Mantenir la competitivitat d’una empresa en època de crisi econòmica sovint implica reduir les despeses. La creença popular que el màrqueting és una despesa operacional fa que moltes empreses retallin la partida publicitaria sense pensar-s’ho dues vegades. Publiquem un article de VIA Empresa, on Gemma Vallet, directora d’11Onze District, ens explica per què invertir en publicitat en temps de crisi pot salvar el nostre negoci.
Màrqueting per sobreviure a una tardor incerta
La publicitat al pla d’empresa no és una despesa, és una inversió, un flotador, pot evitar que vostè i la seva empresa tanquin.
El preu “raonable”, el denominat pricing en màrqueting, està sent un altre dels trencaclosques
En aquests moments de crisi econòmica, pregunteu-vos què poden fer les empreses, els empresaris, les persones al davant del màrqueting, vendes i branding per a continuar venent a una tardor que es presenta crítica, marcada pel que alguns anomenen la incertesa… La incertesa a hores d’ara és més ben poca, es confirma que estem immersos en una crisi global de les històriques i els consumidors, els ciutadans, ja han començat a contenir el seu consum. L’incert aquí és fins quan aquesta contenció en el consum, i nosaltres ara -consumidors- en aquest entorn anem a comprar el just i imprescindible.
És la primera cosa a tenir clara, a entendre. Què és imprescindible per als teus clients, per als consumidors de la teva marca? Aquesta pregunta de reflexió cal fer-la a consciència. Imprescindible és el pa i també el catalogat com a entreteniment i oci. Per exemple, en temps de crisi, la música (la cultura que per a alguns governs és motiu de retall de pressupostos) és un bé que es pot catalogar d’imprescindibles i es pot comprar en format de concerts, festivals… a un preu raonable, perquè la gent ara necessita com el pa el seu moment d’evasió.
El preu “raonable”, el denominat pricing en màrqueting, està sent un altre dels trencaclosques perquè no haver de tancar per haver adoptat un low cost en què hem d’haver-hi de regalar productes, serveis.
La marca, ¿compraran marca o escullen les marques blanques o marques nascudes, incubades, en els marketplaces com Amazon? La marca encara és la millor aposta que es pot fer en qualsevol negoci, a hores d’ara no ho posem en dubte. Apostem per continuar invertint a construir marca. Mercadona va fer-se un buit, un bon buit en el mercat, per vendre millor que ningú en alimentació les marques blanques… I cert és que Mercadona inverteix a mantenir la seva bona reputació, a construir la seva pròpia marca.
La partida de publicitat
Publicitat. Què fer en aquests moments? Sobretot, no retallar en comunicació de marca, de producte, en publicitat, perquè després serà pitjor, si retalla aquesta partida serà per fer que tothom s’oblidi de la seva marca i els seus productes i serveis… i això del branding i màrqueting té molt de sentit comú: si t’obliden, et deixen de comprar. Pot ser que el seu director financer li recordi que cal retallar despeses i la partida publicitària figura a la columna de despeses. No sabem gaire bé com va arribar aquí. Aquesta partida que posa publicitat al seu pla d’empresa no és una despesa, és una inversió, un flotador, pot evitar que vostè i la seva empresa tanquin.
Estudieu bé el mercat, és el moment d’invertir en dades, en intel·ligència del mercat.
És el moment d’estudiar, de revisar aquestes gestes del màrqueting com en el seu dia va ser una campanya històrica al mercat dels detergents, la campanya protagonitzada per un director general, un CEO, el Sr. Manuel Luque, que salva l’empresa en un moment on tots els indicis eren de tancament amb un missatge reptador: “Busqueu, compareu i si trobeu alguna cosa millor, compreu-la”. Transparència, honestedat i bon fer… Imprescindible.
Pots llegir l’article original aquí
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
gràcies
Gràcies a tu per ser-hi, Joan!!!
Molt bona informació.
