixer el Mètode del Biaix que hem seguit per contrastar aquesta informació, el trobareu aquí. Si voleu enviar-nos una informació econòmica per verificar, podeu fer-ho escrivint-nos a [email protected].

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Check

La suposada inclusió de CaixaBank

5min lectura

La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia

11Check

Bancs rescatats que escuren l’Estat

6min lectura

Les polítiques monetàries del Banc Central Europeu mantenen

11Check

La premsa contra les criptomonedes?

5min lectura

L’èxit del fenomen de les criptomonedes està forçant un



Les polítiques monetàries del Banc Central Europeu mantenen interessos negatius que penalitzen l’estalvi per reactivar el consum. Això ha provocat que els bancs no ofereixin una bona rendibilitat pels dipòsits i, fins i tot, ens cobrin pels diners dipositats. Un fenomen que s’ha estès als comptes corrents de les administracions de l’Estat, per part de bancs que han estat rescatats amb diners públics. Tenen dret d’imposar comissions de dipòsits a les administracions? Ens centrem en una notícia del diari ‘ABC’ per contrastar aquesta informació amb el Mètode del Biaix.

 

D’ençà que el 2014 el Banc Central Europeu (BCE) va establir que els bancs privats haurien de pagar un càrrec d’un 0,40% per guardar diners, el cobrament de comissions pels dipòsits per part d’entitats bancàries es va centrar, en un primer moment, en comptes de particulars i d’empreses, però també ha arribat al client institucional.

Una situació que penalitza la rendibilitat dels diners dels contribuents i que ha creat un estira-i-arronsa entre la banca privada i l’administració pública. El conflicte es va posar de manifest en l’últim concurs públic per administrar el compte corrent del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que en primera instància es va quedar buit perquè el FROB havia establert que el banc guanyador no li podia cobrar interessos pels seus comptes i dipòsits.

Una manca de competència que es fa evident, especialment després de la consolidació bancària que va crear un oligopoli que controla el 60% del mercat financer. Així mateix, parts de l’Administració de l’Estat, com el Congrés i el Senat, han traslladat la tresoreria dels seus dipòsits al Banc d’Espanya per tal d’evitar les comissions de la banca privada.

Una concentració del poder financer que, tanmateix, va esvair qualsevol possibilitat de convertir el desfalc del rescat bancari en una inversió social després de l’absorció de Bankia per CaixaBank, i la subseqüent desaparició del 61% de la participació pública de Bankia, i 21.000 milions del rescat que encara no s’han tornat. Una anomalia democràtica que posa en evidència la manca d’oferta de bancs públics a l’Estat espanyol, com sí que trobem en altres països com Alemanya, França, Itàlia, i Suïssa, que pugui pal·liar aquesta situació, o si més no, oferir una alternativa més competitiva a la banca privada.

A 11Onze Check tenim en compte tots aquests factors a l’hora d’analitzar com l’article de l’‘ABC’ explica les raons per les quals els bancs obliguen a l’Estat a pagar unes despeses pels seus dipòsits, fins fa poc inèdites, i arribem a la conclusió que té un biaix d’un 60%.

INTENCIÓ

El subtítol de l’article afirma que “Hacienda reconoce que las entidades ya no prestan el servicio gratis ante los tipos de interès negativos”, un missatge que és reforçat al llarg de l’article. Això ens pot fer pensar que, abans, les entitats bancàries oferien aquest servei de forma gratuïta, com si es tractés d’un servei altruista. Però realment és així? Aquesta ‘gratuïtat’ estava generalment supeditada a la contractació d’altres productes o serveis de la institució financera, com la gestió de nòmines o pagaments a proveïdors. I no podem oblidar que els dipòsits són un actiu del banc.

 

CONTEXT

La informació deixa fora de l’article elements clau, com el fet que CaixaBank, el banc que té adjudicat el contracte per administrar els comptes corrents del ministeri, és una de les entitats financeres rescatades amb diners públics, i encara no ha retornat aquests diners.

No es contextualitza el malestar dels grans bancs amb el govern de l’Estat en relació amb els fons Next Generation, pel fet que no poden fer d’intermediaris i cobrar comissions. Al contrari, simplement es repeteix el relat de la banca, el relat de la por: “[…] Se está perdiendo dinero procedente de Europa por la lentitud en la ejecución. Los fondos no están fluyendo como se esperaba a la economía real —se deja notar también en el crecimiento económico”.

