L’economia xinesa va créixer un 5,2% el 2023, assolint l’objectiu oficial del govern i mantenint-se com una de les més resilients del món. Tanmateix, la crisi del sector immobiliari continua sent un problema que pot soscavar el creixement econòmic en un moment en què la Xina no s’ho pot permetre, donada la creixent càrrega del seu deute.

La creixent càrrega del deute xinès acapara els titulars. I això és comprensible, atès que segons dades del banc central i de l’oficina d’estadística recopilats per Bloomberg, el deute total en percentatge del producte interior brut, va pujar fins a un nou rècord del 286,1% en el quart trimestre.

No obstant això, l’augment del deute xinès no és res més que la conseqüència, en gran part, de les pèrdues acumulades i associades a la mala assignació de la inversió durant l’última dècada. Especialment en un sector immobiliari saturat, que ha deixat milers d’habitatges buits i sense propietaris en un cúmul de ciutats fantasmes, de construccions abandonades a mitges o en què els habitatges comprats sobre plànol ni tan sols s’han començat a construir, desencadenant la suspensió de pagaments de grans promotors.

El govern xinès ha donat instruccions als governs provincials, fortament endeutats, perquè retardin o parin alguns projectes d’infraestructures finançats pels bancs estatals. Pequín intenta balancejar iniciatives per estimular l’economia, mentre lluita per contenir el risc que el fàcil accés al crèdit estatal fomenti l’especulació i la inversió no productiva.

Cronologia d’una bombolla immobiliària

El 9 de novembre de 2008, el govern xinès donava a conèixer un paquet de mesures d’estímul econòmic per un valor de 4 bilions de RMB (539.000 milions d’euros). L’objectiu d’aquests incentius era invertir en infraestructura i habitatge de baix cost ampliant la disponibilitat de crèdit.

Atès que els ingressos procedents del mercat immobiliari dominen els ingressos dels governs provincials, aquests van continuar promovent activitats en el mercat immobiliari per a augmentar els seus ingressos per a altres inversions públiques. Recordem que el sector immobiliari xinès representa un terç de l’economia del país i al voltant del 70% de la riquesa personal dels ciutadans.

En comptes d’imposar impostos sobre la propietat, els ajuntaments venien grans extensions de terreny a promotors immobiliaris i destinaven els ingressos a serveis socials bàsics com el condicionament de carreteres i el pagament de pensions. Per altra banda, els promotors immobiliaris aprofitaven els ingressos de les vendes sobre plànol d’habitatges nous (entre el 70% i el 80% de les vendes) per finançar nous projectes. 

Això no obstant, aquest sistema sostingut per l’especulació i el crèdit fàcil, s’enfonsava amb la caiguda de gegants immobiliaris com Evergrande i Country Garden, mentre que els governs locals s’han vist obligats a demanar rescats i intentar vendre actius que han perdut gran part de la seva liquiditat.

Suport governamental amb un pla de rescat

Després de la implosió del sector, a causa de la saturació del mercat, l’especulació i un alentiment del creixement econòmic, el govern xinès va intentar en múltiples ocasions limitar el crèdit que alimentava la bombolla. A mitjan 2020, l’administració estatal anunciava un paquet de mesures sota el lema “les cases són per viure-hi, no per a especular”, entre les quals s’establien estrictes regles a l’accés a crèdit en el sector immobiliari.

Els màxims dirigents xinesos afirmen que és necessari coordinar i resoldre els riscos derivats del sector immobiliari, limitant l’accés al crèdit a projectes de construcció d’habitatges de col·laboració pública-privada i també posant límits a la inversió en infraestructures, però exceptuant el crèdit per a la construcció d’habitatges assequibles.

Per altra banda, des de l’agost del 2023 s’han incrementat els incentius fiscals, estenent el crèdit fiscal sobre l’impost sobre la renda personal per a llars que renovin els seus apartaments fins a fins de 2025. Així mateix, el govern va instar als bancs a facilitar les hipoteques als nous compradors i la renegociació de les taxes d’interès als clients que ja tinguin una hipoteca contractada. En aquest sentit, Pequín va reduir el requisit mínim de pagament inicial en tot el país al 20% per als compradors que accedien a un habitatge per primera vegada i al 30% per a les compres posteriors.

Després del pèssim començament d’any, amb un nou enfonsament de les vendes d’habitatges la setmana passada, el govern xinès sospesa un paquet de rescat borsari mobilitzant 255.000 milions d’euros per estabilitzar el sector. Els analistes econòmics esperen que el banc central xinès retalli el tipus d’interès preferencial a un any, el tipus de referència per als préstecs, en 10 punts bàsics en el primer trimestre per estimular el mercat.

Els temps dirà l’efectivitat d’aquestes mesures, però està clar que Pequín vol punxar la seva pròpia bombolla immobiliària per a acabar amb l’especulació. Amb una posició fiscal relativament forta i un banc central amb marge per a adoptar una política monetària més expansiva, el govern xinès hauria de poder facilitar solucions als problemes d’endeutament del sector, tanmateix, caure en el parany d’utilitzar el deute com a motor econòmic ja no és exclusiu del món occidental.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.