De teràpies amb animals n’hi ha moltes. Persones amb Alzheimer fan tractaments amb gossos —àdhuc a l’interior de les residències de gent gran—. També s’usen gossos en pediatria, geriatria i fisioteràpia. Persones amb trastorns psíquics fan feines terapèutiques amb cavalls (equinoteràpia), amb vaques, amb ovelles i, fins i tot, amb gallines. El cas de la delfinoteràpia és potser el més fascinant, perquè involucra el mamífer més intel·ligent i un medi aquàtic, impropi de l’ésser humà.

Els efectes beneficiosos del contacte amb animals han estat a bastament estudiats i contrastats

• Fisiològicament, acariciar un animal redueix la pressió arterial molt més que no pas llegir en veu alta o descansar.
• La presència d’animals de companyia en pacients ancians o operats de malaltia coronària ha augmentat l’esperança de vida d’aquests pacients en un 3 %.
• Molts ergoterapeutes (terapeutes especialitzats en el tractament de malalties psíquiques mitjançant l’activitat física) utilitzen animals —sobretot, cavalls— en la rehabilitació funcional, on els exercicis són sovint difícilment admesos o acceptats pels pacients.

Teràpia amb animals o zooteràpia

La zooteràpia és un mètode terapèutic basat en la interacció del pacient amb animals i destinat al tractament de determinades afeccions físiques o psíquiques. Hi ha dos enfocaments diferents:

• Teràpia facilitada per animals (AFT). Consisteix a utilitzar les relacions privilegiades que determinades persones (nens, adults, persones grans, discapacitades, etc.) mantenen amb els animals per tal d’ajudar al procés terapèutic (psicològic, físic o social). Pensem, per exemple, en la relació d’una persona amb el seu animal de companyia.
• Teràpies assistides per animals (AAT). Utilitzen animals per a millorar la qualitat de vida humana (per exemple, per a trencar l’aïllament social, per a retornar a la gent un sentiment de «poder sobre la seva pròpia vida», per a crear espais de debat que reforcin la comunicació, etc.). La presència de l’animal milloraria el sentit de l’autoestima, la motivació i la participació en activitats educatives i recreatives.

Amb tot, aquesta s’ha de considerar una teràpia alternativa a les teràpies tradicionals, que pot ajudar, complementar o millorar-ne el progrés i els resultats, però que no les substitueix de cap manera. 

El mite del dofí

Des de l’antigor, els dofins han fascinat els éssers humans. I, tot i que no sempre ni en totes les cultures els hem tractat com un ésser viu es mereix, la seva intel·ligència, bellesa, velocitat i acrobàcia sempre ens han deixat bocabadats.

A la cultura occidental és conegut el mite de Posidó, el deu dels oceans, a qui un dofí va ajudar a conquerir el cor de la nimfa Amfitrite. Posidó, agraït pel valuós servei que li va fer el dofí, va crear la constel·lació del Dofí, composta per divuit estels i visible a l’hemisferi sud, en honor seu.  

En podem trobar també llegendes i creences en els aborígens australians, que creuen que els humans descendim dels dofins, o en la cultura dels maoris de Nova Zelanda, que creuen que els dofins són reencarnacions d’humans difunts.

Els dofins també tenen la reputació de salvar persones de morir ofegades. N’hi ha llegendes i testimonis des de l’època clàssica (Plutarc i Plini el Vell en conten històries) fins a l’actualitat. D’aquesta mena de salvaments, actuals i ben documentats, n’hi ha un fotimer.

Ara bé, els casos de col·laboració espontània entre humans i dofins no són tan coneguts.

A la costa de Mauritània, pescadors i dofins cooperen per fer més eficient la pesca. Els dofins empaiten els peixos cap a les xarxes, i així, atrapats entre dos depredadors, són capturats més fàcilment; un benefici tant per als dofins com per als pescadors.

Delfinoteràpia

La delfinoteràpia és un mètode terapèutic basat en la interacció del pacient amb dofins, destinat al tractament de determinades malalties i trastorns. 

El terme comprèn programes de teràpia on s’utilitzen majoritàriament dofins captius, tot i que hi ha també d’altres programes que es desenvolupen amb dofins salvatges. 

La teràpia que utilitza dofins en captivitat correspon a l’enfocament AFT (teràpia facilitada per animals) i és la més utilitzada, mentre que l’ús del dofí salvatge és més proper a l’enfocament AAT (teràpia assistida per animals).

A més de la seva naturalesa alegre, tranquil·la i compassiva, els terapeutes també valoren els efectes beneficiosos que tenen els ultrasons emesos pels dofins, gràcies a la influència que tenen sobre les nostres emocions, comparable a la de la musicoteràpia. Els dofins semblen tenir, doncs, el poder «extraordinari» de desencadenar el procés de curació en els humans.

El doctor Horace Dobbs, un investigador britànic, a mitjans de la dècada dels setanta del segle XX, va comprovar com un mecànic de llanxes de salvament, afectat d’una depressió profunda, després de nedar una bona estona amb un dofí salvatge amistós, va experimentar una miraculosa curació. A partir d’aquest fet i d’altres semblants, ell i altres investigadors han anat contribuint progressivament a la delfinoteràpia amb els seus treballs.

S’usa en un gran nombre de malalties: retard mental, autisme, síndrome de Rett, depressió, anorèxia, trastorns emocionals i d’autoestima, trastorns de concentració, problemes cognitius, fòbies, estrès posttraumàtic, síndrome de Down (trisomia), dislèxia, TDAH, càncer, fibrosi quística, ceguesa, sordesa, discapacitats físiques, danys a la medul·la espinal i al cervell (paràlisi cerebral)… 

Una sessió de delfinoteràpia pot durar entre 15 i 40 minuts, en funció del centre i del tipus de teràpia. De grans centres n’hi ha una desena repartits per Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Europa.

I als dofins, els beneficia o els perjudica?

Com tot en la ciència, aquí hi ha també controvèrsia. Més enllà dels resultats —que també critiquen alguns científics—, en la majoria de casos s’utilitzen dofins captius. Aquest fet els provoca el que anomenem impacte indirecte, que és el que pateixen els animals salvatges per la condició de captivitat. 

En el cas dels dofins, a més de l’impacte de la captura i transport de l’animal, té afectacions d’alteració de la seva estructura social. A més, el canvi d’alimentació i l’estrès alteren les seves condicions reproductives i els fan vulnerables a malalties exclusives de la captivitat. Aquestes i d’altres conseqüències de la captivitat estan força estudiades i la legislació, sobretot a Europa i els EUA, va evolucionant cada cop cap a una major protecció del benestar del dofí.

Quant a l’impacte directe que té sobre el dofí la seva feina de «terapeuta», malauradament no es disposa de prou informació encara per a avaluar l’afectació que pot tenir en el seu benestar. Ho haurem d’anar seguint.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram