La inflació ha vingut per quedar-se?

L’esperada baixada dels tipus anunciada pel BCE que probablement es produirà el 6 de juny no assegura que comenci un procés regressiu de retallades i podria tenir una durada limitada, ja que la inflació continua superant els objectius establerts pel banc i s’espera que persisteixi al voltant del 3%.

 

L’elevada inflació i les polítiques monetàries del Banc Central Europeu (BCE) han tingut un impacte significatiu sobre els hipotecats a Europa. Els alts tipus d’interès han fet pujar les quotes mensuals dels préstecs hipotecaris de tipus variable, posant en dificultats a moltes famílies que esperen amb candeletes la retallada del 6 de juny anunciada pel BCE.

Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), ha reconegut aquest dimarts que la baixada de tipus que tothom espera en la trobada del 6 de juny és gairebé cosa feta: “Si les dades que rebem reforcen el nivell de confiança que tenim ara, hi ha una gran probabilitat que es produeixi la retallada de tipus en la trobada del 6 de juny”, apuntava Lagarde en declaracions a Bloomberg.

Tanmateix, aquesta primera retallada de tipus des del 2019 pot ser merament simbòlica i amb una data de caducitat que poc ajudarà a les famílies amb dificultats per pagar les hipoteques, les quals s’hauran de preparar per fer front a un euríbor elevat per més temps de l’esperat.

Tot i haver rebaixat de manera contundent les seves previsions d’inflació, els tipus d’interès del BCE es troben en uns nivells elevats i inèdits des del 2001: la taxa de dipòsit està en el 4%, la taxa de refinançament en el 4,5% i la facilitat marginal de crèdit en el 4,75%. El 2019, aquests tipus estaven al voltant del 0% i alguns experts esperaven un retorn a aquests nivells, però ara es preveu una inflació persistent que es mantingui a prop del 3% a l’eurozona. Aquesta xifra queda lluny del 2% que la institució europea voldria mantenir en el mitjà termini.

 

Més factors netament inflacionaris

Encara que alguns economistes creuen que la inflació continuarà caient fins al 2% en 2025, un informe elaborat pels analistes de Commerzbank vaticina que la taxa d’inflació s’acostarà al 3%, limitant les baixades de tipus del BCE. Creuen que, tirant llarg, cap a la primavera de 2025 és probable que el banc central s’adoni que la inflació no ha baixat tant com havia previst i que haurà de posar fi al cicle de retallades dels tipus d’interès.

“Sens dubte, els efectes sobre la inflació podrien ser encara majors”, asseguren des del banc alemany. Tot i que s’ha parlat molt de la inflació 3D: descarbonització, desglobalització i canvi demogràfic com a factors contribuents a l’escenari inflacionari dels últims anys, l’anàlisi de Commerzbank ho amplia a la inflació 5D, afegint les inversions en defensa i el dèficit públic. 

Es preveu que la transició energètica i la desglobalització mantinguin la pressió inflacionària i que l’envelliment de la població elevi els costos laborals, mentre que les inversions en defensa i la despesa pública desviaran recursos, augmentant els costos de producció i estimulant la demanda, la qual cosa eleva els preus.

 

Majors costos salarials i una baixa productivitat

La considerable pujada dels costos salarials torna a dominar l’evolució dels preus i és probable que continuï, un fet que es fa especialment evident en els serveis que requereixen mà d’obra. Així mateix, segons el BCE, els salaris pactats col·lectivament podrien augmentar més d’un 4,5% en el que queda d’any.

A més, és probable que l’any que ve els salaris augmentin molt més que en els anys anteriors a la pandèmia. Un gran nombre d’empreses es queixen de l’escassetat de gent qualificada, per tant, la posició negociadora dels treballadors continua sent bona.

Es preveu que durant els pròxims deu anys l’envelliment de la població contribuirà cada vegada més a la reducció de l’oferta de treballadors. Tanmateix, també augmentarà significativament la demanda de serveis com la cura d’ancians i l’assistència sanitària.

Per altra banda, Commerzbank apunta que l’augment de l’1,2% en la productivitat laboral que assumeix el BCE és massa optimista. Argumenta que tot i que és cert que la productivitat té tendència a augmentar amb més força al principi d’una fase alcista —ja que les empreses poden utilitzar millor els seus empleats— les queixes sobre l’escassetat de mà d’obra suggereixen que els empleats que tenen ja estan sent ben utilitzats en l’actualitat. Per tant, és probable que el marge per a augmentar la productivitat sigui limitat i que no pugui frenar significativament l’augment dels costos laborals unitaris. 

En conclusió, sembla evident que, tret que es produeixi un esdeveniment inesperat, la inflació no tornarà a nivells prepandèmia en un futur pròxim i els tipus d’interès es mantindran elevats. Per tant, les famílies amb hipoteques variables han de preparar-se per a un entorn econòmic desfavorable i a un euríbor que no baixarà tant com s’esperava.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

El deute públic, gran estímul de la inflació

3min lectura

En les pròximes tres dècades el deute públic dels Estats...

Finances

Els dipòsits bancaris no compensen la inflació

2min lectura

La tímida reacció de la banca espanyola a reflectir la...

Economia

L’economia dels EUA en risc d’estagflació

4min lectura

Enfront d’un creixement més lent del que es preveia...



Equip Editorial Equip Editorial

    Deixa una resposta

    App Store Google Play