Quins són els avantatges i inconvenients de les monedes bullion o d’inversió respecte als lingots d’or? Quina és la seva història? De què depèn el seu valor? Aquí tens les respostes que necessites.

Les primeres monedes amb caràcter oficial van ser encunyades cap al segle VII a. C. a Lídia, situada en l’actual Turquia. Eren d’electre, un aliatge d’or i plata. A partir de llavors, pràcticament tots els grans estats de l’Antiguitat van crear monedes d’or o electre.

Durant segles, l’or i la plata es van convertir en els materials amb els quals es fabricaven les monedes de valors més elevats. A això va contribuir que es tracta de metalls sòlids, fàcils de manipular i relativament escassos, la qual cosa evita la sobreabundància.

Dels dos, l’or sempre ha estat més preuat per la seva major resistència a l’òxid i la corrosió. A més, el color daurat i la seva lluentor l’han fet molt atractiu per a la majoria de civilitzacions, que han convertit aquest metall preciós en un símbol de riquesa i estatus.

Un nou concepte de moneda d’or

En la segona meitat del segle XX va aparèixer el concepte de moneda “bullion” o d’inversió. Es tracta d’una moneda encunyada en metall preciós, la cotització del qual no es fixa pel valor nominal d’aquesta, sinó pel valor del metall contingut en ella, al qual s’afegeix una prima pel procés de fabricació de la moneda.

En aquests casos, l’important és la quantitat de metall preciós que conté i la seva puresa, més que el possible valor numismàtic que pugui tenir pel seu disseny. Per descomptat, quan puja la cotització de l’or, també augmenta el valor de la moneda.

Monedes “bullion” o lingots?

Tot i que les primes o sobrecostos al preu de l’or que contenen són inferiors en els lingots i les barres que en les monedes, molts inversors prefereixen aquestes últimes.

Una de les raons és el seu potencial col·leccionable. Les monedes d’or que es conserven en bon estat són una mica més cobejades a mesura que envelleixen, la qual cosa no succeeix amb els lingots d’or, que es valoren només per la quantitat d’or que contenen.

A més, com el seu pes per unitat en general és menor, no requereixen la inversió d’una gran quantitat de diners, la qual cosa les fa accessibles per als petits inversors.

Finalment, el procés per verificar la seva autenticitat en vendre-les és més senzill. Gràcies al seu particular disseny, pes i dimensions, cada tipus de moneda d’or és molt difícil de falsificar.

Una mica d’història

Les primeres monedes d’inversió modernes es van encunyar a Sud-àfrica l’any 1967. Es tracta de les Krugerrand, que continuen produint-se en l’actualitat. Les monedes d’inversió es van popularitzar entre finals dels anys setanta i la dècada dels vuitanta, en què van començar a encunyar-se la Fulla d’Arce al Canadà (1979), l’Àguila Americana als Estats Units (1986), la Britannia al Regne Unit (1987) o la Filharmònica a Àustria (1989).

Algunes d’aquestes monedes tenen un valor nominal. Per exemple, en el cas de la Britannia, són 100 lliures esterlines. Però, com aquest valor és inferior al de l’or que contenen, el valor real a cada moment ve determinat per la cotització de l’or i pel seu valor numismàtic. En aquest sentit, com indica la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, és important la raresa i el grau de conservació de la peça.

Algunes peces solen ser cobejades per raons que van més enllà d’una mera mentalitat d’inversió. El valor numismàtic per la qualitat artesanal, el disseny, la importància històrica, el valor commemoratiu i l’estat físic d’una peça poden disparar la demanda dels col·leccionistes. Això fa que, proporcionalment, el preu d’algunes monedes sigui bastant més alt que el dels lingots.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.