Els números vermells del BCE
El Banc Central Europeu va tancar l’any fiscal 2022 registrant un benefici net de zero euros després de cobrir les pèrdues amb 1.627 milions del seu coixí per fer front a riscos financers. La compra massiva de deute dels Estats membres i l’abonament d’interessos als bancs comercials va deteriorar la valoració del seu balanç d’actius fins a un nivell insostenible.
El Banc Central Europeu (BCE) i els bancs centrals nacionals dels països de la zona euro generen ingressos procedents de diverses fonts. Aquestes fonts comprenen els interessos dels préstecs concedits als bancs comercials, els interessos dels bons adquirits en el marc de les iniciatives de compra d’actius i els ingressos procedents de les reserves i inversions en moneda estrangera. Tots aquests components representen actius retinguts pels bancs centrals nacionals i el BCE.
Per contra, els bitllets en circulació constitueixen una part important dels passius dels bancs centrals que no reporten interessos i serveixen de base als seus ingressos per senyoratge. Així mateix, els dipòsits que els bancs comercials mantenen amb el BCE, representen un passiu significatiu que és part de la seva política monetària, i que generen pagaments d’interessos per als bancs, però una despesa per al BCE.
En aquest context, el Banc Central Europeu va registrar pèrdues a causa de les seves pròpies pujades dels tipus d’interès per combatre la inflació, que van obligar a depreciar el valor d’alguns bons i van provocar el pagament de milers de milions d’euros pels saldos creats durant una dècada d’emissió monetària. Per tant, el BCE s’enfronta a enormes pagaments d’interessos als bancs comercials pels dipòsits creats mitjançant la compra massiva de bons i préstecs barats.
Una guardiola que es va buidant
Tot i que el BCE encara té reserves per un total de 6.600 milions, un capital de 8.900 milions, i un compte de revaloració de 36.100 milions pensat per a cobrir les pèrdues del mercat, aquestes provisions es poden esgotar ràpidament si no es canvia la política monetària.
El BCE podria demanar als bancs centrals nacionals de la zona euro una injecció de capital addicional, o dit d’una altra manera, pagaríem amb els nostres impostos l’aportació econòmica pertinent en concepte d’ajudes al BCE, però això podria qüestionar la seva credibilitat i independència financera. Per altra banda, a diferència dels anys anteriors i com a conseqüència la manca de beneficis, no transferirà cap guany als bancs centrals nacionals de la zona euro, que tampoc derivaran guanys als seus respectius Estats.
Així mateix, els Estats membres de la zona euro hauran de reemplaçar les compres de deute del BCE a través de la banca nacional, inversors estrangers i particulars per finançar el seu deute sobirà, la qual cosa pot disparar els interessos dels bons nacionals de les economies més dèbils. Un escenari que sovint ve acompanyat de reformes estructurals, imposades pel mateix BCE, a costa del contribuent.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Gràcies!
Gràcies a tu, Joan, per ser-hi i per seguir-nos!!!
Doncs caldria canviar la política monetaria
Fer això és complicat i també porta el seu temps. Moltes gràcies pel teu comentari, Jordi!!!
El futur no sembla gaire optimista…
Tens raó! Especialment, quan aquesta mena de disfuncions toca pagar-les a nosaltres, com és habitual. Gràcies pel comentari, Francesc!
👍
Gràcies, Manel!!!