Día Mundial del Reciclaje: la huella que marca el futuro

En el año 2005 la UNESCO establecía el Día Mundial del Reciclaje con un objetivo claro: disminuir el volumen de residuos que generamos y minimizar nuestra huella de carbono.

 

Dieciséis años después el reto sigue vigente y todos los organismos, desde la Unión Europea hasta los Ayuntamientos, suman esfuerzos para contribuir a concienciar, promover y mejorar la capacidad de reciclaje en todos los procesos de creación de un producto, desde la extracción de la materia prima hasta el momento en que la consumimos y nos desprendemos de ella. En este sentido la concienciación ciudadana ha mejorado a lo largo de los años y las cifras son esperanzadoras, pero insuficientes.

Europa pide a todos sus países miembros llegar en el 2030 al 60% de residuos reciclados y, mientras la media del estado español bordea el 33%, Cataluña se desmarca hasta llegar al 44,8% en 2019, su máxima cifra en términos de reciclaje. Una acción tan sencilla como depositar los residuos al contenedor correcto es a la vez muy poderosa. Para hacernos una idea, este 44,8% significa que se ha evitado la emisión de 564.000 toneladas de gases de efecto invernadero.

La implementación del sistema de recogida puerta a puerta (PaP) tiene mucho que ver con este logro. Se trata de un modelo de gestión municipal que se ha implementado en más de 200 municipios de Cataluña y que consiste en la recogida de residuos ante la puerta de casa, en unos días y horas determinados. Planificación y facilidades para un reciclaje eficiente y mucho más participativo donde se logran cifras de entre el 60 y el 80%. Si bien es cierto que este modelo tiene especialmente éxito en los municipios con menos densidad de población, el reto de los próximos años será buscar modelos de reciclaje adaptados a las grandes ciudades.

La clave, en esta lucha medioambiental donde lo que está en juego es nuestro futuro, es la reducción de la huella de carbono, en vez de la reparación futura de los daños. Y aquí es donde entramos cada cual de nosotros. Para conseguirlo es indispensable conocer todos los factores: ¿por qué tenemos que reciclar? ¿Qué compuerta no hacerlo? ¿Es posible una economía sostenible ecológicamente? ¿Qué puedo hacer yo?

 

¿Quieres ser el primero en recibir las últimas noticias sobre 11Onze? Clica aquí para suscribirte a nuestro canal de Telegram

¿Qué es la "Carbon footprint"?

1min lectura

Coral Santacruz, agente 11Onze, nos lo explica

Cultura

Innovación, sostenibilidad y solidaridad

7min lectura

El lado positivo del Covid-19

Cultura

Turismo sostenible

7min lectura

La apuesta que puede marcar el futuro mundial



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Manel LopezManel Lopez says:
    Manel

    molt interessant!

  2. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  3. Esther Martinez CoidurasEsther Martinez Coiduras says:
    Esther

    El model socioeconòmic ferotge del que venim s’ha esgotat, la humanitat és supervivent de mena, noves accions que venen de velles maneres però obviament actualitzades, ens portaran a sostenir-nos, reconcil·liar-nos, sobreviure’ns amb el nostre planeta, de moment nostre i de [email protected], està en cada [email protected] de nosaltres que així sigui perquè desapareixi l’imposat que ens hem empassat durant més mig segle.

    Moltes gràcies pel contingut!

    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Moltes gràcies, Esther, pels teus comentaris tan encoratjadors! És cert; les persones som supervivents de mena i ens en sortirem. Al llarg de la història de la nostra espècie, hi ha hagut diverses crisis que han estat a punt d’acabar amb la humanitat i, tanmateix, la prova que ens n’hem sortit és que ens estem comunicant ara i aquí. I aquest cop també ho farem; només cal que la força constructiva i esperançadora guanyi a la força destructiva i egoista.

      Hace 4 meses
  4. Carme Dalmau PlanasCarme Dalmau Planas says:
    Carme

    Cada vegada el jovent està més conscienciat de que s, ha de reciclar. És qüestió de ensenyar a la mainada des de l, escola.

    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Hi coincideixo del tot, Carme. Els hàbits saludables, tan individualment com col·lectiva, són un entrenament de per vida, i han de començar des de la infància. Gràcies per la teva aportació!

      Hace 4 meses
  5. Marta SoroMarta Soro says:
    Marta

    M’ha semblat un video i un tema molt interessant. Chapeau.

    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Moltes gràcies pel teu comentari, Marta! Ens esperona a continuar treballant i millorant cada dia.

      Hace 4 meses
  6. Jordi FerréJordi Ferré says:
    Jordi

    Jo fa molts anys que reciclo. Estic en un grup de Facebook que es diu ZERO WASTE i sempre aprenc coses noves.

  7. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    El perquè i el com del reciclatge, és només una petita part d’una manera de viure. En quin moment es va canviar la mentalitat de l’aprofitar per la de llençar? La de no apagar el llum? la de comprar-ho tot envasat, inclús el menjar fet,per comptes de cuinar a casa?
    Es més una assignatura de sociologia i antropologia
    que de mediambient. Les conseqüències dels mals hàbits són palpables, els perquè hi hem arribat no tant

    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Sí, Mercè. Coincideixo amb tu en què fóra bo saber-ho. Personalment, crec que aquests mals hàbits van irrompre a conseqüència del consumisme desbocat que va iniciar-se al segle XX i crec que està fortament vinculat als canvis provocats per un instrument poderosíssim de les elits: la publicitat.
      Sens dubte, és un debat de gran profunditat i interessantíssim.

      Hace 4 meses
  8. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Reciclar acaba essentvun habit i una manera, de viure, es el qie podem fer nosaltres de manera individual per intentar evitar la contaminació mediambiental, quan ho fas el dificil es fer el contrari

    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      Totalment d’acord, Alícia. Quan convertim en un hàbit allò que ens beneficia a tots i a totes, estem en el bon camí 👍

      Hace 4 meses
  9. laura bunyollaura bunyol says:
    laura

    Hola, jo vaig treballar d’agent cívica en el tracte amb l’usuari i desenvolupant formació específica per persones que tenien PAP a casa. Moltes persones de les que m’encarregava de tutoritzar, no tenien ni idea del què era la recollida porta a porta perquè venien de viure de ciutats on hi havien els típics contenidors.
    Us puc dir que la gran majoria de la població, possiblement més d’un 75%, creuen que els contenidors en general són molt més fàcils de gestionar i que el pap no s’adapta a les seves necessitats. Si s’adonessin del què suposa el pap, que redueix generalment aproximadament un 70% la fracció de Rebuig, s’adonarien que és una pràctica que tots hauríem de tenir a casa.
    És important que fem bé la classificació de residus i per tant, hem d’acceptar els sistemes de monitorització per xips que en aquest cas son molt útils per identificar les infraccions i els errors dels usuaris.

    • Albert Chic GiménezAlbert Chic Giménez says:
      Albert

      És molt interessant aquesta observació teva sobre el PAP, Laura. I potser la pregunta que ens hauríem de fer és quin índex d’implantació té el PAP en relació amb el conjunt de la població i quina n’és la causa.

      Hace 4 meses

Deja una respuesta