Les polítiques monetàries del Banc Central Europeu mantenen interessos negatius que penalitzen l’estalvi per reactivar el consum. Això ha provocat que els bancs no ofereixin una bona rendibilitat pels dipòsits i, fins i tot, ens cobrin pels diners dipositats. Un fenomen que s’ha estès als comptes corrents de les administracions de l’Estat, per part de bancs que han estat rescatats amb diners públics. Tenen dret d’imposar comissions de dipòsits a les administracions? Ens centrem en una notícia del diari ‘ABC’ per contrastar aquesta informació amb el Mètode del Biaix.

D’ençà que el 2014 el Banc Central Europeu (BCE) va establir que els bancs privats haurien de pagar un càrrec d’un 0,40% per guardar diners, el cobrament de comissions pels dipòsits per part d’entitats bancàries es va centrar, en un primer moment, en comptes de particulars i d’empreses, però també ha arribat al client institucional.

Una situació que penalitza la rendibilitat dels diners dels contribuents i que ha creat un estira-i-arronsa entre la banca privada i l’administració pública. El conflicte es va posar de manifest en l’últim concurs públic per administrar el compte corrent del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que en primera instància es va quedar buit perquè el FROB havia establert que el banc guanyador no li podia cobrar interessos pels seus comptes i dipòsits.

Una manca de competència que es fa evident, especialment després de la consolidació bancària que va crear un oligopoli que controla el 60% del mercat financer. Així mateix, parts de l’Administració de l’Estat, com el Congrés i el Senat, han traslladat la tresoreria dels seus dipòsits al Banc d’Espanya per tal d’evitar les comissions de la banca privada.

Una concentració del poder financer que, tanmateix, va esvair qualsevol possibilitat de convertir el desfalc del rescat bancari en una inversió social després de l’absorció de Bankia per CaixaBank, i la subseqüent desaparició del 61% de la participació pública de Bankia, i 21.000 milions del rescat que encara no s’han tornat. Una anomalia democràtica que posa en evidència la manca d’oferta de bancs públics a l’Estat espanyol, com sí que trobem en altres països com Alemanya, França, Itàlia, i Suïssa, que pugui pal·liar aquesta situació, o si més no, oferir una alternativa més competitiva a la banca privada.

A 11Onze Check tenim en compte tots aquests factors a l’hora d’analitzar com l’article de l’‘ABC’ explica les raons per les quals els bancs obliguen a l’Estat a pagar unes despeses pels seus dipòsits, fins fa poc inèdites, i arribem a la conclusió que té un biaix d’un 60%.

INTENCIÓ

El subtítol de l’article afirma que “Hacienda reconoce que las entidades ya no prestan el servicio gratis ante los tipos de interès negativos”, un missatge que és reforçat al llarg de l’article. Això ens pot fer pensar que, abans, les entitats bancàries oferien aquest servei de forma gratuïta, com si es tractés d’un servei altruista. Però realment és així? Aquesta ‘gratuïtat’ estava generalment supeditada a la contractació d’altres productes o serveis de la institució financera, com la gestió de nòmines o pagaments a proveïdors. I no podem oblidar que els dipòsits són un actiu del banc.

CONTEXT

La informació deixa fora de l’article elements clau, com el fet que CaixaBank, el banc que té adjudicat el contracte per administrar els comptes corrents del ministeri, és una de les entitats financeres rescatades amb diners públics, i encara no ha retornat aquests diners.

No es contextualitza el malestar dels grans bancs amb el govern de l’Estat en relació amb els fons Next Generation, pel fet que no poden fer d’intermediaris i cobrar comissions. Al contrari, simplement es repeteix el relat de la banca, el relat de la por: “[…] Se está perdiendo dinero procedente de Europa por la lentitud en la ejecución. Los fondos no están fluyendo como se esperaba a la economía real —se deja notar también en el crecimiento económico”.

Tampoc es dona una altra dada clau: la dels beneficis rècord de la banca. Concretament, CaixaBank va tenir un benefici de més de 5.300 milions d’euros el 2021. Quina urgència explica que hagin de cobrar pels dipòsits de les administracions?

ENDOGÀMIA

L’article es limita a donar la visió de la banca tradicional a través de declaracions de “fuentes financieras”, sense especificar, quan parla dels fons europeus, però en cap moment s’explica la versió del Ministeri d’Economia i Empresa o altres organismes oficials com l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

BOIRA

La informació és boirosa perquè no presenta alternatives a la banca privada, i ens vol fer creure que els bancs ens havien fet un favor amb el seu altruisme desinteressat, fins que no han tingut altra alternativa que cobrar comissions a l’Estat per un motiu totalment aliè a ells, com són les polítiques monetàries del BCE. No ens deixa veure que hi ha més opcions.

A més, la notícia és imprecisa perquè no detalla imports. Què estan cobrant les entitats a les administracions? En concepte de què? Com es calcula? Posar dades concretes podria fer envermellir aquestes entitats financeres rescatades. 

MOTIU COMERCIAL

No és cap secret que gran part dels ingressos publicitaris de l’‘ABC’ provenen de la banca privada. A més, el grup Vocento al qual pertany el diari, està participat per Santander Asset Management, una empresa del Banco Santander. Genera això un conflicte d’interessos pel qual el diari es veu obligat a difondre un tipus de relat que segueixi la mateixa línia que el dels bancs, mentre ‘s’oblida’ d’explicar la contrapartida que podria qüestionar aquesta narrativa?

VOLUNTAT DE SERVEI

S’accepta i es normalitza una situació que és clarament contrària a l’interès públic com un fet consumat. No es parla d’alternatives existents a altres països del nostre entorn, com poden ser els bancs públics. Tampoc s’explica la incongruència ètica que suposa que una entitat financera que ha estat rescatada amb diners públics cobri comissions a una administració pública quan encara no ha tornat 21.000 milions d’euros d’aquest rescat. Per tant, no sembla que la notícia atengui el servei públic, sinó més aviat el de la banca.

Per conèixer el Mètode del Biaix que hem seguit per contrastar aquesta informació, el trobareu aquí. Si voleu enviar-nos una informació econòmica per verificar, podeu fer-ho escrivint-nos a [email protected].

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!