Com serà el mercat laboral del futur
El dimarts 13 de desembre a les 19 h el ‘Que no faltin!’ compta amb l’empresari David Garrofé. Si vols participar-hi, demana la teva plaça escrivint a [email protected].
Amb una baixa natalitat, faltarà mà d’obra. Amb la digitalització, desapareixeran unes feines i se’n crearan de noves. Amb la grandíssima mobilitat internacional, els nostres joves més talentosos estaran temptats de marxar a altres llocs amb millors condicions. Està preparada Catalunya pel mercat laboral del futur? Què els cal als nostres empresaris? Quines seran les feines més demandades?
En parlem el dimarts vinent al nostre vídeo-pòdcast d’educació financera, ‘Que no faltin!’. Per això comptarem amb l’empresari David Garrofé, que durant més de 30 anys va ser secretari general de Cecot. Serà una bona oportunitat perquè el públic d’11Onze pugui preguntar el que consideri necessari sobre aquest tema. Si voleu demanar plaça per participar-hi, podeu enviar un correu a [email protected].
Com podem transformar l’economia? Què li cal a Catalunya per capgirar el mercat a favor seu? A 11Onze recollim 11 idees que l’empresari i exsecretari de Cecot, David Garrofé, va desgranar en la conversa que vam tenir a 11Onze Podcast.
Segons Garrofé, amb més de 30 anys d’experiència en pimes i en l’ecosistema econòmic català, d’aquest 2022 en endavant és de cabdal importància posar la comunitat al centre, és més necessari que mai una reforma de l’administració pública i és ja una obligació sense excuses exigir el retorn del dèficit fiscal Catalunya-Espanya. A més, l’empresari ens dona molts altres consells, que enumerem a continuació.
- Posar la comunitat al centre. “Costa massa que canviï allò que és més que evident. Per això soc un enamorat de la capacitat de la societat civil per canviar les coses. Quan has estat als dos costats, t’adones que, en la mesura que la societat civil s’organitza, és capaç de grans coses”.
- Flexibilitzar l’administració. “S’ha perdut aquest principi que diu que el polític és un servidor públic. Un servidor el primer que fa és escoltar, després veure com resoldre el problema i, finalment, generar els consensos i les condicions per transformar”.
- Fer una revolta de la funció pública. “Necessitem canviar el marc de la funció pública, perquè estigui professionalitzada i hi hagi un gran rendiment de comptes”.
- Reclamar rendiment de comptes. “Qui negocia els convenis col·lectius de la funció pública? Un temporer de quatre anys, el polític. El primer any l’utilitza per entendre on està, l’últim és electoral. Li queden només dos anys, i si es posa de través l’equip que vol reformar, què fa? No tocar res. L’administració no té un empresari que negociï el seu futur, que tingui un projecte a llarg termini. Els canvis també han de venir des de dins”.
- No caure en el cofoisme. “El Vallès Oriental i Occidental són el motor industrial més potent del sud d’Europa, però no podem caure en el cofoisme, perquè els motors es fan malbé. Estem competint amb la Xina, amb el Vietnam, amb els Estats Units”.
- Promoure la innovació. “Les grans corporacions que dominen el món es financen amb fons públics. El retorn que té cada euro invertit en R+D és espectacular. Té un efecte multiplicador”.
- Dotar les empreses. “És normal que Catalunya, primera potència industrial de l’Estat espanyol, tingui el pressupost de la conselleria d’Empresa més petit que el de Cultura, que no és alt precisament?”.
- Exigir el retorn del dèficit fiscal. “Se li han de recriminar dues coses a l’Estat espanyol. La primera, que és eterna, és que Catalunya està mal finançada. I la segona, la manca d’inversió en infraestructures. Això és gravíssim”.
- Fer una altra gestió dels fons Next Generation. “Madrid decidirà tot. Catalunya només tindrà el 10% de possibilitats de decidir sobre els fons Next Generation. Això no és transformador”.
- Avançar-se a la crisi global que ve. “Què estan fent els bancs centrals de la Xina i l’Índia? Estan comprant or sense fer soroll. Es treuen els dòlars de sobre. Perquè el valor real del dòlar no és el que ens diuen. Això és una anomalia tan gran que tindrà repercussions greus, la primera de les quals la inflació”.
- Protegir els estalvis. “El que està clar és que el paper moneda s’anirà devaluant cada vegada més, perquè el deute que hem generat és tan gran que no hi haurà manera de revertir-lo. I què mantindrà el valor aleshores? Els actius de tota la vida, l’or”.
