La desigualtat econòmica es manifesta de diverses maneres, i una de les més notòries és la disparitat en els costos de vida entre diferents estrats socials. Un dels enfocaments que fa llum sobre aquesta disparitat és l’Índex de Vimes, creat per l’activista Jack Monroe a partir de la Teoria de les Botes de Vimes.

De vegades els escriptors i els pensadors són els que aporten una mirada més lúcida sobre la societat. És el cas de l’escriptor britànic Sir Terry Pratchet, que una de les novel·les desenvolupa una eina conceptual per comprendre perquè és més car ser pobre. A les novel·les de la sèrie Mundodisco, l’inspector Samuel Vimes, desenvolupa la Teoria de les Botes de Vimes. En resum, ve a dir que si una persona té un sou baix, comprarà botes barates, en comptes de cares. Però que la mala qualitat de les botes barates l’obligarà a comprar botes més sovint, de manera que a mitjà termini haurà gastat més diners en botes que algú que tingui prou diners per comprar unes bones botes que no es trenquin.

Aquest exemple, portat a tota mena de productes produeix la paradoxa que, pel fet de tenir poca liquiditat, un es veu obligat a gastar més i, per tant, a continuar sent pobre. La idea darrere de l’Índex de Vimes és simple, però poderosa: suggereix que ser pobre no sols implica tenir menys diners, sinó que també comporta una sèrie de costos addicionals i barreres que perpetuen el cicle de la pobresa. Aquest concepte ha estat àmpliament adoptat per economistes i activistes com una manera d’entendre i abordar la desigualtat econòmica des d’una perspectiva més holística.

Per què és més car ser pobre?

A més de l’exemple proposat per la Teoria de Vimes (extrapolable a roba, vehicles, informàtica o qualsevol altre producte) hi ha altres variables que fan que la vida de la gent amb pocs recursos pugui resultar més cara. Per exemple, en tenir sous baixos o poc patrimoni, és molt habitual que aquestes persones no tinguin accés a bons préstecs i serveis financers. D’aquesta manera molts acaben recorrent a prestadors d’alt interès a caure a les targetes revolving. Tot això pot generar una espiral de deute i augmentar els costos a llarg termini.

També acaben sent més grans els costos de salut i benestar, perquè les persones amb baixos ingressos no acostumen a tenir accés a la medicina preventiva. Sovint tampoc no tenen una alimentació adequada, perquè no poden consumir aliments de la màxima qualitat. Tot plegat redunda en una major incidència de malalties cròniques i lesions, cosa que alhora genera costos addicionals en forma de tractaments mèdics i pèrdua de productivitat laboral.

Jack Monroe, la desigualtat quotidiana

Aquesta és la visió de l’activista econòmica Jack Monroe, que va demanar permís a la família Pratchett per crear l’Índex de Vimes. El que apunta Monroe és que no té cap sentit que la inflació es calculi tenint en compte tota mena de productes, perquè la gent amb baixos ingressos no consumeix productes cars. I aquests productes cars són els que acostumen a tenir menors increments i atenuen la mitjana inflacionària. Si l’arròs ha pujat un 300% i el xampany un 2%, les tòfones un 1% i el caviar un 1%, l’estadística ha de dir que els preus han pujat un 76%, però en realitat l’esforç del pobre s’ha triplicat.

La proposta de l’Índex de Vimes és calcular la inflació només amb productes de primera necessitat.

L’activista Jack Monroe explica l’Índex de Vimes a la Fira del Llibre d’Edimburg del 2022.

Una cistella de la compra representativa

L’Índex de Vimes ofereix una lent valuosa per comprendre per què ser pobre resulta més costós a la societat moderna. En reconèixer els múltiples factors que contribueixen a aquesta dinàmica, des de l’accés limitat a productes assequibles fins als costos addicionals associats amb la pobresa, podem avançar cap a solucions més efectives que tractin la desigualtat econòmica de manera integral.

La perspectiva d’activistes com Jack Monroe ens recorda que les lluites econòmiques es juguen a la vida quotidiana de les persones i que les solucions han de ser tant estructurals com pràctiques. En incloure una varietat de productes i serveis a la cistella de compra representativa, podem obtenir una imatge més precisa dels desafiaments que enfronten les persones de baixos ingressos i treballar cap a un futur on tothom tingui accés a una vida digna i pròspera.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!