La credibilitat dels bancs centrals és important perquè contribueix a l’estabilitat de preus i redueix la incertesa econòmica, la qual cosa ajuda a la planificació financera de les llars i les empreses. Tanmateix, l’intent fallit dels bancs centrals de controlar una inflació desbocada ha provocat una erosió de la confiança en aquestes entitats financeres estatals.
Els bancs centrals han d’exercir un delicat joc d’equilibris per a no cometre un error de política monetària. D’una banda, actuar amb lentitud davant d’una pujada de preus pot resultar en una inflació molt difícil de controlar quan ha arrelat. D’altra banda, pujar massa els tipus d’interès o apujar-los massa ràpidament pot asfixiar l’economia i provocar la fallida de moltes empreses a causa dels elevats nivells de deute.
La baixada massiva dels tipus d’interès a zero per fer front a la crisi econòmica provocada per la pandèmia va promoure un mercat alcista del deute. La conseqüència és que hem arribat a uns nivells rècord de deute privat i, sobretot, públic. Un escenari que ha fet saltar les alarmes pel perill d’estagflació com a resultat d’una inflació elevada combinada amb un índex de creixement econòmic que s’alenteix i un atur que es manté alt.
Lluny queden les declaracions de Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), quan afirmava que calia esperar un enfonsament natural de la inflació (4,9% el novembre de 2021) a mesura que es reprengués la normalitat després de la pandèmia. Aquestes previsions, que no s’han complert, expliquen la manca de mesures per controlar la inflació abans que s’instal·lés en els nivells insostenibles de l’actualitat.
Davant d’aquest descontrol per part de les entitats estatals encomanades a assegurar una certa estabilitat financera, no és sorprenent que els mercats d’accions i el públic en general estiguin perdent la confiança en la saviesa dels bancs centrals. Aquests corren el risc d’haver de fer massa i massa tard, estagnant unes economies que no es poden permetre més sobresalts.
Criptomonedes i finances descentralitzades
El control de la inflació és el repte més gran al que s’enfronten els bancs centrals a l’hora de mantenir la seva independència. Encara que els bancs centrals fixin els tipus d’interès sense estar subjectes a interferències polítiques, poden veure’s afectats per pressions externes durant una crisi econòmica important si no mantenen la inflació sota control.
No obstant això, un xoc de cultures esperonat per la popularitat de les criptomonedes pot fer trontollar encara més unes institucions que perden rellevància davant la creixent tendència cap a les finances descentralitzades, conegudes com a DeFi. L’entrada de les criptomonedes als mercats globals no representa, per ara, una gran amenaça macroeconòmica per als bancs centrals, però la descentralització del model econòmic sí que pot esdevenir el canvi més gran de paradigma pels models operatius d’aquestes entitats financeres.
El paper de les DeFi en marcar un camí cap a l’alliberament financer de les persones i països mitjançant sistemes oberts i fora del control d’intermediaris i actors estatals significarà que el rol que exerceixen els diners dels bancs centrals haurà de canviar. Hauran d’adaptar-se a un món financer que, seguint la mateixa tendència que s’està implantant en la geopolítica, ha passat a ser multipolar.
11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Gràcies
Al llegir l’article,que per cert és molt bo i aclaridor,em.ve al cap allò que tan es deia en ple confinament
“Ens caldrà estar preparats per al nou ordre mundial”
Cert! Alícia, ja estem veient cap a on anem, i cap a on miren els que ho haurien de controlar. Gràcies com sempre per la teva opinió.
Molt bon article
Ens alegra que t’hagi agradat, Manel. Moltes gràcies pel teu comentari!!!
Cert, serà molt complicat tornar al benestar i a la bonança general que hi va haver desde el 2000 fins a principis de 2007 amb un sistema econòmic bassat en l’energia fòssil i que sembla que amb les accions de Rusia, Europa continua tossuda a continuar les polítiques basades en energia fòssil. Per tant malauradament continuarem en crisis mentre es continue amb un model bassat amb energia fòssil. La pregunta és: Rusia arrastrarà a la resta del món cap al model d’energia fòssil amb la seua política de la por? O Europa es mantindrà ferma cap a un model d’energia neta que ens permeti arribar al nivell de benestar i bonança de principis de segle XXI i tercer mil•leni?Personalment quan més tard desplegui Europa el seu nou model d’energia neta més risc tindrem de carregar-se el planeta i més trigarem a tornar als nivells alts de benestar i bonança econòmica.
Em fa l’efecte que no hi ha alternativa a l’energia neta. Tanmateix, interessos de les elits a banda, no és gens fàcil desplegar massivament aquestes energies, probablement perquè no s’hi ha invertit prou ni durant prou temps.
Gràcies per la teva reflexió, Jordi!
Fa la impressió que tot el que havia d’esdevenir en l’economia l’any 2000 amb el canvi de segle, per raons tecnològiques o simplement de ciencia ficció, comença a passar ara.
Això sembla, però penso que en aquell moment encara estava tot massa verd, pensa també que del 2000 fins a finals del 2006 o principis del 2007 va ser la millor època a escala econòmica que s’ha viscut mai, quasi tothom tenia feina i es guanyava molt millor la vida que no pas ara i la classe mitjana estava ben acomodada, no com ara, que estem ben fotuts… La globalització i l’afany de les grans empreses i dels que manen de voler controlar i de tenir cada cop més ens ha portat a on estem ara i malauradament serà molt complicat tornar al benestar i la bonança general que hi va haver en aquells temps… Moltes gràcies pel teu comentari, Mercè!!!