Creixen amb molt poca aigua i energia, s’alimenten de residus orgànics i es reprodueixen molt ràpidament. S’aprofiten al 80%, són rics en proteïnes, fibra i minerals. Els insectes són la gran alternativa alimentària del futur. T’ho expliquem!

Si aquestes línies descrivissin un tipus d’au o de peix, segur que ja hi hauria corredisses per invertir en granges que en produïssin. Però no, no es refereixen ni a aus ni a peixos, és a dir, a animals vertebrats, com també ho són els remugants (vaques, bous, xais, cabres), sinó als insectes, els éssers vius més nombrosos de la Terra. És a dir, parlem d’escarabats, saltamartins, cucs i grills, entre molts d’altres. Aproximadament un 75% de les espècies animals de la Terra són insectes, i d’aquestes, avui, se’n coneixen prop de 2.000 que són comestibles i que, en general, són riques en proteïnes, fibra, minerals i vitamines.

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) fa anys que en recomana el seu consum com a font de proteïnes en previsió del creixement mundial de la població, de l’escalfament global i de la necessitat de trobar fonts d’aliments més sostenibles que les actuals. De fet, les propietats dels insectes com a aliment pels humans són conegudes perquè han estat i són un aliment corrent per molts habitants de l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica llatina i el seu consum ha estat més que estudiat. Segons dades de la mateixa FAO, uns 2.000 milions de persones al món ja inclouen el consum d’insectes a la dieta. Els més consumits són els escarabats, les erugues, les abelles, les vespes, les formigues, les llagostes i els grills.

A Europa també menjàvem insectes

A l’Europa actual no tenim el costum de menjar-ne, malgrat que fa segles ho era i es va anar perdent. Però el 2018 l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va aprovar la comercialització d’insectes com a aliment arran de la petició formal de l’empresa biotecnològica francesa EAP Group Agronutris. La companyia s’ha especialitzat en la producció de proteïnes per a l’alimentació de mascotes a partir d’insectes.

Finalment, el maig del 2021, i després d’avaluacions científiques, l’EFSA va donar l’aprovació definitiva perquè la larva de l’escarabat ‘Tenebrio molitor’, la que coneixem millor com a cuc de la farina, sigui considerada apta per al consum humà, tant sencera i assecada com convertida en pols o farina. Més recentment, aquest 12 de novembre, l’altre insecte selecte a rebre l’aprovació ha estat la ‘Locusta migratoria’, la llagosta de sempre, a la qual ja es referien les famoses plagues bíbliques. En el seu cas, s’autoritza congelada, assecada i en pols o farina.  

Als Països Catalans, cada cop més consumits

A conseqüència d’aquests avenços oficials, hom ja pot comprar-ne avui al BCN Insects de la Boqueria i al Carrefour, o anar a fer un aperitiu de llagostes i formigues a l’Oaxaca de Barcelona, d’inspiració mexicana, o al Santuari de Les Masies de Voltregà, entre altres establiments. També existeixen dues empreses a Alacant i a Aldaia, Insectfit i Trillions, respectivament, que comercialitzen barretes energètiques i productes diversos fets amb farina d’insectes, sobretot de grills, i que orienten especialment als esportistes que demanden proteïna de qualitat.

En resum, sigui per frenar la fam al món o pel canvi climàtic, les raons i arguments per menjar insectes són moltes i de pes. I, de fet, a Europa i al món occidental, la producció en granges i l’oferta ja són notables. Només cal superar el rebuig cultural a consumir-los i fer el pas per aprendre a cuinar-los. Fet que tampoc ens resultarà difícil ni estrany, perquè si prenem gambes, musclos, granotes i caragols, és clar que no estem lluny de trobar la fórmula per menjar insectes a gust i poder acabar brindant a la salut del planeta.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.