Turisme a la japonesa: “tradició i modernitat”

En aquest nou episodi de la Plaça del magazín radiofònic Territori 17 fusionem la cultura catalana amb la japonesa, conversant amb Tessin Sano, empresari japonès que fa 30 anys que viu a Catalunya, i cofundador de l’Hotel japonès Puigpinós.

Tessin Sano és un empresari català i japonès arrelat a Catalunya i al seu país d’origen, que al llarg de la seva carrera sempre ha intentat fusionar aquestes dues cultures en els seus projectes empresarials. Nascut al Japó, però resident a Catalunya des dels anys 90, Sano va crear Japo.cat, una empresa dedicada a l’intercanvi cultural entre Catalunya i el Japó, que organitza viatges al país nipó a la mida de cada client. 

Un projecte que complementa amb el seu restaurant de cuina japonesa, Kinoko, a Solsona, i l’Hotel japonès Puigpinós. Així doncs, Sano és un reconegut emprenedor que en aquesta conversa ens dona la seva visió de com ha evolucionat el turisme que visita el Japó, convertint-lo en un dels països més visitats del món.

Tradició i modernitat en un mateix lloc

El Japó és un dels pocs països que ha sabut combinar perfectament les tradicions d’una cultura mil·lenària amb metròpolis modernes i cosmopolites que destaquen per ser punteres en avanços tecnològics. Com apunta Sano, “un dels motius per als quals el turisme al Japó té tant èxit és pel contrast entre la tradició i la modernitat”.

Sense deixar de ser un país exòtic, el Japó es manté “proper a l’Occident, però conservant les tradicions japoneses”, afirma Sano. Petits matisos culturals que l’emprenedor català-japonès s’ha assegurat que estiguin representats en el seu hotel japonès, per gaudir de la mateixa experiència de la qual gaudiries al Japó.

T’encanta viatjar? Amb 11Onze Viatges pots reservar allotjament al millor preu, sense escanyar a la indústria turística.

Farhaan Mir, Chief Financial Officer (CFO) d’11Onze, està involucrat en projectes educatius enfocats a crear un món més sostenible, just i equitatiu. Un d’aquests projectes és Da Vinci Life-Skills, i en aquest pòdcast ens explica per què ha arribat el moment canviar el sistema educatiu actual.

La Revolució Industrial va canviar la societat, transformant economies fins llavors basades en l’agricultura, en models econòmics basats en la fabricació mecanitzada a gran escala. L’impacte d’aquest canvi de paradigma també va fer evolucionar el model educatiu, proporcionat pels estats, més regimentat i accessible a gran part de la població.

Tot i això, l’enfocament de l’educació estava centrat en servir les necessitats de la indústria, com apunta Mir, “havies d’aprendre a llegir, escriure i bàsicament gestionar”. Es tractava d’un pla d’estudis estandarditzat i eficient, però impersonal.

La importància de la creativitat

L’afany per incrementar l’eficiència en el lloc de treball sovint venia lligada a un detriment de la individualitat i capacitat creativa d’un model educatiu pensat per formar a persones que s’estaven convertint en part de la maquinària de producció industrial. Subjectes com les arts i la creativitat eren vistos com a secundaris.

Des de Da Vinci Life-Skills es vol replantejar els currículums nacionals posant l’accent en una educació multisensorial i multidisciplinària que posi a les persones al centre. Com explica Mir, “ la retenció, el poder de retenir l’atenció dels nens, és molt més gran quan s’ensenya d’una manera en la qual no es parla als nens, sinó que es parla amb els nens.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les sequeres, les plagues, el pillatge i la inflació amenacen el mercat del pinyó a Catalunya. Com a conseqüència, aquesta Castanyada ens sortirà una mica més cara. Per què no traiem millor rendiment dels nostres boscos?

El Consorci Forestal de Catalunya calcula que només a Catalunya hi ha unes 38.000 hectàrees de pi pinyer, amb un potencial productiu de pinya de 500 quilos per hectàrea. “En un sector regulat, aquest producte al mercat suposaria un volum de negoci de cinc milions d’euros”, afirmen a la institució. Tanmateix, la realitat és que els propietaris forestals no treuen cap rendiment dels seus boscos. Per això, el preu del pinyó s’ha incrementat sense aturador la darrera dècada.

