Sanitat pública vs. sanitat privada

Tots els ciutadans del nostre país tenen dret a accedir a la sanitat pública, que tot i les mancances, és considerada com una de les més eficients del món. Així i tot,  el col·lapse en l’atenció primària ha provocat que el nombre d’usuaris de serveis de salut privats augmenti any rere any. Iu Alemany, director de ‘Back Office’ i atenció al client d’11Onze, ens planteja alguns conceptes per continuar un debat recurrent.

 

Segons un estudi realitzat el 2022 per la fundació IDIS, el sector sanitari privat suposa el 29,4% de la despesa sanitària total de l’Estat. Una dada que ha anat augmentant fins a arribar als 33.398 milions d’euros, la qual cosa representa el 2,7% del PIB, que sumada a la col·laboració pública-privada suma un total del 3,36 del PIB.

Un major poder adquisitiu de la població i les llargues llistes d’espera han posat de manifest els avantatges de la sanitat privada. Tot i això, el col·lapse de la sanitat pública i la gran quantitat de persones que es fan assegurances de sanitat privada de baix preu, només per tenir accés a proves diagnòstiques, o per a especialitats com la dermatologia, ginecologia o pneumologia, també està posant pressió al sector privat. Com explica Alemany, “a la sanitat privada tens accés directe a l’especialista, però les cites ja són menys immediates, cada cop té més llistes d’espera”.

La sanitat privada com a complement de la pública

Encara que les retallades pressupostàries i la manca d’inversió han posat de manifest les limitacions de la sanitat pública, la pandèmia ha accentuat la importància d’aquesta. Com apunta Alemany, “què hagués passat si l’hagués gestionat única i exclusivament la sanitat privada? A mi em fa por pensar-ho”.

La qualitat de l’atenció sanitària i la major inversió en equipament mèdic del sector públic, fa que disposi de millors mitjans i especialistes per a tractar les malalties més greus. Això comporta que, en cas de complicacions, fins i tot de les assegurances privades derivin als seus pacients a la pública.

Per altra banda, el model de negoci de la sanitat privada es basa en el benefici i la rendibilitat econòmica, deixant de banda els principis de solidaritat de la sanitat pública. No obstant això, en el context actual és evident que la col·laboració entre els dos models és necessària per garantir la viabilitat del sistema sanitari, almenys fins que la sanitat pública tingui el finançament que es mereix.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Deute públic

6min lectura

El deute públic en el món s’ha disparat en els últims anys i les seves xifres ja són similars

Benestar

Aplicacions de salut: són segures?

3min lectura

Actualment existeixen més dispositius mòbils que persones

Economia

La desigualtat s’aferma

4min lectura

Des de l’inici de la pandèmia, els 23 principals milmilionaris espanyols han vist créixer el



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Laura León AmatLaura León Amat says:
    Laura

    La pública si o si… Paguem impostos per tenir aquest servei bàsic, com l’educació
    Fem-ho bé tots plegats, cal reordenar i ser transparent. Ens cal més eficàcia i bona planificació. S’han de gestionar molt millor els recursos públics (humans i materials)

  2. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    Tenim en aquest país nostre un gran problema en quant la distribució del pressupostos a la sanitat i es que es hospitalcentrista
    La primària que es la portada d’entrada per definició,es la germana pobra,i gairebé la major part del pressupost es per als hospitals
    Segon punt: la mala planificacio respecte a educacio i universitats pel que fa als números clausus d’entrada a Medicina ,que dona lloc a manca de professionals en determinades especialitats que tb s’afegeix a una remuneracio no adequada
    Tercer punt:no deixen que la primària sigui eficient i eficaç,no donen autonomia amb la gestió dels centres de salut ,a l’equip directiu
    Que es realment qui sap les necessitats de la població que aten
    4rt punt:Cada població te unes caracteristoques diferents i el funcionament com comunitat tb ho es ,i els que manen fan allò tan conegut de “cafe per a tots”
    Els hospitals haurien de ser per allò especific i concret,les persones on millor estan atesos es a ca seva,a la comunitat.
    Però això requereix més professionals a primària, per tan com ja ha he dit caldria redistribuir el pressupost
    Pel que fa a la llegenda urbana dels amiguismes avui en dia no es el que havia estat
    La sanitat privada ha augmentat tb la seva eficiencia,tot i que la millor tecnologia està a la pública,com tb la recerca un dels pilars que la privada no te massa desenvolupat
    I si, estic d’acord que cal complementar allà on calgui els gos tious de sanitat, n’oblidem que a la concertada ja hi han col.laboracions d’aquest tipus

  3. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Pública, tot i les mancances.
    Es un ens massa gran difícil de gestionar. S’ ha de reinventar.
    No busca beneficis però hi ha corrupció. Es allò: qui controla el controlador?
    En les llistes d’espera hi ha amiguisme, potser és inevitable. La família és la família i els amics són els amics. I no em crec que, a més a més d’aquests col.lectius, no n’hi hagi d’altres amb privilegis, però vaja, ho considerarem un mal menor, assumible.

Deixa una resposta

App Store Google Play