Els mercats financers veuen amb preocupació el creixent dèficit fiscal dels governs dels països occidentals, que corren el risc d’entrar en un cercle viciós que dispari l’endeutament en una espiral ascendent incontrolada, posant en perill la credibilitat de les seves divises.

El senador republicà Rand Paul no podia ser més contundent quan en una entrevista a Fox News el diumenge passat afirmava que “és una despesa descontrolada, i estem amenaçant l’existència mateixa de la nostra moneda, i potser del nostre país, amb aquesta despesa boja i malversadora”. 

No és la primera ni l’única veu que avisa sobre el perill de l’excessiva despesa pública. El milionari Jeffrey Gundlach, conegut als Estats Units com el rei dels bons, “Bond-King”, avisa que “el futur del dòlar estatunidenc i la possible inflació descontrolada depenen del fet que es controlin el pressupost i la despesa”. I el que és més preocupant, adverteix que és probable que el govern federal gasti agressivament durant la pròxima recessió econòmica i s’emporti a si mateix a la vora del col·lapse financer, “La resposta a la pròxima recessió serà un complet desastre en relació amb la nostra posició fiscal, i aquesta serà el crit d’atenció amb què ens adonem que els Estats Units està en fallida, que no podem fer front als nostres passius”.

No és cap secret que enfront de crisis econòmiques arriben les grans expansions fiscals, però el consegüent augment del deute sobirà i dels tipus d’interès poden limitar la disponibilitat de préstecs per part de les empreses, disminuir la inversió i afeblir les divises nacionals. El president Joe Biden està demanant al Congrés 100.000 milions de dòlars, en nova ajuda exterior i despesa en seguretat, en un moment en què s’ha disparat el dèficit pressupostari dels Estats Units a un nivell que no es veia des de la pandèmia de la Covid-19.

Un dèficit de gairebé 1,7 bilions de dòlars l’any fiscal 2023 —un augment del 23% respecte a l’any anterior— a causa de la caiguda dels ingressos i un augment de les despeses que, un cop més, ha fet aflorar el debat sobre la sostenibilitat del deute i posa en qüestió les polítiques fiscals de l’administració vigent.

Europa a remolc dels Estats Units, però pitjor

Si bé és cert que desvincular la política monetària dels Estats Units de les polítiques monetàries d’altres bancs centrals d’Occident podria alleujar el risc de recessions mundials, a la pràctica, però, polítiques monetàries concertades entre països d’un mateix bloc geopolític segueixen sent la norma, facilitant l’efecte contagi global de les crisis econòmiques.

Dit això, la divergència entre les economies de la Unió Europea i la dels Estats Units és significativa. Després de la pandèmia, l’economia dels EUA es va recuperar molt millor que la de la UE, i aquesta dissonància s’ha ampliat encara més en els últims mesos. Mentre l’economia dels EUA s’accelera a un ritme saludable i creix un 4,9% el tercer trimestre, mitja Europa està estancada o en contracció econòmica i el PIB dels països de l’eurozona ha caigut un 0,1% en el tercer trimestre de l’any, deixant-los a tocar d’una recessió. 

En aquest sentit, els bancs de Wall Street preveuen que la pujada dels preus de l’energia i el feble creixement de l’eurozona arrosseguin a l’euro a la baixa fins al punt de paritat amb el dòlar. JPMorgan ha revisat a la baixa la seva previsió per a l’euro fins a 1 dòlar a la fi d’any, mentre que Citibank espera que arribi a la paritat “en un termini de sis mesos”, donada la seva “opinió actual que la recessió europea està molt per davant de l’estatunidenca”.

Davant d’aquest panorama econòmic tan poc encoratjador i la poca fiabilitat d’aquestes dues divises, no és sorprenent que bancs centrals i inversors privats segueixin comprant or de manera massiva, si més no, per assegurar-se una alternativa a un sistema monetari occidental que sembla estar agonitzant i en caiguda lliure.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.