Tal com recull l’Observatori Forestal Català, en el 2021, el preu del pinyó blanc ha arribat als 66,25 euros el quilo a la Llotja de Barcelona, 66,71 euros el quilo a la Lonja de Reus i 67.49 euros el quilo a la Llotja de l’Alentejo (Portugal), el màxim competidor de la península. Així, el preu per al consumidor final és d’entre 70 i 100 euros el quilo. L’increment any rere any és evident. I això, és clar, també encareix el preu dels preuats panellets que comprem als forns i les pastisseries del país, tal com recorda el Gremi de Pastissers de Catalunya.

Els motius d’aquesta pujada, segons el Consorci Forestal de Catalunya, cal anar-los a buscar en el mercat negre, on el pillatge de pinyons és una pràctica molt estesa i “sense cap mena de control”. Al pillatge s’hi sumen els estralls causats per les plagues, com la xinxa americana del pi, que ataca les pinyes més joves. I s’hi ha d’afegir a tot plegat les sequeres que han assolat els darrers estius els boscos mediterranis i la competència dels pinyons asiàtics, que són de més baixa qualitat.

Els preuats pinyons, el producte del bosc mediterrani

Per tots aquests motius, els experts determinen que la producció i l’aprofitament de pinyó es troba molt per sota del seu potencial. En aquest sentit, el Consorci Forestal de Catalunya ha engegat el projecte Quality Pinea, que busca ajudar als productors a treure rendiment dels seus boscos de pi pinyer, però també a fer recerca. Amb el suport de la Cooperativa Serveis Forestals, la institució assessora de forma gratuïta a l’hora de potenciar la productivitat de pinyons en finques privades.

Així, el Consorci Forestal de Catalunya acompanya a l’hora de fer créixer noves plantacions de pi pinyer amb empelts i ajuda a posar en marxa la producció d’una massa forestal d’aquesta mena. També aconsella sobre com desenvolupar els sistemes de recol·lecció de pinyes més adequats segons la mena de finca i, finalment, ajuda en la comercialització, tant de les pinyes com dels pinyons.

De fet, les plantacions de pi pinyer són una alternativa als cultius agrícoles i, per tant, una opció viable per als propietaris agroforestals. A més, la institució elabora inventaris de les masses forestals i altres rodals de pi pinyer on fer tractaments i treballa en col·laboració amb el Centre Regional de la Propietat Forestal d’Occitània (CRPF Occitanie), entitat que desenvolupa la seva activitat a la regió francesa dels Pirineus Orientals. Els productors esperen, ara, que l’interès creixent en la producció del pinyó encoratgi Catalunya a regular el mercat i aprofitar aquest petit tresor que dona el territori.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Diuen que no ets tant el que dius com el que fas, i en aquest sentit els catalans fan moltes coses, i el més important, les fan de forma conjunta. A Catalunya es comptabilitzen 74.438 associacions, segons dades del Departament de Justícia del 2020. Una xifra que serveix per entendre la magnitud d’aquesta xarxa en l’àmbit social. L’autoorganització marca i defineix la societat catalana.

Com a concepte, l’associacionisme es refereix a l’organització voluntària de persones que busquen un interès comú, ja sigui de caràcter cultural, polític, esportiu, d’assistència social, de lleure o de qualsevol altre àmbit. El punt important és que aquesta activitat es fa sense ànim de lucre i buscant el benefici de la societat.

De la clandestinitat a la creació del teixit social

Històricament, el terme associacionisme neix al segle XIX arran de les teories del socialisme utòpic, i tot i que a l’època medieval ja es van crear gremis i confraries amb la intenció de defensar els interessos comuns, no va ser fins a l’era de la revolució industrial que van proliferar les associacions com a tals. La finalitat sempre ha sigut la mateixa, vetllar per les necessitats de la societat, i en el moment que el sistema econòmic i empresarial apuntava cap al capitalisme incipient, l’aparició de l’obrerisme organitzat va esdevenir necessari.

Al llarg del segle XIX i XX la societat catalana va crear associacions en diferents àmbits, com és el cas d’ateneus, escoles, cooperatives o sindicats. L’aparició de moltes d’aquestes entitats corresponia a la mancança d’aquests serveis bàsics, com podia ser l’escolarització, la salut o la defensa dels interessos laborals dels treballadors. En els àmbits on no existia protecció social, era la mateixa societat la que buscava mecanismes per protegir-se. També va ser en aquestes dècades que el moviment de recuperació de consciència nacional va aflorar, en un intent de reivindicar la personalitat pròpia de Catalunya i lluitar per la seva preservació. Una fita que va quedar desdibuixada en l’època franquista, quan totes les institucions nacionals catalanes i la xarxa d’associacions van ser perseguides i reprimides. En aquest context, el dret a associació queda pràcticament inhabilitat, però l’associacionisme català sobreviu en la clandestinitat.