11Onze Idees clau | David Garrofé
La cimera del COP27 ha posat de manifest la importància d’una economia sostenible. En aquest episodi d’Energia, Eduard Berraondo parla amb Laura Bunyol, agent d’11Onze, sobre que s’entén per economia sostenible i una bona gestió dels recursos.
No és cap secret que el model socioeconòmic actual, basat en un creixement il·limitat en una societat que consumeix recursos a un ritme superior al que genera la naturalesa, és insostenible. El desenvolupament de polítiques dirigides a la transició energètica, promocionant la utilització de fonts d’energia renovables, ha passat de la retòrica a la realitat.
Tot i això, encara queda molt camí per recórrer, ja sigui facilitant la transformació del model de producció d’empreses existents, creant nous negocis a través de la promoció d’activitats sostenibles, o invertint en innovació i educació per esperonar aquest procés de canvi.
Economia sostenible
La importància de cuidar la sostenibilitat econòmica
Com afirma Bunyol, “una gestió eficient dels recursos és primordial per no malbaratar les matèries naturals del nostre planeta”, és a dir, el patró de creixement econòmic ha de fer un ús racional dels recursos naturals, conciliant els aspectes socials i ambientals amb una economia productiva.
La revolució del sistema financer basada en empreses que fan servir les noves tecnologies jugaran un paper cabdal en aquesta transformació energètica. La societat és més conscient d’aquesta necessitat de “fer un canvi de paradigma cap a un model d’economia circular”, i segueix, “des d’11Onze volem ser més sostenibles, crear comunitat i treballar amb empreses amigues que comparteixin aquest interès dels nostres usuaris per cuidar el medi ambient”.
En aquest context, Imprescindibles 11Onze és un bon exemple de com es poden oferir alternatives ecològiques i econòmiques als productes bàsics d’ús diari, apostant per un estil de vida sostenible per satisfer les necessitats de la nostra comunitat.
Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.
11Onze posa en marxa la venda de monedes d’or per regalar. Els compradors rebran les monedes, una postal de Nadal exclusiva i un bitllet d’or acreditant la compra. Pel dia de demà, or.
Les festes de Nadal són un moment per pensar en els altres i desitjar que els hi vagi bé. A moltes llars catalanes aquest desig es tradueix en un sobre de diners (o un ingrés) pel dia de demà. És a dir, pares, mares, avis o àvies tenen l’hàbit de regalar diners perquè als fills o nets els siguin útils en el futur. Però això té sentit ara mateix? Amb una inflació rampant, un euro depreciat i la incertesa sobre el futur de les monedes fiduciàries, els diners no semblen un regal tan valuós ni tan segur com ho eren fa uns anys.
Per aquest motiu, a 11Onze hem pensat que aquest paper el podria fer l’or. Si vols fer un regal que no perdi valor amb el temps i que es pugui convertir en efectiu ràpidament, l’or és la millor opció. Pel dia de demà, regala or.
Pel dia de demà
Fins ara, amb Preciosos 11Onze es podien fer compres de lingots d’or des de 3.000 €. Ara oferim l’opció de comprar monedes d’or, des de 220 €. Per als membres d’11Onze amb compte d’El Canut, l’enviament és gratuït. Per a la resta de compradors té un cost de 9,99 €.
Com seria l’entrega?
Si vols comprar monedes d’or per regalar, has d’omplir aquest formulari i un agent et contactarà. Un cop estigui tot enllestit, pagaràs directament amb targeta. El que rebràs a casa és una postal de Nadal i un bitllet d’or personalitzat que acredita la compra d’or. T’ho enviarem tot, juntament amb les monedes. La campanya va de l’1 de desembre al 6 de gener, però recomanem fer les comandes l’abans possible per assegurar les entregues de les monedes durant les festes. En el cas que s’esgotés l’estoc de monedes, s’enviaria primer el bitllet d’or i a continuació les monedes.
La màgia del Nadal
El bitllet d’or d’11Onze connecta directament amb l’imaginari fantàstic creat per Roald Dahl a la novel·la ‘Charlie and the chocolate factory’. Allà, els nens que trobaven el bitllet d’or dins la pastilla de xocolata eren convidats a visitar la fàbrica de xocolata de l’estrambòtic Willy Wonka. El bitllet d’or d’11Onze no servirà per dur cap nen a conèixer els Oompa Loompa, però tindrà una funció que creiem molt valuosa: garantir que tenen or pel dia de demà.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
A partir de les 19 h, parlarem amb Susana Rodríguez Urgel sobre criptomonedes, CBDC i la digitalització dels nostres diners. Des d’aquest mateix article es podrà seguir en directe.