Tampoc es dona una altra dada clau: la dels beneficis rècord de la banca. Concretament, CaixaBank va tenir un benefici de més de 5.300 milions d’euros el 2021. Quina urgència explica que hagin de cobrar pels dipòsits de les administracions?

 

ENDOGÀMIA

L’article es limita a donar la visió de la banca tradicional a través de declaracions de “fuentes financieras”, sense especificar, quan parla dels fons europeus, però en cap moment s’explica la versió del Ministeri d’Economia i Empresa o altres organismes oficials com l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

 

BOIRA

La informació és boirosa perquè no presenta alternatives a la banca privada, i ens vol fer creure que els bancs ens havien fet un favor amb el seu altruisme desinteressat, fins que no han tingut altra alternativa que cobrar comissions a l’Estat per un motiu totalment aliè a ells, com són les polítiques monetàries del BCE. No ens deixa veure que hi ha més opcions.

A més, la notícia és imprecisa perquè no detalla imports. Què estan cobrant les entitats a les administracions? En concepte de què? Com es calcula? Posar dades concretes podria fer envermellir aquestes entitats financeres rescatades. 

 

MOTIU COMERCIAL

No és cap secret que gran part dels ingressos publicitaris de l’‘ABC’ provenen de la banca privada. A més, el grup Vocento al qual pertany el diari, està participat per Santander Asset Management, una empresa del Banco Santander. Genera això un conflicte d’interessos pel qual el diari es veu obligat a difondre un tipus de relat que segueixi la mateixa línia que el dels bancs, mentre ‘s’oblida’ d’explicar la contrapartida que podria qüestionar aquesta narrativa?

 

VOLUNTAT DE SERVEI

S’accepta i es normalitza una situació que és clarament contrària a l’interès públic com un fet consumat. No es parla d’alternatives existents a altres països del nostre entorn, com poden ser els bancs públics. Tampoc s’explica la incongruència ètica que suposa que una entitat financera que ha estat rescatada amb diners públics cobri comissions a una administració pública quan encara no ha tornat 21.000 milions d’euros d’aquest rescat. Per tant, no sembla que la notícia atengui el servei públic, sinó més aviat el de la banca.

Per conèixer el Mètode del Biaix que hem seguit per contrastar aquesta informació, el trobareu aquí. Si voleu enviar-nos una informació econòmica per verificar, podeu fer-ho escrivint-nos a [email protected].

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Check

La banca es queixa. Té raó?

6min lectura

El 21 de juny de 2020 el Consell Europeu va aprovar un paquet

11Check

La premsa contra les criptomonedes?

5min lectura

L’èxit del fenomen de les criptomonedes està forçant un

11Check

Tisorada de sucursals bancàries

6min lectura

El draconià tancament d’oficines bancàries per part de la banca



El draconià tancament d’oficines bancàries per part de la banca espanyola no té fre. Els mitjans de comunicació afins als bancs, perquè n’accepten publicitat, ho justifiquen explicant que la densitat de sucursals bancàries a Espanya està molt per sobre de la mitjana europea. Però, és l’única dada en què ens hem de fixar o hi ha més factors a tenir en compte? Analitzem una notícia de ‘La Vanguardia’ amb el Mètode del Biaix.

 

Des del 2007 s’han tancat més de la meitat de les oficines bancàries a l’Estat espanyol, fet que agreuja l’exclusió de les zones rurals i les persones de la tercera edat. La limitació d’horaris provoca cues eternes de bon matí per fer gestions bàsiques. Els ajuntaments intenten trobar solucions amb les entitats financeres. Es parla d’alternatives, com obrir més caixers en els comerços de proximitat, supermercats o centres comercials, i fórmules per frenar la degradació de les oficines tancades i, així, evitar desgràcies com la de la plaça de Tetuan de Barcelona.

Al tancament massiu de sucursals s’hi sumen unes xifres rècord d’acomiadaments d’empleats. La banca tancarà l’any havent despatxat 19.000 treballadors, que li suposaran un cost de 4.800 milions d’euros. Una dada que situa als bancs espanyols molt per sobre de la mitjana europea de ràtio client-empleat, fet que dificulta encara més una atenció al client personalitzada, tot just quan està a punt d’entrar en vigor una nova llei que obliga els bancs a atendre els seus clients les 24 hores del dia, i sense l’ús de robots telefònics.

