La cita anual del Fòrum Econòmic Mundial que té lloc a la pintoresca localitat suïssa de Davos reuneix polítics, líders empresarials, acadèmics i altres personalitats influents que debaten sobre el futur de l’economia i consensuen acords que tenen una gran rellevància per als ciutadans de tot el món.

El Fòrum Econòmic Mundial (FEM) o World Economic Forum (WEF), també conegut com el Fòrum de Davos, és una fundació sense ànim de lucre amb seu a Cologny, Suïssa, que va ser constituïda com al Fòrum Administratiu d’Europa per l’economista alemany Klaus Schwab, fundador i president executiu de l’organització, el 1971. 

Ha passat diverses fases des de la seva fundació, però l’objectiu original de Schwab era aconseguir reunir a la ciutat suïssa de Davos els principals directius d’empreses europees, així com membres de la Comissió Europea i líders de l’acadèmia d’universitats estatunidenques, per a introduir les pràctiques d’administració dels Estats Units amb la finalitat de fomentar la cooperació.

El 1973, després del col·lapse dels Acords de Bretton Woods, la crisi del petroli i dels conflictes geopolítics s’amplia l’enfocament del fòrum de l’econòmic a l’internacional i social, però no és fins al 1987 quan l’esdeveniment canvia de nom, passant de l’antic Fòrum Administratiu d’Europa a l’actual Fòrum Econòmic Mundial. Actualment, el Fòrum es finança amb les contribucions d’unes mil empreses membres.

Cadascuna de les edicions anuals del Fòrum se centra en un tema en concret, des de “El nou estat de l’economia mundial” de la primera edició de 1988, fins a “Reconstruir la confiança” de l’edició d’aquest any. La idea segueix sent de reunir líders mundials, tant del sector públic com privat, per abordar reptes econòmics mundials a través del diàleg i la cooperació internacional. 

Crítiques a una organització elitista

Tenint en compte alguns dels convidats al Fòrum de Davos també assisteixen a les reunions del Club o Conferència Bilderberg, és inevitable que sorgeixin les mateixes crítiques, definint a aquestes trobades com a un club exclusiu per les elits que miren pels seus interessos en comptes de mirar pels millors interessos de la població. 

I sí, és fàcil argumentar que l’esdeveniment és elitista i que les decisions preses poden no només estan lluny de representar les necessitats de la majoria sinó que sovint estan marinades amb una bona dosi d’hipocresia. A ningú se li escapa com, per exemple, durant els debats sobre que s’ha de fer tot el possible per evitar l’escalfament global i reduir la nostra petjada de carboni, gairebé tots els líders assistents han fet servir jets privats per desplaçar-se al Fòrum.

Com apuntava Peter Goodman, corresponsal d’economia del New York Times, al seu llibre “Davos Man”, és una contradicció de demanar als multimilionaris i a les elits, a les quals els crítics acusen de causar els majors problemes del món, que trobin maneres de resoldre’ls. La principal diferència entre els dos fòrums potser radica en la major opacitat i falta de transparència de les reunions del grup Bilderberg, que estan pensades per a unes elits més concretes. Dit això, la fundació no desglossa ni els seus ingressos ni les seves despeses, i el 2021, el govern helvètic va retirar el seu finançament que aportava a l’organització després de les reiterades crítiques de la ciutadania suïssa.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!