És un tema que interessa, i molt. L’aforament de públic per al ‘Que no faltin!’ sobre criptoeconomia està complet, però podreu seguir la conversa en directe en aquest reproductor, a partir de les 19:00 del dimarts 22 de novembre.
Podeu deixar preguntes als comentaris d’aquest article i intentarem donar-hi resposta en directe.
Si voleu participar en el proper ‘Que no faltin!’ podeu reservar plaça escrivint a [email protected]. Serà el pròxim 13 de desembre a les 19 h, i parlarem del mercat laboral del futur amb l’empresari David Garrofé.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
La setmana passada estrenàvem la nova sèrie de pòdcasts d’educació financera on el públic assistent interactua amb ponents de primer nivell. Al ‘Que no faltin!’ de demà parlarem de la criptoeconomia amb Susana Rodríguez Urgel, apunta-t’hi i pregunta el que vulguis!
James Sène, president d’11Onze va protagonitzar el primer capítol de ‘Que no faltin!’ parlant dels diners com a conversió del nostre temps en capital. Moderat per Toni Mata, el col·loqui va ser retransmès en directe a La Plaça d’11Onze. En recollim alguns fragments, podeu veure el capítol complet aquí.
Per al segon capítol d’aquest vídeo-pòdcast d’educació financera hem convidat a Susana Rodríguez Urgel, experta en màrqueting i criptoeconomia, per parlar de la digitalització dels nostres diners.
Vols participar-hi?
Per al capítol de cripotoeconomia ja no s’admeten més persones de públic perquè l’aforament està complet. Podràs seguir el vídeo-pòdcast en directe, a les 19 h del dimarts 22 de novembre, des d’un enllaç que publicarem a La Plaça! I podràs fer preguntes deixant un comentari.
Si vols participar en el pròxim capítol, ja pots demanar la teva plaça escrivint a [email protected]. Serà el pròxim 13 de desembre a les 19 h i parlarem del mercat laboral del futur amb l’empresari David Garrofé.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Mireia Cano, cap d’agents a 11Onze, visita Energia, el nou programa de Canal 4 Televisió presentat per Eduard Berraondo, per explicar què és la ‘llei natural’ i com ens pot ajudar a canviar els nostres hàbits de consum per ser més sostenibles.
Hi ha certs valors ètics i morals que són intrínsecs de la nostra naturalesa com a éssers humans. Venen a ser l’herència de les pautes de comportament adquirides durant el procés d’evolució, que facilitaven la convivència en comunitat a través d’accions que afavorien el bé comú. Aquests valors que ens caracteritzen han perdurat al llarg del temps i es coneixen com la llei natural.
Així i tot, el nostre comportament i les decisions que prenem no sempre segueixen aquest patró, ni estan en harmonia amb l’entorn natural que ens envolta. D’aquesta manera, l’evolució dels nostres hàbits de consum sovint es regeix pel context econòmic, les normes culturals, i els corrents socials del moment.
La 'llei natural'
Del dit al fet …
Mireia Cano ens proposa fer una reflexió sobre si les decisions que prenem com a consumidors en el nostre dia a dia estan en concordança amb aquesta llei natural: “estem prenent realment les decisions que volem segons els nostres criteris? Les nostres decisions de consum són conscients?”
Molta gent estaria d’acord en afirmar que és preferible viure en una societat i sistema econòmic que tingui en compte el respecte mediambiental, la dignitat de les persones o la distribució de la riquesa, però tenim en compte tot això a l’hora de gastar els nostres diners comprant productes o serveis de segons quines empreses? Com apunta Cano, “les empreses que estem enriquint, contribueixen al món que volem?”.
Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.
En l’últim any s’acumulen les notícies negatives en el mercat dels criptoactius. Després de la fallida de la plataforma de criptomonedes FTX i la pèrdua de gairebé tres quarts del valor del bitcoin en un any, el futur de les criptomonedes sembla més qüestionat que mai.
La Super Bowl és l’aparador publicitari més car del món. En la seva última edició, celebrada al febrer, es van arribar a pagar prop de 7 milions de dòlars per un anunci de 30 segons, una cosa a l’abast de molt poques empreses. Una d’elles va ser FTX, la tercera plataforma de criptoactius més important del món en aquell moment. El seu anunci comparava les criptomonedes amb alguns dels grans invents de la humanitat, presentava a la companyia com “una forma segura i fàcil” d’accedir a aquest mercat i ridiculitzava als escèptics.
Tan sols uns mesos després, FTX s’ha declarat en fallida i amenaça amb deixar més d’un milió de damnificats a tot el món. L’imperi de Sam Bankman-Fried, el seu fundador, s’ha ensorrat en tot just una setmana.