Gràcies, Pere Maria! Seguim!!😉
Totalment d’acord. La població ha començat a reduïr el consum(fet q va començar al març de 2020 i que des d’aleshores a les campanyes marcades de consum com nadals de 2020 i 2021 i els estius de 2021 i aquest últim de 2022 se’ns ha donat permís per consumir “una mica” per a tornar a parar-lo a partir de setembre 2022 amb la diferència respecte de les anteriors, que ara no hi ha pandèmia si no un discurs político-econòmic que sembla haber-se aprofitat de la pandèmia per a instaurar-se com a model de vida. Compte que la dita diu “quan el riu sona, aigüa porta” i efectivament desde 2012 estem sentit el só de l’aigüa venir, i que ara gràcies a l’equip d’11 s’obri una etapa que ens permet preparar-nos d’una manera clara i sense confusions amb impermeables, paraigües, guants, botes…etc. Ja els Ucranians sutilment ja ens deien que alguna cosa s’estava coent(sense saber que seria la guerra amb Rusia) ens deien q no hi havia comunicació amb Rusia que teniem q tindre-los més present i negociar perqué sinó històricament era extrany. I ara eixa mateixa sensació dels ucranians que al 2014 es va traduir finalment en una invasió Rusa a Crimea, després els polítics van seguir omitint el problema q ja ens deia Ucraina i la evolució va ser (després de passar per una pandemia històrica assentant més encara el discur politico-economic) que a inicis de 2022 rusia invaeix el Donbass i Lugansk amb la intenció fallida d’invair tota Ucraïna(gràcies a que pràcticament tot el mon va portar armes a Ucraina llevat dels aliats de rusia), I ara eixa mateixa sensació que transmetia Ucraina de que calia tenir mes comunicació amb rusia perqué historicament la incomunicació ha significat guerres, ara eixa comunicació amb Rusia la té Ucraina directament però sols la té Ucraïna i no aconsegueix res, i al mateix temps el discurs politico-economic s’endureix encara més com si tot el context depengués d’aquesta guerra, com si la pujada de preus fos directament per pagar les armes als ucranians de manera indefinida i amb la prespectiva de que això no canviarà en decades. Front això em sembla adient dir: Tant dificil es negociar i arribar a un terme comú? Al final farà falta que les negociacions internacionals siguin transparents i votades pel poble per a poder valorar-se, em sembla surrealista q tota la inflació i crisis que vingui sigui per una falta d’entença entre negociadors que ningú ha vist, llegit o fins i tot votats. Algú tindria q posar el focus en aquest context i publicar que collons passa entre els negociadors que ho fan tant malament I ens posen a tots pel mig, es com si aquesta informació fos amagada per a que ningú ho veiés, no sigui cosa q algú ho solucione i es pari la guerra i de pas tot el merder econòmic.
Efectivament, hi ha coses que costen molt d’entendre. La informació geopolítica esbiaixada i l’excusa del conflicte a Ucraïna per justificar tots els mals que ens venen a sobre fa temps que fa aigües. Et recomano el pòdcast d’en James Sène, president d’11Onze, que publicarem avui mateix. Parlem amb ell de moltes de les coses que comentes i penso que és més que interessant i necessari en el context actual on la veritat del que està passant brilla per la seva absència. Com sempre, gràcies pels teus comentaris, Jordi.
El treball de comunicació d’un producte marca els límits del mercat potencial. En moments difícils com ara poden marcar la línia que separa l’èxit del fracàs
És tal qual. Moltes gràcies pel teu comentari, Francesc!!!
👍
Gràcies, Manel!!!
Excel·lent article.
Els usuaris de la Plaça i els inversors d´11onze s’han de felicitar pels grans professionals que hi ha al capdavant de la Fincom catalana.
També és important que es publiqui a Via Empresa.
11onze no es fa ressò d’un article publicat per algú aliè a l’empresa sinó que és un directiu d’11onze qui hi publica.
Celebrem que t’hagi agradat, Mercè, i també donar-te les gràcies pels teus afalagaments cap a nosaltres. Agrair-te, també, el teu comentari.