L’associacionisme com a reflex del poble català

Els valors de l’associacionisme marquen el camí cap a una societat més compromesa i menys individualista. De fet, si analitzem alguns elements bàsics de la cultura catalana, veiem que aquesta idea està en sintonia amb la realitat cultural. Aplecs, sardanes, festes majors, Sant Jordi… tot implica ajuntar-se, organitzar-se, conviure i compartir. No és casualitat, per tant, que la majoria dels catalans destinin part del seu temps lliure a activitats associatives o socials, amb afany de millorar la qualitat de vida del conjunt del país. 

En la varietat hi ha el gust, i pel que fa a entitats, n’hi ha per a tots els gustos. Qualsevol català pot trobar, avui dia, alguna associació que sigui del seu interès, i on pugui aportar el seu gra de sorra. Inquietuds esportives, històriques, del món de l’alimentació, científiques, acadèmiques, d’assistència social… tot té cabuda en el teixit associatiu català. 

Més enllà d’on arriben els organismes públics, aquesta xarxa de persones imparable pot contribuir de forma activa i molt significativa a crear oportunitats i vetllar pel benefici de tots els col·lectius, ningú pot quedar enrere des d’un punt de vista social. En especial, des de les associacions s’ha fet i es continua fent una tasca imprescindible enfocada a col·lectius exclosos, emergències socials, persones amb menys recursos, afectades per abusos bancaris o del sistema, malalties minoritàries, grups de suport, i un llarg etcètera. Entitats que s’han hagut d’organitzar de forma interna i, en molts casos, sense ajuda pública, per satisfer necessitats bàsiques dels ciutadans, tant físiques com psíquiques, i millorar així la seva qualitat de vida. 

Una tasca que mai ha rebut el suport merescut i que en molts casos es finança a través de donatius i ajudes dels ciutadans. Per sort, la consciència social cada vegada té més pes i la cooperació va més enllà de la mateixa associació per obrir-se a tota la ciutadania, en una circumstància en què el suport de tots i cadascun dels col·laboradors és imprescindible. Amb això s’escenifica que el teixit associatiu té un doble vessant: la participació activa des de dins o la col·laboració des de fora, de manera que n’acaba formant part tota la societat.

La cultura, un pilar bàsic de desenvolupament

A Catalunya, la cultura de tot un poble s’ha mantingut al llarg dels anys i fent front a tota mena de situacions socials i polítiques, gràcies, en bona part, a les associacions i la seva tasca de preservació i enfortiment del teixit cultural. Per fer-nos una idea del pes que suposen, de les 74.438 associacions anteriorment esmentades, 34.261 són de caràcter cultural. La lectura que se’n deriva és que la societat catalana aposta per la cultura i, amb això, aposta pel coneixement, per la llibertat d’expressió i fomenta el pensament crític. 

La cultura juga un paper clau en el desenvolupament d’un territori i esdevé una part imprescindible en la vida dels ciutadans. Més enllà dels llibres, les sèries o els museus, la cultura també és la llengua, la forma de relacionar-nos amb els altres i amb l’entorn, són els costums que ens fan viure d’una determinada manera, celebrant unes dates concretes o donar valor a un sentiment de pertinença en un territori. La solidaritat social o la cooperació són dos valors que també estan altament influïts per la cultura i que, al seu torn, poden influir, i molt, en el funcionament social d’un poble. La cultura ho és pràcticament tot, i les associacions adopten la funció de conservar aquest valor identitari a través d’organitzacions i activitats que en dinamitzin la preservació d’aquests valors.

La cooperació social, una aposta de valor

L’associacionisme entén la creació d’una comunitat des de la base de la inclusió i amb la finalitat de reforçar aquests lligams perquè el treball conjunt permeti al conjunt de la societat avançar més, i avançar millor. En cap cas, però, aquesta unió de persones s’ha de viure des de l’exclusió cap a tots els que no en formen part. Un fet que pot derivar en sentiments negatius per part de la resta de ciutadans, i que s’allunya de la raó de ser d’aquest tipus d’entitats on el respecte i el treball en equip marquen la seva existència. Perdre aquesta essència suposaria individualitzar el moviment i condemnar-lo a desaparèixer.

