El món parla cada vegada més de desdolarització. Els bancs centrals acumulen or, la Xina impulsa el iuan i els BRICS busquen alternatives a un sistema monetari dominat pels Estats Units. Les stablecoins poden salvar l’hegemonia del dòlar?

Però, mentre aquesta transformació avança, una altra revolució creix gairebé en sentit contrari. Les stablecoins, un dels instruments que més ràpidament s’estenen dins l’economia digital, estan aclaparadorament denominades en dòlars. La paradoxa és evident: si el món vol dependre menys del dòlar, per què està digitalitzant precisament el dòlar?

Dòlars que no semblen dòlars

Una stablecoin és, simplificant molt, una representació digital d’una moneda tradicional. USDT, de Tether, o USDC, de Circle, permeten tenir una mena de dòlar digital que circula per xarxes blockchain. No són bitllets emesos per la Reserva Federal ni dipòsits bancaris convencionals, sinó actius privats que intenten mantenir una equivalència estable amb el dòlar gràcies a unes reserves que els donen suport.

Durant els primers anys de desenvolupament del sector, aquests actius van quedar estretament associats a la compravenda de criptomonedes. Però aquesta lectura comença a quedar curta. Segons el Banc de Pagaments Internacionals (BIS), el mercat mundial de stablecoins se situava al voltant dels 315.000 milions de dòlars a principis d’abril de 2026. Encara és una quantitat modesta comparada amb el conjunt del sistema financer mundial, però hi ha una dada que resulta especialment significativa: aproximadament el 98% del valor de les stablecoins està denominat en dòlars.

Això vol dir que una tecnologia nascuda, en bona part, amb la promesa de construir un sistema financer alternatiu està contribuint a reproduir digitalment el domini de la moneda nord-americana. I ho fa amb un avantatge que el dòlar tradicional no havia tingut mai: la capacitat de circular globalment per Internet sense necessitat de transportar efectiu ni d’obrir necessàriament un compte bancari als Estats Units.

La nova dolarització arriba per Internet

Aquest canvi pot semblar poc rellevant des d’Europa, on l’accés a l’euro o al dòlar és relativament senzill. La perspectiva canvia en economies amb inflació elevada, controls de capitals o monedes que perden valor ràpidament. En aquests països, accedir a un actiu digital vinculat al dòlar pot convertir-se en una manera de protegir els estalvis o efectuar pagaments internacionals.

Precisament per això el BIS adverteix del risc d’una “dolarització digital”. Una adopció generalitzada de stablecoins denominades en moneda estrangera podria reduir l’ús de les monedes locals i, en conseqüència, limitar la capacitat dels bancs centrals per gestionar la seva pròpia política monetària. No caldria que Washington imposés el dòlar. En determinades economies, podrien ser els mateixos ciutadans els qui l’adoptessin voluntàriament davant la feblesa de la seva moneda.

Aquí rau la gran diferència respecte de la dolarització tradicional. Durant dècades, l’expansió internacional del dòlar ha necessitat bancs corresponsals, mercats financers, efectiu i una complexa infraestructura de pagaments. Les stablecoins poden simplificar part d’aquest procés i convertir una cartera digital en una nova porta d’entrada al sistema del dòlar. Aquesta possibilitat no ha passat desapercebuda a Washington.

Els Estats Units mouen fitxa

El juliol de 2025, els Estats Units van aprovar la GENIUS Act, que estableix un marc federal per a les stablecoins de pagament. El Departament del Tresor continua desenvolupant-ne la regulació, mentre l’administració nord-americana presenta aquests actius no només com una innovació financera, sinó també com una oportunitat estratègica.

El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha defensat explícitament que les stablecoins poden ampliar l’accés internacional al dòlar, reforçar-ne el paper com a moneda de reserva i, al mateix temps, augmentar la demanda de deute públic nord-americà. La relació entre aquests dos elements és important per entendre per què Washington ha passat de mirar el fenomen amb recel a intentar integrar-lo dins el seu sistema financer.

Els grans emissors de stablecoins necessiten actius líquids per sostenir la promesa que una unitat digital continuarà valent un dòlar. Entre aquests actius hi ha les lletres del Tresor nord-americà. Segons dades del mateix Departament del Tresor, Tether i Circle havien incrementat en uns 70.000 milions de dòlars les seves tinences de lletres del Tresor des de 2022.

El mecanisme és senzill: creix la demanda de stablecoins, els emissors necessiten més reserves i una part d’aquests diners acaba invertida en deute públic dels Estats Units. D’aquesta manera, un instrument privat creat sobre xarxes blockchain pot acabar reforçant dues peces fonamentals del poder financer nord-americà: l’ús internacional del dòlar i el mercat del deute dels EUA.

Una paradoxa en plena desdolarització

Tot això passa mentre el pes del dòlar en les reserves oficials dels bancs centrals disminueix lentament. Segons les dades del Fons Monetari Internacional, el dòlar representava el 56,7% de les reserves mundials de divises durant el segon trimestre de 2026. Continua sent, amb molta diferència, la principal moneda de reserva internacional, però el seu pes s’ha anat reduint respecte de dècades anteriors.

És aquí on la fotografia es torna més complexa. Si només observem les reserves dels bancs centrals, podem concloure que el món avança gradualment cap a una menor dependència del dòlar. Però si mirem què està passant en les noves infraestructures digitals, descobrim un moviment diferent: mentre alguns estats intenten diversificar-se, una part de l’economia digital continua escollint el dòlar com a unitat de referència.

No és una contradicció menor. Significa que la desdolarització no avança necessàriament de manera uniforme. El dòlar pot perdre pes en una part del sistema i guanyar-ne en una altra. De fet, la mateixa Reserva Federal ha analitzat com les stablecoins poden ampliar l’accés mundial al finançament denominat en dòlars i contribuir a preservar-ne l’ús internacional.

Europa observa aquesta evolució amb inquietud. El Banc Central Europeu ha advertit que l’expansió de stablecoins denominades en dòlars pot augmentar la dependència europea d’infraestructures financeres externes. No és casualitat que, paral·lelament, la Unió Europea acceleri el projecte de l’euro digital i reclami més autonomia en els sistemes de pagament.

Quan els diners canvien de forma

Durant bona part del segle XX, l’hegemonia del dòlar es va construir sobre Bretton Woods, el petroli, Wall Street, el mercat del deute nord-americà i una extensa xarxa bancària internacional. Ara, la digitalització pot afegir una nova capa a aquesta arquitectura. Això no significa que les stablecoins tinguin assegurat el futur ni que siguin equivalents als diners bancaris tradicionals. El BIS continua advertint dels riscos de liquiditat, de possibles fugides massives i dels problemes que una adopció generalitzada podria generar per a l’estabilitat financera.

Però la qüestió geopolítica va més enllà de saber si USDT o USDC continuaran dominant aquest mercat. El que està en joc és si el dòlar serà capaç d’adaptar-se a una economia en què els diners circularan cada vegada més per noves infraestructures digitals. I això obliga a revisar una idea que semblava evident. Potser no n’hi ha prou amb observar quants dòlars acumulen els bancs centrals per determinar si l’hegemonia nord-americana s’està debilitant. També cal mirar en quina moneda s’estan construint els nous circuits financers.

La desdolarització existeix. Però també existeix una poderosa digitalització del dòlar. Una tendència erosiona part del vell ordre monetari mentre l’altra pot estar ajudant-lo a adaptar-se al nou. Per això, després d’observar l’auge de les stablecoins, queda oberta una pregunta encara més important: el dòlar està perdent realment el seu poder o simplement està aprenent a exercir-lo d’una altra manera?

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.