A 11Onze Check ens centrem en la notícia de ‘La Vanguardia’, o més ben dit, en el publireportatge de CaixaBank —que s’evidencia, en l’edició impresa, per l’avanttítol de “Pàgines Especials”; i, en l’edició digital, només a l’interior de l’article, i no a la pàgina de secció, pel logotip de l’entitat financera, que és qui ofereix el contingut als lectors— publicat fa uns dies, on expliquen els motius que hi ha darrere d’aquest tancament de sucursals, i les alternatives proposades pels bancs.

És imparcial aquesta informació? No, segons el mètode de biaix d’11Onze Check, té un biaix de 60%. Ho analitzem.

FONTS

A l’article hi trobem un seguit d’afirmacions sense informació d’on surten les dades. Certament, en cas de dubte, el lector pot cercar la informació pel seu compte envers les xifres o afirmacions publicades, però en una època en què saber identificar les notícies veritables de la desinformació és una necessitat de primer ordre, és necessari donar a les fonts la importància que es mereixen, especialment quan l’origen de la informació i el context d’aquesta són essencials per determinar el possible grau de biaix d’un article “Ofrecido por CaixaBank”.

 

INTENCIÓ

El titular de l’article afirma que “España duplica la media europea como segundo país de la UE con más sucursales bancarias por habitante”. Algú podria pensar que això és una notícia d’actualitat, però aquestes dades es coneixen de fa molts anys. Un informe del Banc Central Europeu (BCE) del 2016 ja recollia aquesta informació, que també va ser publicada pels mitjans de comunicació. Aquest titular recull la notícia principal? O la justificació dels bancs per la tancada massiva de sucursals i l’acomiadament de treballadors supleix al titular real? Certament, podem deduir que hi ha una intenció de donar visibilitat al punt de vista de la banca.

 

CONTEXT

La informació està contextualitzada amb el titular i l’explicació sobre la tendència dels consumidors a fer servir els mitjans telemàtics per realitzar les seves gestions bancàries. Però manquen elements clau, perquè es centra en el nombre d’oficines per habitant, no en el nombre de treballadors per client. En aquest sentit, les dades no són favorables a la banca, perquè estem lluny de la mitjana europea i encara empitjorarà donats els acomiadaments massius de la banca. D’aquest assumpte no se’n fa menció i és una dada indubtablement rellevant tenint en compte que l’article analitza l’impacte que el tancament d’oficines tindrà en vers l’atenció al client. Per tant, no queda clar el context. Es tanquen oficines perquè n’hi ha masses o es tanquen perquè els bancs tradicionals no són sostenibles?

 

MOTIU COMERCIAL

A sobre la capçalera de l’article publicat a la web de ‘La Vanguardia’ hi veiem clarament que es tracta d’un contingut de CaixaBank, és a dir, un contingut publicitari, però en la versió en paper del diari simplement s’indica que estem llegint un article en una de les “Pàgines especials”. Però sobretot, a la portada de la secció d’Economia, el contingut apareixia com una notícia més, sense indicar que era patrocinat. Aquesta és una clara vulneració dels drets del lector, que en aquell moment no pot saber que es tracta de contingut publicitari de Caixabank.

BOIRA

La informació és força boirosa pels constants canvis de tema. Comença amb un fet d’aparent noticiabilitat (el tancament d’oficines, en aquest cas justificant-lo), però aviat la peça es converteix en una mena de butlletí de bones notícies de Caixabank. Ens parlen de les seves ‘flagships’, de nous serveis, dels caixers de què disposen… En definitiva, escapen del tema principal per encabir tot el contingut promocional possible.

 

VOLUNTAT DE SERVEI

El contingut està clarament centrat en el relat bancari, i hi ha un intent evident de normalitzar el tancament d’oficines i les cues al carrer, com una cosa inevitable. L’interès públic passa a ser secundari, o simplement ignorat en to gairebé humorístic, quan s’afirma que el tancament d’oficines, “racionalización”, de la seva xarxa millorarà l’experiència de client.

Com a conclusió, podem afirmar que aquesta informació està esbiaixada en un 60%, i mostra una visió decididament tendenciosa d’unes circumstàncies que haurien d’analitzar-se amb més veracitat i honestedat pel bé de l’interès general.