El sentiment identitari pot tenir un gran impacte en una societat i pot ser determinant en el seu desenvolupament. Un territori que cregui en les seves persones, que vulgui defensar la cultura i que promogui tota mena d’activitats des de l’autoorganització i la tasca voluntària, és, sens dubte, un territori amb inquietud per evolucionar constantment. A Catalunya, el teixit associatiu és testimoni d’aquesta voluntat i creix cada dia amb la mirada posada en el futur, però sense perdre de vista els orígens. Treballar col·lectivament per un futur amb una societat més justa i compromesa és apostar per les persones i assegurar que, des de les associacions, es vetllarà pel seu benestar i el del territori.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Banco Sabadell i CaixaBank van néixer a Catalunya, però el 2017 ja tenien més del 70% del negoci fora del país que els va fer prosperar. Molta gent ho va descobrir quan l’octubre de 2017 les dues entitats van traslladar la seva seu, com a resposta al moviment independentista.

El 1844 va néixer La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, que més endavant donaria lloc a La Caixa. El 1881 la burgesia industrial sabadellenca va crear Banc Sabadell. Les dues entitats van néixer i créixer a Catalunya fins a convertir-se en actors molt rellevants en el sistema financer espanyol. L’octubre de 2017 les dues entitats van traslladar les seves seus socials fora de Catalunya, com a reacció al moviment social independentista i el referèndum de l’1 d’octubre. Però quin sentit tenia tot plegat?

Les raons per marxar de Catalunya

La principal raó per abandonar als catalans va ser que “la gent no tenia clar que el banc continués en la zona euro” si mantenia la seva seu a Barcelona, segons va explicar l’aleshores president de CaixaBank, Jordi Gual, el febrer de 2020 en la comissió del Parlament sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Una excusa feble, perquè la llicència bancària depèn del Banc d’Espanya, tinguis la seu a Barcelona, a València, a París o a qualsevol altre lloc.

Hi ha molts bancs estrangers que operen a Espanya, només cal tramitar la llicència i que el Banc d’Espanya l’autoritzi. Per tant, en el cas que Catalunya s’hagués independitzat, els bancs catalans haurien seguit operant sota el paraigua del Banc d’Espanya a no ser que aquest hagués cancel·lat la llicència. Evidentment, això seria molt difícil de fer perquè realment sí que crearia desconfiança en el sistema financer espanyol i en el mateix Banc d’Espanya.

Un motiu clar per entendre el trasllat dels dos bancs fora de Catalunya i comprendre que, de fet, el Banc d’Espanya mai els hauria retirat la llicència, és que l’any 2017 cap dels dos bancs era català. Banc Sabadell concentrava aleshores només el 29% del seu negoci a Catalunya. I CaixaBank encara menys, el 22%. És evident que el Banc d’Espanya no retiraria la llicència per operar a Espanya de dos bancs amb més del 70% d’actius a l’estat espanyol (excloent Catalunya).

Entitats fetes pels catalans

La resposta transversal de la societat catalana el 3 d’octubre va ser determinant. El 5 d’octubre Banc Sabadell anunciava el trasllat del seu domicili social a Alacant, aprofitant que ja comptava amb instal·lacions allí. Es convertia en la primera gran empresa de l’Ibex a marxar de Catalunya. L’endemà era CaixaBank la que aprovava el seu trasllat a València, aprofitant les instal·lacions que tenia del Banc de València, i la Fundació La Caixa se n’anava a Palma de Mallorca.

El moviment va ser interpretat com una pressió indissimulada dels dos bancs a la ciutadania catalana que els havia fet grans. Però la realitat és que l’únic que van fer les dues entitats és moure’s seguint el seu model de negoci. Catalunya representava menys del 30% del volum del Sabadell i CaixaBank. L’octubre del 2017 ja no eren bancs catalans treballant per als catalans, és una idea falsa que la ciutadania ho va descobrir de manera traumàtica aquell octubre de fa 5 anys. CaixaBank i Banc Sabadell ja eren grans corporacions financeres amb més negoci fora de Catalunya que a dins, per tant, van seguir els seus interessos.

A finals d’octubre, la cotització de CaixaBank era de 192.717 milions d’euros en dipòsits i Banc Sabadell, 98.654 milions d’euros. Quant al seu valor en Borsa, la recuperació va costar mesos: no va ser fins a principis de 2018 quan tant CaixaBank com Banc Sabadell van recuperar la seva valoració prèvia al referèndum d’independència. En el cas de CaixaBank, tornava a situar-se per sobre dels 25.000 milions d’euros i Banc Sabadell pujava per sobre dels 10.000 milions d’euros.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!