Després de la sobtada caiguda en el preu del token de FTX en els primers dies de novembre, Bankman-Fried va demanar un rescat a Binance, la major plataforma d’intercanvi d’actius digitals del món. Tot i que en un primer moment Binance va accedir a ajudar-lo, unes hores després es va tirar enrere al·legant una mala gestió de fons i altres irregularitats. L’11 de novembre a FTX no li quedava més remei que anunciar la sol·licitud del procés de fallida i la dimissió de Sam Bankman-Fried com a director general.
Possibles contagis
Com succeeix amb moltes empreses de criptomonedes, el castell de naips de FTX es basava en les expectatives de revaloració. Quan la confiança dels inversors s’enfonsa, res pot detenir una catastròfica espiral que acaba amb la companyia, que en el cas de FTX havia assolit a l’inici de l’any una valoració de 32.000 milions de dòlars.
Pel seu tamany, s’espera que les rèpliques del col·lapse de FTX siguin prolongades i devastadores. La primera víctima podria ser la plataforma Crypto.com, que en els últims mesos ja havia realitzat acomiadaments massius per la turbulenta situació del mercat de criptoactius. El seu token cronos ha arribat a perdre més de la meitat del seu valor en menys d’una setmana.
Algunes fonts indiquen que aquesta plataforma va dipositar més de 1.000 milions de dòlars en FTX, dels quals només hauria pogut recuperar uns 100 milions. No obstant això, el CEO de Crypto.com ho ha negat a Twitter, assegurant que l’exposició a FTX és inferior a 10 milions de dòlars. La veritat és que de moment el seu missatge no ha aconseguit calmar els mercats, que continuen tement la caiguda d’aquesta plataforma.
El risc d’un nou “criptohivern”
El col·lapse de FTX i la crisi de Crypto.com es produeixen en un context de dubtes sobre el futur de les criptomonedes. Després d’assolir una valoració de 58.358 euros al novembre de 2021, les successives caigudes del que es va conèixer com el “criptohivern” i la incertesa dels últims dies han situat el bitcoin per sota dels 16.000 euros en l’actualitat, amb la qual cosa ha perdut gairebé tres quarts del seu valor en un any.
Com explicàvem en l’article “Les criptomonedes, un actiu altament volàtil”, el bitcoin no és una excepció. La volatilitat també ha afectat altres criptomonedes en els últims mesos. Per exemple, ether va perdre dos terços del seu valor entre abril i juny, en passar de més de 3.000 euros a menys de 1.000, per a tornar a superar els 1.900 a mitjan agost i descendir per sota dels 1.200 en els últims dies.
Terra lluna, el cas més sonat fins al daltabaix de FTX, va passar de valer més de 80 euros a principis de maig a quedar-se pràcticament sense valor en poc més d’una setmana. I això que es tractava d’una ‘stablecoin’, és a dir, una criptodivisa el valor de la qual està vinculat al d’una altra moneda, matèria primera o instrument financer, la qual cosa hauria d’aportar més estabilitat.
Tot i que els criptoactius segueixen comptant amb molts incondicionals, cada vegada més gestors de carteres d’inversió assumeixen que l’estructura d’aquest mercat és massa arriscada i les pèrdues resulten massa grans. La noció del bitcoin com el nou or digital, un refugi segur en temps turbulents, s’ha esfumat. Com a resultat, molts inversors institucionals estan donant l’esquena als criptoactius per augmentar la seva participació en mercats teòricament més segurs, com el dels metalls preciosos.
En qualsevol cas, l’actual crisi del mercat de les criptomonedes ens recorda la importància de comptar amb una cartera diversificada per protegir-nos de caigudes abruptes en la valoració d’algun dels nostres actius.
Sessió sobre criptoeconomia
Si vols conèixer millor el mercat dels criptoactius, el proper 22 de novembre comptarem a La Plaça amb Susana Rodríguez Urgel, fundadora de The Digital Advisory Board, que parlarà de criptoeconomia en directe en el segon capítol de la sèrie “Que no faltin!”.
Aquesta experta en criptografia i una de les responsables de “la transformació comercial i digital de Telefónica” fa més d’una dècada, com destacava James Sène, president de 11Onze, promet una sessió provocadora i oberta al debat. Si estàs interessat a participar en directe per plantejar els teus dubtes i preguntes, pots escriure a [email protected].
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
Al primer episodi parlem amb James Sène dels diners com a conversió del nostre temps en capital. Tens preguntes? Escriu-les als comentaris d’aquest article.
Estrenem el nostre videopodcast d’educació financera a les 19:00 del 8 de novembre. Ho podràs seguir en directe, aquí!
