Els bancs centrals s’han convertit en una eina imprescindible per al funcionament i la regulació del sistema monetari mundial. Però tot va començar amb el pànic financer provocat pel banquer Johan Palmstruch, creador dels bitllets moderns.

A Johan Palmstruch avui se’l recorda com un pioner, però també el podríem considerar un estafador. Aquest empresari i comerciant holandès, del segle XVII, va modernitzar el sistema monetari i bancari mundial gairebé sense voler. Només per anar fent.

El primer banc central

Suècia estava immersa en conflictes armats que requerien que la corona invertís més i més diners. Per això, Palmstruch va convèncer al rei Carles X Gustau de Suècia de crear l’Stockholms Banco l’any 1657. Era un banc privat, però el director era rei i la meitat dels beneficis eren per la corona. Va ser, per tant, el precursor dels bancs centrals.

El negoci era evident, perquè el banc rebia el suport del govern suec. En aquella època al país hi havia monedes de coure, de plata i d’or. Suècia era un gran productor de coure, però els deutes per les aventures bèl·liques s’acumulaven i la paritat de la moneda de coure amb les de plata i or cada vegada era més difícil. El coure es depreciava per l’arribada de coure d’Àsia a baix cost, fet que provocava que s’arribessin a fer monedes de coure de 19 quilos per mantenir la paritat. 

El paper dels dipòsits

En aquest context, Palmstruch va introduir una altra novetat: va demanar permís per utilitzar els dipòsits dels clients per fer préstecs. Això ara és ben normal, però aleshores era innovador. Ell feia un càlcul de risc i pensava que no es donaria mai la situació que tots els clients es presentessin per reclamar els seus diners. S’equivocava.

El coure va continuar depreciant-se i l’any 1660 el govern suec va decidir emetre noves monedes. Els clients del banc van demanar retirar les seves velles monedes per gastar-les abans que continuessin perdent valor, però Palmstruch no podia retornar els diners a tothom. Quina idea va tenir a continuació?

La creació del bitllet modern

Ara els bitllets són la nostra moneda d’ús comú, però aleshores no van ser res més que una fugida endavant. Una mena de pagaré que es va inventar i va aconseguir que la corona li autoritzés. Els bitllets que imprimien no eren res més que una promesa de pagament. Els Palmstruchers, que és com se’ls coneixia, van ser els primers bitllets moderns. Insistim que es tracta d’una innovació monetària que neix, només, per tapar un forat financer. 

El paper moneda com a certificat de dipòsit ja feia temps que circulava. Però els Palmstruchers van ser els primers bitllets en el sentit actual: emesos en paper per una quantitat fixa, al portador, recolzats pel Govern i sense necessitat d’especificar el dipositant, la quantitat del dipòsit o l’interès. N’hi va haver prou? Evidentment que no.

Rescat i banc central

L’Stockholms Banco va emetre massa bitllets i el crèdit es va disparar. El banc va fer fallida l’any 1664 i el govern el va haver de rescatar i retornar els diners als clients. Palmstruch va anar a la presó, en va sortir l’any 1670 i un any després va morir.

Havia estat condemnat per frau i, curiosament, va acabar creant les entitats que haurien de regular que no hi hagi frau. Com que l’Stockholms Banco va ser liquidat l’any 1667, l’any següent el govern va crear el Banc d’Estocolm. Ara sí, el primer banc central completament públic. Amb control del parlament, amb l’objectiu de finançar al govern i amb la prohibició d’emetre bitllets.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.