La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) es mostra immune a l’escalada de la inflació augmentant la seva xifra de negoci fins a un nou rècord de gairebé 10.000 d’euros en vendes. Què se’n fa de tots aquests diners?

Segons dades de la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE), de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) i del Consell Empresarial del Joc (CeJuego), el 84% de la població espanyola d’entre 18 i 75 anys —gairebé 23 milions de persones— gasta de mitjana 67 euros per persona només en la Loteria de Nadal i uns 42.000 milions d’euros en total al llarg d’un any en tota mena de jocs d’atzar.

L’escalada de la inflació dels últims dos anys ha canviat els hàbits de molts ciutadans que treballen més, redueixen l’estalvi i demanen més crèdits per esmorteir l’impacte de l’increment de preus. Tanmateix, els resultats de SELAE de 2023 constaten que les loteries continuen sent ineludibles per a milions de ciutadans.

Creada el 2011 i hereva de Loteries i Apostes de l’Estat (LAE), SELAE va facturar 9.957 milions d’euros el 2023, obtenint un benefici net de 2.188,7 milions d’euros que equival a un increment del 9,8% respecte als 1.993,6 milions de 2022. Es tracta del millor registre des de la seva constitució. A més, les seves projeccions per l’exercici d’aquest any apunten a l’alça. 

La Loteria de Nadal representa gairebé el 30% del total dels ingressos i va contribuir amb unes vendes de 3.319 milions, un 4,36% més que l’any anterior. Així mateix, el sorteig del Nen va millorar en un 6,89%, el sorteig del dijous en un 5,15% i el del Joker en un 11,72%. Aquestes xifres equivalen al 60,7% del negoci, la resta del qual queda repartit entre la Primitiva, els Euromilions i el Bonoloto, entre d’altres. 

Amb aquests ingressos, l’entitat estatal que administra les loteries es posiciona com l’empresa pública espanyola amb majors beneficis, per davant d’AENA, Paradores i, no cal dir-ho, Correus. 

La distribució dels ingressos i beneficis

Quan es parla dels diners que es gasten en loteria, és essencial entendre com es distribueixen aquests ingressos. Els diners recaptats per l’operador públic de loteries es reparteixen principalment en cinc àrees: premis, costos operatius, comissions per a les administracions de loteria, impostos i aportacions a causes socials i culturals.

Aproximadament el 70% dels diners recaptats es retorna als jugadors en forma de premis. Aquesta xifra pot variar lleugerament depenent del tipus de joc i la loteria específica, però en general, la major part dels ingressos es reinverteixen directament en els premis. Això sí, Hisenda es queda els diners dels dècims premiats de la Loteria de Nadal que no s’han venut.

L’Estat s’emporta un 20% en impostos per a premis superiors a 40.000 euros i copa el 35% de tot aquest mercat. Només pel sorteig extraordinari de Nadal s’embutxaca entorn de 160 milions d’euros. La segona major empresa del sector és l’ONCE, amb una quota de gairebé el 15%. 

Quant a com es reinverteixen aquests diners, l’entitat apunta que “SELAE retorna una gran part important dels beneficis obtinguts, bé directament a la societat, la cultura i l’esport, en forma de convenis i patrocinis dins del seu programa de responsabilitat social corporativa (…) i de manera indirecta abonant dividends al seu accionista, l’Estat, qui al seu torn els utilitza per a fins públics que té encomanats.”

Això contrasta amb Loteries de Catalunya, que destina el 100 % dels beneficis al Fons per a la Prosperitat i Cohesió Social de la Generalitat de Catalunya, el qual s’encarrega desenvolupar accions i programes socials per als col·lectius més desfavorits de la societat catalana. En el 2022, l’últim exercici publicat, aquesta quantitat va ser per un valor de 6,5 milions d’euros.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.