Jocs, guies didàctiques, classes virtuals o presencials… 11Onze ofereix un nou servei educatiu gratuït a la gent de La Plaça i a tota la comunitat educativa del país.
11Onze amplia la seva aposta per l’educació financera i llança 11Onze Escola, un projecte perquè instituts de tot el país puguin formar els seus alumnes en matèria econòmica i financera. Tot es troba disponible amb accés obert a 11Onze Escola. S’ha treballat durant els darrers mesos amb l’objectiu de donar eines a professors i alumnes que permetin complementar el currículum educatiu, ampliant la mirada sobre la nova economia.
Durant el curs passat, un professor membre de La Plaça va demanar si un representant d’11Onze podria fer una classe per als seus alumnes. «Impressionat per la informació que es comparteix a La Plaça, un professor d’institut”, explica el president d’11Onze James Sène, “ens va preguntar si podíem oferir una sessió d’educació financera als seus alumnes. Vam decidir fer un pas més, oferir sessions d’educació financera i fer-ho per a tothom”.
Des d’aleshores s’han fet proves pilot a l’Institut Cendrassos de Figueres i a l’Institut Arraona de Sabadell. El resultat és un projecte ambiciós. “Calculem que podem oferir 52 classes presencials o virtuals”, explica el director de continguts, Toni Mata, “però la plataforma està dissenyada perquè els professors puguin utilitzar directament el nostre material”.
«La nostra missió és involucrar i educar els joves estudiants perquè millorin els seus coneixements financers.”
Així és. A partir de continguts de La Plaça d’11Onze, com la sèrie El Diner, s’han desenvolupat unes guies didàctiques que permeten dur a terme una classe i posar a prova els alumnes amb proves gamificades.
Quines classes oferiu?
Si decidiu sol·licitar una classe amb 11Onze, podeu triar si voleu que sigui virtual o presencial. En tots dos casos, un representant de 11Onze us oferirà una classe d’1 hora. Ara mateix oferim tres tipus de classes: Introducció a l’educació financera, Open Banking, i Monedes digitals.
En aquestes classes es poden tocar alguns temes importants de la nova economia, que no tenen protagonisme a l’actual currículum educatiu, però que són crucials per al futur immediat, donada la digitalització de l’economia. Classes sobre finances integrades, CBDC, tokenització, mineria, banca oberta… “Creiem que els estudiants han d’estar preparats per gestionar els seus diners en un entorn que serà radicalment diferent del que tenim ara”, explicita Mata.
Segons un estudi de Greenlight, gairebé tres quartes parts dels adolescents (74%) van declarar que no se senten segurs dels coneixements sobre finances personals. Aproximadament el mateix percentatge d’adolescents (73%) va dir que volia aprendre’n més. «La nostra missió és involucrar i educar els joves estudiants perquè millorin els seus coneixements financers ensenyant-los com funcionen els diners i la tecnologia que hi ha al darrere«, va explicar el president de 11Onze, James Sène, que afegeix que “entenem que sense una educació financera bàsica, els nens i els joves adults s’enfrontaran a immenses dificultats per gestionar les seves finances de manera eficaç. Això podria conduir a un mal crèdit, a la fallida i a la manca d’estalvis».
“Amb els coneixements adequats, els ciutadans prenen les decisions correctes i vigilen millor els seus governants i empreses. És una qüestió d’educació financera, però en el fons és una qüestió de democràcia.”
Com reservar una classe
Per reservar una classe cal omplir un formulari disponible a 11Onze Escola. La iniciativa s’adreça a tothom, però des d’11Onze hem previst poder donar un màxim de 52 classes presencials/virtuals aquest curs. “Això significa que moltes peticions no podran ser ateses aquest any, és evident. Per això és important reservar l’abans possible i per això també hem fet que la plataforma 11Onze Escola estigui plena de continguts que els professors de secundària puguin utilitzar directament”, afirma Mata.
Tal com explica James Sène: «Cobrim temes com les targetes de crèdit, les criptomonedes i la gestió dels diners. Per als joves, la banca digital ha deixat de ser un misteri, encara que no sàpiguen gaire de tots els processos que hi ha al darrere. Com gairebé tots ells tenen aplicacions financeres als seus telèfons mòbils, estan interessats en l’educació financera».
El projecte d’11Onze Escola és clau per a l’entitat catalana, que sempre ha tingut l’educació financera i la transparència com un dels seus pilars. “Amb els coneixements adequats, els ciutadans prenen les decisions correctes i vigilen millor els seus governants i empreses. És una qüestió d’educació financera, però en el fons és una qüestió de democràcia”, rebla Mata.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
