Día Mundial del Reciclaje: la huella que marca el futuro
En el año 2005 la UNESCO establecía el Día Mundial del Reciclaje con un objetivo claro: disminuir el volumen de residuos que generamos y minimizar nuestra huella de carbono.
Diecisiete años después el reto sigue vigente y todos los organismos, desde la Unión Europea hasta los Ayuntamientos, suman esfuerzos para contribuir a concienciar, promover y mejorar la capacidad de reciclaje en todos los procesos de creación de un producto, desde la extracción de la materia prima hasta el momento en que la consumimos y nos desprendemos de ella. En este sentido la concienciación ciudadana ha mejorado a lo largo de los años y las cifras son esperanzadoras, pero insuficientes.
Europa pide a todos sus países miembros llegar en el 2030 al 60% de residuos reciclados y, mientras la media del estado español bordea el 33%, Cataluña se desmarca hasta llegar al 44,8% en 2019, su máxima cifra en términos de reciclaje. Una acción tan sencilla como depositar los residuos al contenedor correcto es a la vez muy poderosa. Para hacernos una idea, este 44,8% significa que se ha evitado la emisión de 564.000 toneladas de gases de efecto invernadero.
La implementación del sistema de recogida puerta a puerta (PaP) tiene mucho que ver con este logro. Se trata de un modelo de gestión municipal que se ha implementado en más de 200 municipios de Cataluña y que consiste en la recogida de residuos ante la puerta de casa, en unos días y horas determinados. Planificación y facilidades para un reciclaje eficiente y mucho más participativo donde se logran cifras de entre el 60 y el 80%. Si bien es cierto que este modelo tiene especialmente éxito en los municipios con menos densidad de población, el reto de los próximos años será buscar modelos de reciclaje adaptados a las grandes ciudades.
La clave, en esta lucha medioambiental donde lo que está en juego es nuestro futuro, es la reducción de la huella de carbono, en vez de la reparación futura de los daños. Y aquí es donde entramos cada cual de nosotros. Para conseguirlo es indispensable conocer todos los factores: ¿por qué tenemos que reciclar? ¿Qué compuerta no hacerlo? ¿Es posible una economía sostenible ecológicamente? ¿Qué puedo hacer yo?
Si quieres descubrir cómo beber la mejor agua, ahorrar dinero y ayudar al planeta, entra en Imprescindibles 11Onze.
Gràcies Carles 👍
🙏
👌
Gràcies, Carles!!!
Es cert q hem pres consciència de la importància de reciclar, però encara ens queda un llarg camí a recórrer.
Tens raó, Manuel. De mica en mica anirem recorrent aquest camí; no hi ha alternativa.
👏
🙏
molt interessant!
Celebrem que t’hagi agradat, Manel!
👍
Gràcies, Joan! Ens veiem per La Plaça!
El model socioeconòmic ferotge del que venim s’ha esgotat, la humanitat és supervivent de mena, noves accions que venen de velles maneres però obviament actualitzades, ens portaran a sostenir-nos, reconcil·liar-nos, sobreviure’ns amb el nostre planeta, de moment nostre i de tot@s, està en cada un@ de nosaltres que així sigui perquè desapareixi l’imposat que ens hem empassat durant més mig segle.
Moltes gràcies pel contingut!
Moltes gràcies, Esther, pels teus comentaris tan encoratjadors! És cert; les persones som supervivents de mena i ens en sortirem. Al llarg de la història de la nostra espècie, hi ha hagut diverses crisis que han estat a punt d’acabar amb la humanitat i, tanmateix, la prova que ens n’hem sortit és que ens estem comunicant ara i aquí. I aquest cop també ho farem; només cal que la força constructiva i esperançadora guanyi a la força destructiva i egoista.
Cada vegada el jovent està més conscienciat de que s, ha de reciclar. És qüestió de ensenyar a la mainada des de l, escola.
Hi coincideixo del tot, Carme. Els hàbits saludables, tan individualment com col·lectiva, són un entrenament de per vida, i han de començar des de la infància. Gràcies per la teva aportació!
M’ha semblat un video i un tema molt interessant. Chapeau.
Moltes gràcies pel teu comentari, Marta! Ens esperona a continuar treballant i millorant cada dia.
Jo fa molts anys que reciclo. Estic en un grup de Facebook que es diu ZERO WASTE i sempre aprenc coses noves.
Genial! Gràcies pel teu comentari, Jordi.
El perquè i el com del reciclatge, és només una petita part d’una manera de viure. En quin moment es va canviar la mentalitat de l’aprofitar per la de llençar? La de no apagar el llum? la de comprar-ho tot envasat, inclús el menjar fet,per comptes de cuinar a casa?
Es més una assignatura de sociologia i antropologia
que de mediambient. Les conseqüències dels mals hàbits són palpables, els perquè hi hem arribat no tant
Sí, Mercè. Coincideixo amb tu en què fóra bo saber-ho. Personalment, crec que aquests mals hàbits van irrompre a conseqüència del consumisme desbocat que va iniciar-se al segle XX i crec que està fortament vinculat als canvis provocats per un instrument poderosíssim de les elits: la publicitat.
Sens dubte, és un debat de gran profunditat i interessantíssim.
Reciclar acaba essentvun habit i una manera, de viure, es el qie podem fer nosaltres de manera individual per intentar evitar la contaminació mediambiental, quan ho fas el dificil es fer el contrari
Totalment d’acord, Alícia. Quan convertim en un hàbit allò que ens beneficia a tots i a totes, estem en el bon camí 👍
Hola, jo vaig treballar d’agent cívica en el tracte amb l’usuari i desenvolupant formació específica per persones que tenien PAP a casa. Moltes persones de les que m’encarregava de tutoritzar, no tenien ni idea del què era la recollida porta a porta perquè venien de viure de ciutats on hi havien els típics contenidors.
Us puc dir que la gran majoria de la població, possiblement més d’un 75%, creuen que els contenidors en general són molt més fàcils de gestionar i que el pap no s’adapta a les seves necessitats. Si s’adonessin del què suposa el pap, que redueix generalment aproximadament un 70% la fracció de Rebuig, s’adonarien que és una pràctica que tots hauríem de tenir a casa.
És important que fem bé la classificació de residus i per tant, hem d’acceptar els sistemes de monitorització per xips que en aquest cas son molt útils per identificar les infraccions i els errors dels usuaris.
És molt interessant aquesta observació teva sobre el PAP, Laura. I potser la pregunta que ens hauríem de fer és quin índex d’implantació té el PAP en relació amb el conjunt de la població i quina n’és la causa.