La despesa militar està al centre del debat perquè la conflictivitat augmenta. Al mateix temps el deute públic dels estats membres supera, de llarg, els límits del Pacte d’Estabilitat de la UE. Serà, doncs, la necessitat militar la que impulsi la unió de mercats de capitals europeus? Busquen captar els estalvis dels ciutadans per a la guerra?

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord va néixer l’any 1949 amb un objectiu molt clar: protegir els països membres de la Unió Soviètica. La situació actual, amb l’entrada de Suècia i l’interès de la major part dels països que afronten amb Rússia, obliga a donar un cop d’ull a la despesa militar dels estats membres. La guerra a Ucraïna ha convertit Europa en un polvorí i la UE sembla decidida a mantenir les envestides amb o sense l’ajuda d’Estats Units. 

Arribats a aquest punt cal fixar-se en qui finança l’OTAN perquè, el candidat a la presidència d’Estats Units Donald Trump, va anunciar que si tornés a ser president, no protegiria els països que no paguen la seva part del pressupost de l’Aliança Atlàntica. I és cert que al voltant del 69% del pressupost l’aporten els Estats Units, arribant als 860.000 milions de dòlars. Per tant, és veritat que l’aportació americana està molt per damunt dels 68.000 milions d’Alemanya, els 66.000 del Regne Unit o els 19.000 d’Espanya.

Qui s’hi esforça més?

Però cal posar en context l’aportació dels estats membres perquè l’esforç no és el mateix per a totes les economies. L’objectiu és que cada soci aporti, com a mínim, un 2% del seu PIB. Com podem veure en el gràfic hi ha molts països, entre ells Espanya, que no hi arriben. Però també hi veiem fets interessants: Polònia aporta, proporcionalment, més que els Estats Units. I alguns dels països que més s’esforcen limiten amb Rússia i molts van formar part de la Unió Soviètica, és a dir, tenen una por a Putin basada en la història comuna.

El deute públic europeu

Davant d’aquesta situació cal recordar que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar la seva intenció de continuar augmentant la despesa en defensa dels països de la Unió Europea. I aquí hi ha un altre problema: la majoria dels països superen el 60% de deute permès pel renovat Pacte d’Estabilitat. És a dir, els països europeus han de reduir deute públic al mateix temps que estan obligats a augmentar la seva despesa militar. És possible la quadratura del cercle?

D’on sortiran els diners?

Si bé és cert que el Pacte d’Estabilitat de la UE inclou l’excepció de desviar-se dels objectius de deute per motius com la defensa, també és veritat que grans desviacions afectarien la credibilitat dels països europeus als mercats, de manera que els resultaria més difícil finançar-se. 

En aquest context guanya especial importància una notícia que ha passat prou desapercebuda, que és la intenció d’impulsar la unió de mercats de capitals europeus. Es tracta d’una vella proposta que està liderant el govern francès i que compta amb el suport espanyol, però encara no el vistiplau alemany. Alemanya pretén que a la unió de capitals hi entrin els 27 països de cop, mentre que França ho veu impossible i preveu fer-ho en fases. 

La idea és llançar un producte d’estalvi comú per captar capital privat. És a dir, volen atreure els dipòsits dels ciutadans de la Unió Europea. Segons el ministre francès de finances, Bruno Le Maire, cal “posar els estalvis dels europeus a treballar” per impulsar les massives inversions que ha de fer la Unió Europea en els pròxims anys. El discurs oficial és que cal aconseguir capital perquè les start-ups europees no acabin demanant diners a inversors americans o del Golf Pèrsic per tirar endavant els seus projectes. Per tant, la idea seria fomentar una certa independència econòmica de la UE. Però el cert és que aquestes inversions massives tenen dos temes estrella: la transició energètica i la defensa.

D’aquesta manera tot apunta que, durant el 2024, veurem néixer un producte d’inversió europeu que servirà perquè els països de la UE augmentin la seva participació en l’OTAN sense danyar gaire més el seu ja castigat deute públic. La mobilització dels estalvis per a la guerra ja ha començat.