Per conèixer el Mètode del Biaix que hem seguit per contrastar aquesta informació, el trobareu aquí. Si voleu enviar-nos una informació econòmica per verificar, podeu fer-ho escrivint-nos a [email protected]

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Check

La banca es queixa. Té raó?

6min lectura

El 21 de juny de 2020 el Consell Europeu va aprovar un paquet

11Check

11Onze Check

4min lectura

Una de les nostres funcions principals és donar als nostres membres les eines per conèixer

Economia

Els caixers automàtics, en procés d’extinció

6min lectura

El sector financer segueix la seva transformació imparable.



Una de les nostres funcions principals és donar als nostres membres les eines per conèixer com funciona el món de les finances. Però les xarxes bullen de desinformació econòmica. Com podem saber si una informació és fiable o no? Estrenem 11Onze Check, un servei dissenyat per mesurar el percentatge de biaix dels continguts econòmics.

 

L’educació i la divulgació financera són tendència. Cada vegada més entitats aposten per compartir coneixements, compartir informació i ajudar a la ciutadania a formar-se. Això no significa automàticament que hi hagi més transparència, només significa que hi ha més continguts sobre aquests temes. Però són fiables? Aquí és on entra en escena la desinformació.

 

Què és la desinformació? 

Doncs es tracta d’informacions o continguts falsos creats i difosos amb la intenció d’enganyar i obtenir un rèdit polític, econòmic, personal o d’algun altre tipus. Quan les persones amplifiquen aquest contingut sense saber que és fals, estem davant un fenomen anomenat misinformation. Aquesta darrera és extremadament comú. La misinformation tendeix a ometre elements clau per entendre què passa, de manera que si bé el que es diu no podem dir que és mentida, sí que dóna una visió esbiaixada de la realitat.

En aquest context de boom de continguts econòmics hem volgut crear 11Onze Check i hem dissenyat el Mètode del Biaix.

El Mètode del Biaix

El mètode del biaix d’11Onze Check pretén verificar el percentatge de desinformació, incloent la parcialitat i la simplificació, que hi pot haver en continguts de comunicació econòmica o educació financera.

Per això, té en compte valors àmpliament compartits per plataformes educatives contra la desinformació de reconegut prestigi com ara First Draft, Learn to Check, Full Fact o verificadors inclosos en la International Fact-checking Network de l’Institut Poynter.

D’aquesta manera, pretenem empoderar als ciutadans perquè puguin utilitzar aquestes eines per verificar i avaluar pel seu compte qualsevol informació financera que els caigui a les mans, vingui d’11Onze o de qualsevol altra entitat.

Hem establert 10 punts per comprovar. Com major sigui el percentatge, més esbiaixat podrem considerar aquest contingut.

  1. FONTS. No cita les fonts o no utilitza més d’una font.
  2. ENDOGÀMIA. No hi ha evidències externes. Les referències són estudis o dades del mateix grup o afins.
  3. INTENCIÓ. Per què expliquen això ara? Quina intenció els mou? Hi ha alguna connexió amb l’actualitat?
  4. ERRORS. Hi ha errors o manipulacions en la recollida, la interpretació, la visualització o l’explicació de les dades.
  5. MOTIU COMERCIAL. Crea una necessitat que se satisfà comprant un producte que ofereixen els emissors del missatge o els seus anunciants.
  6. METODOLOGIA. La mostra o la metodologia de l’estudi no s’expliquen o no són correctes.
  7. CONTEXT. No es contextualitza la informació, se simplifica o falten elements clau.
  8. EMOCIONS. El text apel·la a les emocions (por, eufòria, ira…) per manipular-les.
  9. BOIRA. Utilitza un llenguatge imprecís, poc entenedor o incorrecte. La informació no se sosté en cap evidència.
  10. VOLUNTAT DE SERVEI. No es detecta interès públic. El contingut podria servir a altres interessos.

Si has localitzat un contingut econòmic sospitós i vols que el verifiquem, ens el pots fer arribar a [email protected]

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

Bancs tradicionals: felicitats!

3min lectura

El 4 de desembre se celebra el Dia Internacional dels Bancs

Cultura

Formació, la vacuna contra la desinformació

4min lectura

Tots n’hem sigut víctimes i, fins i tot, hi contribuïm sense adonar

Premsa

Marqeta: “Tot en 11Onze és extraordinari”

5min lectura

La plataforma líder en el sector del processament de



App Store Google Play