In 2005, UNESCO established Global Recycling Day with a clear objective: to reduce the volume of waste we generate and minimise our carbon footprint.
Seventeen years later, the challenge is still valid and all organisations, from the European Union to local councils, are joining forces to raise awareness, promote and improve recycling capacity in all the processes involved in the creation of a product, from the extraction of the raw material to the time we consume it and dispose of it. In this sense, public awareness has improved over the years and the figures are encouraging, but insufficient.
Europe is asking all its member states to reach 60% of recycled waste by 2030 and, while the Spanish average is around 33%, Catalonia stands out, reaching 44.8% in 2019, its maximum figure in terms of recycling. An action as simple as putting waste in the right bin is at the same time very powerful. To give you an idea, this 44.8% means that the emission of 564,000 tonnes of greenhouse gases has been avoided.
The implementation of the door-to-door (PaP) collection system has a lot to do with this achievement. This is a municipal management model that has been implemented in more than 200 municipalities in Catalonia and consists of collecting waste at your doorstep, on certain days and at certain times. Planning and easiness for efficient and much more participatory recycling where figures of between 60 and 80% are achieved. While it is true that this model is particularly successful in less densely populated municipalities, the challenge for the coming years will be to find recycling models adapted to large cities.
The key, in this environmental struggle where our future is at stake, is the reduction of the carbon footprint, rather than the repair of future damage. And this is where each of us comes in. To achieve this, it is essential to know all the factors: why do we have to recycle? What are the implications of not doing it? Is an ecologically sustainable economy possible? What can I do?
Albert Chic, 11Onze agent, talks about recycling and the sustainable economy
If you want to discover how to drink the best water, save money and help the planet, go to 11Onze Essentials.
Gràcies Carles 👍
🙏
👌
Gràcies, Carles!!!
Es cert q hem pres consciència de la importància de reciclar, però encara ens queda un llarg camí a recórrer.
Tens raó, Manuel. De mica en mica anirem recorrent aquest camí; no hi ha alternativa.
👏
🙏
molt interessant!
Celebrem que t’hagi agradat, Manel!
👍
Gràcies, Joan! Ens veiem per La Plaça!
El model socioeconòmic ferotge del que venim s’ha esgotat, la humanitat és supervivent de mena, noves accions que venen de velles maneres però obviament actualitzades, ens portaran a sostenir-nos, reconcil·liar-nos, sobreviure’ns amb el nostre planeta, de moment nostre i de tot@s, està en cada un@ de nosaltres que així sigui perquè desapareixi l’imposat que ens hem empassat durant més mig segle.
Moltes gràcies pel contingut!
Moltes gràcies, Esther, pels teus comentaris tan encoratjadors! És cert; les persones som supervivents de mena i ens en sortirem. Al llarg de la història de la nostra espècie, hi ha hagut diverses crisis que han estat a punt d’acabar amb la humanitat i, tanmateix, la prova que ens n’hem sortit és que ens estem comunicant ara i aquí. I aquest cop també ho farem; només cal que la força constructiva i esperançadora guanyi a la força destructiva i egoista.
Cada vegada el jovent està més conscienciat de que s, ha de reciclar. És qüestió de ensenyar a la mainada des de l, escola.
Hi coincideixo del tot, Carme. Els hàbits saludables, tan individualment com col·lectiva, són un entrenament de per vida, i han de començar des de la infància. Gràcies per la teva aportació!
M’ha semblat un video i un tema molt interessant. Chapeau.
Moltes gràcies pel teu comentari, Marta! Ens esperona a continuar treballant i millorant cada dia.
Jo fa molts anys que reciclo. Estic en un grup de Facebook que es diu ZERO WASTE i sempre aprenc coses noves.
Genial! Gràcies pel teu comentari, Jordi.
El perquè i el com del reciclatge, és només una petita part d’una manera de viure. En quin moment es va canviar la mentalitat de l’aprofitar per la de llençar? La de no apagar el llum? la de comprar-ho tot envasat, inclús el menjar fet,per comptes de cuinar a casa?
Es més una assignatura de sociologia i antropologia
que de mediambient. Les conseqüències dels mals hàbits són palpables, els perquè hi hem arribat no tant
Sí, Mercè. Coincideixo amb tu en què fóra bo saber-ho. Personalment, crec que aquests mals hàbits van irrompre a conseqüència del consumisme desbocat que va iniciar-se al segle XX i crec que està fortament vinculat als canvis provocats per un instrument poderosíssim de les elits: la publicitat.
Sens dubte, és un debat de gran profunditat i interessantíssim.
Reciclar acaba essentvun habit i una manera, de viure, es el qie podem fer nosaltres de manera individual per intentar evitar la contaminació mediambiental, quan ho fas el dificil es fer el contrari
Totalment d’acord, Alícia. Quan convertim en un hàbit allò que ens beneficia a tots i a totes, estem en el bon camí 👍
Hola, jo vaig treballar d’agent cívica en el tracte amb l’usuari i desenvolupant formació específica per persones que tenien PAP a casa. Moltes persones de les que m’encarregava de tutoritzar, no tenien ni idea del què era la recollida porta a porta perquè venien de viure de ciutats on hi havien els típics contenidors.
Us puc dir que la gran majoria de la població, possiblement més d’un 75%, creuen que els contenidors en general són molt més fàcils de gestionar i que el pap no s’adapta a les seves necessitats. Si s’adonessin del què suposa el pap, que redueix generalment aproximadament un 70% la fracció de Rebuig, s’adonarien que és una pràctica que tots hauríem de tenir a casa.
És important que fem bé la classificació de residus i per tant, hem d’acceptar els sistemes de monitorització per xips que en aquest cas son molt útils per identificar les infraccions i els errors dels usuaris.
És molt interessant aquesta observació teva sobre el PAP, Laura. I potser la pregunta que ens hauríem de fer és quin índex d’implantació té el PAP en relació amb el conjunt de la població i quina n’és la causa.