El mercat de les criptomonedes no deixa de créixer malgrat la volatilitat. La seva regulació està en l’agenda política de tot el món. Alguns veuen en aquestes iniciatives un intent de protegir els petits inversors, mentre que uns altres les consideren un intent de protegir el sistema financer tradicional.

Després de més d’una dècada d’existència, les criptodivises han demostrat el seu potencial disruptiu sobre la política monetària a tot el món. Avantatges com la creació d’un sistema financer més transparent i descentralitzat o el control de la inflació gràcies als límits establerts per a l’emissió de noves monedes són evidents. Tot i això, persisteixen problemes com la gran volatilitat del mercat, que afecta la capacitat d’un token per servir com a mitjà d’intercanvi.

En els últims anys, els criptoactius han passat de ser productes de nínxol a tenir una presència més generalitzada com a inversions especulatives, cobertures enfront de monedes febles i instruments de pagament potencials. D’aquí ve que els esforços per regular-los ja ocupin un lloc destacat en l’agenda política.

Un mercat difícil de controlar

La supervisió dels mercats de criptomonedes és complicada perquè evolucionen molt ràpid. El terme “criptoactiu” es refereix a un ampli espectre de productes que poden emmagatzemar-se i negociar-se utilitzant principalment carteres i intercanvis digitals. Però la terminologia utilitzada per a descriure les nombroses activitats, productes i actors involucrats no està harmonitzada a nivell mundial.

Per als reguladors és difícil vigilar a milers d’actors que poden no estar subjectes als requisits típics de divulgació o informació. I hi ha una sèrie d’actors de la criptografia, des de miners a desenvolupadors de protocols, que no estan coberts amb claredat per la regulació financera tradicional.

Alguns països, com el Japó i Suïssa, ja han introduït legislacions específiques que cobreixen els criptoactius i els seus proveïdors de serveis, mentre que a la Unió Europea, els Estats Units i altres països aquestes regulacions encara estan en fase de desenvolupament.

El marc legal a Catalunya

La Comissió Europea va fer pública l’any 2020 una proposta de reglament sobre els mercats de criptoactius, que pretén augmentar la protecció dels consumidors, establir una conducta clara en el sector de les criptomonedes i introduir nous requisits per a la concessió de llicències als països de la Unió Europea.

Si finalment s’adoptés aquesta proposta, la seva implementació a l’Estat espanyol atorgaria competències de supervisió i control a institucions tradicionals com el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

De moment, la Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, obliga als gestors de criptomonedes a comunicar a l’autoritat fiscal dades com les dates i les transaccions realitzades per part dels seus clients. I el Reial decret llei 7/2021 obliga a la inscripció en un registre del Banc d’Espanya dels proveïdors de serveis de canvi i custòdia de carteres de criptomonedes.

Poca seguretat per a l’inversor

Actualment, la gran volatilitat del mercat, la complexitat de la tecnologia ‘blockchain’ i la falta de transparència d’emissors i intermediaris fan dels criptoactius una inversió especialment arriscada per als petits inversors.

A més, la majoria de proveïdors de serveis d’intermediació tenen la seva residència legal fora de l’Estat espanyol, per la qual cosa els processos legals en cas d’estafa o pèrdua de les claus d’accés al nostre compte de criptoactius poden ser molt cars.

Classificar les criptomonedes com un producte d’inversió podria ajudar a protegir els petits inversors, ja que seria aplicable la normativa que només permet la venda de valors als petits inversors que comprenguin totes les característiques i els riscos associats a la seva potencial inversió.

Regulacions molt dispars

Com adverteix el Fons Monetari Internacional, les prioritats dels reguladors dels diferents països davant l’ús actual o previst dels criptoactius no són sempre les mateixes. Alguns prioritzen la protecció del consumidor, mentre que uns altres posen el focus en la integritat del sistema financer.

A més, l’aproximació als criptoactius és molt diferent d’un lloc a un altre. Mentre que alguns països han estat molt receptius, altres, entre els quals s’inclou la Xina, han arribat a prohibir l’emissió o tinença de criptoactius per part dels residents o la possibilitat de realitzar transaccions amb ells o utilitzar-los per a determinats fins, com els pagaments.

Ara com ara, la fragmentada resposta global propicia que els actors del sector migrin als països amb les jurisdiccions més favorables, sense deixar de ser accessibles a qualsevol persona amb accés a Internet, sigui del país que sigui.

Un marc regulatori global?

Per això l’FMI ha demanat una resposta global que sigui coordinada, coherent i integral, per a que cobreixi a tots els actors i aspectes de l’ecosistema criptogràfic. Segons aquest organisme, “un marc regulador global posarà ordre en els mercats, ajudarà a infondre confiança als consumidors, establirà els límits del permissible i proporcionarà un espai segur per a que continuï la innovació útil”.

No és gens clar quins haurien de ser els límits d’aquest marc regulador. Moltes veus adverteixen del risc de desvirtuar l’esperit original de les criptomonedes, que van néixer al marge del sistema financer tradicional. I resta també per respondre la pregunta de si haurien de ser considerades monedes de curs legal per poder utilitzar-les sense restriccions com a mitjà de pagament en el dia a dia.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!