La bretxa econòmica entre el nord i el sud d’Europa es va amplificar amb la crisi del deute de l’eurozona. Els països més afectats, Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, van ser batejats pejorativament com a “PIGS” pels països del nord que ara veuen com les economies del sud lideren el creixement europeu mentre les seves s’enfonsen.

La crisi financera del 2008 va tenir un impacte devastador a tot el món, especialment en els països del sud d’Europa. L’explosió de la bombolla immobiliària a Espanya, la càrrega del deute a Itàlia, la mala gestió financera a Grècia i els problemes econòmics estructurals a Portugal van comportar mesures d’austeritat dràstiques després de la intervenció de la Troika, el triumvirat format per la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI).

Aquests països eren coneguts com els ‘PIGS’ (porcs en anglès), un terme pejoratiu que feien servir  els països nord-europeus a l’hora de criticar la gestió del deute i del dèficit per part dels països del sud. Més tard van afegir Irlanda al grup d’indesitjables, tot i que el cas de Grècia en va ser el més destacat perquè comptava amb un dels nivells de deute més elevats.

La resposta de la UE va ser aprovar plans d’un “rescat” econòmic que va venir acompanyat de draconianes mesures d’austeritat que rescataven sobretot bancs alemanys i britànics a costa de condemnar a pagar aquest deute a generacions de les poblacions dels països suposadament rescatats. Evidentment, aquestes mesures van ser extremadament impopulars i van provocar una onada de protestes socials de sobres conegudes per l’executiva de l’FMI.

Liderant el creixement econòmic 

Una dècada i mitja després d’aquesta desfeta financera, l’escenari econòmic europeu ha donat una volta de 180 graus. Tot i que els “PIGS” continuen treballant per anar sortint de la perifèria econòmica de la UE, s’han convertit en el seu nou motor de creixement, mentre els països del nord en són el llastre.

Durant els últims dotze mesos l’eurozona ha esquivat una recessió tècnica de miracle, tanmateix, Espanya i la resta dels PIGS han aconseguit liderar el creixement econòmic i ser els principals responsables que no es produís aquesta recessió tècnica.

És veritat que les reformes estructurals implementades en la indústria, en el mercat laboral i en el sector financer, juntament amb avanços en la unitat monetària i fiscal, van contribuir a millorar la competitivitat dels països del sud, però la recuperació i lideratge econòmic dels últims anys han estat influïts per altres factors.

El millor rendiment de les economies de l’Europa meridional en relació amb la resta de la UE pot explicar-se per l’evolució del sector energètic i el turisme, en particular per la manera en què aquests sectors s’han vist afectats per la guerra d’Ucraïna i la pandèmia sanitària. El pes més gran del sector turístic en els països del sud s’han fet notar, així com la seva menor dependència en el gas rus comparat amb altres països com Alemanya, que s’ha vist colpejada per una forta crisi industrial autoimposada amb les sancions a Rússia.

Al marge d’aquesta recent resurrecció econòmica dels països del sud d’Europa, queda per veure si seran capaços crear un model econòmic més sostenible i menys depenent del turisme, controlar el deute públic i millorar la seva productivitat. En qualsevol cas, sembla que últimament ser un “pig” no és tan mala cosa.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.